JOKER

 

 

Director: Todd Phillips

Actors: Joaquin Phoenix

               Robert de Niro

               Zazie Beetz

Any: 2019

 Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Arthur Fleck viu en Gotham city i en la seva casa amb Penny, la mare, és pallasso de professió i és apallissat en mig del carrer per un grup de brètols.

Arthur ha estat ingressat en un psiquiàtric i en moments donats se li escapa un riure incontenible. Un company de la feina, Randall , li regala una pistola perquè es defensi, El pallasso actua en un hospital de nens i li cau el revòlver a terra, això fa que sigui acomiadat de l’ empresa.

Un dia és agredit en el metro per un grup de yuppies de Wall Street, l’ home respon disparant-li’ls i matant-los. La policia li segueix la pista i els diaris parlen en primera plana de la recerca d’un clown assassí.

L’ home actua en un club i la seva actuació és un fracàs total, Murray Franklin (Robert de Niro), un prestigiós periodista amb un programa d’ entreteniment en prime time, el truca perquè participi en el seu show però en realitat el que vol és riure-se’n de la seva falta de gràcia.

Arthur trava amistat amb una veïna seva, Sophie (Zazie Beetz),i va a veure a un polític que es vol presentar com a alcalde, Thomas Wayne, un home que defensa l’ ordre i acabar amb la delinqüència, la seva mare va treballar de jove amb Thomas i van tenir una relació sentimental, Arthur pensa  que el polític pot ser el seu pare i el capitost ho nega i l’ expulsa de casa seva.

El pallasso se n’ assabenta que Penny, la seva mare, va tenir diversos amants de jove i que ell va patir abusos per part d’ aquests, quan la seva mare te un atac i és ingressada en l’ hospital, el fill l’ ofega i la mata.

Arthur continua el seu procés d’ embogiment, quan Randall i Gary, un altre company de feina el van a visitar a casa, assassina a Randall que havia negat que fos aquell que li havia facilitat una arma.

Fleck es dirigeix a la televisió per participar en el programa. En el metro la policia el persegueix però ha creat un estat d’ opinió,molts manifestants es dirigeixen a desfilar contra l’ autoritarisme de politics com Wayne disfressats de pallasso i apallissen als agents.

Arthur arriba a la televisió i en el programa declara que ell és l’ assassí dels tres homes de negocis, i li retreu a Murray que tan sols l’ha trucat per riure-se’n d’ ell, seguidament li engega un tret i el mata.

Perseguit per la policia és detingut, el vehicle policial te una trompada mentre els pallassos manifestants ocupen la ciutat i Arthur s’ erigeix en el seu líder.

Arthur persegueix a Thomas Wayne i el mata al costat de la seva dona, en tant el fill de la parella assisteix expectant al crim. Arthur és ingressat en un psiquiàtric.

 

 

COMENTARI

    Todd Phillips és tota una sorpresa en la direcció d’ aquest magnífic film, fins ara la seva poca fama venia donada per la direcció de “Resacón en Las Vegas”, les seves seqüeles , altra cine adolescent i thrillers previsibles.

Phillips dirigeix ara una paràbola social que te com element funcional una certa seqüela de Batman. La pel·lícula ens serveix per conèixer els orígens de “Joker” l’ irredent enemic del justicier. En realitat és una excusa per parlar dels temes que ara comentem.

Phillips ens presenta en la primera escena allò que serà el leit motiv desencadenant de la trama, Arthur Fleck és un pallasso que pacíficament circula pels carrers amb un cartell, uns nois li arrabassen i desprès l’ apallissen, no hi ha motius, tan sols hi ha odi i maldat social.

Més tard un company de feina li facilita un revòlver, cosa que després negarà , uns yuppies de Wall Street el menyspreen, és acomiadat de la feina, se n’ assabenta que amants de la seva mare van abusar d’ ell de petit i com el seu pare no el vol reconèixer i no te èxit quan actua com humorista en un club.

Arthur és un fracassat en una societat que no vol reconèixer el fracàs, Arthur és assetjat, rebutjat i menystingut, no hi ha compassió per un home ja amb mancances psíquiques, la societat crea un monstre.

El director americà realitza una paràbola social. Arthur és un perdedor que s’ enfronta a un món on sols hi caben triomfadors i tots ells el refusen, és per això que el pallasso acaba amb la vida dels principals baluards del sistema que l’ expulsen, els amos del poder econòmic, superbs i desdenyosos, el polític que només viu per afermar l’ ordre social vigent o el periodista que se’n riu d’ ell i tan sols vol tranquil·litzar a l’ espectador amb l’ entreteniment.

El pallasso representa la falsa felicitat que exigeix  la societat, el goig dissenyat com una disfressa necessària per fer front al món, el riure és una imposició social, en Arthur esdevé malaltia i crea angoixa i inquietud perquè riu quan no toca. El pallasso es posa la màscara de la joia en un món terrible. Darrera de la façana del clown hi ha algú que expressa que no ha estat feliç ni un sol moment de la seva vida. El Joker és un malat social que esdevé  d’una societat malalta. El pallasso és el mirall deformat en el que es mira el món per tranquil·litzar-se i es troba amb un somriure fals i malaltís.

Phillips te referents en el seu relat, el principal: “El rey de la comèdia” de Martin Scorsese, en el que un artista còmic, un histrió segresta a un showman famós per poder substituir-lo i tenir el  seu minut de glòria. Igualment, com el personatge d’ aquest relat, “Taxi driver” del mateix Scorsese és un exemple d’ algú que atiat pel malestar social i personal es converteix en un  assassí.

Els mitjans de comunicació són un altre objectiu de Phillips que retrata a Murray i el seu programa com un element cauteritzador de les ferides socials a través de l’ entreteniment i la diversió, la confessió de els assassinats comesos i la mort en directe del presentador, agiten el pànic entre el públic i el porten a assolir una realitat desagradable i a sortir de la seva zona de confort.

La pel·lícula no seria la mateixa sense l’ aparició d’un Joaquin Phoenix desfermat, seductor, inquietant i terrorífic. Les imatges d’ Arthur corrent pels passadissos o imposant-se a la massa marginal, dels altres pallassos com a líder, són desassossegants. En realitat Joker s’ erigeix en cabdill d’una massa sense consciència, és un líder radical o un assassí ?, un guillat o/i una víctima dels sistema?. Els seus iguals tenen també una aspiració a la destrucció d’ allò que no els hi agrada, sense alternativa més enllà. És la revolució dels marginals, els pallassos, els desafectes al sistema, una massa alienada i violenta, potser no gaire millor que allò que vol combatre.

Per fi el film ens obre la porta al sorgiment del personatge que encarnarà a Batman: Bruce Wayne, un nen, contempla astorat la mort dels seus pares i inicia anys més tard la carrera de justicier per imposar l’ ordre en la ciutat i es converteix en el cavaller fosc que retrata Nolan.

La pel·lícula guanya el Lleó d’ or en el festival de Venècia del 2019.

 

 

 

EL BOSQUE

 

 

 

Director: M. Night Shyamalan

Actors: Joaquin Phoenix

              Bryce Dallas Howard

              William Hurt

              Sigourney Weawer

              Adrien Brody

Any: 2004

Títol original: The village

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens

 

ARGUMENT

En una comunitat apartada del món, la gent no vol ni pot traspassar un bosc per anar a la ciutat i a la civilització, doncs en el bosc habiten, presumptament, personatges hostils, “els que no s’ anomenen”.Sols obeint les regles i les normes dictades podran sobreviure.

Ells no trepitjaran la comunitat si ningú de la comunitat trepitja el bosc,aquest és el pacte.

En la població neix l’ amor entre una jove cega, Ivy Walker (Bryce Dallas Howard) i un noi de poques paraules, Lucius Hunt (Joaquin Phoenix), però les seves efusions amoroses són seguides per un personatge mig boig, un tant estúpid i curt de gambals,Noah Percy (Adrien Brody) secretament enamorat de Ivy.

Un dia, ataca a Lucius i el fereix de gravetat. La seva estimada sols veu una opció: marxar cap a la ciutat a aconseguir medicines que el puguin salvar.

Guiada,primer, per dos nois del poble ,que temorosos l’ abandonen, la cega avança en el bosc seguint les indicacions que li han donat. Cap ser fantasmal l’ ataca a excepció del boig que ha ferit al seu amant. L’ habilitat de Ivy fa que aquest fracassi en el seu atac i mori en l’ intent.

La noia arriba finalment a la carretera després de creuar el bosc. Allà ajudada per un guarda forestal aconsegueix les medicines i inicia el retorn. Ningú l’ assalta.

La realitat és que no existeix cap esser fantasmagòric. Tot ha estat una invenció del líder de la comunitat, Edward Walker (William Hurt), amb la intenció de tancar-se en un utòpic món propi, preservat de l’ exterior i capaç de mantenir la puresa i la innocència, allunyat de la violència,les guerres i els perills del món real.

En aquest món incontaminat, el boig disfressat convenientment, ha estat utilitzat per donar ensurts a la població i preservar la llegenda.

Quan la noia cega arriba al  llit del seu estimat amb les medicines, aquest expira. El líder de la comunitat proclama que ha estat atacat pels homes del bosc per mantenir així el seu poder sobre el poble i aconseguir que tot continuï igual.

 

 

 

COMENTARI

     Night Shyamalan és un dels directors que a finals del segle XX aporta aire nou al cine fantàstic. “El sexto sentido” i “El protegido” són obres que tenen en comú el gir final de guió que sorprèn i desconcerta a l’ espectador. ·El bosque” és un film amb més elements simbòlics i ideològics i potser l’ última molt bona pel·lícula del director d’ origen indi.

La pel·lícula explica com la preservació d’una identitat endogàmica sense influències sols es pot articular, manipulant i mentint. Com un poble pot obeir els dictats d’un líder a través del poder de la por.Com algú pot trencar les normes d’ aquest poder i arriscar-se per amor i això comporta també la conquesta de la llibertat.

El film en clau de paràbola s’ acosta a traçar una ironia sobre qualsevol societat tancada en si mateixa,- Estats Units? i sempre alerta davant l’ enemic exterior.

La cinta proposa que els brètols són útils per legitimar aquest espantall. La cega és la única persona que te consciència de la trampa i veu el camí en el bosc per escapar d’ aquest món irreal. La ceguesa no li impedeix la visió interior i l’ exercici del lideratge moral.

Qui és realment cega, és la comunitat. L’ obra es pregunta: és millor un món tancat i tutelat, aliè als perills?, o el món real amb tots els seus problemes però on cada un te la llibertat i la possibilitat d’ escollir que vol fer i on pot anar?.

Sobre la resposta pot reflexionar l’ espectador, tot i que en la pel·lícula es mostra com el món tancat no pot eludir la gelosia i la violència que, acaben amb l’ assassinat del noi.

 

IRRATIONAL MAN

Irrational_Man-961945463-large

 

Director: Woody Allen

Actors. Joaquin Phoenix

             Emma Stone

             Parker Posey

Any: 2015

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Abe Lucas (Joaquin Phoenix) és un professor de filosofia en plena crisi vital, que arriba a una nova facultat; és assetjat amorosament per Rita (Parker Posey), una professora malcasada i posa els ulls en ell, una jove i intel·ligent alumna, Jill Polard (Emma Stone).

Abe pateix d’ impotència i de malestar existencial en general, un dia escolta una conversa en un restaurant; una dona explica com un jutge li nega la potestat sobre els seus fills i la concedeix al seu ex, que no fa res pels nens; el jutge, un tal Spangler, ho fa tot per amistat amb l’ advocat del marit i sentència a posta de manera injusta.

Abe pensa que, si matés al jutge, beneficiaria a la dona i realitzaria un be a la humanitat, així que s’hi posa mans a l’ obra, aconsegueix un potent verí en el laboratori de la facultat i segueix les rutines de Spangler per a la fi intercanviar el suc de taronja que aquest pren sempre, després de fer esport, per un suc amb cianur. El jutge te un infart i mor.

Abe se sent excitat i en total plenitud, totes les seves deficiències psíquiques i físiques desapareixen. Però Jill comença a sospitar i per fi Abe li confessa que ha comès el crim, la noia se sent trasbalsada però el seu límit arriba quan s’assabenta que ha estat detingut un innocent, acusat de l’ assassinat.

Abe es nega a confessar i Jill l’ obliga; sentint-se atrapat, Abe malmet un ascensor i intenta matar a la noia, ficant-la pel forat de l’ artilugi mecànic però rellisca i és ell qui cau al buit i es mata.

 

Irrational-Man

COMENTARI

     Allen executa una de les seves pel·lícules serioses, més en la línia de “Delitos y faltes” o “Match Point”, on un acte criminal serveix per reflexionar sobre actituds morals i ètiques.

Abe és un home deprimit i vençut, que no li troba el gust a la vida, ha cooperat en obres solidaris i en protestes socials però no ha fet cosa alguna que de cert pugui considerar positiva per canviar el món.

La possibilitat d’ assassinar a un personatge corrupte, que perjudica als que te al voltant, ho contempla com una forma d’ assolir una bona acció i de donar-li sentit a la seva vida.

Seguint al Dostoievski de “Crim i càstig”, Allen es pregunta si és lícit provocar la mort d’ un ser pervers. Ja d’ entrada, el mateix Abe, com professor de filosofia, posa un exemple als seus alumnes; Kant diu que la mentida mai te cap valor ètic però cal preguntar-se: Si els nazis venen a casa teva i tens amagada a Ana Frank, els hi diràs on és?.

Això ho trasllada a un element criminal: és ètic matar a un individu tòxic i perjudicial per als altres?, matar pot ser en alguns casos una opció per fer el be?.

És l’ espectador el que es te que contestar sobre aquest dilema moral però Allen ofereix pistes. Abe ha realitzat el crim perfecte, mata a algú a qui no coneix, argument similar a “Extraños en un tren “la novel.la de Patricia Highsmith portada al cine per Hitchcock, però entra en una roda imparable, quan un innocent és detingut pel crim que ell ha comès i quan vol matar a la noia que estima per por a que el denunciï.

En definitiva, el personatge d’ Abe és algú com Raskolnikov o un super home de Nietzsche, algú que s’ alça per sobre de qualsevol norma moral i social per decidir per si mateix on està el be i on el mal.

Un altre dels elements recurrents d’ Allen és l’ atzar, aquest acaba portant al protagonista al fracàs i a la mort. En una fira, Abe ha encertat el numero on s’ aturarà la roda de la fortuna i escull un premi que li regala a Jill, una petita llanterna de butxaca. Aquesta cau de la bossa de la noia i porta a Abe a relliscar i precipitar-se pel forat de l’ ascensor que estava preparat per la víctima.