BLADE RUNNER

Blade_Runner-351607743-large

 

Director: Ridley Scott

Actors: Harrison Ford

             Sean Young

             Daryl Hanna

             Rutger Hauer

Any: 1982

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

L’ any 2019 en Los Angeles. S’han creat robots que són iguals als homes, replicants que són tractats com esclaus i que sols tenen una diferencia: no gaudeixen d’ emocions.

No obstant, en el seu cervell se’ls ha aplicat una memòria falsa perquè es puguin reconèixer en un passat i en una identitat.

Però cinc replicants s’ han escapat. Rick Deckard (Harrison Ford) és un “blade runner”, un policia encarregat d’ anar darrera d’ ells. Aquests replicants gaudeixen d’una fortalesa, qualitat i ensinistrament especials.

La manera com tenen els humans de conèixer si un replicant és tal, és fer-li’ls un test a través del qual es pot saber si posseeixen emocions o no.

Rick, és l’ encarregat de fer-li el test a Rachael (Sean Young) però té dubtes. La noia li mostra fotografies de quan era petita i derrama una llàgrima d’ emoció. Rick s’ enamora de la dona.

Més tard, Rick aconsegueix matar a dos dels replicants escapats, Gaff i Zhora però no pot evitar que Pris (Daryl Hanna) i Roy (Rutger Hauer), els dos replicants més perillosos, arribin al despatx del creador i dissenyador dels robots i li demanin la formula per gaudir de més temps d’ existència.

Els replicants són perfectes però finits, duren uns quatre anys. Com el creador no els hi dona el que volen, el maten.

Després de perseguir-la, Rick mata a Pris i lluita fins l’ extenuació amb Roy. Quan Rick ja no te cap opció, davant la fortalesa dels seu rival, a aquest se li acaba el seu cicle vital i mor.

Rick va a la recerca de Rachael i fuig amb ella, malgrat que el destí d’ ambdós es presenta incert.

endless_streets

COMENTARI

Blade runner és una de les millors pel·lícules de la història del cinema i està clar, del gènere de ciència ficció.

Perfecció en la forma. El disseny de la societat futura, altament tecnificada però decadent, la fotografia plena de foscor, el clima brut i gris, on la pluja no para mai, tot proper a la novel·la negra però també recuperant les imatges clàssiques del cine de ciència ficció, especialment en “Metròpolis” i l’excel·lent musica de Vangelis.

Perfecció en el fons a través de la complexitat de missatges diversos.

Una referència a la lluita social. Els humans disposen d’ esclaus, malgrat aquests esclaus siguin robots, aquests també es rebel·len contra aquells que els volen dominar.

Tanmateix, els replicants han estat generats com clons, tan perfectes que comencen a gaudir de sentiments i es plantegen preguntes sobre el seu destí.

La pel·lícula parla sobre el desig d’ immortalitat. Roy acudeix al seu creador –Un cert plantejament simbòlic i metafísic, una conversa de l’ home amb Déu- i li demana més temps. El demiürg no pot satisfer el desig del replicant i aquest el mata – L’ home que mata o abjura del demiürg que l’ ha creat- per enfrontar-se en solitari al seu destí finit.

Un altre tema a ressaltar és el de l’ identitat. Als replicants se’ls hi ha creat un passat, tot i que fals, tenen una identitat i lluiten per conservar-la i ser lliures.

La pel·lícula es centra en dos personatges antagònics que es busquen, sabent que sols un sobreviurà, i el que ho fa, Rick, transgredeix les normes que ell mateix te que aplicar, per optar pel desig i l’ amor que li proporciona Rachael, tot i que sap que el seu destí serà incert i que el temps d’ ella s’ acabarà aviat.

El film proposa per fi el futur de l’ home que domina els camps de la genètica i els pot manipular. Reflexiona sobre les conseqüències d’ aquest fet tot a partir d’una atmosfera desolada, tràgica i romàntica.

Recordem les paraules del replicant Roy Batty, abans de morir, que han passat a la història: “He vist coses que vosaltres no creuríeu; atacar naus en flames més enllà d’ Orió, he vist raigs C brillar en l’ obscuritat a prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”. Reflexió sobre la memòria que es perd, el temps que s’ acaba, poètic , líric i transcendent.

La cinta està basada en la novel.la de ciència ficció de Phil K. Dick: “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”

AMERICAN GRAFFITI

American_Graffiti-647452998-large

Director: George Lucas

Actors: Richard Dreyfuss

               Ron Howard

               Cindy Williams

               Harrison Ford

Any: 1973

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere : Adolescència/Joventut.

 

ARGUMENT

En els anys 60 en Modesto, una població de Californià, Curtis (Richard Dreyfuss) i Steve (Ron Howard) obtenen una beca per anar a l’ Universitat.

Steve surt amb Laurie (Cindy Williams), la germana de Curtis.

Assistim a l’ última nit dels dos joves abans de la partida.

Al costat d’ ells, Terry “el tigre”, és un tímid que estrena el vehicle que li ha deixat Steve i coneix a Debbie, encara que no pot impedir que li robin el cotxe i agafar una monumental melopea.

John, també circula per la població amb el seu model de quatre rodes i recull a Carol, una menor, que viu a través de la nit, un platònic enamorament amb el noi.

Steve, intenta consumar la relació amb Laurie, la seva novia, però aquesta s’ hi nega i trenquen la relació. Laurie, despitada, se’n va amb Bov Falfa (Harrison Ford) i aquest repta a John a una cursa de cotxes. El vehicle de Falfa cau per un terraplè però als nois no els hi passa res i Steve recupera a Laurie.

Per la seva banda, Curtis es retroba amb Wendy, la seva antiga novia, més tard és assetjat per “els faraons”, un grup de busca-raons que l’ insta a realitzar proves d’ iniciació per entrar en el grup.

Curtis, marxant amb el vehicle veu a una noia i pensa que és la dona de la seva vida. Demana ajut a “l’ home llop”, un popular locutor de radio que emet el seu missatge. La noia el truca però el xicot no sabrà mai qui és ella.

Al dia següent, Curtis marxa cap a l’ Universitat.

 

large

 

COMENTARI

La pel·lícula planteja el pas de l’ adolescència a l’ edat adulta d’ un noi. La fi del temps dels jocs, els amors banals, els cotxes i el rock i el pas a les responsabilitats, l’ estudi i el compromís, i ho fa a partir de la crònica d’una nit: l’ última nit de gresca per Curtis.

George Lucas, que roda la seva segona pel·lícula, donarà el salt a la fama amb aquest film, retrat idealitzat de l’ Amèrica dels 60, dels amors juvenils, els cotxes, el ball, el rock, els primers amors i les primeres vegades.

Lucas reflexiona sobre el pas del temps, la joventut perduda i la nostàlgia del temps passat.

Els dos amics, Curtis i Steve signifiquen dos arquetips. En tant Steve sap que allò que vol ser no ho aconseguirà en el poble, Curtis se sent arrelat als amics i a les coses que estima i te por de dir adéu a tot allò que ha estat important per a ell.

El contrapunt als protagonistes és “l’home llop”, el locutor contracultural que acota l’ acció dels personatges, aquell que fa que els teus somnis es converteixin en realitat, l’ home llop que està en tots els llocs però que també significa la fi d’un mite, quan Curt el coneix directament en l’ emissora.

Per últim, en tant se sobreimpresionen els crèdits finals, coneixem la sort dels protagonistes, en un final agredolç. Curtis serà escriptor, Steve, agent d’ assegurances però Terry morirà en la guerra del Vietnam i John en un accident de cotxe.

Cap, en les seves diverses sorts, oblidarà mai els anys d’ adolescència, plens de llibertat on tot era possible.