ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO

 

Director: Milos Forman

Actors. Jack Nicholson

               Louise Fletcher

               Brad Dourif

               Danny De Vitto

Any: 1975

Títol original: One flew over the cuckoo’s nest

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama         

 

ARGUMENT

Mc Murphy (Jack Nicholson) és ingressat en un centre psiquiàtric. L’ home està acusat de cinc violacions però arriba a la institució, sobretot, gràcies al seu perfil transgressor.

Allà fa amistat amb els interns i es troba a la infermera Ratched (Louise Fletcher), la representant de l’ ordre establert en el centre, que governa amb mà de ferro .

Especialment fa companyonia amb el gran cap “Bromden”, un indi de proporcions hercúlies, que és sord-mut, així com amb Billy (Brad Dourif), un jove apocat, amb Harding, obsessionat per la creença que la seva dona l’ enganya o amb Martini (Danny de Vitto).

 

Mc Murphy, intervé en les teràpies i es torna reivindicatiu. Demana substituir aquestes per visionar un partit de beisbol del campionat del món però quan la iniciativa es posa a votació, sols dos interns més es solidaritzen amb Mc Murphy, la resta callen, vençuts per la por.

Al dia següent, l’ home torna a demanar una votació i tots els seus companys el recolzen però Ratched els hi recorda que hi han nou malats més, quasi tots amb una pèrdua total de raó, que no han votat.

Mc Murphy cerca un vot que li doni la victòria i l’ aconsegueix amb l’ indi Bromden però Ratched ja ha aixecat la sessió i tot queda com estava.

Mc Murphy continua posant en qüestió l’ autoritat en el centre. En una altra ocasió s’ escapa de l’ edifici , s’ apropia d’ un autobús que trasllada als interns i s’ escapa amb ells. Pispen un vaixell, fent-se passar per metges del sanatori i se’n van plegats a pescar.

Els deficients mentals aprenen a pescar però ,sobretot, a valer-se per si mateixos, a ser autònoms i a millorar la seva autoestima. Però el sistema no ho accepta. Quan arriben a port, el director de la institució els està esperant i Mc Murphy és castigat i sotmès a una sessió d’ “electro shocks”.

El criteri dels metges és que Mc Murphy no està boig però és perillós. L’ home torna amb el grup, ja recuperat, i decideix escapar amb el cap indi, que en realitat només simulava la seva sordesa.

Una nit, suborna al vigilant i fa entrar en les instal·lacions a un parell d’ amigues seves amb un carregament de beguda. Candy, una de les noies, se’n va al llit amb Billy, en tant la resta d’ interns s’ emborratxen.

Quan Ratched arriba al matí, s’ encoleritxeix , amenaça a Billy amb explicar el seu comportament a la seva mare i l’ aïlla. Billy, angoixat, es talla el coll, suïcidant-se

Mc Murphy, culpabilitza a la dona de la mort del noi i en un atac de ira es llença sobre ella, intentant escanyar-la però és reduït pels infermers.

En tant, el cap indi espera a Mc Murphy per escapar plegats, contempla com aquest torna totalment idiotitzat. Mc Murphy ha patit una operació i ha estat lobotomitzat. L’ indi es compadeix de l’ home, l’ ofega amb un coixí i el mata.

Després trenca els vidres d’una finestra i escapa del sanatori.

 

 

COMENTARI

Magnífica pel·lícula, emblemàtica en els anys 70. Guanyadora de cinc oscars, al millor film, a Jack Nicholson com a millor actor, a Louise Fletcher, com a millor actriu , a Milos Forman com a millor director i el premi al millor guió.

Més enllà de ser un film sobre els malalts mentals i els centres psiquiàtrics, ens trobem amb una paràbola sobre el sistema, sobre els valors, el qüestionament de l’ autoritat arbitraria i la llibertat.

Estem en un microcosmos, dirigit amb autoritarisme, on sols hi valen les normes i les convencions que estableixen els de dalt, en aquest context hi arriba algú diferent, disposat a transgredir i qüestionar aquestes lleis.

El sistema intenta, primer, que aquest individu s’ adapti, s’ integri i sigui un més, que se sotmeti a l’autoritat. Quan no ho aconsegueix, opta per destruir-lo i així fer callar la seva rebel·lió.

A la fi queda un espai per l’ esperança, quan el cap indi escapa, cercant la llibertat.

La pel·lícula es realitza en 1975, quan els moviments contestataris es reforcen a partir de les protestes contra la guerra de Vietnam, i el moviment hippy està en el seu apogeu.

Els assenyats dirigeixen als bojos. El psiquiàtric és una metàfora del sistema i s’ apropa al valor de la democràcia en l’ escena en que Mc Murphy reclama una votació per veure un partit de beisbol.

Al principi, els interns no el recolzen perquè estan atemorits dels resultats de les seves pròpies decisions, altres, els bojos més profunds, són indiferents i no li fan cas. Mc Murphy perd la votació.

Quan l’ home planteja una segona votació i aconsegueix la majoria, el sistema, l’ autoritat, al·lega defectes de forma, s’ ha aixecat la sessió. En qualsevol cas el sistema sempre guanya, el individu sempre perd.

També és paradoxal la seqüència en la que Mc Murphy s’ assabenta que la majoria dels interns estan en el psiquiàtric per pròpia voluntat, incapaços de ser autònoms fora del propi sistema, preferint la submissió a la rebel·lia, la presó a la llibertat. Gran metàfora de la vida mateixa.

 

EL RESPLANDOR

 Director: Stanley Kubrick

Actors: Jack Nicholson

              Shelley Duval

              Danny Lloyd

Any: 1980

Títol original: The shining

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Jack Torrance (Jack Nicholson) és un escriptor que accepta una ocupació de vigilant en la temporada d’ hivern, en l’ hotel Overlook, un alberg d’ alta muntanya en Colorado.

Hi acudeix amb Wendy (Shelley Duvall), la seva dona i Danny (Danny Lloyd), el seu petit fill.

En l’ hotel un anterior guarda va embogir i va matar amb una destral a la seva família, el va fer trossos i després es va suïcidar.

Danny, el fill, te qualitats especials , te visions i contempla l’ aparició de les dues nenes víctimes del vigilant en el passat i sap que en l’ habitació 237 hi va passar alguna cosa horrible. Hallorann, el cap de cuina, és un altre  home amb poders mentals i li explica al nen que mai te que entrar en aquesta habitació.

L’ hivern és particularment dur, els Torrance estan aïllats en l’ Outlook, en tant Jack comença a mostrar signes de trastorn. Quan l’ home investiga en l’ habitació 237, te la visió d’ una dona despullada que l’ assetja i que més tard es va descomponent. Jack te també diversos malsons en els que contempla la gran sala de l’ hotel plena de gent i fa amistat amb  Grady, l’ antic vigilant que va matar a la seva família.

Wendy per la seva banda se n’ adona que Jack ha estat dedicat a escriure sistemàticament la mateixa frase en tots els fulls que ha omplert.

Jack sembla perdre totalment la raó, assetja a Wendy i aquesta  li dona un cop al cap amb un bat de beisbol, tancant després a l’ home en la despensa.

En tant, Hallorann, que te el pressentiment que alguna cosa dolenta passa en la casa, marxa camí de l’ hotel però quan arriba, Jack que s’ ha alliberat del seu tancament el mata d’ un cop de destral.

Després d’ intentar entrar en l’ habitació de Wendy a cops de destral, és ferit per aquesta en una mà, més tard persegueix a Danny pel laberint nevat del jardí, pels perdedors i interminables senders, mentre els esperits es fan corporis i comencen a vagarejar per la casa. Wendy troba a Danny i pot escapar amb el vehicle d’ Hallorann en tant Jack cau en el laberint i mor congelat.

 

COMENTARI

Kubrick, tingut per un director extremadament intel·lectual roda en 1980 “el resplandor” i aconsegueix una de les millors i més inquietants pel·lícules de terror de tots els temps.

Basada en una novel.la de Stephen King, la pel·lícula mostra la conversió d’un home normal en un monstre.

Poden haver-hi varis elements que produeixen aquest fet. D’ una banda Torrance pot ser una representació del mal latent, que en unes determinades circumstàncies es desborda, l’ home que te que protegir la seva família, l’ ataca.

També es pot interpretat que el mal està vinculat a la casa i que Jack es transforma en contacte amb aquest poder i actua sense mesura. En realitat la última escena de la pel·lícula ens mostra a un altre Jack, ja en l’ hotel, 60 anys abans. És a dir el mal es reprodueix i es perpetua i no cessa a través del temps.

Hi ha també una consideració a la relació de parella. La solitud en que es veu envoltada la família porta a desenvolupar els odis amagats. La frustració de l’ home que no pot accedir a ser un bon escriptor i culpabilitza a la dona.

L’ hotel amb el seu passat terrible és un espai on es desfermen les pors primigènies, on esclaten els pitjors malsons de cadascun, on no sabem fins a quin punt allò que veiem és real o somni incorporat a la pròpia psique.

Kubrick juga, primer, amb allò inquietant, amb una atmosfera en la que va guanyant pes, allò pervers i malèfic, per passar en l’ última part de la pel·lícula a deixar solt a un Jack Nicholson desenfrenat en el seu paper de malvat absolut.

La pel·lícula s’ inicia amb la imatge suau del cotxe que es dirigeix cap a l’ hotel. Tot són espais amples, natura oberta, cels blaus, malgrat que la música ja ens anuncia que alguna cosa anirà malament.

Kubrick crea en la casa un espai desassossegant i la percepció del terror ve donada per les cavitats reals en forma de laberint. L’ hotel en si ja és un garbuix ple de confusió i Danny marxa amb el seu vehicle de joguina pels llargs passadissos. El laberint exterior és allà on es dona la persecució més terrible del pare empaitant al fill. En definitiva els laberint de la ment.

Un altre punt fort del film és la imatge de Jack ,traspassant la porta de l’ habitació de Wendy amb la destral i la seva cara amb la mirada embogida entre les fustes, en tant pronuncia la frase: “aquí està Jack”. El film passa de mostrar-nos la cara de l’ agressor-Jack- i simultàniament la cara del receptor del mal-Wendy- i la por i l’ horror davant l’ atac.

Per fi passen  a la posteritat les imatges imaginades, somiades o reals dels esperits que pul·lulen per la casa. Les dues nenes mortes que s’ apareixen a Danny o el riu de sang que inunda i desborda els passadissos.