DIA DE LLUVIA EN NUEVA YORK

 

 

Director: Woody Allen

Actors: Timothée Chalamet

               Elle Fanning

              Selena Gómez

              Jude Law

              Diego Luna

              Liev Schreiber 

Any: 2019

Títol original: A rainy day in New York

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

    Gatsby Welles (Timothée Chalamet) és un noi de casa bona que estudia en una Universitat i te novia, Ashleigh (Elle Fanning), la noia ha acabat periodisme i va a Nova York per realitzar una entrevista a un famós director de cine, Roland Pollard (Liev Schreiber). Gatsby l’ acompanya.

Asleigh Enright es troba amb Pollard, un cineasta turmentat i descontent amb la seva obra, que li presenta a Ted Davidoff (Jude Law), el seu guionista. Ted acompanya a la noia en el seu vehicle però es deprimeix quan contempla com la seva parella entra en la casa del seu millor amic.

En tant, Gatsby que s’ ha quedat sol es troba amb Chan (Selena Gómez, la germana d’una antiga novia seva, amb qui simpatitza.

Quan Asleigh entra en els estudis cinematogràfics coincideix amb Francisco Vega (Diego Luna),un actor de fama que se l’ emporta al seu apartament, quan  ja tot està disposat per fotre un clau, arriba la novia de Vega, i Asleigh te que sortir a corre-cuita mig nua sota la pluja.

Gatsby havia promès anar a una festa social a casa els pares, com Asleigh ha desaparegut i no els vol contrariar, contracta a una prostituta per que l’ acompanyi, la mare descobreix l’ engany i li confessa al fill que ella de jove també va treballar com a noia de companyia.

Al sortir de la festa, Gatsby es retroba amb Asleigh però conclou que no és la seva parella ideal i coincideix amb Chan que potser sigui l’ amor de la seva vida.

 

Resultat d'imatges de DIA DE LLUVIA EN NUEVA YORK IMAGES

 

COMENTARI

I Woody Allen ataca de nou. Allen es troba amb les dificultats posades per la productora per l’ estrena del film per suposats fets relacionats amb l’ assetjament que ningú ha demostrat ni provat.

La pel·lícula s’ estrena tan sols en Europa i cal dir que un Allen sempre és un Allen però que malgrat tot el director americà perd part del seu talent reiterant-se en comèdies romàntiques un tant insubstancials.

Sembla que ens te acostumats a una de freda i una de calenta, si  “Blue jasmine (2013) i Wonder Wheel (2017) eren potents relats on Allen es posava seriós, està clar que  entremig hi circulen històries molt més banals, comèdies lleugeres i cine un tant irrellevant.

Entre aquest cine s’hi troba “Dia de lluvia en Nueva York” on Allen esbrina de nou les seves obsessions i mostra el seu món particular, De que va la pel·lícula?, d’ allò de sempre: les relacions humanes, els sentiments amorosos i sobretot la volubilitat de l’ amor.

Allen contextualitza el relat en les classes altes de Nova York, com sempre els seus personatges tenen dubtes existencials perquè no els hi falta menjar ni bona vida i aquest retrat és legítim per molt esbiaixat que sigui.

Gatsby i Asleigh són deslleials, infidels i dubten constantment perquè aquesta és la naturalesa humana. Quan tens algú al sac i ben lligat ja penses que potser l’ altra que està al costat és una mica millor, caràcter masculí depredador, banalització femenina de les relacions amoroses.

I això és el que explica Allen una  i una altra vegada estimem a X per enamorar-nos tot seguit de Y i quan ja el/la tenim li fem ullets a R. Volubles, canviats, enamoradissos, capriciosos, així és la naturalesa humana i el director americà la retrata de nou.

Allen mostra els seus ninots en el sempre homenatjat Nova York i ho fa a través d’un temps  de pluja, que tant li agrada al protagonista, és el temps de la nostàlgia, dels sentiments, del cor que plora tant com el cel.

 

EL GRAN HOTEL BUDAPEST

El_gran_hotel_Budapest-201169276-large

 

 Director: Wes Anderson

Actors: Ralph Fiennes

             Tony Revolori

             Adrian Brody

             Willem Dafoe

             Saoirse Ronan

             Jeff Goldblum

             Tilda Swinton

             Murray Abraham

             Mathieu Amalric

             Edward Norton

             Jude Law

Any: 2014

Títol original: The grand Budapest Hotel

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

                                                      GUARDONADA AMB QUATRE OSCARS EN EL 2015. 

 

ARGUMENT

     Gustave (Ralph Fiennes) és el conserge del Gran Hotel Budapest en Zubowka, un país de l’ est d’ Europa en temps d’ entreguerres

Fa amistat amb un jove immigrant, Zero Moustafa (Tony Revolori), el grum de la recepció, quan succeeix la mort de Madame D (Tilda Swinton), una vella client de l’ hotel a qui Gustave tenia gran estima.

En el moment d’ obrir el testament, Kovacks (Jeff Goldblum), l’ advocat marmessor de l’ herència, mostra com la difunta deixa els diners al seu fill Dmitri (Adrian Brody) però un quadre renaixentista de gran valor a Gustave.

Aquest s’ emporta la pintura i l’ amaga en l’ hotel però és empresonat com sospitós d’ haver assassinat a Madame D, aconsegueix escapar i és perseguit per Jopling (Willem Dafoe), un sicari de Dmitri. Els intents d’ esbrinament de Serge (Mathieu Amalric), el majordom de la dona i de Kovacks, resulten infructuosos i són liquidats per Jopling però Gustave s’ assabenta que Madame D ha mort assassinada pel fill i que aquesta ha dictat un segon testament en que li deixa tota la seva fortuna.

Després d’ eliminar a Jopling que els persegueix, Gustave i Zero es fan amb l’ herència que inclou l’ hotel però quan Gustave vol defensar a Zero que no te papers, és arrestat per les forces invasores de Zubrowka i afusellat.

Zero s’ enamora i es casa amb Agatha (Saoirse Ronan), una empleada de l’ alberg.

Anys després, en 1968, Zero Moustafa (Murray Abrahams) s’ ha convertit en l’ amo del gran hotel, aquest ja ha entrat en decadència i li explica la seva historia a un escriptor (Jude Law).

 

hOTEL bUDAPEST

COMENTARI

   Esplèndida i inclassificable obra de Wes Anderson. Aquest en cada nou film va camí de convertir-se en director de culte del segle XXI; si “El fantastico Mr Fox” o “Moonrise kingdom” ja acomplien àmpliament les expectatives, amb “Gran Hotel Budapest”, Anderson es consolida com una nova veu del cinema contemporani: original, diferent , amb personalitat i estil propis, més proper a la convenció cinematogràfica europea que a l’ americana; si alguns directors ens semblen llunyanament pròxims serien Tim Burton i Terry Gillian.

Anderson te multitud de referents, en primer lloc beu les fonts literàries de Stefan Zweig i els seus relats d’ entreguerres, però aquests són tan sols un origen remot d’inspiració.

Alguns dels elements que donen vida al film són les pel·lícules d’ aventures i espies dels anys quaranta, hi ha alguna cosa d’ “Alarma en el expreso” d’ Alfred Hitchcock, quan els protagonistes circulen en el tren, assetjats pels invasors, uns nazis als que mai se’ls cita pel seu nom. L’ escena de la persecució del malvat Japling sobre Kovacks és un homenatge a “El tercer hombre” de Carol Reed/Orson Welles, quan contemplem la figura del perseguidor a la contraclaror a l’ obrir-se la porta.

Els homenatges i els referents serien múltiples, des d’ ”El resplandor”, en les persecucions pels passadissos del hotel fins a “El nombre de la rosa”, quan els protagonistes es disfressen de monjos i el majordom és assassinat en el confessionari.

Més enllà de les referencies cinematogràfiques, Anderson planteja un film híper realista, ple d’ imaginació i fantasia, un espectacle visual, voluntàriament artificiós, on manté relació amb el còmic de línia blanca i en concret amb les aventures de Tintin.

Per sobre el què, una historia de bons i dolents, importa el com. La pel·lícula guarda un alt nivell estètic, davant els nostres ulls es desenvolupa un món cromàtic i pictòric on la llum i el color són protagonistes, des del vermell dels salons del gran hotel al blanc de les persecucions per la neu.

El relat progressa a partir d’ arquetips, els personatges clàssics del fulletó d’ aventures però no falta el sentit de l’ humor i el joc de la comèdia.

Per fi, la cinta destil·la un grau de nostàlgia; l’ amo de l’ hotel, l’ antic grum, contempla amb desfici els oripells perduts d’ un temps que ja no tornarà, és un món en transformació en una historia coral que reivindica ell sentit de l’ amistat i l’ aprenentatge.