HASTA QUE LLEGÓ SU HORA

 

Director: Sergio Leone

Actors: Henry Fonda

               Claudia Cardinale

               Jason Robards

              Charles Bronson

              Gabrielle Ferzetti

Any: 1968

Títol original: Once upon a time in the west

Nacionalitat: USA/Itàlia

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Tres pistolers arriben a l’ estació de tren, esperen al seu cap, Frank, però qui arriba és un home que toca l’ harmònica (Charles Bronson) i que els mata.

Les terres dels McBain estan ubicades en Sweet Water, allà hi ha aigua en abundància i per allà passarà la futura estació de tren. Brett McBain viu sol amb els seus tres fills i vol construir una gran ciutat al voltant. S’ ha casat amb Jill (Claudia Cardinale) i espera que la dona arribi des de Nova Orleans.

Però qui arriba és Frank (Henry Fonda) amb la seva colla. Per encàrrec d’ un mafiós home de negocis, Marton (Gabrielle Ferzetti) mata a McBeidt i als seus tres fills.

Quan Jill compareix en Sweet Water es troba tan sols amb la companyia de Cheyenne (Jason Robards), un perseguit per la justícia. En realitat, Jill era una prostituta en Nova Orleans i ja coneixia a Frank amb qui se’n va al llit.

Jill decideix vendre les terres i Frank comprar-les però la sobtada aparició de l’ home de l’ harmònica trenca l’ operació. Els misteriós personatge ofereix 5000 dòlars i com a garantía ofrena a Cheyenne, a qui ha capturat.

Frank va en recerca de l’ home de l’ harmònica,no vol les terres, ni els diners, ni la dona, tan sols vol saber qui és i que busca.

Aviat ho sabrà. L’ home de l’ harmònica ha vingut a venjar-se. Fa anys, quan era quasi un nen,Frank va penjar al seu pare, l’ home va estar suspès sobre les espatlles del noi amb la soga al coll fins que  no va poder més, va caure i el pare va se enforcat.

Frank, l’ abandonà a la seva sort i li posà una harmònica en la boca. Ara els dos s’ enfronten en un duel singular. L’ home de l’ harmònica mata a Frank i li torna l’ instrument musical.

Ell ja ha fet la feina i se’n va, encara es troba amb Cheyenne, que s’ ha escapat dels seus carcellers però ha quedat malferit  en la batussa.

Jill es queda sola en les terres, el tren arriba i un nou món està a punt de sorgir.

 

 

COMENTARI

Leone inicia la seva saga sobre la història dels Estats Units que completaria amb “Erase una vez en Amèrica”.

Aquest és un western psicològic, un western d’ autor. El director composa una mirada sobre el naixement d’una nació. La lluita per les terres i l’ aigua, la construcció de les noves ciutats, l’ arribada de la gent que vol prosperar  i en front, el vell món, el món salvatge, sense regles on s’ imposa el més fort,l’ ambició i la venjança.

Aquest fresc social es referma sobre la planificació cinematogràfica dels grans espais però sobretot sobre els primers plans dels homes que encara esperen imposar la seva llei,rudes, malcarats, venjatius i sense escrúpols. Frank, un pistoler a sou, Cheyenne, un delinqüent perseguit, l’ home de l’ harmònica, un venjador, Jill, una ambiciosa.

La pel·lícula s’obra amb l’ arribada de tres pistolers a l’ estació. La càmera recórrer els seus rostres immutables, el del vell cap d’ estació espantat, el rostre de l’ home que ve a liquidar-los. La càmera s’ atura amb lentitud i morositat en els jocs de mirades, en els petits moviments d’ alerta i així s’ obté un retrat d’una gent, d’un món.

Igualment, és magistral la composició de l’ escena de l’ enfrontament entre Frank i l’ home de l’ harmònica. La càmera recórrer els rostres colrats i endurits dels dos rivals. Sobre el primer pla del nouvingut genera un zoom que ens acosta encara més al seu rostre impertorbable o enfoca un pla general  i un tràveling amb les muntanyes al fons recreant la imatge del venjador a l’ espera.

Western de silencis i mirades, tan magistral com atípic, que compta amb la banda sonora d’ Ennio Morricone, elaborada abans que el film.

La pel·lícula és un homenatge al cine de l’ Oest que  ja en 1968 era un gènere en decadència i assoleix els trets bàsics que l’ han fet immortal.

Uns bandits sense escrúpols, un home misteriós que arriba de lluny a complir una missió que tothom desconeix i que és una venjança, una dona a qui tothom vol protegir però que serà la beneficiaria final de tot el tripijoc i la certesa d’un món salvatge, on determinats homes ja no hi tenen espai i d’un món diferent que comença i que anuncia un nou ordre.

LAS TRES NOCHES DE EVA

the_lady_eve-427990463-large

 

Director: Preston Sturges

Actors: Henry Fonda

              Barbara Stanwyck

              Charles Coburn

              Eugene Pallette

Any: 1941

Títol original: The lady Eve

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Charles Pike (Henry Fonda) és un ric científic que torna d’ una estància en l’ Amazones on s’ ha especialitzat en el coneixement de la conducta de les serps.

En un viatge que emprèn cap a Sud-Amèrica en un transatlàntic, coneix a Jean (Bàrbara Stanwyck) i al seu pare, el coronel Harrington (Charles Coburn). Entaula una cordial relació amb els viatgers i juga amables partides de cartes amb ells , sense sospitar que són uns entabanadors professionals.

Charles s’ enamora de Jean i la noia, malgrat que la intenció era sostreure-li diners al científic, li correspon, però Charles compta amb un guardaespatlles personal per evitar que s’ aprofitin de la seva innocència. Aquest li desvetlla la verdadera personalitat de la seva estimada i el seu pare; Charles, decebut, trenca la relació i deixa de veure a la noia.

Al cap d’ un temps, Horace Pike (Eugene Pallette), el pare de Charles, dona una festa a casa seva. A ella assisteixen un suposat aristòcrata i Jean, que es fa passar per Lady Eve , la neboda del convidat.

Charles, no la reconeix però s’ acaba enamorant de nou i la relació arriba tan lluny que es casen però en el viatge en tren de la nit de noces, la noia li confessa el munt d’ amants que han passat per la seva vida i Charles la rebutja.

Passa de nou el temps i Jean reapareix de nou en la vida del seu estimat, ara amb la primera personalitat; el noi reconeix que és la única dona que estima, malgrat el seu passat, i se’n va amb ella tot i l’ inconvenient de que ja estant casats.

1941%20las%20tres%20noches%20de%20eva%20foto%2002

COMENTARI

Elegant comèdia de Sturges , que enllaça en dos anys tres magnífiques pel·lícules: “Navidades en Julio” ,“Los viajes de Sullivan” i aquesta que ens ocupa, les millors de la seva carrera.

El director planteja la dicotomia entre un home ric i innocent, un tant negat en quan a habilitats,  i que capficat en els seus estudis científics ha tingut poc temps per tractar a les dones. D’ altra banda una gata maula, una estafadora professional, que es fa passar per qui no és, per tal d’ entabanar a la merla blanca que si li posa davant.

Res resulta com s’ esperava, quan sorgeix l’ amor entre els dos. Sota una segona personalitat, reneix aquest amor però és en una tercera trobada quan els personatges refermen el seu enamorament. La falsa identitat es planteja com l’ element central de la trama.

Sturges juga amb una certa misogínia pròpia de moltes comèdies de l’ època on  la guerra de sexes és un dels motius principals. Charles és un especialista en serps, com si no, la temptació que li ofereix l’ Eva de torn en tres ocasions. Una Eva enganyadora, tramposa i ben disposada a ensarronar a qui se li posi per davant, però que en les tres ocasions acaba rendida als peus de l’ home.

Mentre Charles és un savi distret sense malicia, Jean és una dona que la sap llarga i te com objectiu manipular als homes i enriquir-se a la seva costa.

Sturges recrea l’ acció en ambients socials distingits i ironitza sobre l’ alta societat i el món suposadament refinat però on campen a la seva, tot tipus de lladregots de guant blanc. Sofisticació, amor i mentides.

PASIÓN DE LOS FUERTES

PASION

Director: John Ford

Actors: Henry Fonda

               Victor Mature

               Linda Darnell

               Walter Brennan

               Cathy Downs

               Tim Holt

               Ward Bond

               John Ireland

Any: 1946

Títol original: My darling Valentine

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Uns ramaders, els Earp, porten bestiar cap a Califòrnia; Wyatt Earp (Henry Fonda), el cap del grup, es troba camí de Tucson amb els Clanton que li ofereixen comprar els animals.

Earp va ser en el seu temps, sheriff de Dodge City i quan va a la ciutat posa ordre en un aldarull organitzat per un indi borratxo, davant el temor de les autoritats.

Quan Earp torna al campament es troba que li han robat el bestiar i han assassinat a James, el seu germà petit. Earp sospita dels Clanton i decideix acceptar el càrrec de sherif que li ofereixen per recuperar el bestiar i trobar l’ assassí del seu germà.

Earp assumeix la funció, mentre apareix per la ciutat el Doctor John Holiday (Victor Mature), un home de notable influencia, alcohòlic i tuberculós; després d’uns tensos inicis en la relació, Holiday, Earp i els germans d’ aquest Morgan (Ward Bond) i Virgil (Tim Holt), entaulen una bona amistat.

Al poc temps arriba a Tucson, Clementine Carter (Cathy Downs) a la recerca d’ Holliday de qui està enamorada però aquest malmés per la seva malaltia prefereix foragitar-la

Doc té una altra amant, Chihuahua (Linda Darnell) i en el coll d’ aquesta, Earp contempla un medalló que pertanyé al seu germà; la noia confessa que el penjoll li ha donat Billy Clanton (John Ireland), un dels germans del clan, això l’ acusaria de l’ assassinat del germà d’ Earp. Com Billy sent la conversa li dispara a Chihuahua i la fereix greument; operada per Doc acaba morint. Billy escapa i Earp li engega un tret, com a resultat, el noi mor; mentre Virgil Earp va a visitar als Clanton per saber que ha passat i és assassinat per el patriarca (Walter Brennan)

La violència s’ ha desfermat, els Clanton repten als Earp en Okey Corral per dirimir les seves diferències a la sortida del sol, Holiday s’hi afegeix en el grup del sherif.

Earp arriba a Ok Corral i en nom de la llei demana als bandits que s’ entreguin; els Clanton es neguen i es produeix un tiroteig en el qual tots ells moren, Holiday també cau.

Wyatt Earp marxa del poble però promet retornar per recollir a Clementine de qui s’ ha enamorat.

 

pASIÓN i

COMENTARI

Ford realitza en 1946 un dels westerns clàssics de la història del cinema. Es tracta de la revisitació del duel d’ OK Corral portat diverses vegades a la pantalla. En “Duelo de titanes”de John Sturges en 1957,”La hora de las pistolas” també de Sturges (1967), “Tombstone”de George Pan Cosmatos (1993) i “Wyatt Earp” de Lawrence Kasdan (1994).

En realitat els films es basen lliurament en personatges i situacions que va existir en la realitat si bé el cine les ha mitificat.

Doc Hollyday va ser en veritat dentista i pistoler, va viure entre els anys 50 i 80 del segle XIX i morí de tuberculosi als 36 anys. Wyatt Earp va ser sherif de Tombstone i bon amic de Doc; ambdós participaren en el duel d’ Ok Corral i es configuren com a personatges mítics del llunya Oest sense llei.

Ford resol el duel en escassos minuts i en realitat dedica el seu film a rastrejar en la psicologia dels personatges.

Com és propi en el cinema de l’ irlandès i en el western en general, es tracta d’una història d’ amistat entre dos homes oposats, dos personatges que competeixen per la mateixa dona, dos individus desarrelats, a la recerca de la venjança, Earp, malalt, alcohòlic i decadent, Hollyday.

En mig de la narració trobem diferents estereotips del western, una ciutat en mig del no res, uns cacics prepotents i malvats, dues noies cercant companyia i amor i una relació de fets quotidians que descriuen l’ entorn: el saló, el teatre, l’ església….

Wyatt Earp és un personatge ambigu; d’ una part és la representació de l’ ordre i la llei, d’ una altra banda va a la recerca de la venjança en un duel il·legal però com heroi positiu, la violència que empra queda legitimada davant la maldat dels oponents.

Ford, com s’ ha dit, resol en pocs minuts el duel però les escenes són de gran intensitat, breus i impactants.

La presentació i el comiat de l’ heroi són característiques, com si fos James Bond, Earp es presenta a si mateix després d’ apallissar a un indi borratxo: “Soc Earp, Wyatt Earp” i camina d’ esquena a la càmera entre la pluja.

En l’ adéu, el protagonista marxa cap l’ horitzó, en tant la noia, en pla més proper, d’ espatlles, l’ acomiada.

Ford no renuncia als seu característic paisatge de Monument Valley, a la música, el ball i la cançó-tema- del film: “My Darling Valentine”. Tampoc deixa enrere el sentit de l’ humor, quan l’ actor begut recita Hamlet davant una tropa de galifardeus o en moments puntuals, com quan Earp pregunta al cambrer del saló: “Mac, mai has estat enamorat?” i l’ home respon: “No, he estat cambrer tota la vida”.