LOS FABULOSOS BAKER BOYS

 

 

Director: Steve Kloves

Actors: Michelle Pfeiffer

               Jeff Bridges

               Beau Bridges

 Any: 1989

Títol original: The fabulous Baker boys

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Jack Baker (Jeff Bridges) i Frank (Beau Bridges), el seu germà, són dos pianistes de standarts i de jazz, actuen en clubs i hotels des de fa trenta- un anys però l’ audiència decreix i els locals no els volen.

Els dos germans pensen que tindran més reeiximent si contracten a una vocalista. Fan múltiples proves sense èxit, fins que l’ última noia que es presenta és l’ escollida i la que els hi agrada; es tracta de Susie Diamond (Michelle Pfeiffer).

La bona surt truca a la seva porta, les actuacions se succeeixen i els locals s’ omplen. Jack i Susie se’n van al llit i això crea problemes en el grup, mentre Susie advoca per un estil més personal, Frank que, està casat  i te dues filles ,vol continuar igual.

La noia, cansada d’ aquesta rutina s’ acomiada del grup i abans te una forta discussió amb Jack. Aquest també n’ està fart i el duo es dissol.

Jack i Susie, ja sense ressentiment, es retroben i la intuïció de l’ home li diu que potser es tornaran a veure.

 

 

COMENTARI

    Steve Kloves és un dels guionistes de la sèrie Harry Potter. Abans ho intenta com a director, aquesta és la seva primera pel·lícula, quatre anys després roda “Como uña y carne”, que passa desapercebuda, i  deixa la direcció.

“Los fabulosos Baker boys” és un drama romàntic que explota el carisma de Jeff Bridges, com un Jack Baker, melancòlic, cínic i arrogant, i d’una Michelle Pfeiffer esplèndida i que vivia els seus millors moments com actriu, com una Susie Diamond, atrevida i audaç.

El film és una historia glamourosa de perdedors. Jack i Frank són dos germans molt diferents que voregen el fracàs, després d’anys de tocar plegats. La incorporació d’una noia, Susie, revifa el grup però comporta altres problemes, l’ aparició de l’ amor però també la percepció que la rutina s’ha instal·lat en el conjunt i que cantar i tocar cada nit els mateixos temes no els satisfà.

Jack i Susie són dues ànimes bessones; independents, solitaris, amb talent i cercant camins nous que els facin feliços.

Kloves empra els clarobscurs de la nit per confegir un relat que de vegades es torna amarg. Un retrat de gent allunyada del somni americà, supervivents marcats per les ferides del desengany i la solitud.

La música i les cançons, amb la banda sonora que aporta Duke Ellington, són una basa important en el film, la Pfeiffer li dona un toc sensual i elegant a les cançons que ella mateixa interpreta.

 

COMANCHERIA

hell_or_high_water-868194075-large

 Director: David Mackenzie

Actors: Jeff Bridges

              Chris Pine

              Ben Foster

Any: 2016

Títol original: Hell or high water

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Toby Howard (Chris Pine) i el seu germà Tanner (Ben Foster) es dediquen a assaltar Bancs, la motivació de Toby és tenir diners suficients per cancel·lar la hipoteca del ranxo que comparteix amb la seva ex dona i on hi habiten els seus dos fills.

Marcus Hamilton (Jeff Bridges) és un membre de la policia a punt de jubilar-se, patrulla al costat del seu company Alberto, un home d’ origen indi i inicien plegats la persecució dels atracadors.

Els robatoris e succeeixen però en l’ últim, Tanner mata a un agent de seguretat i a un client que se li enfronta. Mentre Toby fuig amb els diners i un altre vehicle, Tanner s’ encara amb la policia que el persegueix, Hamilton li dispara un tret i el mata.

Toby cancel.la la hipoteca i marxa a viure al ranxo. Hamilton, que ja s’ha jubilat va a veure’l i endevina que ell era l’ altre atracador però prefereix deixar-lo en pau.

comancheria

 

COMENTARI

Mackenzie és un interessant director escocès, l’ obra del qual ha estat escassament distribuïda en Espanya, de la seva filmografia el més conegut en el país és la notable “Young Adams” que data del 2003.

En aquest film recrea un autèntic western crepuscular, amb una puntualització, no transcorre a finals del segle XIX o inicis del XX sinó en l’ actualitat.

L’ enfrontament entre bandits i sheriff o agents de la llei, es reprodueix, ara en un món que sembla condemnat a desaparèixer però que mai se n’ acaba d’ anar.

Tant el ritme de l’ acció, com la percepció d’ aquest vell món, com l’ assetjament i mort de l’ atracador, ens retrotreuen a l’ univers de Sam Peckinpah. Decadència, final d’ època i d’ èpica.

Ara com abans, els bandits  atraquen Bancs i estan fora de la llei però les motivacions dels germans són diferents, Tanner ha sortit de la presó i això és la seva vida, atracar, disparar, gastar el botí i tornar a atracar. En canvi, Toby vol solament assegurar el futur dels seus davant l’ usura i l’ ànim de lucre de les entitats bancaries.

En front s’hi troben amb l’ honrat representat de la llei, Hamilton és un home desencisat i escèptic, a punt de jubilar-se però decidit a mantenir l’ ordre, a guanyar-se un últim moment per la justícia, la gloria o per creure en si mateix. L’ assassinat del seu company, a qui semblava menysprear però a qui estimava, el porta a ser l’ encarregat de l’ execució del violent bandoler.

La pel·lícula és important per l’ acció, pels caràcters dels protagonistes i pels seus desitjos i anhels però encara ho és més pel seu context. A través d’una road movie per Texas, contemplem un espai polsegós, devastat, on els Casinos i els Bancs són els representants de la civilització. En mig, prostitutes, homes armats, cambreres amb desig i misèria social.

Dos homes s’ enfronten cercant un espai en el món.