EL ZOO DE CRISTAL

 

 

Director: Paul Newman

Actors: Joanne Woodward

              John Malkovich

              Karen Allen

              James Naughton

Any: 1987

Títol original: The glass menagerie

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

La família Winfield viu al complet amb la mare, Amanda (Joanne Woodward) I els dos fills, la tímida Laura (Karen Allen) I Tom (John Malkovich).

El pare se’n va anar fa setze anys per no tornar mai més.

Amanda és una dona possessiva que s’ imposa als fills i no deixa desenvolupar la seva personalitat. Tom treballa en un magatzem de sabates i el seu somni és deixar aquesta feina.

Laura, per la seva part, és una noia retreta, amb un petit defecte físic que la fa coixejar i la seva mare li busca un pretendent.

L’ entreteniment de la noia és col·leccionar petites figures de vidre en forma d’ animals. Un bon dia Tom anuncia que ha invitat a sopar a Jim O’ Connor (James naughton), un company seu de la feina. Casualment Laura va anar plegada amb ell a classe, de petita, i en guarda un bon record.

La noia se sent malament i renuncia a sopar però quan aquest s’ ha acabat Jim i Laura comencen a xerrar. Ella pot trencar la seva timidesa i ell la veu com una persona diferent, fràgil i sensible La connexió flueix, els dos nois parlen i ballen tot seguit abraçats, finalment Jim li dona un petó a Laura.

Després confessa que surt amb una noia, que està promès, que es casarà en poc temps. Laura queda decebuda, tot continuarà sent igual, res con canviarà en la seva vida.

D’altra banda,Tom marxa per sempre en un vaixell i al cap del temps és el narrador que inicia i acaba el relat sobre les runes de la vella i abandonada casa.

 

 

COMENTARI

    Paul Newman roda sis pel·lícules com a director, cinc pel cinema i una per a la televisió.”El zoo de cristal és l’ última que dirigeix ja en 1987 i te com referent la cinta que va dirigir Irving Rapper en 1950 amb Jane Wyman com a protagonista.

Basada en l’ obra teatral de Tennessee Williams de 1944, Paul Newman sap extreure l’ hàlit de tristor, de renuncia d’ il·lusions i de falta d’ expectatives que rodeja als personatges. Els somnis incomplerts, l’ amor que arriba i se’n va per ja no tornar.

L’ ambient angoixant i asfixiant de la casa, on la mare imposa el seu pes sobre els fills. El retrat emocional i sentimental d’un món petit i sense futur, tot marcat pel símbol d’unes fràgils figures de vidre. La única que és diferent: l’ unicorni-Laura- cau a terra i es trenca, com es trenca la feble noia quan es veu abandonada per Jim.

Com diu aquest mateix: “El temps és la més gran distància entre dos punts”.

El temps impertorbable torna a portar la rutina a la gent, condemnada a que tots els dies siguin iguals.

Williams dibuixa personatges molt propers a l’ univers que desenvolupa amb freqüència, són gent que viu un conflicte entre la realitat, cruel i devastadora i l’ esperança d’una ficció, d’uns somnis que deslliurin de tot allò tangible, que portin a l’ amor i a la felicitat. L’ autor és dur i poc sensible amb els seus herois, que acaben entre el desengany i la frustració, abocats al record i a la tristesa.

EL LARGO Y CÁLIDO VERANO

the_long_hot_summer-398965020-large

Director: Martin Ritt

Actors: Paul Newman

              Joan Woodward

             Orson Welles

             Lee Remick

             Tony Franciosa

             Angela Lansbury

Any: 1958

Títol original: The long hot summer

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Ben Quick (Paul Newman) és acusat d’ haver cremat el graner d’un veí i és expulsat de la població.

Arriba a l’ estat de Mississipí, fent auto stop i el recullen dues dones: Clara (Joanne Woodward), una mestre d’ escola i Eula (Lee Remick), la seva germana. Eula està casada amb Jody (Tony Franciosa), pertanyen a la poderosa família dels Varner i sobreviuen entre la calor i l’ avorriment en un clima opressiu i ple de repressió.

Ben busca feina en la casa dels Varner i intenta que la família li arrendi una granja veïna. L’ arribada de Bill Varner (Orson Welles), el patriarca, trenca la pau familiar. És un home dominant, autoritari i dedicat de ple als negocis, el cacic del poble.

Quan Varner s’ assabenta de la presència de Ben, intenta expulsar-lo per la seva mala fama de piròman, però el noi es guanya la confiança de Varner, ven amb èxit uns cavalls de l’ home i aconsegueix un nou lloc de treball en el  magatzem. El seu ascens provoca un litigi amb Jody que se sent menystingut pel pare.

Varner vol un successor i pressiona a Clara perquè es casi amb un home instal·lat en la població: Alan Stewart, amb qui la noia manté una bona amistat però davant el poc entusiasme dels dos, li proposa  que l’ escollit sigui Ben, el nouvingut.

Ben prospera i es va posant al front dels negocis de Varner, substituint a Jody. Entén, amb la complicitat del cacic, que el seu futur com a nou cap passa per conquerir l’ amor de Clara.

En tant Billy te una amiga forta: Minnie (Àngela Lansbury) i pensa casar-se amb ella.

Clara no està per la feina del casori, no vol ser objecte de compravenda i malgrat l’ estima larvada que sent per Ben no vol com a marit un home que posa per sobre l’ amor, l’ ambició i les pròpies conveniències.

L’ actitud de Ben li guanya l’ enemistat de tots els membres de la família que se senten perjudicats. Jody intenta matar a Ben però aquest el convenç que en la casa arrendada ha trobat un antic tresor en monedes d’ or. Tot és un engany i les monedes són falses i les ha enterrat el mateix Ben.

Jody, amargat i ple de rancor es vol venjar en el pare. El tanca en el paller i el crema, però a última hora se’n penedeix i el deixa sortir. La població acusa a Ben i intenta linxar-lo, Clara se l’ emporta en el seu vehicle i el salva.

Ben, conscient de tot el que ha desencadenat la seva presència decideix marxar, ha passat un llarg i càlid estiu però ara Clara ha canviat d’ opinió, ha vist que Ben és capaç de renunciar per dignitat al món que li ofereix el pare i ara és ella qui vol estar al costat del noi i iniciar un futur plegats.

Paulie02

 

COMENTARI

Basada en una novel.la de William Faulkner, la pel·lícula desenvolupa un clàssic drama psicològic en l’ entorn de la societat rural i surenya.

El film esbossa el conflicte entre diverses personalitats oposades. Ben és un rodamón, que fuig d’ un lloc a un altre, acusat de piròman. La primera imatge, quan la càmera cau sobre el seu rostre, ja ens parla d’ un home individualista, orgullós i indomable.

És una persona  disposada a fer fortuna, un arribista, que fa mèrits a base d’ esforç i treball  per aconseguir l’ ascens social.

Ben és el nouvingut, el transgressor que ve a canviar l’ ordre establert en el món dels Varner, en principi és una amenaça per la comunitat, més tard, és aquell que estimula i provoca el canvi en un món tancat i opressiu

Bill Varner és el cacic. L’ home totpoderós fet a si mateix, que es deleix per tenir descendència i perpetuar el seu cognom. Un dèspota que creu que tothom te que tocar la música que ell fa sonar. Un pare que no s’ ha dedicat als fills i que sols els ha imposat la seva voluntat.

Clara és la dona forta però sotmesa a la pressió de l’ ambient, que la veu com una solterona en un medi ple de repressió. És també una dona intel·ligent i sensible que es llença en braços de Ben quan comprèn que ja es alguna cosa més que una peça d’ intercanvi.

Jody és el fill dèbil, l’ home que no assumeix la responsabilitat de portar endavant l’ hisenda, el noi que mai s’ ha sentit estimat pel pare. L’ intent criminal contra el patriarca els porta a la reconciliació.

Ritt presenta personatges solitaris, esquerps, marcats per l’ entorn i de vegades superats pèl conflicte. Les relacions ambivalents d’ amor –odi, les ambició i l’ ascens social en el context dels interessos de classe, marquen el ritme del drama.

Newman guanya el premi al millor actor en el festival de Canes per aquesta interpretació.