MONEY MONSTER

money_monster-765138268-large

 

Direcció Jodie Foster

Actors: George Clooney

               Julia Roberts

               Jack O’ Connell

               Dominic West

Any: 2016

Nacionalitat: Usa

Gènere: Cine polític i social

Sub gènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

     Lee Gates (George Clooney) és el presentador televisiu d’un espai econòmic de tipus sensacionalista on administra consells borsaris als televidents, en la producció del programa hi està Patty Fen (Julia Roberts).

Un dia, burlant totes les mesures de seguretat, Kyle Budwell (Jack O’ Connell), s’ introdueix en el directe, porta una pistola i un detonador que pot fer saltar tot pels aires.

És un home afectat per la caiguda de les accions de la companyia Isis, en la qual va invertir seixanta mil dòlars que ha perdut, seguint els consells de Gates, que va assegurar que l’empresa era totalment competent.

El segrest del popular presentador s’ha produït en directe i en directe continua emetent-se, Gates intenta salvar la seva vida apropant-se al director de la companyia que ha volatilitzat vuit cents milions de dòlars que han perdut els inversors, es tracta de Walt Camby (Dominic West), un tauró de les finances.

Gates i O’ Connell surten de l’ emissora amb el suport tan sols de la càmera i amb la policia seguint-los i disposada a disparar.

Camby ha invertit els diners en unes mines africanes, una vaga de treballadors s’interposa en el seu camí i ha intentat comprar al cap dels sindicalistes sense aconseguir-ho i les accions s’ han enfonsat.

Budwell es troba amb Camby i l’ obliga a expressar que ha obrat malament , això és per ell una manera de rescabalar-se però ha portat massa lluny tot allò que ha iniciat.

untitled

COMENTARI

     El tàndem Foster-Clooney teixeix un relat que batega sobre l’ actualitat econòmica i mediàtica.

Estem davant una altra pel·lícula que denúncia els programes televisius superficials i el tractament periodístic poc rigorós que pretén entretenir sota la disfressa de la informació.

La crítica del periodisme groc es combina amb el relat de les grans empreses financeres que juguen amb els diners dels petits inversor, els guanys d’ avui són les pèrdues de demà, l’ especulació, el joc brut, l’ avidesa per guanyar diners i l’ engany són el centre del joc borsari.

El tercer element en escena és Kyle Budwell, és la representació de l’ home del carrer, com en una vella faula de Capra, és algú derrotat i angoixat que ha perdut tots els seus estalvis per culpa de la corrupció capitalista i la superficialitat mediàtica.

L’ aventura serveix perquè Gates, un periodista cregut i envanit s’ identifiqui amb els més desafavorits i li agafi afecte al seu segrestador.

Gates es despulla moralment davant les càmeres, primer demana la solidaritat de la gent, que comprin accions d’ Isis perquè aquestes pugin , els afectats es rescabalin i ell pugui salvar la vida però la televisió és un joc on la realitat no existeix, la gent mira embadalida però ningú compra.

En segon lloc Gates es compara amb Kyle, aquest és un home pobre però casat i espera un fill, Gates viu sol després de diversos divorcis i la seva companyia favorita són les escorts, és un pobre home ric i famós

Foster mostra l’ evidència del món globalitzat, en Corea un home ha realitzat el programa informàtic amb els algoritmes de les accions, un hacker islandès descobreix els trucs  de Camby, uns miners sud-africans , amb la seva vaga, són la causa de la davallada de les accions i uns petits inversors paguen la culpa de tot plegat i perden els seus diners.

La gent accedeix a segrestador i segrestat pels carrers com si estiguessin en un món virtual, tot és baladí, tot és show televisiu, realitat i ficció es confonen i tot  és immediat i oblidable, els twits se suceeixen quan Gates colpeja a Camby, la caiguda ridícula d’ aquest és tot el que queda del cas.

La pel·lícula és en si mateixa aquest show, transcorre en temps real, és un artefacte de rellotgeria, tan intel·ligent , divertit i comercial com reflexiu.

Cal dir, si d’ acàs com a part negativa, que en aquest film hi han idees ja explotades en el cine americà, sense anar més lluny i com exemples: l’ excepcional Netwotk de Sidney Lumet en el 76 on ja es parla de la manipulació dels mitjans audiovisuals i “Tarde de perros” del mateix director, una mostra d’un atracament en directe, la vida com espectacle.

 

 

MICHAEL COLLINS

Michael_Collins-671801910-large

Director: Neil Jordan

Actors: Liam Nesson

               Aidan Quinn

               Julia Roberts

               Stephen Rea

               Alan Rickman

Any: 1996

Nacionalitat: Estats Units

Títol original:Michael Collins

Gènere: Cine polític I social

Subgènere: Biopic

 

ARGUMENT

En la Pasqua de 1916 els irlandesos organitzen la lluita contra el govern anglès per la seva independència, el resultat és un fracàs, els dirigents són executats i molts homes, entre ells Michael Collins (Liam Neeson), empresonats.

Quan Collins surt de la presó, reorganitza el moviment al costat del seu company Harry Boland (Aidan Quinn) i d’ altres i compte amb la col·laboració de gent com Broy (Stephen Rea), agents infiltrats en els serveis de intel·ligència anglesos.

Si bé Eamon de Valera (Alan Rickman) és el president de la República en l’ ombra, Collins és l’ encarregat d’ organitzar accions armades. L’ execució de policies i militars anglesos és contrarestada per ràtzies contra els irlandesos, com el tiroteig de jugadors i públic per l’ exercit angles en ple partit de rugby.

A la fi els anglesos cedeixen i s’ avenen a negociar, Collins és l’ encarregat de buscar un acord. Aquest consisteix en el reconeixement de l’ estat irlandès sota la corona anglesa i la separació d’ Irlanda del Nord, protestant, del pacte.

Quan Collins torna a Irlanda, tot un sector dirigit per De Valera el considera un traïdor doncs ha rebutjat la vella aspiració de la República d’ Irlanda, malgrat tot, Collins explica que l’ alternativa era el nou estat o la guerra.

Sotmès a votació en el parlament l’ acord, Collins guanya la votació per escàs marge però De Valera i els seus seguidors, entre ells Harry , abandonen els escons.

Així s’ activa la guerra civil entre els dos bàndols, Harry , el gran amic de Collins, cau mort en la lluita de fraccions.

Collins busca la pau i proposa a De Valera una entrevista per acabar amb la guerra, en tant prepara el seu casament amb Kitty (Julia Roberts). Collins acudeix al quarter general de De Valera, aquest es nega a rebre’l i al matí següent un escamot li prepara una trampa i el mata.

 

untitled

COMENTARI

El cine entra decididament en la història i en l’ explicació dels fets polítics.

Biopic del líder nacionalista  i lliçó per conservar la memòria de com es gesta la independència del país. Demostració de com els lluitadors per la pàtria irlandesa són recordats com herois en tant, derrotats en altres països, són considerats com simples terroristes.

Com s’ enfronten el possibilisme de Collins amb el tot o res de De Valera i com això dona lloc a lluites fratricides i a una administració sagnant de l’ acord amb l’ imperi anglès.

Guió del mateix Neil Jordan, cançons de Sinead O’ Connor, premi a la millor pel·lícula en el festival de Venècia.