DANZAD, DANZAD, MALDITOS

 Director: Sidney Pollack

Actors: Michael Sarrazin

               Jane Fonda

               Susannah York

               Red Buttons

              Bonnie Bedelia

Any: 1969

Nacionalitat: USA

Títol original : They shoot horses, don’t they?

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

En els anys de la depressió es realitzen maratons de ball en Estats Units.

Els concursants ballen hores i hores, dies i dies, fins que una parella es proclama guanyadora.

A un d’ aquest concursos acudeix Glòria (Jane Fonda), una noia aspirant a actriu que només ha fet papers d’ extra. L’ organització li busca un noi a l’ atzar, Robert (Michael Sarrazin) i els dos s’ emparellen al costat de molts altres ,amb l’ esperança de guanyar els mil-cinc-cents dòlars per vencedor o al menys tenir llit i menjar durant uns dies.

En el concurs hi participa gent de diversa índole, com Harry (Red Buttons), un mariner ja madur, Alice (Susannah York), una noia amb expectatives en el món artístic  o una dona embarassada (Bonnie Bedelia) amb la seva parella.

Assistim al cansament i el neguit dels participants. De quan en quan per eliminar-los se’ls fa donar diverses voltes a la pista i les tres últimes parelles són descartades.

Alice s’ encapritxa de Robert, i Glòria canvia de parella quan aquest abandona el concurs, i recórrer a Harry el mariner que està en situació similar. En una de les curses per la pista, Harry pateix un infart i mor.

El concurs porta ja cinquanta dos dies, mil hores en les que els participants tan sols han pogut descansar en breus estones.

Alice desfeta i alienada embogeix i és eliminada. Ara Glòria i Robert tornen a estar junts. Glòria no pot més. L’ organitzador i mestre de cerimònies li mostra que fins i tot guanyant, el premi serà esquàlid doncs li descompta les despeses de manutenció de tots els dies.

Desesperada i sense cap esperança de futur li demana a Robert que li dispari un tret al cap. El noi ho fa i la mata. La policia l’ empresona, el concurs continua.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula és una metàfora social. La pista de ball és el paradigma de la vida, del sistema econòmic. Tothom balla, tothom lluita i competeix força lluny del somni americà per aconseguir un premi, per ser un vencedor.

Tothom pateix, es degrada, perd els referents per ser una peça de l’ engranatge en el que sols obtenen recompensa els organitzadors. Al voltant un públic àvid d’ emocions que patrocina a les parelles que pensa poden guanyar, que anima, que espera cops d’ efecte, que vol que l’ espectacle continuï.

Però els ballarins sols troben el cansament extrem i el fàstic i es converteixen en ninots patètics, els que abandonen perden, els que continuen no guanyen.

La pel·lícula és també una exposició d’un món malalt, El rodatge es realitza en els turmentosos anys de la guerra del Vietnam i trasllada el desemparament social i l’ actitud crítica de l’ època a un temps amb elements similars: la depressió dels anys 30.

Planteja que no hi ha sortida, no hi ha esperança. Glòria demana morir i Robert la mata, ell ,potser, tampoc sobreviurà.

Avui seria difícil realitzar un film tan crític amb el sistema i d’ un pessimisme tan radical.

BARBARELLA

 

Director: Roger Vadim

Actors: Jane Fonda

              John Phillip Law

              Anita Pallenberg

               Ugo Tognazzi

               Milo O’ Shea

               Marcel Marceau

Any: 1968

Nacionalitat: França

Gènere: Ciència ficció

 

En un futur imaginari, Barbarella (Jane Fonda) és una astronauta que torna a la terra. El President de la República terrestre la interpel·la perquè vagi a buscar a Duran Duran (Milo 0’ Shea), un home que s’ ha proveït del raig positronic, amb el que es podria fer l’ amo de l’ univers.

Barbarella viu diverses aventures fins que arriba al planeta Sogo, on mana la gran tirana (Anita Pallenberg) i el seu conseller, que resulta ser Duran Duran.

Barbarella s’ amistança amb un àngel, Pygar,(John Phillip Law), que la trasllada pel planeta, coneix el laberint en el que viuen els ciutadans, s’ alia amb Dildano (David Hemmings), el líder de la rebel·lió i amb el professor Ping (Marcel Marceau), un col·laborador.

Després de ser capturada, es sotmesa  a una màquina multi orgàsmica perquè mori de plaer, Barbarella es deslliura i s’ uneix amb la gran tirana, acaba amb el malvat Duran Duran, absorbit pel magma que recorre els soterranis de la ciutat, i vola cap a la terra en companyia de l’ àngel i la reina.

COMENTARI

Roger Vadim més que un gran director ha destacat per ser la parella d’ algunes de les dones més belles del món com Brigitte Bardot, Catherine Deneuve o Jane Fonda.

Barbarella esdevé del còmic del mateix nom, on la protagonista és una heroïna galàctica, un versió femenina i feminista de Flash Gordon. El tebeo va ser creat a principis dels seixanta i la versió que Vadim porta al cine és absolutament delirant. Una sèrie B que combina sentit de l’ humor, fantàstica, ciència ficció, aventura i erotisme.

Barbarella és molt filla del seu temps i li fa l’ ullet a l’ actualitat del moment. L’ heroïna es desenvolupa en els anys del còmic i del disseny, la posada en escena està molt pròxima a la psicodelia i al pop art.

Estem també en l’ època hippy, Barbarella te plena disposició a fer l’ amor amb tots aquells homes que li surten al pas, quan en la terra és una pastilla la que dona satisfacció sexual, els homes que troba al seu pas prefereixen fer-ho en pla salvatge, com abans , diuen, com els pobres, que no tenen diners per comprar pastilles. Barbarella és sotmesa a una màquina del plaer molt propera a la idea que desenvolupa anys després Woody Allen amb l’ orgasmatron en “El dormilón”.

Vadim es recrea en escenaris on la sexualitat sembla ser prou lliure i on la noia és invitada a fumar substàncies gens Inter galàctiques. El film s’ inicia amb un estripis de Barbarella desvestint-se de la seva indumentària d’ astronauta però els nus sempre son força casts.

Una altra aproximació a l’ època és el dolent, Duran Duran, de qui va agafar el nom el grup musical dels vuitanta; aquest ha robat una arma de destrucció massiva; ho podem contemplar com un apropament a la bomba atòmica. Duran Duran és un megalòman, el mad doctor dels films  de ciència ficció, un dictador abominable que es vol fer l’ amo de l’ univers, una sàtira sobre la guerra freda i el poder soviètic.

Els suposats revolucionaris i alliberadors són maldestres i brètols, res els hi funciona i acaben fets pols per l’ acció del positronic.

La pel·lícula desenvolupa imatges properes al surrealisme i a l’ excés, les bacanals semblen d’ origen romà més que planetàries i ens recorden l’imaginari del cine del Fellini més barroc, sobre tot Satyricon, que és un any posterior.

Alguns dels ingenis de Vadim han estat adaptats en el cine dels anys següents. Els guardians negres són un calc dels guardians de l’ imperi al servei de Darth Vader en “La guerra de las galaxias” i fins i tot s’ assemblen força al tot poderós malvat. Els ninos diabòliques que cobren vida i mosseguen a Barbarella són un alter ego de Chucky o qualsevol ninot maligne dels anys vuitanta.  Els ocells que assetgen i piquen a l’ heroïna engabiada, són una imitació o homenatge a “Los pájaros”, el film d’ Hitchcock que n’és precedent.

És a dir, Vadim hi introdueix en el relat fantasia imaginació, absurd i deliri. L’ àngel cec que estén les seves ales com un Crist empresonat o la lèsbica gran tirana, són idees que conformen aquest film tan divertit com foll.

 

LA JAURIA HUMANA

La_jaur_a_humana-178526422-large

 Director: Arthur Penn

Actors: Marlon Brando

               Robert Redford

               Jane Fonda

               Angie Dickinson

               E.G. Marshall

               James Fox

               Martha Hyer

Any: 1966

Títol original: The chase

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

Dos presidiaris fugen de la presó, assalten a un automobilista per robar-li el vehicle i un d’ ells mata al conductor i fuig, abandonant al seu company, Bubber Reeves (Robert Redford).

Calder (Marlon Brando), el sheriff de la  població, un llogarret de Texas, inicia una investigació. Calder és un home íntegre , honrat i orgullós, que es vol retirar de la seva feina i comprar una granja.

Edwin (Robert Duvall), és vicepresident del Banc local, quan eren adolescents, ell va realitzar un robatori però van acusar a Reeves i des de llavors te mala consciència  i sentiment de culpa. Edwin manté una relació frustrant amb Emily, la seva dona, que li posa banyes amb Damon, un dels  prohoms de la vi.la.

En tant Reeves escapa, cercant la llibertat, Val Rogers(E.G. Marshall), el cacic del poble celebra l’ aniversari amb el seu fill Jake (James Fox) i les forces vives de la població. Jake s’ entén amb Ana (Jane Fonda), la dona de Reeves.

Poc després es troba el cadàver de l’ home assassinat i les empremtes dactilars de Bob en ell i s’ inicia la persecució.

El fugitiu va a la recerca d’un amic seu, Lester, un home negre , perquè avisi a la seva dona però Lester no la troba i és assetjat per Damon i altres ciutadans que busquen gresca i se salva gràcies a la intervenció del sheriff.

Calder tanca a Lester en una cel.la i li dona una hora a Ana perquè trobi a Bubber i el porti però la gent del poble, enfurismada, assalta la comissaria, agredeix al sheriff i obliguen a confessar a Lester per marxar seguidament en busca de Reeves.

Calder, malferit per la pallissa rebuda hi va darrera. Reeves s’ amaga en el cementiri de cotxes i allà és on el troba Ana que va acompanyada de Jake i li demana que s’entregui.

Però tothom sap ja on es troba el fugitiu. Primer fa la seva aparició Val, el pare de Jake i més tard els vehicles de tota la gent del poble.

Els homes comencen a omplir botelles amb benzina i a llançar-les allà on estan els refugiats en mig dels del cotxes vells. Entre el foc i la commoció arriba el sheriff amb els seus ajudants i foragita a la gent.

El foc s’ estén i un munt de ferralla cau sobre Jake que queda malferit, en tant el sheriff recull a Reeves i se l’ emporta a la comissaria però uns metres abans de creuar el llindar, un dels assetjadors dispara al noi i el mata.

Calder, fastiguejat, marxa de la població amb Ruby (Angie Dickinson), la seva dona. Jake mor davant la desolació de Val, el seu pare i Ana, la seva amant.

jauria 

COMENTARI

A finals dels anys 60 i principis dels 70 el cinema americà realitza una sèrie de retrats socials plens de dramatisme i cruesa en els quals no s’estalvien una visió crítica de la societat americana. Penn és amb John Frankenheimer i Sidney Lumet un dels principals protagonistes d’ aquest tipus de cinema que te en “La jauria humana”, un dels seus màxims exponents.

Un home que s’ ha escapat de la presó és condemnat sense judici i sense escoltar els seus arguments, per un assassinat que no ha comès i linxat moralment primer i assassinat després.

Penn manté un clima sòrdid, una atmosfera malaltissa, on vagaregen disfressats de ciutadans honrats, homes frustrats, dones reprimides, gent plena de desig, promiscuïtat i insatisfacció, personatges prepotents i racistes, multitud irada i plena de tèrboles passions i somnis no realitzats. Tots fan pagar el seu fracàs vital a aquell a qui culpabilitzen i entenen és pitjor      que ells, quan és tan sol un reflex de si mateixos.

El director mostra la solitud i l’ angoixa dels pares de Reeves però també el seu egoisme, la covardia d’ Edwin, la prepotència de Val, la feblesa de Mary (Martha Hyer), la dona de Damon i així una llarga representació d’ estereotips que formen un retrat d’ América.

És tracta d’un grup social ple d’ hipocresia i falsedat que emet un veredicte injust i es considera legitimat per fer-ho.

Penn presenta un crescendo en un final en que la massa incontrolable mostra la seva maldat, la multitud s’ ha convertit en una fera. Sols el sheriff Calder manté la seva decència i és el contrapunt ètic, el representant de la llei i la civilització en front de la xusma.