QUÉ FUE DE BABY JANE?

 

 

Director: Robert Aldrich

Actors : Bette Davies

               Joan Crawford

               Victor Buono

Any: 1962

Títol original: What ever happened to Baby Jane?

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror psicològic

Subgènere: Thriller

 

ARGUMENT

Baby Jane Hudson és una nena prodigi i malcriada que canta i balla amb gran èxit amb un show propi. en tant, entre bambolines, la seva germana Blanche contempla gelosa, com tota l’ admiració i l’ afecte del pare és per a Jane.

Al cap dels anys, la carrera de Jane no s’ ha consolidat i en canvi és Blanche la que triomfa en el món del cinema.

Un dia un vehicle conduit per Jane atropella a Blanche i la deixa esguerrada i invalida per vida.

Anys més tard, les dues germanes viuen en una gran mansió. Jane (Bette Davies) exerceix un domini físic i psicològic sobre Blanche (Joan Crawford), que si bé és la propietària i la que disposa dels diners familiars, es veu impedida en la seva habitació i en una cadira de rodes. Jane turmenta i extorsiona a Blanche, mata al seu ocell preferit i li col·loca en el seu plat de menjar, li porta una rata morta en la safata de l’ esmorcar i la terroritza constantment.

Jane continua l’ assetjament de Blanche, mortificant-la i menyspreant-la sense límit ,imita la seva firma amb la finalitat d’ aconseguir els diners del Banc, trenca les cartes dels seus admiradors i li talla el telèfon i les comunicacions.

Jane decideix contractar a Edwin Flagg (Victor Buono), un professor de piano, dominat per la mare, amb el motiu que l’ ajudi a tornar als escenaris i reinventar-se a si mateixa.

L’ absència de Blanche omple de sospites a Elvira, la criada, que tot i ser acomiadada descobreix a la dona lligada i mordassada en la seva habitació. Jane arriba , troba a l’ intrusa i la mata d’un cop de martell.

En una cita amb Edwin, aquest sent soroll , comprova la desoladora situació en que es troba Blanche i surt corrent de la casa.

Temorosa que aquest avisi a la policia, Jane fuig amb el vehicle i la seva germana dins, fins a la platja. Allà Blanche li confessa que en realitat l’ accident que l’ ha deixat paralítica va ser causat per la pròpia imprudència, que Jane no ha estat culpable de la seva desgràcia i que en realitat haurien pogut ser  amigues tots aquests anys.

La policia, alertada de la mort de la criada i la desaparició de les dues germanes, deté a Jane, en tant aquesta davant els curiosos de la platja, escenifica les actuacions, que la van portar a la fama.

 

 

COMENTARI

Aldrich realitza un film entre el thriller i el terror psicològic, amb alguns ensurts i tensions propis del grand guignol i mostrant un ambient sòrdid i claustrofòbic.

El director presenta la vida en comú de dues germanes, dos sers en el punt de no retorn de la decadència física i moral, dues persones que s’ odien però en tant una , paralítica i impossibilitada, exerceix de víctima, l’ altra, plena de rancúnia, realitza el paper de botxí, humiliant i vexant a la germana, que tot i això, amaga un secret i no és tan innocent com sembla.

Baby Jane, impagable Bette Davies, és una dona frustrada, plena de solitud, envejosa de l’ èxit de Blanche, una enveja que es torna odi i malvolença.

Jane és un personatge patètic, trastornat, que avança cap el crim i la bogeria. Sols te un interès, recobrar el temps d’ infància en que va gaudir dels aplaudiments i el reconeixement del públic. Recobrar la fama, la glòria i l’ èxit.

La seva fuga a la platja amb Blanche moribunda, és la significació de la tornada a aquell temps, la recerca de la felicitat i el retrobament de nou, amb un públic, que astorat, contempla el seu show abans de ser detinguda.

Tots els personatges que dibuixa Aldrich són malaltissos. Blanche, que no vol lliurar el seu secret a Jane, a qui condemna a un etern sentiment de culpa. Edwin, un conco insegur i un tant pertorbat. Y per suposat Jane, un monstre ple de rancúnia i perversitat. Tots és mouen en el seu propi infern ple de odis, culpes i renúncies.

La Davies i la Crawford realitzen en el cine una imitació de la vida. Ambdues s’ odiaven, no es podien veure i el rodatge és extremadament difícil per les peticions i singularitats de les antigues estrelles. La relació sado masoquista que es trasllada a la pantalla te una segona part real en el backstage del rodatge.

 

JOHNNY GUITAR

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Sterling Hayden

              Joan Crawford

              Mercedes Mc Cambridge 

              Scott Brady

Any: 1954

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Johnny Guitar (Sterling Hayden) arriba a un poble de l’ Oest I s’ instal·la en el saló que regenta Vienna (Joan Crawford).

Johnny i Vienna havien compartit un gran amor, cinc anys enrere, després d’ aquest temps de separació es retroben i continuen estimant-se

Però aviat arriben els primers problemes. Un grup de bandits ha robat la diligència. Els principals sospitosos són la banda de Dancing Kid (Scott Brady), un home que també està enamorat de Vienna. Quan aquests arriben al saló, la gent del poble, encapçalada per Emma (Mercedes Mc Cambridge), els acusa de l’ atracament de la diligència.

Emma està secretament enamorada de Kid i  per això odia profundament a Vienna, La seva veu es complementa amb altra gent de la població.

Vienna espera l’ arribada del ferrocarril per erigir una nova ciutat al voltant del seu saló, els vilatans temen que el progrés comporti acabar amb les seves propietats.

Portada per l’ amor, Vienna decideix treure els seus diners del Banc i marxar amb Johnny però quan ho intenta el grup dirigit per Kid arriba al Banc amb la intenció de robar-lo.

La gent del poble, enfurismada, i de nou manipulada per Emma, acusa a Vienna d’ haver col·laborat en l’ atracament.

En tant els bandits han escapat i troben refugi en una mina abandonada, tots a excepció del més jove, Turskey, que cau del cavall i queda a terra desmaiat.

Johnny i Vienna el troben i la dona, tement que el vulguin linxar, l’ amaga a casa seva. Quan les forces vives arriben a la casa descobreixen a Turskey, cremen la mansió i prenen la decisió de penjar al noi i a la dona.

Després del linxament de Turskey i quan Vienna està a punt de seguir la mateixa sort, apareix Johnny que la salva i fuig amb ella. S’ amaguen en uns soterranis de la casa cremada i poden arribar a la mina on estan refugiats els bandits.

El sherif, Emma i la resta també arriben al conèixer l’ amagatall. Quan s’ hi apropen es produeix un enfrontament entre Emma i Vienna, la primera fereix a la segona i mata desprès a Kid que s’hi vol interposar.

Vienna, que sols te una ferida lleu pot disparar, finalment ,i matar a Emma. Els dos amants fugen a refer la seva vida i el seu amor.

 

 

 COMENTARI

Un clàssic del cinema de l’ Oest amb elements heterodoxes. Una balada d’ amor i mort. Una combinació de violència i lirisme. Un film mític en la història del cine.

Ray juga amb alguns arquetips del Western. L’ home solitari amb un passat, que vol refer la seva vida. La dona forta que vol defensar el seu territori i els seus interessos però que cau de nou en el parany de l’ amor. Vienna és tot un símbol de la dignitat, recordem l’ escena en que rep als linxadors sentada al costat del piano, serena i plena de fermesa.

Però potser un dels punts d’ originalitat del film és el protagonisme i l’ enfrontament entre dues dones marcades per l’ odi i la venjança, Igualment hi ha una pugna entre el  món conservador de la gent del poble i les aspiracions de Vienna, que vol l’ arribada del ferrocarril i la creació d’ una nova ciutat. El món antic i conservador i el món del futur, la industrialització i el neixement de nous emprenedors.

També es reflecteix l’ actuació de la massa portada per la desraó i incapaç de reflexionar, que porta a linxar al jove bandit sense contemplacions. Els esdeveniments es desencadenen en certa manera perquè tothom escull un objecte equivocat del seu desig.

Kid estima Vienna i no és correspost. Emma estima a Kid i tampoc te gaire sort per això opta per venjar-se de Vienna, l’ objecte d’ amor de Kid.

Queden per la història del cinema alguns dels diàlegs més clàssics i un tema musical que és tota una referència.

Johnny: ¿A quants homes has oblidat

Vienna: A tants com dones tu recordes

Johnny: No te’n vagis

Vienna: No m’he mogut

Johnny: Digues alguna cosa agradable

Vienna: Es clar, què vols que et digui?

Johnny: Menteix-me, digues que m’ has esperat tots aquests anys, digues-m’ho

Vienna: T’he esperat tots aquests anys.

Johnny :Digues que hauries mort si jo no es tornat.

Vienna: Hauria mort si no haguessis tornat

Johnny: Digues que encara m’ estimes com j t’ estimo

Vienna: Encara t’ estimo com tu m’ estimes.

Johnny: Gràcies, moltes gràcies

Vienna: Com t’ he esperat, perquè has tardat tant.?

El film és per últim una història d’ amor codificada sobre un transfons dramàtic i protagonitzat per la gelosia, la nostàlgia i la passió.

La pel·lícula es tanca quan els personatges després d’ haver saldat comptes  amb tot allò que impedia la seva felicitat, travessen la cascada d’ aigua, un símbol de regeneració i nova vida, en busca d’ un destí millor.