LOS LUNES AL SOL

 

Director: Fernando León de Aranoa

Actors: Javier Bardem

              Luis Tosar

              Jose Angel Egido

              Nieve de Medina

              Celso Bugallo

              Enrique Villen

              Aida Folch

              Joaquin Climent

Any: 2002

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    Santa (Javier Bardem), Jose (Luis Tosar) i Lino (Jose Angel Egido) han treballat en la naval de Vigo i la reconversió els ha portat a l’ atur.

Lino es passa el temps anant a entrevistes de treball on sempre és escollit algú més jove i preparat. Santa ha d’ anar al jutjat doncs quan les mobilitzacions va trencar un fanal i l’ ajuntament li demana vuit mil pessetes pels desperfectes, Santa es veu obligat a pagar però com a compensació personal torna a trencar el fanal. Jose te una relació rutinària  amb Ana (Nieve de Medina), la seva dona, que és qui treballa i porta els diners a casa, però quan aquesta sembla que te un  lligam amb un altre, fa tots els possibles per que tot torni a la llar.

Els tres amics passen els matins en la taberna de Rico (Joaquín Climent), un altre acomiadat que amb la indemnització va muntar un bar, allà parlen d’ allò diví i d’ allò humà, Santa es mira amb bons ulls a Nata (Aida Folch), la filla de Rico que te quinze anys. També hi apareix Amador (Celso Bugallo), un home més gran, alcoholitzat i amargat que acaba suïcidant-se. No hi pot faltar Reina (Enrique Villen), que treballa com a “segurata”  i que els hi retreu que no fan els suficients esforços per trobar feina.

Després d’ anar a l’ enterrament d’ Amador, els tres amics segresten el vaixell que transporta turistes per la badia i donen un tomb per l’ alta mar.

 

 

COMENTARI

López de Aranoa ja havia mostrat el seu talent en “Familia”(1996) i “Barrio” (1998), ara dona un pas endavant en aquesta comèdia agre dolça, tan divertida com amarga i lúcida.

Arana relata el dia a dia de tres aturats, damnificats de la reconversió industrial, en un to quotidià i costumista, on l’ anècdota s’ eleva a principi. El director parla, tot i el to de vegades desenfadat, de la realitat social de la qual el cine espanyol se’n vol evadir amb tanta freqüència.

Santa, Jose i Lino són tres supervivents i el film capta la seva pròpia psicologia. Santa s’ho treu tot del damunt , és un “jeta” i un cínic però això l’ ajuda a sobreviure. Jose te una finalitat en la vida i és que tot continuï igual i que la seva relació amb Ana, la dona, no es trenqui malgrat les mancances. Lino està tip d’ anar a entrevistes de treball , presentar currículums i no donar el perfil. Els tres homes troben una compensació en l’ amistat  i l’ empatia mútua i en la capacitat de consolar-se, xerrar i fer el dia més transitable, tot i això són gent que ja ha perdut l’ esperança de trobar feina i que amaguen la resignació amb la bonhomia i la xerrameca.

López de Aranoa ens presenta un calidoscopi de personatges secundaris que completen la vertebració d’un inexistent proletariat, ara desaparegut, en extinció o atur. Rico és aquell que ha tingut sort, ha muntat un negoci i se n’ està sortint de la crisi permanent en que viu el país. Reina ha trobat feina i per això es veu en la disposició de donar unes lliçons que ningú li demana i per fi Amador és l’ home gran, que viu sol i que no parla mai de si mateix fins que un dia se suïcida davant la perplexitat dels amics que no sabien res sobre ell.

El director entre broma i broma parla d’un món que s’ acaba, d’una realitat industrial que havia donat aixopluc a tota una classe social, que ara es troba sumida en la incertesa i la vacil·lació. El millor de la pel·lícula és que Leon de Aranoa motiva a la reflexió a partir del sentit de l’ humor i la mofa.

La pel·lícula guanya la Conxa d’ or en el festival de sant Sebastià i és fa creditora el mateix any de cinc premis Goya.

 

 

TODOS LO SABEN

 

 

Director: Asghar Farhadi

Actors: Javier Bardem

              Penelope Cruz

              Ricardo Darín

              Bárbara Lennie

              Eduard Fernández

              Inma Cuesta

              Elvira Minguez

              Ramón Barea

              Roger Casamajor  

Any: 2018

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    A un poble espanyol hi acudeix Laura (Penelope Cruz) amb motiu del casament de la seva germana petita Ana (Inma Cuesta) amb Joan (Roger Casamajor).

Laura viu a l’ Argentina on ha deixat al seu marit Alejandro (Ricardo Darín) i hi arriba acompanyada de la seva filla adolescent, Irene, i del seu fill petit.

En la boda hi participen Paco (Javier Bardem), que anys enrere va ser la parella de Laura i que arriba amb la seva dona actual,Bea (Bárbara Lennie).Al casament també hi assisteixen la germana gran de Laura, Marina (Elvira Minguez), el seu marit Fernando (Eduard Fernández) i la seva filla Rocío.

Tot transcorre entre festa i alegria fins que Laura puja a l’ habitació d’ Irene i no la troba, el que hi ha és una nota, han segrestat a la noia i demanen rescat.

Els raptors avisen a la família, si aquesta en dona compta a la guàrdia civil, mataran a la noia. Així que l’ entorn de la nissaga es posa en marxa per pagar el rescat.

Laura li va vendre temps enllà a Paco unes terres, llavors improductives i ara fèrtils. Si Paco vengués les terres podria pagar-se el rescat. Paco te dubtes però Laura li explica que la filla és seva i això fa canviar d’ opinió  a l’ home ,que ven la propietat.

Alejandro arriba al poble. Ell sap que la filla no és seva però la decisió de Laura de no avortar fa que l’ hagi considerat com la pròpia filla i l’hagi ajudat a tirar endavant quan ell tenia greus problemes d’ alcoholisme.

Paco contacta amb els segrestadors, una conxorxa propera al nucli familiar, deixa la bossa amb els diners, i la noia es retornada sana i estalvia.

 

 

COMENTARI

Asghar Farhadi s’ha guanyat el seu prestigi a partir de films com “A propósito de Elly”(2009), “Nader y Simin, una separacion” (2011) o “El pasado”(2013). El nucli de les seves històries són les relacions familiars i els conflictes que comporten, però són també una excusa per retratar la realitat social en la que s’ insereixen aquestes relacions.

En “Todos lo saben” el segrest d’una adolescent és el leit motiv que dispara emocions, torbacions i secrets. Ja en “A proposito de Elly”, el macguffin era la desaparició d’una noia, ara Farhadi repeteix l’ assumpte. El relat passa en poc temps de la festa a la tragèdia, de l’ alegria familiar a la revisió del passat i els dubtes latents sobre totes les persones que tens al voltant.

De seguida se sospita del’ entorn familiar. Suren fora de l’ aigua secrets no explicats:la noia no és filla del marit sinó d’un antic amant que ara sent com un sentiment patern aflora i li fa involucrar-se en el cas.

La pel·lícula tracta doncs de com es desenvolupen els dubtes sobre el conjunt de gent sobre el que recauen els teus afectes, com tothom pot ser culpable. Els secrets es desvelen, el passat torna i una persona, l’ antic amant de Laura exerceix el sacrifici i la generositat per aconseguir l’ alliberament d’una noia que el desconeix com a pare.

Quan tot s’ha acabat la pregunta continua. Irene diu : per què ha estat Paco el que ha pagat el rescat?. Mariana i Fernando han de parlar sèriament sobre el paper de Rocío en el segrest.

El conflicte s’ aguditza per litigis antics, les terres ertes mal venudes i després rehabilitades. Sorgeix el retrat dels rancors antics que es desperten al cap del temps. Paco es converteix en un home sol perquè anteposa la lleialtat i els seus sentiments d’ amor cap a una filla a la que no coneix, a la relació afectiva amb la seva parella i al sentit de propietat.

Drama rural, no hi gaire diferència entre l’ Espanya profunda  del poble de l’ altiplà castellà i la  realitat iraniana, i revelacions que canvien la vida, tot en un hàbil joc de gèneres, del melodrama al thriller i magnífics actors per portar el relat endavant.