CIUDADANO KANE

Ciudadano_Kane-162628605-large

 Director: Orson Welles

Actors: Orson Welles

               Joseph Cotten

              Agnes Moorehead 

              Dorothy Comingore

Any: 1941

Títol original: Citizen Kane

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Charles Foster Kane (Orson Welles), un dels magnats de la premsa d’ Estats Units ha mort. L’ última paraula que va pronunciar va ser “Rosebud”. Un periodista inicia una investigació al voltant del personatge, volent esbrinar el significat de les últimes paraules que va pronunciar en vida.

A la mare de Kane li regalen una mina d’ or, a partir d’ aquí, el fill comença a fer fortuna. El seu desig és crear un diari i així ho fa: “The Inquirer” i realitza una declaració de principis sobre els continguts de la informació.

Però ràpidament, l’ afany de poder , el reconeixement i  la capacitat de manipulació s’ imposen per sobre d’ una informació veraç.

Casat  amb Emily, l’ enganya amb una altra dona, Susan (Dorothy Comingore). Quan vol iniciar una carrera política i presentar-se al càrrec de governador, el seu rival treu a la llum el seu adulteri i això li fa perdre les eleccions.

Kane, finalment es separa i es casa amb Susan, una cantant aficionada a qui li construeix un teatre d’ òpera i lluita per educar-li la veu perquè triomfi. La dona, aclaparada , intenta suïcidar-se i acaba abandonant a Kane.

citizen-kane-wallpaper-6

COMENTARI

La pel·lícula indaga en la vida de Charles F. Kane, de com amassa una extraordinària fortuna i de com acaba morint de solitud.

El film parla sobre la perversió del somni americà. Kane és el clàssic home fet a si mateix, que ben aviat es desdiu dels seus ideals.

Egoista, pagat de si mateix, els motius de la seva vida són l’ ambició, el poder i la fortuna però sobretot el reconeixement personal i la capacitat de decidir. Tot això el porta a ser temut però no estimat.

Jedediah Leland (Joseph Cotten), el seu únic amic del diari el deixa, la seva dona l’ abandona. Darrera l’ èxit, els diners i el poder, sols hi ha el fracàs personal. Kane viu sol en la seva mansió al costat del seu fidel majordom, Raymond (Paul Stewart)

Altres aspectes que s’ aborden són la  capacitat de poder i de manipulació d’un imperi periodístic. La visió del personatge es realitza des de múltiples punts de vista, que acaben de  completar, a vegades contradictòriament, la seva biografia.

En l’ escena que tanca la pel·lícula, el cartell de prohibit el pas sobre la mansió de Xanadu,és una manera de dir-nos que la indagació sobre la personalitat de qualsevol individu, està sempre barrada i mai hi podrem accedir-hi totalment.

Quan en les últimes imatges, la càmera recorre les possessions de Kane, una vegada mort i les més fútils són enviades a cremar, l’ objectiu s’ aproxima i ens mostra un tros de fusta d’un trineu amb la paraula “Rosebud”.

És un trineu de la infància, l’ únic moment en que Kane, segurament, va ser feliç. El trineu, al costat d’ altres pertinences crema, com símbol d’una vida que és una guspira de foc sense sentit.

D’ una altra banda Welles revoluciona l’ art cinematogràfic amb els seus jocs de llums, els picats i contrapicats  i la profunditat de camp, complementen amb alenada tècnica la descripció humana , psicològica i social del personatge.

El personatge protagonista està inspirat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst i en les classificacions de la crítica sobre la història del cine ha estat qualificada en diverses ocasions com la millor cinta de tots els temps.

EL TERCER HOMBRE

El_tercer_hombre-329429501-large

 

Director: Carol Reed

Actors: Orson Welles

               Joseph Cotten

               Trevord Howard

               Alida Valli

Any: 1949

Títol original: The third man

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Guerra freda

Subgènere: Espies

 

ARGUMENT

En tant ha acabat la segona guerra mundial, Viena està repartida entre quatre potències. Holly Martins (Joseph Cotten) arriba a la ciutat en busca del seu amic Harry Lime (Orson Welles), més s’ assabenta que aquest ha mort i sols pot assistir al funeral.

Martins coneix a diversos personatges, el comandant Calloway (Trevor Howard), que fa una semblança poc amable de Lime. Segons Calloway el mort era un traficant i barrejava la penicil·lina amb altre ingredients per lucrar-se, tot i els resultats nefastos per a les persones, que això comportava.

Martins trava relació amb Anna Schmidt (Alida Valli), l’ amant de Lime i amb les dues persones que el van ajudar abans de morir atropellat per un vehicle.

Però Martins sospita que la mort dels seu amic no ha estat accidental i comença a investigar. El conserge de la casa del costat, de la qual va morir Lime, afirma que hi havia un tercer home.

Algú considera que s’ està anant massa lluny en la investigació i mata al conserge. Tot canvia quan una nit Martins descobreix en un racó fosc algú que l’ espia i descobreix que aquest és Lime.

En efecte, el cadàver enterrat és d’ una altra persona i Lime ha simulat la seva mort per no tenir que respondre dels seus negocis bruts i s’ oculta en el sector soviètic.

Martins aconsegueix entrevistar-se amb Lime a dalt la roda del parc d’ atraccions de Viena i es dona compta que el seu antic amic ha perdut qualsevol principi ètic.

Tot això queda clar quan li diu des del més alt de l’ atracció que seria capaç de disparar sobre els puntets que es mouen en el terra, desconeixent qui son i l’ hipotètic mal que patirien.

Martins , decebut per la conducta del seu amic, coopera perquè el detinguin a canvi que Anna, de qui s’ ha enamorat, obtingui un nou passaport. Anna és txeca i corre el perill de ser expatriada a la zona soviètica.

Però ella rebutja el passaport i el favor. Finalment Lime és descobert, s’ amaga en les clavegueres de la ciutat i després de matar un policia i ser llargament perseguit, és acorralat i el propi Martins el mata.

Malgrat que Martins espera a Anna, aquesta passa de llarg i el deixa sol en la gran ciutat.

 

el-tercer-hombre-2

 

COMENTARI

Obra mestra de Welles, atribuïda oficialment a Carol Reed.

Els enquadraments, la planificació cinematogràfica, els tràvelings, les escenes nocturnes, els clars i foscos, la perspectiva de camp, tot ens parla de la mestria de Wells.

La pel·lícula és un conflicte típic de la guerra freda, adaptació de la novel·la de Graham Greene.

La pèrdua de valors de Lime fa que Martins es qüestioni la seva amistat amb ell, arribant a trair-lo i posteriorment a matar-lo. La conducta de Martins, que no deixa d’ estar marcada per l’ ambigüitat, no serà suficient per fer-se valer davant la dona que estima.

D’ altra banda, Lime perpetra un personatge amoral però lúcid. En la seva conversa en la roda amb Martins afirma: “A Itàlia 30 anys de dominació dels Borgia va portar el terror, les guerres i els morts, però va esdevenir Miguel Angel, Leonardo i el renaixement”.

“A Suïssa pel contrari van haver-hi cinc-cents anys d’ amor, democràcia i pau i quin va ser el resultat?: el rellotge de cu-cut”.

Aquest clàssic indiscutible te algunes escenes que han passat a la història del cinema, sobretot la persecució final per les clavegueres.

No es pot desmerèixer la conversa a dalt la roda o la imatge del nen que persegueix a Martins, cridant-li que és un assassí o la cara de Lime quan és descobert per Martins l’ il·luminar-se una finestra i se n’ adona que no és mort.

Així mateix cal destacar l’ escena final en la que Martins espera a Anna que avança per una llarga avinguda, passa pel seu costat sense dir-li res i desapareix de l’ enfocament deixant a l’ home sol.

Per últim cal ressaltar la música d’ Anton Karas, tot un clàssic, remarcant l’ acció. la pel.licula guanya el premi del festival de Cannes en 1949.

 

EL CUARTO MANDAMIENTO (LOS MAGNÍFICOS AMBERSON)

 

El_cuarto_mandamiento-529764841-large

 Director: Orson Welles

Actors: Joseph Cotten

             Dolores Costello

             Anne Baxter

             Agnes Moorehead    

               Tim Holt  

Any: 1942

Títol original: The magnificent Ambersons

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

A finals del segle XIX en Indianapolis, els Amberson han construït una considerable fortuna I un extens patrimoni.

Isabel (Dolores Costello), la filla del patriarca és pretesa per Eugene (Joseph Cotten), un jove sense fortuna,però acaba casant-se amb Wilbur Minafer, un home gris amb qui contrau matrimoni sense amor.

Al poc temps, tenen un fill: George (Tim Holt), en ell la mare aplega tot el seu afecte i així el nen surt mimat, altiu, orgullós i disposat a fer complir

la seva voluntat per sobre de tot i tothom. Tampoc té gaire interès en continuar els negocis del pare.

Al cap dels anys Eugene torna a la ciutat. S’ ha convertit en un important empresari que fomenta la creixent industria automobilística. Eugene es va casar i ha enviudat i te una filla Lucy (Anne Baxter).

És rebut a casa dels Amberson i la seva presència remou el cor d’ Isabel que ha continuat secretament enamorada d’ ell durant aquest anys. També el cor de Fanny (Agnes Moorehead), la germana soltera, la tieta que s’ ha quedat per vestir sants, bull per Eugene.

No passa gaire temps, quan Wilbur, el marit d’ Isabel, mor, això fa que la relació entre aquesta i Eugene es faci més amistosa ,encara ,i decideixen casar-se.

Però George, el fill, no accepta a Eugene a qui veu com un nouvingut, allunyat de l’ esperit aristocràtic dels Amberson i li tanca la porta de casa seva, dient-li que no torni mai més.

Eugene escriu a Isabel i li diu que té que escollir entre fer compliments al fill o acceptar el seu amor.

La dona, incapaç de sostreure’s a la influència del fill, se’n va de la ciutat, ferida en els seus sentiments, la seva ànima emmalalteix i torna a la ciutat per morir, sense que George ni Fanny deixin que els que s’ estimen es retrobin.

La mort de la mare porta a una imparable decadència dels Amberson. Les inversions de Fanny fan fallida i tenen que abandonar la casa. George es veu obligat a treballar per primera vegada. Un dia és atropellat i ferit per un automòbil. Reposa en l’ hospital quan Eugene va a veure’l i per sobre dels antics rancors es troba per primera vegada unit al noi i al sentiment que el lligava a la mare.

CUARTO MANDAMIENTO i 

 

COMENTARI

Welles filma en 1942 a partir d’una novel.la de Booth Tarkington, és la seva segona pel·lícula i de nou dirigeix i escriu el guió.

La cinta dura en realitat cent trenta minuts però en les sales se’n tallen quaranta. En el context de la segona guerra mundial, la pel·lícula és un fracàs i el muntatge final de Robert Wise no te res a veure amb el de l’ autor. El film és estrenat en Espanya amb el nom d’ “El cuarto mandamiento”, poc adient i un tant absurd.

La RKO, la productora, s’hi obstina en censurar la part final, en la versió estrenada aquest final és edulcorat, George pateix un accident i això sembla que el reconcilia amb Eugene.

En la versió de Welles, tot això és inexistent, els Amberson han d’ abandonar la casa dels seus ancestres i regenten una pensió, en un pla final perdut, l’ autor contrasta aquest món ja fracassat amb el nou del qual Eugene és exponent: vehicles, fàbriques, acció.

Aquest és el tema principal del relat, l’ enfrontament entre allò vell representat pels Amberson i un nou món sense aturador que representa Eugene. Els Amberson són aquells que han construït un imperi, que són incapaços de mantenir, l’ exemple principal és el fill de la família, George, un noi ensuperbit, fatu, fanfarró i incapaç, Welles realitza un retrat moral d’ aquest personatge.

En l’ altra banda de la balança s’ alinea Eugene, com exponent de la nova burgesia creixent, l’ emprenedor, l’ home d’ acció, el representant d’un nou món front el decadent i envellit dels Amberson.

Eugene no ha aconseguit allò que més volia, l’ amor d’ isabel Amberson, rebutjat per no pertànyer a la classe social d’ aquesta , discriminat i menyspreat, el cost del seu triomf és no accedir a una orb periclitada que s’ enfonsa, rebutjat sempre, Isabel serà per a ell un amor impossible.

Estem davant un relat amb reminiscències de Chejov, no en l’ atmosfera, totalment diferent, però si en elements de context, la casa dels Amberson és una especia d’ hort dels cirerers que es te             que vendre i del que restaran desposseïts els seus propietaris.

Els Amberson són personatges que no s’han sabut adaptar als nous temps i que per això perden tot el que tenen el seu univers es veu reduït a cendres.