EL CAZADOR

the_deer_hunter-262693807-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Robert de Niro

              John Savage

              Christopher Walken

              John Cazale

              Meryl Streep

Any: 1978

Títol original: The deer hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic.

 

ARGUMENT

Un grup d’ homes treballen en una fàbrica, Stan (John Cazale), Michael Bronsky (Robert de Niro), Steven (John Savage), Nick (Christopher  Walken), Alex i John. Són amics i surten amb freqüència a caçar.

Steven es casa amb Àngela, una noia de família ortodoxa I tos els amics assisteixen a la boda, Nick I la seva promesa, Linda (Meryl Streep), són els padrins del casament, tot discorreix entre balls, cançons i alegria.

En la festa, Nick promet casament a Linda i Steve i Àngela beuen d’una copa, de la qual la tradició diu que si no es vessa ni una sola gota, els afortunats tindran sort en la vida però una gota s’ escampa i toca el vestit de la núvia.

Michael, Steven i Nick han estat cridats a la guerra del Vietnam i abans de marxar agafen ruta per practicar la seva gran afició: la caça. Michael mata un enorme cérvol i més tard tots celebren els últims moments de joia, bevent i tocant el piano en un bar.

Canvia el pla i l’ escena ens mostra Vietnam. Explosions, sang i foc. Un soldat llença una bomba en un amagatall on s’ oculten dones i nens, Michael dispara sobre una casa i un home surt envoltat en flames i convertit en una torxa vivent.

Michael, Nick i Steven són fets presoners pel Vietcong, els obliguen a jugar a la ruleta russa ,després que un soldat vietnamita es voli el cervell. En un moment donat, Michael i Nick s’ apoderen de les armes, maten als seus captors, alliberen a Steven, empresonat, i escapen.

Un helicòpter nord-americà, els intenta rescatar, Nick pot pujar-hi però Michael i Steve cauen des de l’ aparell al riu. Steven es colpeja en les cames i queda malferit.

Nick arriba a Saigon, un món sòrdid, ple de gent ,prostitució i misèria. Encara en estat de shock, un dia va a una casa d’ apostes on juguen a la ruleta russa, comença a arriscar els diners.

En tant, Michael és repatriat , torna a Estats Units, es troba amb Linda i inicia una relació amb la noia. Retroba als amics i intenta fer vida normal però hi ha un pes sobre seu i viu marcat pel passat, els records i la guerra.

Steve ha perdut les cames i esta internat en un hospital per a veterans de guerra, els amics es reuneixen i tornen a anar de cacera. Però ara Michael no es veu amb cor de disparar al cérvol i li perdona la vida.

Steve rep sovint quantitat de diners des de Saigon, Michael sospita que és un sou que envia Nick i que aquest esta viu. Quan ja les tropes americanes marxen i la guerra s’ acaba, Michael torna a Vietnam i busca al seu amic.

El porten a una casa d’ apostes on es juga a la ruleta russa, el premi sempre són els diners, la derrota és la mort. Nick ha quedat trasbalsat per les seves experiències en la guerra i és dedica a jugar a la ruleta russa, sembla que res l’ importa. Michael vol rescatar-lo i portar-lo de nou a casa i per convence’l juga amb ell. El primer tret no porta bala i Michael es salva, el segon, quan Nick sembla que recorda alguna cosa i reconeix a l’ amic, esclata i mata al noi.

Michael torna a Estats Units, tos els amics es reuneixen el dia de l’ enterrament de Nick i brinden per ell.

thedeerhunter2

COMENTARI

Cimino relata una història d’ amistat i com aquesta es trenca per culpa de la guerra. Estem davant un film que explica tant l’ horror de la contesa com el valor de l’ amistat i la frustració i l’ atordiment d’una generació.

La pel·lícula passa per tres fases que defineixen el seu esdevenir. Una primera part marcada per la llarga escena del ball, després del casament de Steve. És l’ antesala per mostrar les imatges de la guerra, el contrast entre la festa i les seqüències on es mostra la violència de la guerra són brutals.

La segona part és la de l’ espant. Els protagonistes baixen al cor de les tenebres, als inferns. Els tres amics, ara estan presoners i en una situació límit. Els vietnamites els obliguen a jugar a la ruleta russa, els tres homes escapen però amb diferents conseqüències. Michael, el més fort , torna sa i estalvi, Steve queda convertit en un invàlid, Nick pertorbat, resta en Saigon i és converteix en un professional que aposta a la ruleta russa. Els homes normals s’han convertit en monstres.

La tercera part és el retorn. Ara Mike, Nick i Steve cada un a la seva manera són homes destruïts ,plens de traumes físics i psicològics, han perdut la innocència. Abans d’ anar a la guerra, aquesta era un joc, quan hi estan un horror, després un trauma.

Michael torna a Vietnam per recuperar al seu amic però també per matar als seus fantasmes.

“El caçador” és una de les primeres pel·lícules que mostra tot allò repulsiu de la guerra del Vietnam i fa que els americans comencin a alliberar el seu sentiment de culpa.

La cinta proposa una metàfora entre el caçador que mata cérvols, l’ home sol front la natura, l’ home  que es te que enfrontar sol a la seva vida i que mata gratuïtament. Primer en la cacera amb els animals, terrorífica escena de la mort del cérvol, que mira ,agonitzant, amb els seus grans ulls, després és la cacera humana.

L’ atzar disposa les vides. Michael mata al primer cérvol, perdona al segon, com un demiürg disposa de les vides alienes. Al igual la ruleta russa és també un joc d’ atzar en el que pots viure o morir, igual, també que la guerra. L’ atzar construeix o enderroca les nostres vides.

Michael torna a Saigon, a l’ infern, potser amb la voluntat de reparar allò que ha fet, salvar a l’ amic i salvar-se a si mateix però ja no és possible.

Tot i així, el director obre un pas esperançador. Nick ha mort trastornat, els amics es tornen a reunir i brinden, el pas del temps, els esdeveniments que els han canviat no han pogut separar-los.

TARDE DE PERROS

 

Tarde_de_perros-632242171-large 

DIRECTOR: Sidney Lumet

Actors: Al Pacino

              John Cazale

Any: 1975

Títol original: Dog day afternoon

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: Atracaments

 

ARGUMENT

     Sony (Al Pacino) I els seus dos companys. Sal (John Cazale) i el jove Stevie atraquen un banc.

Però quan arriben a la caixa només hi han mil dòlars, la resta se l’ han emportat al matí. Els atracadors són novells, estan nerviosos i el més jove fuig acovardit.

Quan estan a punt de marxar amb els diners reben una trucada, és el sergent Moretti, tota la policia de la ciutat està a la porta i els hi demana que es rendeixen i surtin.

Seguim els esdeveniments. Alguns hostatges emmalalteixen, Sony negocia que un autobús vingui a buscar-los i els porti a l’ aeroport per sortir del país en un avió.

Durant aquest temps d’ espera, parla per telèfon amb Leon, el seu amant homosexual, xerra amb la seva dona de qui te dos fills i arriba la seva mare fins a la porta.

Quan s’ apropa el bus, Sony, Sal i els hostatges emprenen camí a l’ aeroport. El policia que  condueix te una pistola amagada a la guantera, es gira i dispara, matant a Sal, Sony no pot reaccionar , es detingut i acaba a la presó.

aFyVy8oOVKgAscdwe33pmGBbfRt 

COMENTARI

Lumet manté la tensió a partir d’ un reduït escenari, l’ interior d’ un banc i el carrer on s’ esperen esdeveniments.

La pel·lícula , basada en fets reals, indaga la psicologia i les motivacions dels atracadors. Coneixem el món que els rodeja ple de personatges inestables.

Potser un dels motius d’ un dels atracadors és pagar-li el canvi de sexe al seu amant, una dona en el cos d’ un home, segons ell.

Recorrem la peripècia interior de Sony i observem un individu desvalgut, patètic, desemparat.

El botxí és també víctima d’ un entorn social en el que allò que priva és la violència latent de la policia, la voluntat  dels mitjans de comunicació d’ indagar en la privacitat , l’ algaravia de la gent del carrer que tant tracta al protagonista com un heroi com el rebutja. Tot és un show que desborda a un pobre tipus acorralat.

Acabem veient a un home sol, atrapat, angoixat, el retrat d’un perdedor davant uns esdeveniments que el superen.

L’ acció no decau mai, seguim tant l’ activitat de l’ atracador com la sort dels hostatges, les reaccions dels familiars o l’ actuació policial i tot això crea un mosaic social que no ens dona respir.

La pel·lícula guanya en 1975 l’ oscar al millor guió original.

EL PADRINO I

El_padrino-485345341-large

 Director: Francis Ford Coppola

Actors: Marlon Brando

             Al Pacino

             Robert Duvall

             Talia Shire

             Diane Keaton

             John Cazale

             James Caan

             Sterling Hayden

             Al Lettieri

           Abe Bigoda

Any: 1972

Títol original: The godfather

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT      

Vito Corleone (Marlon Brando) és el cap d’una saga familiar que dirigeix el món de l’ hampa. En 1946, una vegada acabada la segona guerra mundial, mentre personatges diversos li demanen favors, se celebra el casament de la seva única filla, Connie (Talia Shire) amb Carlo, amb la presència dels altres tres fills de Don Vito: Sonny (James Caan), el més gran, Fredo (John Cazale), un noi dèbil d’ esperit i Michael (Al Pacino), que acaba de tornar de la guerra, condecorat com un heroi i que no vol saber res dels negocis de la família. Assisteix amb Kay (Diane Keaton), la seva xicota, no hi falta tampoc Tom Hagen (Robert Duvall), un fill adoptat però no de sang, que actua com a conseller i cervell del clan familiar.

Fins ara Don Vito s’ha dedicat als negocis de sempre, el joc, la beguda i la prostitució bàsicament, quan altres grups li proposen entrar en el comerç de la droga, el capo s’hi nega però això té conseqüències, Don Vito pateix un atemptat per part dels Tattaglia, un clan mafiós enfrontat i queda greument ferit.

Michael, el fill petit, visita en l’ hospital a Don Vito, se n’ adona que aquest ha quedat sense protecció doncs Mc Cluskey (Sterling Hayden) és un policia corrupte, que aliat amb clans rivals vol eliminar al pare.

El noi decideix implicar-se en l’ acció i concerta una entrevista en un restaurant amb Mc Cluskey i Sollozzo (Al Lettieri), el cap dels traficants d’ heroïna i allà els mata.

Michael es té que exiliar a Sicília per evitar les represàlies, i coneix a Apollonia, una noia italiana de la que s’ enamora i amb la que es casa però els mafiosos el localitzen i assassinen a la dona.

En tant, la guerra entre bandes continua, en ella Sonny, el fill gran, és portat a una trampa amb la col·laboració de Carlo i és assassinat.

Quan Don Vito es recupera ja no és el mateix d’ abans , si bé vol establir un pacte de pau entre clans, és Michael , que ha tornat, qui es fa càrrec dels negocis familiars i renova la seva relació amb Kay.

Don Vito mor d’un infart mentre juga amb el seu net i Michael decideix actuar pel seu compte. Mentre es realitza el bateig del fill de Connie i Carlo, els sicaris de Michael, eliminen implacablement a tots els caps de les famílies mafioses opositores.

Seguidament s’ elimina a Salvatore Tessio (Abe Bigoda), un traïdor en l’ organització i a Carlo, que també va enganyar a la família, facilitant l’ atemptat contra Sonny.

Ara Michael és l’ únic padrí i rep la reverència de tots els seus.

the-godfather-main-review

 COMENTARI

     “El padrino”està considerada una de les gran obres mestres de la història del cine. Guanya en 1972 tres oscars, millor pel·lícula, millor actor-Brando- i millor guió adaptat però és amb el pas dels anys i amb l’ estrena de les altres dues pel·lícules de la saga quan és consagra com una producció de gran talla artística més enllà del temps i les modes. Està basada en el llibre de Mario Puzo del mateix nom.

És tracta d’un conjunt operístic on es conjuga una potent dramatúrgia servida a una idea : un món que s’ acaba i un altre que comença tot a partir de patrons estètics de gran qualitat.

El film utilitza l’ univers de l’ hampa i les màfies com excusa per parlar de tres temes vitals: El capitalisme, la família i la pròpia història d’ Estats Units.

El món representat per Don Vito, és paternalista, pactista, on importa la paraula donada, el sentit de l’ honor i la lleialtat, on la violència sols s’ empra en situacions extremes, on funcionen unes regles no escrites on brillen el luxe i la sofisticació, on el patriarcat representat per Don Vito és incontestable.

Aquesta època acaba amb el protagonista i és substituïda per una nova fornada de negociants, de capitalistes implacables, sense escrúpols, disposats a matar a qui se’ls hi oposi, a obrir l’ empresa als negocis més foscos de la droga, i amb una característica vital, tot allò que abans era soterrani i il·legal ara està dins l’ ordre, la llei i la legalitat, ha estat integrat dins el sistema, és part dels capitalisme, és legítim.

Tot això queda representat a partir dels dos personatges centrals, Don Vito, simbolitza el passat, Michael viu una conversió quasi mística, passa de ser el noi modest i que passa inadvertit de l’ inici del relat per convertir-se en l’ omnipotent padrí de les escenes finals i això suposa substituir aquest passat que ja no serveix, per un present ple d’ expectatives que ell encarna.

El nou sistema de negocis que neix, conté unes normes: la delació, la trampa, la corrupció, el joc brut, la traïció, la venjança, la ira, el dolor….

I unes contrapartides : l’ èxit, els diners, l’ opulència, el respecte, la por i la submissió dels altres. Tot això resta reflectit en una de les últimes escenes: Tessio ha traït a la família i té que morir, l’ home diu :”jo apreciava a Michael però són negocis”, és a dir qualsevol element sentimental o emocional queda supeditat al gran Déu , el negoci, l’ empresa.

En definitiva són dos mons que es toquen doncs són tancats, corporatius i endogàmics i busquen substituir el poder de l’ estat.

El tema de la família és central en el film. La família és un magma d’ unitat, en el que tothom recolza a tothom, són “els nostres” i qualsevol atac a un dels membres serà convenientment venjat. Els arquetips són clars: El Don és el patriarca totpoderós, Sonny, el possible successor, arrauxat, sanguini i ineficaç, Fredo, el feble, el noi de baixa personalitat a qui se li dona suport i aixopluc per ser qui és, Tom és el cervell, que es mostra un tant apartat de les grans decisions doncs sap que la seva sang no és la d’un Corleone i per fi Michael és el convers que accedeix al cim des del no res.

El paper de la dona, en la família de procedència italiana, està sempre en segon pla, Connie és un úter, la mare del successor del clan, Kay mostra més personalitat però el seu paper queda clar en l’ escena final, quan li demana a Michael que li confessi si ha fet matar a Carlo, aquest menteix i li diu que no ha tingut res a veure, en tant tothom rendeix acatament al nou Don, la porta es tanca i Kay desapareix del pla.

Coppola vol explicar també part de la història dels Estats Units, la crònica dels emigrants que han forjat la nació, per bé o per mal. Els Corleone, com els Coppola, són emigrants italians, han vingut de fora, no han tingut res i ho han obtingut tot, han fet país, han prosperat i han fet prosperar el lloc d’ acollida. Per això el director ens porta també als orígens, Michael s’ exilia a Sicília, a la terra dels ancestres, una societat encara plena de pobresa i escassetat , contemplem d’ allà on venen els protagonistes i com acompleixen el gran somni americà.

El film és una paràbola sobre el poder, la capacitat d’ostentar-lo, de servir-se d’ ell per atrapar cors i voluntats, per enriquir-se i acumular encara més poder.

És també un drama moral. Michael és allò que no vol ser, la influència de la família sobrevola i supera la seva voluntat primera d’ apartar-se de l’ entorn de la nissaga, el noi sent una obligació ètica, una responsabilitat moral que el porta a un lloc al qual no estava predestinat ni volia assumir

D’ altra banda Coppola ens explica tot això amb una planificació cinematogràfica acurada i propera a l’ obra d’ art. Inicia amb la imatge d’ Americo, l’ amo de la funerària i les seves paraules: “Jo adoro Amèrica”, abans d’ exposar el favor que ve a demanar, poc a poc contemplem com està parlant amb algú, és el padrí, en principi sol li sentim la veu, el canvi de pla fa que el percebem amb tota la seva majestuositat.

La càmera complementa la fosca habitació on Don Vito rep a les visites amb l’ algaravia desfermada i els balls per la boda de Connie i Carlo, són tan sols els prolegòmens de l’ acció.

Destaquem algunes escenes magistrals i que resten en l’ imaginari del cine. Quan Woltz, el productor de cinematogràfic es nega a incloure en els seus films a l’ afillat de Don Vito , la venjança esclata quan s’ aixeca del llit i el troba xop de sang , allà esta el cap del seu cavall preferit.

Bella escena també la de la mort del Don, quan ja quasi convertit en un bondadós ancià està jugant amb el net i cau estaguarnit a terra per un infart, en tant el nen creu que és part del joc.

Per fi l’ extraordinari muntatge paral·lel quan Michael bateja al nebot i el càntics missaires eixorden l’ espai en tant els sicaris del nou cap assassinen a sang freda tots el membres principals de les altres famílies.

abe BigodaABE BIGODA.