CASABLANCA

 

Director: Michael Curtiz

Actors: Humphrey Bogart

               Ingrid Bergman

               Paul Henreid

               Claude Rains

               Conradt Veidt

               Peter Lorre

Any: 1942

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En els anys de l’ ocupació nazi en França, moltes persones intenten fugir als Estats Units. Arribar a Marsella i embarcar cap a Casablanca, pot significar l’ obtenció d’un visat a Lisboa i d’ allà a Amèrica.

En aquest context Rick Blaine (Humphrey Bogart), regenta un bar que porta el seu nom. Rick és un home cínic I desencisat que no vol prendre partit si no és per ell  mateix però sabem que va lluitar en Espanya, en la guerra civil en el bàndol republicà i que té un passat antifeixista.

Un bon dia, uns correus alemanys són executats i els hi prenen els salconduits que portaven. Ugarte (Peter Lorre), un home que freqüenta el bar és arrestat i mort pel delicte.

En aquestes, arriba a Casablanca una parella, Victor Laszlo (Paul Henreid) i Ilsa (Ingrid Bergman). Laszlo és txec, ha estat empresonat pels nazis i vol anar a Estats Units per coordinar i liderar la resistència antifeixista. Ilsa , la seva dona coneix a Rick.

En un flash back ens assabentem que Ilsa i Rick van tenir un idil·li en Paris. Quan els nazis van entrar en la ciutat, Rick li proposà a Ilsa fugir amb ell però quan el tren partí, Ilsa no arribà. Rick se’n va anar sol.

Ara, es retroben. Després de les primeres desconfiances, Ilsa confessa el perquè no va acudir a la cita. Estava casada amb Laszlo i pensava que aquest havia mort després de la seva detenció.  Aquella mateixa nit va conèixer que el seu marit vivia i havia estat alliberat.

Rick, en realitat, s’ ha quedat els salconduits d’ Ugarte, així que decideix prendre partit, coacciona i amenaça al capità Louis Renault (Claude Rains), el prefecte de la policia francesa i amb ell i la parella va a l’ aeroport on surt l’ avió cap a Lisboa.

Allà arriba Strasser (Conradt Veidt), el cap dels nazis, que vol impedir la sortida de l’ avió. Rick el mata i Renault se’n fa el desentès. En tant Ilsa i Laszlo se’n van de Casablanca per sempre.

 

 

COMENTARI

Casablanca és una de les grans pel·lícules de la història del cinema, al menys una de les més mítiques.

Tot i ajuda. La ciutat és un lloc de ningú, el prefecte francès té un cert poder, és un supervivent, un corrupte, que es ven al millor postor, al seu costat els resistents i tota una munió de personatges que es busquen la vida.

Rick, és un personatge arquetípic, un home amb un passat de resistent, ara enclaustrat en el cinisme i l’ amargura, L’ única dona a qui ha estimat el va deixar i no sap perquè. Abandona el seu neutralisme i pren partit, arriscant la seva vida. Sacrifica l’ amor que sent per Ilsa, perquè aquesta pugui fugir amb el seu marit i organitzar la resistència.

Renault és un personatge extraordinari, el prefecte que juga sempre la carta guanyadora però que en l’ últim moment no denuncia a Rick sinó que l’ ajuda.

Laszlo és el líder, l’ home d’ una peça que lluita per un ideal. Ilsa és la dona que té que decidir entre les restes de l’ amor que va sentir per Rick i els deures que té amb el seu marit i la causa.

Magnífics petits papers de Sam, el pianista i d’ Ugarte, l’ home implicat en l’ execució del correu alemany.

La pel·lícula té un clar component progressista. Data de mil nou-cents quaranta tres i és un clar al·legat anti-nazi en mig de la guerra.

L’ amor i les idees són els motors que fan actuar als personatges. L’ amor, condemnat al fracàs en un món camí al caos, li dona una especial grandesa al film i a l’ actitud plena de generositat de Rick-Bogart, l’ antiheroi per naturalesa.

“El temps passarà” és la música que dona un clima de nostàlgia que marca el moment en que Ilsa i Rick es van conèixer. El temps ha passat i ara en Casablanca res és igual.

Algunes frases han quedat com paraules mítiques en la història del cine.

“Toca-la ja Sam”, quan Ilsa li demana al pianista que toqui la cançó que els va fer feliços a Paris.

“Sempre ens quedarà Paris”, quan Rick acomiada a Ilsa en l’ aeroport, sempre els hi quedaran els records.

“Aquet pot ser el començament d’ una gran amistat”, tanca la pel·lícula, en tant Rick i Renault s’ allunyen en la boira.

 

La pel·lícula va guanyar tres oscars, al millor film, al millor guió adaptat i al millor director.

El film és entranyable, lúcid, romàntic… una icona de la història del cine.

TENER Y NO TENER

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

               Lauren Bacall

               Walter Brennan

               Dan Seymour

               Dolores Moran

Any: 1944

Tirol original: To have and have not

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Harry Morgan (Humphrey Bogart) és un mariner que es guanya la vida llogant el seu vaixell, el Queen Coch, per portar turistes a alta mar; viu en La Martinica en 1940, quan s’ha instal·lat a França el govern de Vichy, aliat dels nazis i treballa amb el seu soci i amic, Eddie (Walter Brennan), un vell, tan simpàtic com alcoholitzat.

Morgan és un home sense filiació política, que no vol prendre partit per cap dels contendents

En la illa fa la seva aparició Marie Browning (Lauren Bacall), alies “Slim), una busca vides a la recerca d’ aventura.

En un dels passejos de pesca, Morgan porta en el vaixell a Johnson, un pescador prou inepte que després no li vol pagar els serveis.

També fan la seva arribada un grup de resistents francesos, aquests li proposen a Morgan que viatgi amb ells a una cala  de la illa a recollir a un home però el mariner s’hi nega, doncs no es vol implicar-se en els affairs de la guerra.

Tot canvia quan es produeix un tiroteig en el bar de Frenchy i Johnson es mort sense pagar el seu deute, ara Morgan precisa de diners i accepta la proposta dels resistents, malgrat que Renard (Dan Seymour), el cap dels membres de la Gestapo i els seus homes , el vigilen.

Morgan marxa fins el lloc indicat, rescata a Paul de Bursac i a la seva dona (Dolores Moran) però en el camí són interceptats per una patrulla que els hi dispara; Bursac es ferit però el vaixell pot escapar i tocar port.

La missió de Bursac és contactar amb un important membre de la resistència en la Isla del Diablo però els col·laboracionistes amb els nazis estan darrera les seves passes.

Morgan, que té coneixements de medicina, li extirpa la bala que té allotjada en el cos a Bursac i rep seguidament la visita de Renard i els seus homes, que el comminen a que els porti fins on s’ amaguen els membres de la resistència si vol tornar a veure viu al seu amic Eddie, a qui han segrestat.

Morgan dispara a un dels homes i fa presoners als altres dos, seguidament accepta la proposta de la resistència d’ anar a buscar al contacte i fuig de La Martinica amb Marie, el seu nou amor, i la resta d’ antifeixistes.

 

TO HAVE AND HAVE NOT, Lauren Bacall, Humphrey Bogart, 1944

COMENTARI

Film basat, molt lliurement, en la novel.la d’ Ernest Hemingway del mateix nom.

Després de “Casablanca” en 1942, Hollywood realitza una cinta que condensa tots els elements arquetípics de la primera.

Morgan/Bogart, que s’ encasella en els seu paper d’ anti heroi, encarna a l’ home dur però descregut, honest però sense voluntat d’ involucrar-se en el xoc de forces que viu el món, individualista però incorruptible, mancat d’ ideals però que per culpa de l’ atzar es veu complicat en el conflicte i obligat a prendre partit; Morgan representa per sobre de tot la fidelitat a una manera de viure.

Marie és Lauren Bacall en el seu debut cinematogràfic, ocupa el paper d’una dona misteriosa, lladregota, sensual, de passat incert…una vampiressa en tota la regla, que rendeix amb els seus encants a Morgan.

La trama en general, té punts de vista similars a “Casablanca”: un cafè perdut en un espai exòtic, amb pianista inclòs, una missió a realitzar que l’ heroi rebutja però en la que finalment s’hi implica, la història d’un home indiferent que canvia a partir d’una experiència personal que el fa convertir-se i tornar-se un altre, la presència dels col·laboracionistes nazis, la figura d’una dona, Madame Bursac, lligada als resistents, que fa dubtar al protagonista, que finalment la deixa marxar al costat del marit.

“Tener y no tener” és també un cant a l’ amistat, el personatge entranyable del vell i alcoholitzat Eddie no se separa mai de Morgan malgrat la seva manca de facultats, de fet l’ última decisió de l’ heroi es presa quan s’ assabenta que l’ amic està segrestat pels nazis i aquest és el motiu últim que desencadena l’ acció amb la finalitat d’ alliberar-lo.

La pel·lícula és bàsicament un film d’ aventures però els estereotips que representen els protagonistes, l’ ambigüitat moral, el magnetisme dels personatges, la llum plena de clars i foscos i les escenes d’ acció fan que es consideri també dins el cànon del cinema negre.

El film conté alguns dels diàlegs clàssics de la història del cine com quan Marie indica a Morgan: “Saps xiular?, només tens que ajuntar els llavis i bufar”.