VÉRTIGO

 

 

Director: Alfred Hitchcock

Actors: James Stewart

              Kim Novak

Any: 1958

Títol original: Vértigo

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens.

Subgènere: Cine i psicoanàlisi

 

ARGUMENT

John Ferguson (James Stewart) és un detectiu que perseguint a un criminal queda penjat en el buit, el company que el vol salvar cau mor.

John pateix a partir d’ ara, acrofòbia, vertigen a les altures i decideix dimitir de la policia.

Tot i retirat, un amic li demana que segueixi a Madeleine Elster (Kim Novak), la seva dona, que en alguns moments perd el sentit de la realitat i deixa de ser ella mateixa com si estigués posseïda.

John la segueix i comprova conductes estranyes en la noia , com posar flors sobre la tomba d’ una tal Carlota Valdés, morta en el segle XIX i contemplar el quadre d’ aquesta Carlota en la pinacoteca o inscriure’s en un hotel amb aquest nom.

El detectiu continua investigant, un llibreter especialitzat en la història de San Francisco li explica que Carlota Valdés es va casar, va tenir una filla, després va ser abandonada pel marit, per acabar embogint i suïcidant-se.

L’ amic del detectiu creu que Carlota ha tornat d’ entre els morts per posseir a la seva dona i li confirma que Carlota Valdés va ser la besàvia de Madeleine.

Un dia que l’ espia, John contempla com la dona es llença a la badia. El detectiu corre a salvar-la i l’ allotja a casa seva.

L’ home acompanya a Madeleine , intenta indagar sobre ella i acaba enamorant-se. Madeleine li explica que te malsons, una tomba que l’ espera, una torre, una església, un jardí, somnis que semblen portar-la a la bogeria.

El detectiu associa allò que li explica la noia amb una antiga missió espanyola i la porta a l’ indret perquè pugui destruir el somni. Allà Madeleine sembla retrobar els records d’una vida passada, els records de la besàvia.

Madeleine puja a dalt de la torre de l’ església, com en el somni. John la segueix, maldestrament, afectat pel vertigen i sols pot veure un cos que cau al buit.

La justícia declara que Madeleine es va suïcidar en un rampell de bogeria. John, afectat pels fets, s’ acusa del que ha passat, es creu culpable i te que ser ingressat en una casa de salut. Al cap d’ un temps l’ home ja recuperat surt de l’ hospital.

Un dia veu o creu veure a una dona idèntica a Madeleine. La segueix, es diu Judy Barton, queda per sopar amb ella.

En realitat ens assabentem que es tracta de Madeleine. Tot va partir d’ un pla del marit per lliurar-se de la dona. Madeleine se li assemblava i la va contractar per suplantar-la. John va ser en realitat la víctima d’una conxorxa.

Quan va arribar a dalt del campanar el marit llançà dalt a baix a la dona, John que pel seu vertigen no hi podia arribar, la va veure caure i  cregué que era Madeleine i declarà com si és estat un suïcidi.

John comença a sortir amb la suposada Judy però li vol canviar el color del cabell, els vestits, la vol convertir en Madeleine i a la fi la transforma en la dona que vol. Ella és l’ altra.

Un dia quan John invita a Judy a sopar, aquesta porta un medalló, el que estava en el quadre de Carlota en el museu.

John acompanya a Judy en el cotxe fins la Misión de San Juan. Allà  obliga  a la noia a pujar les escales cap el campanar, descobreix la veritat i l’ obliga a confessar. Tot va ser una trampa.

Ell va ser el testimoni prefabricat, la coartada del marit per sortir sense culpa de l’ assassinat.

Després, ella també va ser abandonada. John li diu que ja és tard, que la dona que va estimar ja no pot tornar. És llavors quan una ombra apareix en el campanar, és una monja, la noia ,espantada ,fa un moviment brusc i cau, matant-se.

 

 

COMENTARI

Hitchcock juga diverses cartes en l pel·lícula i ens acaba deixant com veritat un joc racional d’ enganys però més enllà ens fa caure en diverses trampes que poden ser diverses pel·lícules o explicacions al que passa.

L’ alternativa fantàstica: Madeleine torna d’ entre els morts.

L’ alternativa psicològica: La segona dona és l’ altra, en realitat sols existeix en la imaginació trastocada del protagonista

L’ alternativa de l’ atzar: La segona dona s’ assembla a la primera per un fet casual.

Hitchcock juga constantment amb el món freudià, les imatges dels somnis, tant de John com de Madeleine tenen significats lligats al psicoanàlisi i a les seves experiències del passat.

Desentranyar-los és trobar una clau de la veritat i superar les pròpies pors. A més les imatges dels somnis reflectides en cercles s’ acosten a la connexió amb el surrealisme. Així Madeleine te una dualitat de personalitats.

És Madeleine identificada amb Carlota, la seva besàvia.

És Madeleine substituta de la dona de l’ assassí.

És Madeleine convertida en Judy.

La pel·lícula s’ estructura en la recerca de l’ identitat, tant de John, que sols pot lliurar-se del seu vertigen i per tant del passat, tornant al passat, assumint-lo, i trencant amb les seves pors.

La identitat de Madeleine-Judy està confosa en la seva dualitat. Així John, quan per fi descobreix que es troba davant la mateixa persona, la rebutja i reclama la primigènia, entenem que ara tracta amb una còpia, una falsificació, un engany de la dona que va estimar. John reivindica l’ original i no el doble.

També aflora el sentiment de culpa. John entén que per la seva malaltia mental, no va fer tot el possible per salvar a Madeleine i vol tenir una segona oportunitat redemptora amb Judy.

Ens trobem, doncs, davant una obra mestra del suspens, bàsicament per les múltiples interpretacions que convoca i per la seva complexitat.

 

 

 

HISTORIAS DE FILADELFIA

Historias_de_Filadelfia-569220090-large

Director: George Cukor

Actors : Katherine Herpburn

               Cary Grant

               James Stwart

Any: 1940

Títol original: The Philadelphia Story

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Tracy Lord (Katherine Hepburn) i C.K.Dexter Haven (Cary Grant) són un matrimoni que se separa.

Al cap de dos anys, Tracy s’ ha enamorat de George Kittredge, un magnat de les finances, i decideixen casar-se. Tracy pertany a l’ alta societat de Filadèlfia i viu amb la mare i amb Dinah, la germana petita.

Dexter treballa en la revista “Espia” i obre la porta a els reporters Macaulay Connor (James Stwart) i la seva parella, Liz Imbrie, perquè realitzin un reportatge sobre el casament en la revista, el motiu es venjar-se de la seva antiga dona.

Tracy accepta, ja que els periodistes amenacen amb treure a la llum els embolics del seu pare amb una ballarina.

Tracy és una dona freda, distant, serena, una Deessa perfecta per molts però en la nit prèvia a la boda, la noia beu en excés i cau en braços de Connor, malgrat l’ empipament de Kittredge el futur marit, i de Dexter l’ antic marit ,que encara l’ estima.

Al matí, Tracy no recorda res del que va passar però quan Kittredge li retreu la seva conducta ella se n’ adona que no l’ estima .

Tot està ja preparat pel casament, invitats, capellà, música… i malgrat que Connor s’ ofereix com a marit, Tracy el rebutja i a la fi decideix que l’ home a qui estima és Dexter, el seu antic espòs i que Connor i Elizabeth seran els padrins de boda.

La cerimònia se celebra, res a canviat a excepció del nuvi i Connor aconsegueix un gran reportatge per la revista.

 

Historias%20de%20Filadelfia-6

COMENTARI

Cukor i Hawks roden a finals dels trenta i principis dels quaranta una sèrie de comèdies transgressores on trenquen les convencions i presenten personatges forassenyats i situacions tan surrealistes com divertides i amb la presència dels seus actors favorits: Cary Grant i Katherine Hepburn.

Aquí planteja la història d’ una dona supèrbia, una estàtua de bronze, tan intel·ligent com distant, indòcil i lliure.

Tracy te que escollir entre tres pretendents: el seu antic marit, un periodista que es proposa fer un reportatge de la boda i el seu nou promès.

En la lluita per decidir qui li convé realment i de qui està enamorada, canvia i passa a ser una dona tolerant de carn i ossos, dominada per les emocions.

Cukor mostra com tota la façana plena de sofisticació i aliena a les debilitats humanes de Tracy, s’ ensorra per culpa de l’ amor.

Com en el shakespearià “Somni d’ una nit d’ estiu”, el beuratge màgic, en aquest cas el xampany, posa dalt a baix les convencions, els amants transgredeixen les normes i canvien de parella però després de l’ experiència, quan de nou desperten a la realitat, ja no són els mateixos.

El director presenta una comèdia d’ embolics on els personatges compleixen els seus estereotips clàssics i amb una lleugera crítica social, oposant l’ ambient privilegiat de Tracy amb el món intel·lectual i de classe mitjana de Connor.

La pel·lícula que parteix d’ un text teatral representat amb èxit per la mateixa Hepburn, guanyà dos oscars, al millor actor-James Stwart- i al millor guió.

Cal destacar l’ escena inicial quan els dos protagonistes: Tracy i Dexter han trencat la seva relació, ella esquinça un pal de golf de l’ home sobre els seus genolls i tanca la porta, ell torna a trucar i empeny la dona fins a terra, en una escena, avui, políticament incorrecta.

En qualsevol cas el caràcter dur i feminista de Tracy toca fons quan cau, de nou enamorada, als peus de Dexter.

¡QUE BELLO ES VIVIR!

Director: Frank Capra

Actors: James Stewart

             Donna Reed

             Lionel Barrymore

             Thomas Mitchell

             Henry Travers

Any: 1946

Títol original: It’s a wonderful life

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia fantàstica

 

ARGUMENT

Clarence (Henry Travers) és un àngel de segona classe, que es te que guanyar les ales. Déu observa que en la terra hi ha un home amb problemes i envia l’ àngel perquè el socorri i es guanyi les ales.

Abans li fa veure retrospectivament la vida d’ aquest home perquè pugui actuar en conseqüència. Es tracta de George Bailey (James Stewart)

George viu en Bedford Hill i continua un negoci del seu pare de préstecs hipotecaris. És un bon home, de petit va salvar al seu germà de morir ofegat. En el seu treball corregeix un error del seu patró que es pogut enverinar a la gent amb substàncies en mal estat.

Continua el negoci familiar i es sacrifica per la feina i la comunitat, en lloc de viatjar, com era la seva primera idea, construeix pisos a preus barats, es casa , te fills i es guanya l’ afecte i el respecte dels seus veïns.

De tots menys d’ un, el senyor Henry Potter (Lionel Barrymore), el cacic del poble, que domina tots els negocis. Avariciós, mesquí i sense escrúpols, només pensa en enriquir-se encara més i vol controlar i eliminar a Bailey, que li fa la competència.

Tot canvia quan un dia, Bill (Thomas Mitchell), l’ oncle de Bailey, ingressa en el Banc vuit mil dòlars. En la porta es creua amb Potter i el sobre amb els diners queda casualment en mans d’ aquest que no els torna i se’ls queda.

Això significa la ruïna, la fallida i la presó per Bailey, que corre per la ciutat cercant els diners, fins i tot acudeix a Potter, a demanar-li ajut i aquest el foragita i se li’n riu.

Definitivament desesperat, en la nit bona, decideix suïcidar-se llançant-se al riu, quan apareix Clarence, el seu àngel de la guarda, que es tira abans que ell. Bailey es llença darrera i el salva. Creient que l’ àngel és un boig, el rebutja i demana no haver nascut mai.

Clarence li concedeix el desig. Bailey torna a la ciutat i tot allò relacionat amb ell és diferent i ha canviat.

La ciutat , en poder de Potter, es diu Pottershill i els negocis principals són llocs de mala nota, el seu antic patró és un home arruïnat, que ha sortit de la presó per haver enverinat a la població. El seu oncle, Bill, ha malmès el negoci i ha embogit. El seu germà ha mort ofegat de petit. La seva dona és una fadrina, que treballa de bibliotecària, els pisos barats no existeixen i en el seu lloc es troba el cementiri. La seva casa és un casalot en runes i la seva mare una viuda amargada.

En definitiva, tota la gent que ha estat relacionada i beneficiada per l’ actitud de Bailey, ha canviat el seu destí i el seu tarannà, doncs ell no ha existit mai.

George, llavors, comprèn la grandesa de viure i suplica a l’ àngel que tot torni a ser com abans. La petició li és concedida i George torna feliç a casa perquè ha perdut els diners però te la vida i als seus.

Quan arriba tots els seus amics i persones beneficiades per la seva actitud altruista, l’ esperen. Han fet una recol·lecta i han recollit vuit mil dòlars.

Que bonic és viure…i l’ àngel és guanya les ales.

 

 

COMENTARI

Capra és el director dels bons sentiments. Aquesta és, potser, la pel·lícula més representativa de la seva carrera cinematogràfica. Aquí ens presenta un bonic conte de Nadal.

La moralitat és clara: Tal faràs, tal tindràs. Si ets honest, solidari i bona gent, seràs correspost, tindràs amics, seràs feliç.

El millor de la pel·lícula és quan l’ àngel fa que George esborri la seva identitat en la terra. Què és passat si tu mai haguessis existit?, i li contesta.

Ve a dir que tot allò que som i que fem repercuteix en els altres i origina que la vida i el destí d’ aquests altres canviï.

Una faula sobre la bondat, un conte sentimental on les bones accions són recompensades, un cant a la felicitat i al desig de viure, a l’ home del carrer que actua decentment.

És clar, el cine de Capra te trampa. Un cant al capitalisme honest: l’ empresa de Bailey, i a l’ home capaç de fer front a totes les circumstàncies adverses i superar-les, un cant a l’ individualisme americà i al sacrifici personal.

Segurament res és veritat però la perfecta maquinaria cinematogràfica de Capra fa que ens ho creiem i ens emocionem.