LA CUMBRE ESCARLATA

La_cumbre_escarlata-936865881-large

Director. Guillermo del Toro

Actors: Mia Wasikowska

               Jessica Chastain

               Tom Hiddleston

               Charlie Hunnam

Any: 2015

Títol original: Crimson Peak

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Edith Cushing (Mia Wasikowska) viu en Buffalo (Estats Units) amb el seu pare Carter, en un ambient burgés i elegant, es pretesa per Alan Mc Michael (Charlie Hunnam), un metge que s’ inicia però el seu món es veu pertorbat per l’ arribada de Tom Sharpe (Tom Hiddleston), un home que intenta li financin el seu invent, una màquina per extreure argila i ve acompanyat de Lucille (Jessica Chastain), la seva germana, una dona que toca el piano i que posseeix un halo de misteri.

En tant, Edith es veu espantada per la presència del fantasma de la mare, morta anys enrere, que la reconvé sobre el perill que li pot suposar el cim escarlata.

Carter rebutja finançar l’ invent de Tom a qui considera un oportunista que ja ha presentat el seu projecte en diverses ciutats europees sempre amb resultats fallits.

Edith i Tom s’ enamoren però el pare de la noia compra la voluntat de l’ home per que abandoni a la filla i marxi lluny, Tom accepta però l’ amor que sent per Edith és més fort i la parella decideix marxar plegada a casa de l’ amant en Anglaterra, en la vella possessió d’ Allendale Hall però poc abans de la partida Carter, el pare de la noia, és assassinat.

Tom i Edith arriben a la mansió, allà Edith troba la rebuda freda i quasi hostil de Lucille, la germana de Tom. En la seva estada, Edith creu veure la presència del fantasma d’una dona, Elia, que la reconvé sobre els misteris de la casa i sobre el cim escarlata; Edith s’ assabenta que aquest és el nom que li atribueixen a l’ argila quan s’ amuntega per sobre la neu.

La noia inicia esbrinaments i es fa amb una gramola en la que hi troba gravacions antigues, en elles descobreix que Tom ha estat casat amb altres dones i com aquestes han estat assassinades per quedar-se amb la seva fortuna.

Mentre, Edith intenta escapar de la mansió, arriba a ella, Alan, el metge amic de Buffalo, la seva presència no és ben rebuda i és agredit pels dos germans que es professen una estimació més enllà del seu parentesc.

Lucille és la incitadora de tota la trama i com Tom no es decideix a fer l’ últim pas i matar a la noia, es venja d’ ell i el mata. Les dues dones lluiten en un últim i desesperat combat a mort. La presència del fantasma de Tom distreu a Lucille i Edith la mata i fuig per sempre de la mansió amb Alan.

cumbre2_dg1e

COMENTARI

Després d’un temps entregat al cine de crispetes i més comercial d’ Hollywood, Del Toro torna al seu univers propi, en una producció personal però que no pot retreure’s dels seus tics per arribar al gran públic.

Del Toro s’ imposa en el relat romàntic i el seu complement gòtic. La història s’ inicia a partir de la narració amorosa entre els protagonistes i està més a prop de Jane Eyre que dels contes de terror.

L’ element bàsic amb que juga el director xilè, és l’ extrema bellesa de les seves imatges, el disseny i la posada en escena i la creació d’un univers personal i arquetípic.

La casa de Allendale Hall és decadent, sinistre i decrèpita, com el món que alberga en el seu interior, el sostre obert, per on cauen les fulles, els passadissos foscos, les portes que condueixen a espais secreta, un ascensor que descendeix als inferns, modelen l’ espai.

Tot te referents cinèfils i es recolza en “Rebeca” d’ Hitchcock o “En la caida de la casa de los Usher” de Poe/Corman, la casa sembla tenir vida pròpia i és un lloc malèfic.

Del Toro impregna imatges de gran atractiu que al mateix temps són repugnats; les boniques papallones que són fagocitades per les formigues, són la metàfora de la relació entre la innocent i candida Edith i els seus pertorbats companys d’ habitatge.

La pel·lícula es recrea també en l’ homenatge a altres relats: “Barba azul” o “The innocents”, com en aquesta última el centre de l’ acció són els fantasmes , reals o imaginats. Com en tota història gòtica, l’ amor, la maldat i la bogeria s’ apoderen dels protagonistes, la infància i el pas del temps hi tenen un paper protagonista.

Del Toro ubica moviments de càmera elegants i majestuosos. Li dona al film un segment de color propi del “giallo”, el vermell és el color primordial i es barreja i es confon amb el color de l’ argila, la terra i la sang, contrasten amb la blancor de la neu.

Tot és estètic i brillant però el director no pot suportar un cine d’ autor amb pocs dividends econòmics i ens ofereix uns vint minuts finals horrorosos, i mai més ben dit, de sang i fetge, sense cap contenció narrativa ni estilística i tot allò que ens ha inquietat i atemorit se’n va en orris. Tot es torna groller i innecessari, si be de nou Del Toro ens recompensa amb un enèrgic moviment de càmera final en picat que mostra la fugida per sempre d’ Alan i Edith de la mansió i uns minuciosos detalls en tant els títols de crèdit, que no s’han de perdre, tanquen els film.

INTERSTELLAR

 

Interstellar-366875261-large

 

Director: Christopher Nolan

Actors: Matthew Mc Conaughey

               Anne Hathaway

               Jessica Chastain

               John Lithgow

               Michel Caine

               Ellen Burstyn

               Matt Damon

Any: 2014

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

En una granja americana hi viu Cooper (Matthew Mc Conaughey), enginyer i antic pilot d’ aviació, amb ell hi conviuen Murph , la seva filla de deu anys i Tom el seu fill de quinze, al costat de Donald (John Lithgow), l’ avi.

La terra esta superpoblada, les plantacions s’ agosten i la supervivència es fa cada vegada més difícil.

Un dia, casualment, Copper penetra en un laboratori de la Nasa i allà es troba amb el Doctor Brand (Michel Caine) i la seva filla Amelie (Anne Hathaway), una científica també, ells li expliquen que tenen senyals, potser, de sers intel·ligents, d’ altres planetes, que expliquen que a través d’un forat negre es podria assolir una altra galàxia i un espai habitable, on l’ home pugues viure en el futur.

Ja han estat enviades algunes missions amb la voluntat de salvar la terra i ara encarreguen a Copper, Amelie Brand ,dos astronautes més i a Tars, un robot, marxar i esbrinar la possibilitat de trobar un lloc on l’ especia humana pugui sobreviure.

La tripulació surt de la nostra galàxia i passa per un forat negre, sortint del sistema solar, els tripulants arriben a un primer planeta on tot és aigua, allà hi ha un altra nivell de gravetat i es qüestiona el concepte espai-temps; els astronautes surten fora de la nau però cada hora que estan en l’exterior signifiquen set anys de temps en la terra. Així quan Copper rep missatges visuals dels seus familiars se n’ adona com els seus fills es fan grans i com el seu pare ha mort.

Després d’ escapar de les onades gegants que els assetgen, els pilots arriben a un altra planeta, on troben al Doctor Mann(Matt Damon), el científic que se’ls va avançar en l’ exploració.

Els dubtes que assalten a Copper, salvar a la humanitat o tornar amb la seva família, fan que es baralli amb Mann; Copper retorna a la nau i elimina a Mann.

Per fi en solitari, ja que dos companys han mort i Brand ha estat enviada a un altre astre, Copper entra en una nova dimensió, sense espai, sense passat ni futur; mitjançant un rellotge pot enviar a Murph (Jessica Chastain), la seva filla, ara una prestigiosa científica, les coordenades que podran facilitar l’ accés de la humanitat a un entorn protegit.

Al cap del temps, Copper és rescatat, per ell no ha passat el temps però ara la seva filla és una avia a punt de morir; la humanitat s’ha traslladat a un nou assentament en l’ espai on pot viure feliç gràcies a les claus que va enviar Copper i que va desxifrar Month.

Copper condueix una nova nau espacial per anar a la recerca de Brand.

 

COMENTARI

Christopher Nolan ha estat un dels directors més visionaris del cine contemporani, en el seu haver, de vegades un tant irregular, hi figuren films com “Memento” que el dona a conèixer i més tard la saga de Batman.

En Interstellar, Nolan te ja totes les credencials i el pressupost per fer la pel·lícula que vol, un film pretensiós, arriscat, llarg, brillant, transcendent, excessiu i difícil pel gran públic, tot amb el consentiment d’ aquell que hi posa els diners.

Interstellar beu de les fonts de “Dos mil uno, una odissea en el espacio”; Nolan planteja un viatge Inter galàctic amb quatre astronautes i un robot i una missió: salvar a la humanitat.

El film proposa un recorregut més enllà de les estrelles, que no es fa tantes preguntes com el film de Kubrick però que resulta especialment sofisticat, imaginatiu i farcit d’ efectes especials.

Nolan mou la càmera amb habilitat, dona pas a moments altament bells i espectaculars, el pas de la nau pel forat negre o de cuc, que els porta a una altra galàxia, l’ aterratge en el planeta on tot és mar i on l’ arribada d’ones gegants sacseja l’ aparell volador, l’ accés al planeta on habita Mann, un espai gelat i glacial i per fi l’ entrada de Copper en una nova dimensió, sense espai ni temps, fora de tot allò conegut.

El director juga amb un tema cabdal, el pas del temps en la terra no és el mateix que en les altres galàxies , mentre la família de Copper envelleix i mor, l’ astronauta manté el seu perfil original i arriba al nou habitacle humà a temps de contemplar la mort de la seva filla, una avia xacrosa (Ellen Burstyn)

Un altre concepte d’ interès és la recerca d’un món habitable per la humanitat portada aquesta a l’ apocalipsi, i com els territoris explorats són particularment inhòspits. Un nou concepte de la ciència i el coneixement pot ser finalment transmès, gràcies també a l’ amor i les emocions i això comporta la preservació de la humanitat.

La pel·lícula ens esvera amb termes científics incomprensibles, és transcendent, ampul·losa, de vegades supèrflua, grandiloqüent i cerca el més difícil encara, però és brillant, d’un disseny i d’un atractiu exquisit i, creïble o no, el seu esdevenir et deixa clavat a la cadira durant tres hores.

La música ve a ressaltar pomposament que tot allò que passa és magnificent i extraordinari, per alguns un disbarat, per altres un film de culte i una de les obres mestres del segle XXI