LA DILIGENCIA

 

 

Director: John Ford

Actors: John Wayne

               Claire Trevor

               John Carradine

               Thomas Mitchell

              George Bancroft

               Donald Meek

Any: 1939

Títol original : Stagecoach

Nacionalitat : USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

D’un poble de l’ Oest surt una diligència cap a Lordsburg. Té que travessar territori indi per arribar al seu destí.

Dins d’ ella hi van nou persones, un microcosmos social amb els seus diversos estereotips i caràcters.

Ringo Kidd (John Wayne) és un presidiari, pistoler fugat per tal d’ anar a Lordsburg i venjar-se dels homes que assassinaren al seu pare i al seu germà.

Amb Buck, el conductor de la diligència i el comissari Curley (George Bancroft) que vigila a Ringo, hi van un metge alcohòlic, Doc Boone (Thomas Mitchell), un comerciant venedor de whisky,Samuel Peacock (Donald Meek),Hatfield (John Carradine) un tafur jugador d’ avantatja,Gatewood un banquer que ha robar el seu banc,Lucy Mallory, una dona en recerca del seu marit,soldat de l’ exercit i una noia de mala vida, Dallas (Claire Trevor).

El camí cap a un destí incert fa que els llaços entre els viatgers s’ estrenyin. Ringo s’ enamora  de Dallas i li demana matrimoni.

En tant els personatges més transgressors seran els més solidaris i de bon cor, la meuca, el borratxo, el tafur, el pistoler….els més instal·lats en la societat , com el banquer, seran en realitat uns lladres amb doble moral.

En el transcurs del viatge, Lucy la dona en recerca del seu marit, dona a llum i el carruatge és atacat pels indis de Jerónimo però el setè de cavalleria apareix en el moment oportú i acaba amb l’ assetjament, malgrat la mort d’ Hatfield, el tafur.

Quan arriben a Lordsburg, el comissari deixa en llibertat a Ringo que s’ enfronta als germans Plummer, els assassins de la seva família, el mata i fuig amb Dallas a cercar una nova vida.

 

 

COMENTARI

Ford adapta un relat que a la seva vegada s’ adapta al conte de Guy de Maupassant “Bola de sebo”. És un western realista i amb dimensió social. Apareix l’ èpica del western al costat de la història intimista i el melodrama.

El director roda per primera vegada en Monument Valley i se sent fascinat pel paisatge que te un tractament líric. El film passa a la història pel seu muntatge narratiu

Amb “La diligencia” es pot dir que neix el western modern, en concret el western psicològic. Ford tanca dins un petit espai al món, a un microcosmos social. Allà hi torbem un retrat  de classes, el banquer que en realitat és un lladre, el petit comerciant, el metge, el jugador,el fora de la llei, la dama i la prostituta. També és un retrat psicològic, els personatges s’ odien i s’ estimen en un viatge que els canviarà. Tot són tensions i conflictes, camí cap a nous destins.

Hartfield troba la mort, Ringo i Dallas l’ amor, Gatewood , la presó, la majoria dels protagonistes la redempció. Dallas es fa càrrec del nen de Lucy, Boone, abandona provisionalment l’ addicció etílica i ajuda a portar una nova vida al món, Hartfield defensa amb les armes i amb valor a tota la gent. Molts personatges troben en el viatge una oportunitat per a la glòria, altres treuen el pitjor de si mateixos, és tal com la vida mateixa.

El western és una excusa per Ford per parlar de la condició humana i revifa el gènere que patia en 1939 una crisi considerable.

Entre tots, Ringo és l’ arquetip del gènere. L’ heroi solitari que fuig de la justícia, l’ home que lluita valerosament per salvar la diligència i que troba l’ amor en el viatge. Ford presenta al protagonista en un excepcional pla, en el que la càmera el troba en un pla mig i avança ràpidament fins a mostrar el seu rostre en primer terme.

Ford s’ apunta a allò tràgic, la lluita per la supervivència, al costat d’ allò humorístic, i sensible, el borratxo de bon cor, l’ home del que ningú recorda el nom, tan poca cosa és que resulta quasi inexistent, el conductor un tant babau…

El director roda algun dels grans moments de la història del western i potser del cine, quan la diligència intenta escapar de l’ atac dels indis, tràvelings a gran velocitat, picats i contrapicats, combinació de l`èpica dels atacs i la defensa amb la lírica dels temors de la dona en el vehicle sostenint al nadó. Una lliçó de cine.

Ford recorre a l’ el·lipsi en molt moments, contemplem com Hartfield, desesperat perquè no veu cap possibilitat de salvació, apunta al cap de Lucy amb l’ última bala que li resta, sentim un soroll i veiem com la mà i la pistola decauen, Hartfield ha estat copsat per una fletxa de l’ enemic.

També en l’ enfrontament entre Ringo i els germans Plummer, l’ escena és magistral. Hem vist avançar a Ringo amb Dallas, els dos a contrallum i en l’ obscuritat, rostres tèrbols que contrasten amb l’ alegria i la llum que emana del saló. Quan el repte ja és un fet, veiem a Ringo llançar-se a terra i disparar, en la següent escena, Dallas sent els trets, no sabem que ha passat fins que contemplem al gran dels Plummer entra en el saló, ha vençut a l’ heroi?. No, una falsa expectativa per crear emoció, Plummer dona alguns passos i cau vençut i mort. Ja sabem el resultat de l’ enfrontament

 

HATARI

 

 

Director: Howard Hawks

Actors: John Wayne

              Hardy Kruger

              Elsa Martinelli

              Red Buttons

             Gerard Blain

              Bruce Cabot

              Michele Girardon

              Valentín de Vargas

Any: 1962

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

Subgènere: Safaris

 

ARGUMENT

     Un grup de caçadors en Tanganyika intenta atrapar a un rinoceront, en l’ escomesa l’ animal fereix a un d’ ells, “El Indio” (Bruce Cabot) i han d’ abandonar la presa.

El grup d’ expedicionaris està format  per Kurt Muller (Hardy Kruger), Sean Mercer (John Wayne), Pockets (Red Buttons),Luis Francisco Garcia (Valentín de Vargas) i Brandy (Michèle Girardon), al grup s’hi afegeix un francès, Chips (Gerard Blain), la seva missió és caçar animals salvatges per lliurar-los a zoos europeus.

A la colla s’hi agrega més tard Dallas (Elsa Martinelli), una fotògrafa professional que vol fer fotos de les captures.

Mentre s’ activa la cacera de zebres,  girafes, búfals i monos, Kurt i Chips lluiten pels favors de Brandy però, és Pockets qui s’ emporta el gat a l’ aigua.

El grup adopta a una cria d’ elefant òrfena a la qual s’hi uneixen dos petits mamífers més, desarrelats de la manada.

Per la seva banda Dallas s’ enamora de Sam, un home orgullós i un punt amargat, que no vol reconèixer que també se sent atret per la dona.

La cacera conclou amb la captura, tan esperada, d’un rinoceront.

Arriba el moment de marxar i portar els animals al zoo però Dallas no se sent estimada per Sam i escapa, el caçador organitza la recerca de la dona amb la col·laboració dels tres petits elefants, la troba , li confessa els seus sentiments reals i es casa amb ella.

COMENTARI

Hawks roda en Àfrica una pel·lícula tant intranscendent com simpàtica i com ja havien fet Huston i Ford en el seu moment, és permet unes vacances exòtiques.

Es tracta d’un film divertit, familiar i d’ aventures, que intercala conflictes amorosos, resultant el més interessant, les escenes de caça, el que millor funciona.

La cinta s’ inicia amb la persecució fallida d’un rinoceront i acaba quasi de la mateixa manera, en mig  el vehicles corren darrera girafes, búfals, zebres i simis en escenes de gran bellesa i espectacularitat, cada pla amb animals és un món i un joc formidable de tràvelings, en un moment en que es rodava càmera en mà i sols de manera excepcional s’ utilitzaven efectes especials.

Hawks retrata sense excessiva meticulositat una sèrie de caràcters que es complementen o es confronten. Sam és l’ home orgullós, un tant agre i un punt misogin per l’ abandonament que ha sofert per part de la seva dona.

Pockets és tímid, insegur, el graciós del grup, que provoca petits accidents amb la seva malaptesa.

Chips i Frank, obnubilats amb la seva voluntat de conquistar a Brandy, no obliden la seva eficàcia com a caçadors.

En qualsevol cas un cant a l’ aventura, l’ amistat i el sentit de grup.

El cine d’ Hawks sempre ha estat titllat de masclista, aquí les dones són un complement, tot i que Dallas pren la iniciativa, les armes de dona són la seva capacitat de seducció. La femella esta vista com algú que ve a pertorbar el món viril i masculí i les seves activitats. La dona és una molèstia; inexperta, poc soferta, novella, sols l’ amor la redimeix, com no. Per que la historia funcioni te que haver-hi un rebuig inicial entre els protagonistes de diferent sexe que al poc temps es va mitigant i convertint-se en amor.

Hawks neda entre l’ aventura i l’ humor; el bany de la hiena, l’ invent de tebeo de Pockets per caçar simis, la cria de lleopard nan, que entra en el bany on esta Dallas en tant Pockets li fa creure que es tracta d’una fera perillosa; homenatge per cert a “La fiera de mi niña” del mateix director; però sobretot el protagonisme dels tres petits elefants, estrelles de la funció, la música de Henry Mancini ha passat a ser una de les bandes de la nostra vida i ens acompanya quan Dallas porta cap el riu els animals per que es banyin, o quan en el tram final s’ inicia la persecució de la noia per part dels proboscidis perquè acabi donant el si a Sam.

En la pel.licula,rodada en els parcs nacionals de Tanganyika, l’ actual Tanzània, hi juga un paper fonamental el paisatge, les grans extensions africanes i el joc que donen els animals en un film per a tots el públics.

 

 

EL HOMBRE TRANQUILO

EL HOMBRE TRANQUILO

Director: John Ford

Actors: John Wayne

             Maureen O’ Hara

             Victor Mc Laglen

Any: 1952

Títol original: The quiet man

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Sean Thorton (John Wayne) és un irlandès que ha viscut a Estats Units i ara torna al seu país.

Arriba a Inesfree, una població rural irlandesa. Allà coneix a Mary Danaher(Maureen O’ Hara), una noia que li agrada i decideix compartir amb ella la casa en la que va viure en la seva infància.

El problema és aquell que litiga també per aquesta casa, Red Will Danaher (Victor Mc Laglen), és el germà de Mary. La viuda a qui pertany la mansió, Sarah, la ven a Thorton i això fa que aquest es guanyi l’ enemistat de Danaher, així que quan Thorton va a demanar la mà de Mary, el germà li nega.

A Danaher, que festeja a la viuda, li fan creure que aquesta només li donarà el si quan no hi hagi cap dona a casa seva, així que finalment accepta el casament.

Però Danaher se sent avergonyit perquè la viuda el segueix rebutjant i li retira la dot a la germana, que sols a la fi pot recuperar el seus mobles.

El xoc cultural fa que Thorton es tingui que guanyar tots els drets que se li suposen a un marit, amb esforç i paciència front a una dona tradicional i amb molt de caràcter.

Thorton te que anar a reclamar la dot econòmica que Danaher no li vol donar però l’ home, malgrat ser humiliat no se li enfronta doncs guarda un secret.

En Estats Units va ser boxejador i allà va deixar KO un rival que posteriorment va morir. La gent pensa que John és un covard i Mary se sent avergonyida d’ell, de tal manera que escapa de la llar per fugir cap a Dublín però en l’ últim moment Thorton la rescata i la fa tornar a casa.

Thorton només te dues opcions, barallar-se amb Danaher per demostrar la seva homenia i aconseguir que retorni la dot o no fer-ho i perdre el respecte i la consideració de Mary i la població.

Thorton actua com la gent espera. Reclama de nou la dot i al negar-s’hi altre vegada Danaher li torna a Mary, doncs si no hi ha dot és com si no hi hagués casament.

Danaher consent, li dona els diners i li retorna a Mary però llavors els combat entre els dos homes és inevitable, davant l’ expectació de tot el poble.

La lluita, en la que ambdós s’ apallissen, porta a que cada un reconegui el valor de l’ altra i arribin finalment a una enteniment amistós. Thorton torna amb la seva dona i Danaher es casa amb la viuda

 

 El-hombre-tranquilo I

 COMENTARI

La pel·lícula estableix una dicotomia entre el món d’on prové el protagonista: Amèrica i el món on arriba, la seva pròpia pàtria: Irlanda, on tot està encara lligat a la tradició i prima un món conservador i masclista.

Permís al germà per casar-se, nuviatge controlat per un tutor, la importància de la dot com element per satisfer a la dona, són tots elements ancestrals que configuren la cultura d’un país i contrasten amb la modernitat del nou vingut. Però aquest es tindrà que adaptar al món d’ acollida, és necessària l’ adaptació, la tradició guanya. Ford ens ve a dir: Irlanda no canviarà mai.

La pel·lícula recrea aquesta Irlanda rural i camperola, un món idíl·lic, el món de John Ford, els paisatges verds, l’entorn bucòlic i idealitzat pel color.

També es mostra la lluita d’ un home que per guanyar-se la credibilitat de la gent i l’ amor de la seva dona té que abjurar de la seva cultura d’ home modern i optar per la lluita física com a solució.

El film guanya en 1952 dos oscar, el de millor guió i el de millor fotografia en color.