EL HOMBRE ELEFANTE

the_elephant_man-932575144-large

 

Director: David Lynch

Actors: John Hurt

              Anthony Hopkins

              Anne Bancroft

              John Gielgud

Any: 1980

Títol original: The elephant man

Nacionalitat: USA

Gènere: Pel·lícula de culte/Cine d’ autor

 

ARGUMENT

Frederick Treves (Anthony Hopkins), és un doctor especialitzat en anatomia en el context de l’ Anglaterra victoriana.

Un dia acudeix a una fira on actuen diversos freaks I allà troba  a John Merrick (John Hurt), l’ home elefant.

És tracta d’ un home deforme que per una estranya malaltia ha generat diverses malformacions i un gran bony en el front. La llegenda diu que la seva mare va ser violada per un elefant.

Merrick viu miserablement en la fira, on és maltractat per Bytes, l’ home que l’ explota i és humiliat i mostrat com una atracció.

Treves, el rescata a canvi d’ uns diners i el porta a l’ hospital en el que treballa. Allà intenta que parli , es socialitzi i deixi d’ estar atemorit.

Merrick aprèn a parlar, es guanya al director de la institució Carr Gomm (John Gielgud) i es relaciona amb un seguit de gent que el vol conèixer i admirar els seus progressos, com Missis Kendal (Anne Bancroft), una brillant actriu teatral. Fins i tot la princesa de Gales viatja per coneixe’l i Merrick aconsegueix una estança permanent a l’ hospital i una certa integració social, rebent els aplaudiments de la gent quan acudeix a una representació teatral.

Però un zelador, àvid de guanyar diners, invita a la nit als seus amics de la taberna i el mostra, de nou, com un monstre de fira. Bytes assisteix i no dubta en endur-se a Merrick per continuar explotant-lo en la fira.

De nou maltractat, Merrick és salvat pels seus companys d’ escena, la colla de nans i freaks que l’ alliberen i li costegen un bitllet lluny de la ciutat.

Allà on va, Merrick, tot i anar amb el cap encaputxat, crida l’ atenció. Assetjat per la gent, Treves s’ assabenta  d’ on para i el retorna a l’ hospital on l’ home elefant, debilitat després de tant trastorn, viurà en pau els seus últims dies.

el-hombre-elefante-tendra-remake-500x333

 

COMENTARI

Lynch és un director que en les seves pel·lícules parla sempre de la deformitat ja sigui física o moral dels seus personatges i ho fa en un llenguatge cinematogràfic propi i original.

Aquesta és la seva segona pel·lícula, una de les més convencionals en la seva narrativa però també una de les millors.

Lynch explica la història de l’ home elefant, basada en fets reals. Un ser nascut deforme, un monstre al que un metge vol recuperar per la societat i convertir-lo en un ser humà més.

Merrick realitza tot un procés d’ aprenentatge, es socialitza i es relaciona, demostra ser una persona sensible i intel·ligent però no pot lliurar-se de l’ assetjament social d’ aquells que el tenen per un monstre.

D’ una altra banda no deixa de ser un fenomen de fira pels pobres però també una curiositat morbosa pels il·lustrats.

Lynch denuncia que la deformitat està en els ulls dels altres. El monstre és la societat, els assetjadors, els que volen explotar a Merrick i això contrasta amb la bellesa interior i amb la tendresa del contrafet.

El director relata també la persecució social cap aquell que és diferent. La maldat i la crueltat dels altres, el propi refugi cap a si mateix de Merrick, quan contempla la seva lletjor, reflectida en el mirall.

És també un relat d’ amistat entre el doctor i el seu pupil, una narració que constata la superació de Merrick, que viu per veure acabada una obra seva, l’ església de cartró que ha construït a base d’ enginy.

Hi ha escenes memorables. Quan els trinxeraires conduits pel zelador entren en l’ habitació de Merrick, el rodegen, el vexen, l’ emborratxen i ballen al seu voltant.

Una altra és quan Merrick, encaputxat, ha fugit de la ciutat, de nou assetjat per la turba, arriba als lavabos de l’ estació i abans d’ esfondrar-se proclama als seus perseguidors: “Soc un ser humà, soc un home”.

LA PUERTA DEL CIELO

La_puerta_del_cielo-948049382-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Kris Kristopherson

             John Hurt

             Isabelle Huppert

             Christopher Walken

               Sam Waterston

               Jeff Bridges

Any: 1980

Títol original: Heaven’s gate

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Sub gènere: Cine social/Emigració

 

ARGUMENT

     Un grup d’ estudiants obtenen la graduació en la Universitat d’ Harvard en 1970; Billy Irvine (Jon Hurt) és l’ orador que glosa allò que han aconseguit, Jimmy Averill (Kris Kristoferson) el segueix alegrement amb els seus companys, un gran ball tanca l’ acte.

Vint anys després, tot ha canviat, Jimmy és l’ agutzil que imposa la llei en Johnson, en l’ estat de Wisconsin, els emigrants arriben a grapats buscant una vida millor, els ramaders reivindiquen les seves terres, Frank Canton (Sam Waterston) és el líder que els cohesiona, temen l’ allau de nouvinguts i decideixen contractar a uns quants mercenaris per fer front a la situació i matar a cent vint i cinc forasters als que consideren lladres i anarquistes, Billy es troba entre els propietaris i s’hi oposa però és un home ferit per l’ alcohol. El garant de l’ acord és Ned Champion (Christopher Walken), el capatàs, en realitat un assassí a sou, que defensa als ramaders.

Jimmy i Ned es fan amics, si be defensen interessos contraposats, Jimmy es col·loca al costat dels drets dels emigrants, Ned liquida a aquells que s’ oposen als terratinents.

Els dos homes estan enamorats d’ Ella Watson (Isabelle Huppert), una prostituta que te al seu càrrec un grup de noies que satisfan el desig d’ emigrants i propietaris.

Els ramaders es posen en acció, les morts dels forasters se succeeixen, uns homes assetgen a les prostitutes i les maten, Ella és violada salvatgement, Jimmy arriba i mata als agressors.

Ned se situa al costat dels emigrants; els mercenaris rodegen la cabana on es troba, la cremen i el maten, l’ alcalde destitueix a Jimmy del seu càrrec però els forasters es rebel·len, fereixen al batlle i decideixen enfrontar-se als seus opressors.

Tots marxen a cercar als mercenaris i als propietaris, es produeix una batalla ferotge, després de la mort de gran quantitat de camperols, aquests dominen la situació però l’ exercit posa les coses en el seu lloc, avisats per Canton, arriben els soldats, la legalitat està de part dels propietaris i no es poden ocupar les terres.

Després de la derrota, Jimmy i Ella decideixen marxar acompanyats del seu amic John (Jeff Bridges); desitjós de venjança, Frank Canton es planta davant la casa i mata a John i a Ella, Jimmy contesta als trets i executa a al cap dels ramaders.

En 1903, el temps ha passat, Jimmy navega amb la seva dona camí de Rhode island, és un home tan ric com insatisfet amb la seva vida.

pUERTA

 COMENTARI

“La Puerta del cielo” va originar en el seu moment l’ enfonsament de l’ United Artists; Cimino abans havia impactat amb “El cazador”, èxit de públic i de crítica.

“La Puerta del cielo” és una producció tan megalòmana com brillant que va costar trenta cinc milions de dòlars, que no es van recuperar, un relat de 3h 40 m, un fracàs comercial i la ruïna de la productora.

Al cap del temps el film es reivindica , es considera una pel·lícula de culte i es reestrena en la versió original que havia esta massacrada per la productora en 1980.

La cinta és tant un western, una historia més gran que la vida mateixa, una porció de la història d’ Amèrica, un retrat psicològic d’un conjunt de personatges, un film sobre la lluita de classes, una reflexió sobre el pas del temps i un relat d’ amor i amistat.

L’ acció s’ inicia quan un grup de joves es gradua en l’ Universitat d’ Harvard, tot és alegre i amable, Cimino ens porta cap els bonics discursos, i a l’ escena del ball, absolutament magnífica.

No sabem que els hi ha passat als protagonistes però vint anys després, Jim és un taciturn Marshall i Billy un home alcoholitzat i acabat.

Aquest fluir del temps i les ferides que ocasiona serà una constant narrativa, Cimino tanca l’ episodi en 1903; Jim és un home envellit, s’ha enriquit però el seu rostre, solcat per les arrugues, no diu res de bo sobre la seva peripècia vital.

La factura del film correspon a un western, uns cacics volen imposar la seva llei, els desposseïts tindran que lluitar pels seus drets, Jim, l’ agutzil, es posa de la seva part, una lluita ferotge te lloc per la possessió de les terres però sota la capa del western es dibuixa una pel·lícula sobre la lluita de classes i sobre la mentida del somni americà.

Cimino mostra en imatges de bellesa refulgent, l’ arribada dels emigrants, polonesos, alemanys, irlandesos, armenis… gent de tot arreu, disposats a entrar a les portes del paradís; res podria ser més actual, aglomerats en espais infames, obligats a realitzar llargues travessies, menyspreats pels amos de la terra, troben el rebuig dels que ja hi són, dels que han arribat abans, dels que volen el pastis sols per a ells.

Els rics hisendats disposen de mercenaris per acabar amb els que consideren qüestionen els seus drets, la llei els avala, Cimino explica com els rics s’ enfronten als pobres, com aquests últims s’ organitzen, es rebel·len, lluiten i perden, és un tros de la història d’ Amèrica feta a través del patiment i la violència.

En aquesta història social, Cimino hi inclou moltes ficcions diverses, la de l’ amor entre Jimmy i Ella, la prostituta, la de l’ amistat entre els dos homes que batallen en àmbits diferents, Jim, l’ agutzil és posa al costat dels emigrants i Ned, és el capatàs al servei del ramaders, dos homes que acaben trobant-se en l’ amor que senten per Ella i en la defensa última dels desposseïts.

La història de Jim és també la d’un traïdor a la seva classe, aquell que l’ abandona en funció de les seves conviccions ètiques, és també, com en els vells westerns, l’ home desencisat i cansat, acomiadat del seu càrrec per l’ alcalde, que contempla el que passa amb indiferència però que a la fi opta per prendre partit i involucrar-se.

Cimino es pren el seu temps; tota la primera part és una presentació de personatges i situacions per anar a una segona plena de força i fúria.

El director forja imatges corprenedores; l’ assemblea dels emigrants en la que decideixen iniciar la lluita, la violació d’ Ella, la mort de Ned , crivellat en la cabana incendiada i l’ èpica batalla final, on cada pla és un moviment estratosfèric de la càmera.

Paisatges salvatges i fotografia crepuscular culminen una obra mestra de la història del cine.