EL DETECTIVE

El_detective-906692438-large

 

Director: Gordon Douglas

Actors: Frank Sinatra

             Lee Remick

             Jacqueline Bisset

             Ralph Meeker

             Robert Duval

Any: 1968

Títol original: The detective

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Sub gènere: Homosexualitat.

 

ARGUMENT

Joe Leland (Frank Sinatra) és el millor detectiu de Nova York, viu amb la seva esposa, Karen (Lee Remick), una dona promiscua que ha trobat la serenor sexual i sentimental al seu costat.

Leland, s’ encarrega d’ investigar l’ assassinat d’un homosexual que ha estat fortament colpejat en el cap i al que han tallat el penis i els dits de les articulacions; el mort és Tedy Leikman, el fill d’un important empresari.

Leland vol resoldre el cas, aconseguir un ascens i deixar en bon lloc el nom de la policia, així que deté a un homosexual que freqüenta el gimnàs de Leikman, aquest és un petit delinqüent el qual, pressionat pels agents en general i per Leland en particular, acaba confessant i declarant-se culpable i és condemnat a la cadira elèctrica.

En tant, Karen se sent descontenta amb la relació que ha establert amb el policia, va amb altres homes , la parella es trenca i decideixen separar-se.

Leland és visitat per Norma McIver, la dona de Colin McIver, un home que s’ ha suïcidat llençant-se dalt a baix d la teulada de l’ hipòdrom, la dona creu que potser ha estat un assassinat.

Leland conclou que el mort estava implicat en una trama de corrupció política i especulació immobiliària. A més l’ accidentat tenia una pulsió homosexual irreprimible, una nit McIver coneix a Leikman en un local gai, els dos homes pugen a l’ apartament del segon, discuteixen i McIver el mata.

Leland que ha portat a un home innocent a la mort se n’ adona que la seva actitud d’honradesa i ètica policial resta qüestionada en la pràctica. Decideix lliurar la placa al seu cap però és un policia de raça i potser acabarà tornant al cos i a la feina que és la seva vida.

eldetective

COMENTARI

     Gordon Douglas és un molt prolífic director d’ Hollywood, un artesà poc reconegut i disposat sempre a treballar en l’ encàrrec que li manen les Majors.

En els anys seixanta te una activa col·laboració amb Frank Sinatra al que dirigeix en varies pel·lícules, aquesta és un èxit en el seu moment, potser perquè tracta temes considerats tabús i escandalosos fins llavors.

Efectivament, els motius principals de la pel·lícula són l’ homosexualitat, la nimfomania i la corrupció, és a dir assumptes polèmics i sucosos en l’ època.

L’ homosexualitat s’havia tractat en el cine d’ Hollywood de manera un tant encoberta , el·líptica i pudorosa, en films com “De repente el último verano” de Mankiewicz, ara aquesta cinta mostra amb més claredat les pulsions sexuals referenciades cap el propi sexe.

En qualsevol cas, no sembla que el cine hagi decidit que les parelles gais puguin exercir la seva llibertat sense interposicions; un dels transgressors sexuals és assassinat, l’ altre és l’ assassí i se suïcida assetjat pel sentiment de culpa i la desubicació moral.

El personatge de Karen també és complex, una dona amb un clar impuls sexual tendent a la promiscuïtat, una nimfòmana que se’n va amb el primer home que troba i incapaç d’ assentar la seva relació amb el marit.

El personatge principal, Leland, és un policia honest i rodejat d’un entorn corrupte, és el millor apunt de Douglas; Leland es creu amb superioritat moral sobre els seus companys, alguns d’ ells utilitzen vells mètodes expeditius, altres es mostren disposats a acceptar suborns, mentre ell es manifesta íntegre i apartat d’ aquests tripijocs,

Quan se n’ adona que un home ha estat condemnat a la pena de mort per la seva culpa, comprèn la relativitat dels valors i com ell, amb la voluntat corporativa de satisfer al cos al que pertany i d’ aconseguir un ascens, s’ha precipitat i ha mostrat una falta de rigor que l’ equipara amb els seus camarades.

Potser la voluntat de Douglas d’ apuntar cap a tants cantons, resulta perjudicial per la seva obra; especulació immobiliària i política, corrupció policial, homosexualitat, xacres socials, psicologies turmentades….són massa punts de referència per encertar de ple i a la fi tot resulta en excessiu dispers i evanescent.

Tot i això el món que presenta el director te un to sòrdid, ple d’ escepticisme i fatiga, molt arrelat a l’ època en la que li ha tocat viure.

 

LA CEREMONIA

La_ceremonia-998795376-large

 Director: Claude Chabrol

Actors: Isabelle Huppert

               Sandrine Bonnaire

               Jacqueline Bisset

               Jean Pierre Cassel

             Virginie Ledoyen

Títol original: Le Cérémonie

Nacionalitat: França

Any: 1995

Gènere: Cine negre

Subgènere: Lluita de classes

 

ARGUMENT

Catherine Lelievre (Jacqueline Bisset) és una dona de classe alta que viu en una casa a les afores d’ una població de la Bretanya.

Contracta una serventa per les feines domèstiques i l’ elegida és Sophie (Sandrine Bonnaire), una noia que ofereix excel·lents referències.

Catherine forma família amb Georges , el seu marit (Jean Pierre Cassel) i els seus dos fills adolescents.

El comportament de Sophie és irreprotxable fins que fa amistat amb Jeanne (Isabelle Huppert), la cartera de la població. Les dues dones congenien malgrat semblar molt diferents. Sophie és callada, introvertida i es passa tot el seu temps lliure davant la televisió, Jeanne és extravertida i li agrada molt llegir. Però les dues tenen un passat ple de secrets i es fan confiança per explicar-se’ls. Jeanne va ser acusada de la mort del seu fill petit, més va ser alliberada per falta de probes. Sophie també va ser acusada de la mort del seu pare en un incendi però igualment se’n va sortir sense condemna.

Georges comença a rebre el seu correu obert en moltes ocasions ,quan va a demanar explicacions a l’ oficina , Jeanne l’ engega a dida i l’ insulta a partir d’ aquí la família prohibeix que les noies es vegin en el domicili propi.

La desconfiança entre las parts creix quan Melinda (Virginie Ledoyen), la filla, descobreix que en realitat Sophie no pot complir determinades funcions perquè és analfabeta, la serventa no vol que això se sàpiga i amenaça amb descobrir un secret de la noia, que ha conegut espiant-la, està embaraçada.

Melinda explica la seva situació i el xantatge a que ha estat sotmesa i Georges , indignat, parla amb Sophie i l’ acomiada.

Sophie es va a trobar amb Jeanne i tornen a la casa per emportar-se les coses de la primera. En tant la família s’ ha vestit de gala per contemplar per televisió l’ òpera Don Giovanni de Mozart, que Charlotte gravarà.

Les dues noies que han entrat per la porta del darrera troben les dues escopetes de caça de Georges, les carreguen i després pugen a l’ habitació, excitades i disbauxades llancen la xocolata desfeta que s’ anaven a prendre sobre el llit de noces dels propietaris, obren els armaris i estripen la roba de disseny de Catherine.

Quan estan en plena feina, Gilles que ha sentit sorolls sospitosos puja a l’ habitació , les descobreix i amenaça cridar a la policia.

Alguna cosa terrible està a punt de pasar

 

Ceremonia I

COMENTARI

     Pel·lícula basada en una novel·la de Ruth Rendell, una autora que porta varies obres seves al cine, entre elles “Carne trémula” de Pedro Almodóvar. Chabrol, com sempre, va més enllà que de realitzar un film de gènere criminal ja que s’ encarrega de diseccionar móns contraposats.

En realitat es tracta d’ una pel·lícula sobre el crim però també sobre la lluita de classes. La família acabalada, darrera la seva cultura i educació representa tot allò que les noies, especialment Sophie ,no tindran ni seran mai.

Malgrat el tracte correcte que rep, en Sophie va larvant un sentiment d’ odi davant els altres, odi pel que són, odi pel que posseeixen, així s’ explica com les noies esquincen i destrueixen els vestits, el símbol de l’ oripell que elles no tindran, com un ritual previ a matar.

No és menys la família burgesa que rep la mort vestida de lluentons i contemplant una sessió d’ òpera televisiva, independentment de la seva qualitat, també un símbol de la classe posseïdora. És a dir assassins i víctimes estan revestits simbòlicament per matar i per morir. Ho fan a través d’ una cerimònia.

Un altre símbol de l’ allunyament entre classes socials és l’ analfabetisme de Sophie que oculta radicalment per evitar ser menystinguda, la noia dispara contra els seus amos i ho fa després contra els llibres que ells posseeixen, un símbol cultural que li és aliè i estrany i que per tant odia.

Més enllà de l’ anàlisi social Chabrol dissecciona a dues persones aparentment normals però plenes de secrets amagats i sobretot sense escrúpols morals, incapaces de penediment, horror o sentiment de culpa, darrera la normalitat s’hi refugia un monstre.

Per no deixar el crim sense càstig, Chabrol soluciona el tema mitjançant l’ atzar, en forma d’ accident i en forma de la gravació que conté les dades del que ha passat.