HASTA QUE LLEGÓ SU HORA

 

Director: Sergio Leone

Actors: Henry Fonda

               Claudia Cardinale

               Jason Robards

              Charles Bronson

              Gabrielle Ferzetti

Any: 1968

Títol original: Once upon a time in the west

Nacionalitat: USA/Itàlia

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Tres pistolers arriben a l’ estació de tren, esperen al seu cap, Frank, però qui arriba és un home que toca l’ harmònica (Charles Bronson) i que els mata.

Les terres dels McBain estan ubicades en Sweet Water, allà hi ha aigua en abundància i per allà passarà la futura estació de tren. Brett McBain viu sol amb els seus tres fills i vol construir una gran ciutat al voltant. S’ ha casat amb Jill (Claudia Cardinale) i espera que la dona arribi des de Nova Orleans.

Però qui arriba és Frank (Henry Fonda) amb la seva colla. Per encàrrec d’ un mafiós home de negocis, Marton (Gabrielle Ferzetti) mata a McBeidt i als seus tres fills.

Quan Jill compareix en Sweet Water es troba tan sols amb la companyia de Cheyenne (Jason Robards), un perseguit per la justícia. En realitat, Jill era una prostituta en Nova Orleans i ja coneixia a Frank amb qui se’n va al llit.

Jill decideix vendre les terres i Frank comprar-les però la sobtada aparició de l’ home de l’ harmònica trenca l’ operació. Els misteriós personatge ofereix 5000 dòlars i com a garantía ofrena a Cheyenne, a qui ha capturat.

Frank va en recerca de l’ home de l’ harmònica,no vol les terres, ni els diners, ni la dona, tan sols vol saber qui és i que busca.

Aviat ho sabrà. L’ home de l’ harmònica ha vingut a venjar-se. Fa anys, quan era quasi un nen,Frank va penjar al seu pare, l’ home va estar suspès sobre les espatlles del noi amb la soga al coll fins que  no va poder més, va caure i el pare va se enforcat.

Frank, l’ abandonà a la seva sort i li posà una harmònica en la boca. Ara els dos s’ enfronten en un duel singular. L’ home de l’ harmònica mata a Frank i li torna l’ instrument musical.

Ell ja ha fet la feina i se’n va, encara es troba amb Cheyenne, que s’ ha escapat dels seus carcellers però ha quedat malferit  en la batussa.

Jill es queda sola en les terres, el tren arriba i un nou món està a punt de sorgir.

 

 

COMENTARI

Leone inicia la seva saga sobre la història dels Estats Units que completaria amb “Erase una vez en Amèrica”.

Aquest és un western psicològic, un western d’ autor. El director composa una mirada sobre el naixement d’una nació. La lluita per les terres i l’ aigua, la construcció de les noves ciutats, l’ arribada de la gent que vol prosperar  i en front, el vell món, el món salvatge, sense regles on s’ imposa el més fort,l’ ambició i la venjança.

Aquest fresc social es referma sobre la planificació cinematogràfica dels grans espais però sobretot sobre els primers plans dels homes que encara esperen imposar la seva llei,rudes, malcarats, venjatius i sense escrúpols. Frank, un pistoler a sou, Cheyenne, un delinqüent perseguit, l’ home de l’ harmònica, un venjador, Jill, una ambiciosa.

La pel·lícula s’obra amb l’ arribada de tres pistolers a l’ estació. La càmera recórrer els seus rostres immutables, el del vell cap d’ estació espantat, el rostre de l’ home que ve a liquidar-los. La càmera s’ atura amb lentitud i morositat en els jocs de mirades, en els petits moviments d’ alerta i així s’ obté un retrat d’una gent, d’un món.

Igualment, és magistral la composició de l’ escena de l’ enfrontament entre Frank i l’ home de l’ harmònica. La càmera recórrer els rostres colrats i endurits dels dos rivals. Sobre el primer pla del nouvingut genera un zoom que ens acosta encara més al seu rostre impertorbable o enfoca un pla general  i un tràveling amb les muntanyes al fons recreant la imatge del venjador a l’ espera.

Western de silencis i mirades, tan magistral com atípic, que compta amb la banda sonora d’ Ennio Morricone, elaborada abans que el film.

La pel·lícula és un homenatge al cine de l’ Oest que  ja en 1968 era un gènere en decadència i assoleix els trets bàsics que l’ han fet immortal.

Uns bandits sense escrúpols, un home misteriós que arriba de lluny a complir una missió que tothom desconeix i que és una venjança, una dona a qui tothom vol protegir però que serà la beneficiaria final de tot el tripijoc i la certesa d’un món salvatge, on determinats homes ja no hi tenen espai i d’un món diferent que comença i que anuncia un nou ordre.

TODOS LOS HOMBRES DEL PRESIDENTE

all_the_president_s_men-311760630-large

 Director: Alan J. Pakula

Actors: Robert Redford

               Dustin Hoffman

               Jason Robards

               Jack Warden

              Martin Balsam

              Jane Alexander

Any: 1976

Títol original: All the President’s men

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Cinc homes són detinguts espiant amagats en la seu del Partit  Demòcrata, en l’ any 1972, un any abans de les eleccions per escollir nou President dels Estats Units on Richard Nixon pot reeditar el seu mandat.

Bov Woodward (Robert Redford) i Carl Bernstein (Dustin Hoffman) són dos periodistes del Washington Post que es posen a investigat qui i que hi ha darrera dels homes de palla detinguts.

Un gola profunda, testimoni que no es vol identificar, els hi facilita informació i els hi explica que Charles Colson, assessor del gabinet del President hi està involucrat.

Els periodistes descobreixen que l’ espionatge es va produir gràcies a uns fons secrets a càrrec de l’ estat i vinculats als ministre de justícia John Mitchel.

Woodward i Bernstein s’ entrevisten amb multitud de possibles testimonis però es troben amb la por i el silenci. Finalment s’ inculpa a quatre persones, totes properes al President, entre elles Bov Hadelman, un dels seus consellers.

Malgrat les amenaces, Washington Post publica la informació, com peces d’una partida d’ escacs, els col·laboradors i assessors de Nixon van caient.

Després de la seva nova reelecció, el President Nixon es veu obligat a dimitir en 1974 i és substituït pel Vice President Gerald Ford.

270181_jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx

COMENTARI

    “Todos los Hombres del Presidente” és una de les poques cintes americanes fetes des del “mainstream” i compromeses al mateix temps amb la realitat política.

La pel·lícula està basada, evidentment, en fets reals, escruta l’ actuació dels dos periodistes , Woodward i Bernstein que van destapar el Cas “Watergate”, van descobrir els abusos de l’ estat i van ser peces claus en la dimissió del President.

Com si es tractes d’un reportatge o un documental, contemplem la investigació, de vegades un tant àrida cinematogràficament, totes les passes, l’ escepticisme dels superiors, la por dels testimonis, la tenacitat dels protagonistes.

La pel·lícula és un dels ABC del cine sobre els mitjans de comunicació, com el quart poder pot tenir una importància tan gran, com per enfrontar-se als polítics i els lobbys d’ interès i vèncer-los.

D’ una banda ens trobem amb la denúncia d’un govern corrupte que basa la seva acció en el joc brut i el control del rival. D’ un altre cantó el relat reivindica un periodisme independent, l’ obsessió per aconseguir uns objectius professionals per sobre de tot. La cinta es pot veure com la victòria de la societat sobre el poder, del món civil sobre el polític.

Res està lluny de l’ eix central de la ideologia americana. Algú petit guanya a algú poderós, la fe de l’ individu contra el sistema omnipotent, l’home amb constància i honestedat contra tots aquells que tan sols volen utilitzar l’ estat per els seus interessos.

La pel·lícula relata en un to neutre, l’ esforç dels periodistes i també la solitud dels herois, quan Woodward s’ entrevista amb el seu gola profunda, de cop aquest desapareix, el redactor resta sol en el garatge, de cop es gira i creu que el segueixen però no és així, tot ho domina l’ obscuritat.

El film guanya els oscars al millor so, millor guió, millor direcció artística i millor actor secundari, que va recaure en Jason Robards pel seu paper de Jeff Brandle, el director del diari.