GIGANTE

Gigante-533139230-large

 Director: George Stevens

Actors: James Dean

             Elizabeth Taylor

             Dennis Hoper

             Rock Hudson

             Carroll Baker

             Mercedes Mc Cambridge

Any: 1956

Títol original: Giant

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Jordan Benedict (Rock Hudson) és un ric ramader que en un viatge de negocis coneix a Leslie (Elizabeth Taylor), de qui s’ enamora, la porta a viure a les seves terres de Texas i es casa amb ella.

En el ranxo de Benedict, Leslie coneix a Jett Rink (James Dean), un empleat de la finca amb qui simpatitza i a Luz (Mercedes Mc Cambridge), la germana del seu marit. Luz pateix una caiguda del seu cavall i mor deixant un tros de terra com herència a Jett, bon amic seu.

Els Benedict li volen comprar aquesta terra a Jett, però ell se l’ apropia i inicia prospeccions petrolíferes que culminen amb èxit. Jett aconsegueix un imperi petrolífer que el porta a la riquesa.

En tant, el temps passa. Benedict i Leslie han tingut dos fills, un nen i una nena però segons creixen no acompleixen les expectatives del pare.

Jordan Benedict (Dennis Hoper), vol ser metge i s’ enamora de Juana, la filla del doctor mexica que atén a la seva gent. En tant Luz (Carroll Baker), l’ altra filla de Benedict se sent atreta per Jett, l’ home que ha acabat sent un rival pel pare.

Però Jett s’ ha tornat superb i orgullós. S’ ha convertit en diputat i afalagat per tots se li lliura un homenatge. Quan Juana vol anar a arreglar-se el cabell, li barren el pas pel seu origen segons ordres de Jett.

Jordan, li retreu a Jett la seva conducta i és apallissat pels seus sicaris. Llavors Benedict repta a Jett però la baralla no es porta terme.

Jett s’ ha convertit en un home solitari, alcoholitzat i acabat, tota la vida secretament enamorat de Leslie. En el dia del seu homenatge es desmaia, incapaç de coordinar les paraules.

Benedict continua trobant-se enrenous en el seu camí. Quan viatja amb Leslie, Luz i Juana pel territori de Texas, el propietari d’un restaurant es nega a servi a Juana i a uns clients mexicans als quals insulta el fa fora. Benedict es baralla amb l’ home i és apallissat.

A través del pas del temps entén que és l’ arrelament a la família , a la gent que t’ estima i l’ afirmació en la pròpia dignitat allò que dona la felicitat.

tumblr_ktyzx38KSx1qa58bio1_500

COMENTARI

Serial de més de tres hores. El típic melodrama més gran que la vida.

Desenvolupa una crònica social i humana a partir de la vida de Jordan Benedict i la seva família i l’ enfrontament amb el seu antic empleat, Jett Rink.

La pel·lícula fa pal·les les diferències culturals i de classe. Com Benedict veu incomplertes les seves esperances doncs el seu fill no continua la seva tasca en el ranxo, com s’ emparella amb una mexicana o com el seu antic subaltern adquireix terrenys que li pertanyen i es fa ric.

Però Benedict que ha generat malestar per aquests canvis, que en principi el depassen, es tindrà que adaptar a ells i acabarà defensant-los perquè és també una manera de defensar la seva família i el seu entorn.

El film posa, doncs, l’ accent en la defensa de la família, en la crítica al racisme, i en l’ educació dels fills. Benedict diu: “Podem educar als fills però no podem viure per ells”. En la radiografia de l’ èxit i el fracàs col·loca els valors de la dignitat i l’ equilibri per sobre del valors d’ aquells que sols han reunit diners i s’han vist abocats a la solitud. Jett és l’ exemple de l’ home ric i infeliç. La pel·lícula defensa la capacitat ser un mateix per sobre l’ostentació i la glòria.

La pel.licula guanya l’ oscar al millor director en 1956 i esta basada en una novel.la del mateix nom d’ Edna Ferber, editada en 1952.

 

AL ESTE DEL EDÉN

AL ESTE DEL EDEN

 Director: Elia Kazan

Actors: James Dean

               Raymond Massey

               Jo Van Fleet

               Julie Harris

Any : 1955

Títol original: East of edèn

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Cal (James Dean) és el fill d’ Adam (Raymond Massey), un ranxer que viu a Salinas en 1917. És un noi introvertit i solitari que veu com el seu pare el discrimina a favor del seu germà, Aron.

Aquest rebuig el fa una persona inestable emocionalment, transgressora i asocial.

Poc després de néixer, la mare va abandonar el ranxo i Cal ha crescut sota la tutela paterna. A l’ altra banda de les muntanyes, en Monterrey, el noi localitza a Keith, la seva mare, però ningú li sap explicar perquè va abandonar la casa.

Cal busca fer-se voler, treballa i te iniciativa en la plantació i pensa que el conreu de mongetes pot ser una bona empresa davant la segura entrada en guerra d’ Estats Units.

Cal necessita demanar un crèdit de 5000 dòlars per fer funcionar el negoci i decideix demanar-los a la mare (Jo Van Fleet). Això li dona ocasió de parlar amb ella. És una dona de caràcter dominant que va abandonar la casa ofegada pel ambient autoritari i religiós i pel món rural que pertany al passat.

Ella ara regenta un bordell on s’ ha enriquit i acorda deixar-li els diners al fill.

Quan esclata la guerra contra Alemanya, es sovintegen les disputes contra alemanys instal·lats a la població. Aron els intenta ajudar i Cal que estava amb Abra (Julie Harris), la novia del germà, també intervé.

Els dos germans es barallen, Cal colpeja a Aron i ambdós comencen a distanciar-se. El negoci de les mongetes va bé i Cal recupera els diners i els hi lliura al pare en el seu aniversari.

En la festa Aron anuncia que es promet amb Abra i el pare no en fa cas de Cal. Quan aquest a la fi li dona els diners, el pare els rebutja, doncs diu ha estat un engany als grangers, a qui se’ls ha comprat un producte barat que després s’ ha encarit.

Cal, com venjança porta a Aron, que creia que la mare era morta, a trobar-la i a que conegui com es guanya la vida.

Aron, traumatitzat pel que ha sabut, s’ emborratxa i seguidament s’ allista per anar a la guerra.

La impressió que rep el pare fa que li agafi una embòlia i quedi paralitzat. En els seu llit de mort, Cal acudeix a l’ habitació. El pare que per fi comprèn que ha estat injust amb el seu fill deixa anar les paraules que el noi vol sentir: “queda’t amb mi i cuida’m ”.

Per fi Cal se sentirà estimat, se sentirà necessari.

 

aL ESTE i

COMENTARI  

La pel·lícula, una adaptació de la novel·la de John Steinbeck, és un drama de l’ Amèrica profunda amb variacions edípiques. El motiu del relat és la relació entre un pare orgullós i just però incapaç d’ estimar al seu fill.

Aquest , un noi necessitat d’ afecte i de reconeixement és un James Dean que en el paper de Cal interpreta un altre personatge rebel, desarrelat, inestable, desemparat, turmentat i desgraciat.

El film acudeix al mite bíblic, En tant Aron és l’ Abel bo, reconegut als ulls del pare i a qui tot el que fa li resulta agradable, Cal és el Cain de la historia, mesquí, malvat, salvatge, segons el pare, i que faci el que faci és incapaç de guanyar-se la confiança paterna.

Cal és com la mare, que ha volat cercant la llibertat, representació també de l’ Eva pecadora, però és incapaç d’ emprendre el vol, coartat pel sentiment de culpa, quan el seu pare queda a les portes de la mort.

La reconciliació amb el pare quan aquest és ja un invàlid a punt de morir i l’ amor d’ Abra el redimeixen i li oferiran l’ oportunitat de sobreviure.

Tangencialment la pel·lícula presenta la realitat del món rural, encapçalada per Adam, el pare, nom gens gratuït, un home que en te prou amb el que guanya, que no aspira a fer-se ric. El fill és qui aprofita la situació de guerra per guanyar diners, l’ esperit del nou capitalisme, el món vell, el món nou.