ZORBA EL GRIEGO

Zorba_el_griego-876087444-large

Director: Michael Cacoyannis

Actors: Anthony Quinn

             Alan Bates

             Irene Papas

             Lila Kedrova

Any: 1964

Títol original: Alexis Zorbas

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Basil (Alan Bates) és un escriptor anglès que viatja fins a Creta per prendre possessió d’una herència: una mina de lignit.

Abans d’ agafar el vaixell cap a la illa, coneix a Zorba (Anthony Quinn), un grec madur i vitalista que ha treballat en les mines i es confabula amb el noi per ajudar-lo a fer funcionar el jaciment

Una vegada arribats a Creta, són acollits en casa de Madame Hortense (Lina Kedrova) que Zorba coneix amb el pseudònim de Bouboulina, una dona francesa, sentimental i extravagant, que està enamorada del grec.

Durant la seva presència en la illa, Basil coneix a una vídua (Irene Papas), desitjada per un pretendent de la població, el nouvingut i la dona acaben relacionant-se sense sospitar que el pretendent, angoixat, s’ acaba suïcidant.

La ira de la gent es fa palesa, tots rodegen a la dona i l’ apedreguen i l’ arribada de Zorba sembla salvar-la però quan se l’ emporta, un dels homes l’ agafa i li talla el coll.

Tot continua com si no hagués passat res i Zorba concerta la seva boda amb Bouboulina, i Basil fa de testimoni però la dona emmalalteix i mor, la gent del poble entra en la casa i s’ emporta totes les pertinences de la morta.

Basil i Zorba realitzen proves per posar en marxa la mina, ho fan amb troncs per contemplar la resistència de la instal·lació però el cablejat i el suport se’n van en orris i tot acaba destruït.

Zorba i Basil mengen be en la platja, el grec ensenya a ballar el sirtaki a l’ anglès, tots dos units, dansen i riuen, celebrant l’ amistat.

 

zorba-el-griego_jpg--644x362

COMENTARI

     Cacoyannis és un director xipriota que realitza treballs de prestigi sobretot a partir de portar els clàssics grecs al cinema, però adquireix fama mundial amb aquesta pel·lícula que guanya tres oscars en 1964, Lila Kedrova com millor actriu secundaria, millor fotografia i millor direcció artística.

Anthony Quinn produeix aquest film i s’ assigna el paper protagonista, Zorba sempre serà en l’ imaginari col·lectiu l’ actor americà.

El relat està basat en una novel.la de Nikos Katantzakis del mateix nom, escrita en 1946.

Zorba és una expressió simbòlica del poble grec: vital, extravertit, ple d’ alegria i esperit mediterrani, algú que estima tan les seves arrels com la seva llibertat, l’ obra contrasta aquest personatge amb Basil, el nouvingut, un anglosaxó introvertit i seriós, disposat a tirar endavant un negoci de manera rigorosa.

Entre els dos homes neix una potent amistat, que segella la última i emblemàtica escena, mentre sona la música de Mikis Theodorakis, un altre emblema que identifica plenament al film. Malgrat el fracàs de la mina, les desgracies i la mort, els dos homes es reuneixen en la platja, mengen, canten i ballen, l’ esperit mediterrani ha triomfat.

A pesar d’ aquest aposta festiva, Cacoyannis és decididament crític amb el poble grec i la pel·lícula entra en matèria i es mostra cada vegada més càustica i acida amb els cretencs.

L’ escena en que la població assetja i finalment assassina a la vídua és extraordinària, els homes s’ agrupen al voltant de l’ adultera, de la pecadora, de la dona que ha transgredit les lleis no escrites i ha portat a la mort, involuntària, al seu pretendent; l’ execució brutal de la dona, fora de pla, mostra el sentit primitiu, masclista i mesquí d’un poble, que viu encara pendent dels seus propis mites antics, incapaç d’ evolucionar cap a la modernitat.

L’ altra escena que posa els pels de punta és la mort de Bouboulina, quan la dona encara està agonitzant, la gent del poble ja reclama anar cap a la casa, és una estrangera sense herència ni descendents, tot el que no agafin serà per l’ estat; quan la dona encara s’ abraça a Zorba, les primeres ancianes, totes vestides de negre fan ja la seva irrupció en la casa, Zorba les fa fora però quan Bouboulina mor en els seus braços, tot el poble penetra en l’ habitacle i el buida sense compassió.

Contemplem la imatge de la dona morta en una habitació despullada de qualsevol decorat.

Per últim val la pena destacar l’ intent de fer funcionar la mina, la prova és un fracàs, els troncs s’ estavellen a terra, l’ estructura de suport cau. Cacoyannis simbolitza amb aquest fracàs, la incapacitat de la societat grega per portar endavant un projecte de futur.

Contrast entre la vida lliure , primitiva i feliç de Zorba i aquesta mirada crítica a un món profund, encara arrelat al passat, ple de vells substrats, odis i rancúnies.

 

Z

 

 

Director: Constantin Costa- Gavras

Actors: Yves Montand

             Jean Louis Trintignant

             Irene Papas

           Jacques Perrin

           Charles Denner

Any: 1969

Nacionalitat: França

Gènere: Cine polític

 

ARGUMENT

Un diputat (Ives Montand) de l’ oposició te que realitzar una conferencia davant els seus seguidors. El govern li posa dificultats per localitzar un local en condicions i quan el troba, prepara a grups ensinistrats per boicotejar l’ al·locució.

El polític pot realitzar el discurs, però quan surt és assetjat pels mercenaris d’ extrema dreta i lúmpens comprats i és colpejat des d’ una camioneta davant la indiferència de la policia. Arrel de les ferides sofertes el diputat, mor.

S’ inicia una investigació que porta endavant el jutge instructor del cas (Jean Louis Trintignant). Aquest escorcolla a fons amb la col·laboració d’ un periodista (Jacques Perrin) i descobreix que darrera l’ assassinat hi ha una conxorxa organitzada pel CROC, un grup d’ extrema dreta, amb la connivència de la policia i del poder polític que mantenen que tan sols s’ ha produït un accident.

Malgrat les amenaces del seu superior, la investigació continua endavant, els autors materials són condemnats però els autors ideològics queden pràcticament eximits.

Més tard un cop d’ estat dels militars porta a l’ assassinat de diversos membres de l’ oposició i a l’ exili del jutge investigador. La lletra Z de l’ abecedari, que significa llibertat, queda prohibida.

 

 

COMENTARI

Gavras realitza un thriller polític que no dona treva. Evoca els anys anteriors al cop d’ estat en Grècia i la conxorxa del sistema polític i policial per impedir qualsevol actuació opositora.

La pel·lícula intenta ser una parabol.la política en la que mai sabem noms de persones, entitats ni escenari on transcorre l’ acció però el que és suposició es converteix en evidència, en el últims títols informatius sobre la sort dels protagonistes. És llavors quan queda clar que Gavras està parlant de la Grècia dels anys 60.

Avui la pel·lícula, tot i la seva intensitat, com a thriller es pot veure un tant desfasada en el missatge ideològic doncs actualment, amb la fi de la guerra freda, les classes dominants s’ arrelen al poder sense necessitat de la violència estructural front als opositors i mantenen els seus privilegis per vies electorals una mica més sofisticades.

La pel·lícula mostra la corrupció de l’ aparell de l’ estat, el fanatisme de sectors dedicats a mantenir l’ ordre i que en realitat el trepitgen ,més quan els seus adversaris són, en aquest cas, polítics moderats i pacifistes.

El film abona també la idea de l’ home honest, enfrontat a un sistema de poder que l’ impedeix mostrar la veritat. Com aquest poder es recolza en els moviments d’ extrema dreta per realitzar la feina bruta i fer callar a qualsevol que el qüestioni.

La disbauxa política d’ aquells anys porta a l’ infern de la dictadura militar i al cop dels coronels en 1967.

La pel·lícula guanyà l’ oscar al millor film de parla no anglesa i el premi del jurat de Canes en 1969.   Compta amb el guió de Jorge Semprum i la banda sonora de Mikis Theodorakis.