PAT GARRETT Y BILLY THE KID

pat_garrett_and_billy_the_kid-426542599-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: Kris Kristofferson

              James Coburn

              Bov Dylan

               John Beck

              Jason Robards

              Katy Jurado

Any: 1973

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Billy el nen (Kris Kristofferson) és un proscrit de la llei, acusat de crims i de bandolerisme. El comptat de Lincoln decideix anomenar sheriff a Pat Garrett (James Coburn), un antic bandit redimit i amic de Billy.

Garrett vol mantenir l’ ordre i això és ser subsidiari dels grans terratinents com Chisum i estar al seu servei.

El nou sheriff aconsegueix capturar a Billy i l’ empresona però en absència de Garrett, el noi aconsegueix escapar després de matar als dos ajudants del guardià de la llei, un d’ ells d’ un tret per l’ esquena.

A partir d’ aquí s’ inicia la recerca de l’ assassí, aquest busca aixopluc en Mèxic però torna de nou a Estats units i es va deslliurant de caça recompenses, Garrett per la seva banda mata a diversos bandits amics de Billy i després d’ assetjar a una prostituta que sovinteja al noi, aconsegueix saber que aquest s’ amaga en Fort Summers.

Garrett es dirigeix allà acompanyat de Poe (John Beck), un dels seus ajudants i enxampa a Billy per sorpresa quan aquest ha estat fent l’ amor amb una de les seves amigues, Garrett li dispara i el mata.

 

peliculas115

 

COMENTARI

Peckinpah roda els seus westerns més gloriosos entre 1962 i 1974. Aquest és un dels últims, antecedent de “Quiero la cabeza de Alfredo Garcia”, poc abans d’ iniciar la seva decadència. En ell hi trobem tot un compendi de la manera de narrar del director americà.

Peckinpah reprodueix la història de Pat Garrett i Billy el nen, tantes vegades portada a les pantalles; si be Garrett sempre ha estat el dolent, Billy el nen ha estat retrata tant com un heroi  i com un bandit.

El director els hi treu aquí qualsevol èpica, els dos protagonistes sobreviuen en un ambient sòrdid, miserable, ple de sang i brutícia, en un món en descomposició. Peckinpah tracta els seus temes preferits; d’una banda estem en 1881, un nou món arriba, els dos pistolers pertanyen a un univers antic i no assumeixen els canvis. Són dos personatges que han viscut de manera similar, fora de la llei, i han estat amics però ara Garrett ha canviat de bàndol i s’ha posat del cantó de l’ ordre. Garrett traeix l’ amistat de Billy i la seva forma de vida al marge de les normes.

Cap dels dos homes és un heroi ni te escrúpols, Billy mata per l’ esquena a l’ ajudant del sheriff i s’ enfronta als terratinents àvids de lucre, Garrett mata també sense commiseració i amb avantatja, s’ha passat al bàndol dels poderosos en un exercici de supervivència, decidit a obeir un ordre injust.

Com tots els de Peckinpah, aquest és un western tan lúcid com crepuscular i desencantat, el director retrata el pas del temps, Garrett no te pressa en complir la seva missió però l’ esperat duel final és substituït per un tret a traïció davant un home agafat per sorpresa.

Garrett dispara després contra el mirall que el reflecteix, és a dir, contra si mateix, contra aquesta imatge no desitjada de sicari dels rics, que l’ ha portat a matar a l’ antic amic. Garrett no sent el sentiment d’ haver acabat una tasca sinó dolor i remordiment.

Ara Garrett sent dins de si el pas del temps, el sentiment de culpa, l’ arribada de la vellesa i marxa del poble perseguit per dos enemics, un és ell mateix, l’ altre un nen que li tira pedres com a representant d’un nou ordre gens estimat.

Interessant paper en el film d’ un jove Bov Dylan, una de les seves poques aparicions en la pantalla gran, en el paper de Elias, un rodamón amic del cantó lliure i salvatge de la vida.

 

VIENTO EN LAS VELAS

Viento_en_las_velas-479231201-large

Director: Alexander Mackendrick

Actors: Anthony Quinn

               James Coburn

               Deborah Baxter

               Nigel Davenport

               Lila Kedrova

               Isabel Dean

Any: 1965

Títol original: A high wind in Jamaica

Nacionalitat: regne Unit

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

En Jamaica esclata una gran turmenta, la casa dels Thorton s’ ensorra i el pare (Nigel Davenport) i la mare (Isabel Dean decideixen retornar a la seva prole, cinc nens, Emily (Deborah Baxter), John,Rachel,Laura i Edward, a Londres.

La llarga travessia te que fer escala en les illes Caiman però abans l’ embarcació és abordada per un vaixell pirata, al comandament del    qual s’hi troba Chávez (Anthony Quinn), recolzat pel seu segon, Zac (James Coburn), els pirates s’ apoderen dels diners pagats per la família al capità Marpole i es fan de nou a la mar però en el propi vaixell pirata s’hi han amagat els nens.

Aquests posen dalt per baix la nau, s’ aprofiten de les supersticions dels bucaners, giren de cantó el mascaró de proa, signe de mala sort, o fan creure als mariners que el paquebot s’ inunda.

Al mateix temps, Chávez sent una total fascinació per Emily, la nena més gran del grup, a qui cuida en tot moment i l’ allunya dels possibles perills.

La nau desembarca en Tampico i allà Chávez es retroba amb Rosa (Lili Kedrova), una vella amiga que li fa saber que tota l’ armada anglesa va a la recerca dels nens, casualment John contempla l’ escenari adult des d’una balconada amb la mala sort que cau i es mata.

Els pirates tornen al vaixell amb els nens i Emily te un accident que li produeix una lesió en la cama, Chaves la cuida i la trasllada a la seva cabina.

Al poc temps albiren una embarcació holandesa que volen assaltar però Chávez s’hi oposa, els bucaners , farts , executen un motí i empresonen al seu cap.

El capità holandes és fet presoner i lligat però pot introduir-se en la cabina de Chávez i agafar un ganivet amb el que demana a Emily que li talli les cordes i l’ alliberi però la nena, espantada, li assesta una punyalada i el mata.

L’ arribada d’una nau de l’ armada britànica, acaba amb la singladura dels pirates que són detinguts i portats a judici. Han de respondre del que li ha passat a John i al capità holandès, si són culpables, tots seran penjats.

Emily, entre plors, no confessa de quina manera va morir el capità i fa creure que Chávez va estar vinculat a l’ assassinat.

Els pirates són condemnats al patíbul i els nens retornen feliçment a casa seva.

 

 VIENTO EN LAS VELAS

 

COMENTARI

     Mackendrick realitza una pel·lícula d’ aventures, de pirates i lluites navals però darrera de tot això s’hi amaga un film ple de matisos, ambigüitat i doble sentit.

El tema principal del relat és la distància entre la innocència infantil i la crueltat. D’ entrada i sorprenentment, els nens capgiren i transgredeixen l’ ordre pirata, els avesats mariners es troben aclaparats per la presència infantil, són presa de les supersticions que els aterren , contemplen com el seu món és posat daltabaix i com es succeeix un canvi de papers, els terribles botxins es converteixen en víctimes.

És a dir, la relació de poder adult-nen o pirata-presoner, canvia i els jocs de i sobre aquest poder es tergiversen.

D’ altra banda, la relació entre el capità Chávez i Emily és quan menys ambigua, ja quan la nena arriba al vaixell, la mirada del pirata és expectant, Chávez es converteix en un pare, manté una relació fraternal i en alguna escena podem pensar que els seus sentiments van una mica més enllà, quan Chávez persegueix a la nena, l’ atrapa i resta sobre seu, la cara a pocs centímetres dels seus llavis, Mackendrick porta la càmera als espectadors de la situació i tots mostren sorpresa i estupefacció.

Si be Chávez ha cuidat i tutelat als nens, Emily no fa res per salvar-lo en el judici, amagant la seva pròpia culpabilitat. Aquest és el sentit profund del film, el joc entre la ingenuïtat i la maldat, entre la candidesa i la perversió, com potser pels nens tot es tracta d’ un joc infantil, la mort també, i com la crueltat és tan inconsciència com desídia.

La última escena és indicativa. Suposadament, els pirates han estat ajusticiats, Mackendrick tanca amb uns colors pastel i en un escenari victorià i evanescent, els nens juguen aliens al que passa al seu voltant, un vaixell de paper és enviat a navegar en les tranquil·les aigües del llac. Ara i abans tot és un joc.

La pel·lícula te referents en totes les cintes que han parlat dels nens des de la perspectiva del poder i la maldat, recordem ·El señor de las moscas”, “¿Quièn puede matar a un niño?” i sobretot “The innocents”.