LAS HORAS

the_hours-352714282-large

 

Director: Stephen Daldry

Actors: Nicole Kidman

              Meryl Streep

              Julianne Moore

              Ed Harris

              Toni Collette

              Claire Daines

              John C. Reilly

              Jeff Daniels

              Stephen Dillane

             Allison Janney

              Miranda Richardson

Any: 2002

Títol original: The hours

Nacionalitat: USA

Gènere. Drama

 

ARGUMENT

Virginia Wolff (Nicole Kidman) viu en Richmond, a prop de Londres, amb el seu marit Leonard (Stephen Dillane) en 1925, Virginia està escrivint la seva nova novel.la: Missis Dalloway.

Paral·lelament contemplem la vida de Laura Brown (Julianne Moore), viu en Los  Angles en 1951, està casada amb Dan (John C. Reilly) i te un fill, Richard i està embarassada d’ un altre.

Un tercer fil el marca Clarissa Vaughan (Meryl Streep), viu en Nova York a finals del segle XX i està aparellada amb amb Sally (Allison Janney), la seva companya.

Les tres dones pateixen dubtes existencials i inestabilitat emocional.

Virginia despès de dues temptatives de suïcidi s’ endinsa en el riu ofegant-se i acaba amb la seva vida.

Laura deixa el fill a càrrec d’una veïna i es dirigeix a un hotel amb la finalitat de treure’s la vida a base de pastilles, a la fi s’ho repensa però al poc temps abandona la família i refà la seva vida en Canada com a bibliotecària.

Clarissa te un amic, Richard (Ed Harris) que te SIDA, aquest ha estat el pare de la seva filla Julia (Claire Daines) i desesperat per la seva situació es tira pel balcó.

Aquest home és el nen que Laura va abandonar cinquanta anys abans, la dona, ara una avia, rep la trucada de Clarissa anunciant-li la mort del fill i s’ instal.la uns dies en la casa.

 

images

COMENTARI

     Stephen Daldry és el director de “Billy Elliott”, un home provinent del món del teatre, que uneix projectes de qualitat amb un toc comercial; uns anys després repetirà èxit amb l’ esplèndida “El lector”.

En aquest film s’hi ajunten el guió de David Hare, la música de Philip Glass, una magnífica fotografia i actors d’ elit per crear un producte de qualitat.

Daldry lliga la vida de tres dones, en un mosaic, on les escenes paral·leles se superposen i es passa d’una a l’ altra historia, són tres moments, tres èpoques però un fil conductor, el llibre de Virginia Wolff Missis Dalloway i al seu voltant, l’ angoixa vital, el desequilibri emocional, la promiscuïtat i el desig cap el propi sexe, una incapacitat per trobar el lloc adequat en la vida i el suïcidi com sortida extrema i final.

Els personatges estan marcats per la insatisfacció, se senten turmentats i van a la recerca d’una vida plena que no aconsegueixen assolir, el temps que passa, les hores que es perden, les decisions que signifiquen una empremta de vida sobre la que no es podrà tornar a trepitjar.

Contemplem com les actituds dels uns reverteixen en els altres, Richard és el nen que contempla com la seva mare l’ estima però estima encara més viure una altra vida, assenyalat potser per aquest abandó, el trobem ja en la maduresa com un home malalt, desvalgut i depressiu.

La trobada de Laura amb Julia, que és la seva neta i l’ abraçada amb aquesta serà en realitat una senyal de redempció.

En el relat hi ha també una segona lectura, en realitat és Virginia Wolff la que escriu la narració sobre Missis Dalloway i Laura i Clarissa són a la vegada lectores de la novel.la i protagonistes de la mateixa. Les senyores Dalloway contemporànies no deixen de ser titelles en mans de Virginia Wolff, que aquesta mou a voluntat, els hi encomana els seus desequilibris i les salva quan pertoca. És el relat de tres dones marcades pel dubte i el dolor.

Laura en els anys cinquanta no pot consumar l’ afecte que sent per la seva amiga Kitty (Toni Collette), anys més tard la relació entre Clarissa i Sally ja és una cosa normal que no escandalitza a la societat.

El film parteix de la novel.la homònima de Michael Cunningham (1998) que guanyà el premi Pulitzer i Nicole Kidman obté l’ oscar a la millot actriu en el lliurament de l’ any 2002.

MAPS TO THE STARS

 

Maps_to_the_Stars-875832462-large

 

Director: David Cronenberg

Actors: Julianne Moore

             Robert Pattinson

             John Cusack

             Mia Wasikowska

             Olivia Williams,

             Evan Bird

Any: 2014

Nacionalitat: Canada

Gènere: Drama

Subgènere: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

   Agatha (Mia Wasikowska) és una noia que arriba a Los Angeles amb ànim de provar sort en la meca del cine; lloga una limusina que condueix Jerome Fontana (Robert Pattinson), un actor que treballa de xofer, i gràcies a Carrie Fisher, aconsegueix feina d’ assistent en la casa d’ Havana Segrand (Julienne Moore), una actriu consagrada, que viu sota l’ estigma del suïcidi de la seva mare, Clarice Teggard.

En tant, assistim a la quotidianitat en la vida de Stafford Weiss (John Cusack), un terapeuta que escriu llibres i dona consells d’ auto ajuda en la televisió , la seva dona Christine (Olivia Williams) i el seu fill de tretze anys Benjie (Evan Bird), un noiet cregut i malcarat, ple de mal humor i addiccions.

Stafford i Olivia viuen plens de secrets, en realitat Agatha és filla seva i germana de Benjie, de petita va incendiar la casa i ara pateix un cos xacrat per les cremades, ha estat ingressada uns anys en un manicomi i ara és rebutjada pels pares.

Per la seva part, el matrimoni guarda un altre secret, la parella són germans, separats de petits, es van trobar i es van casar sense saber el seu parentesc.

L’ acció és desenvolupa des de la vacuïtat al drama; Benjie, que se sent postergat en la seva última pel·lícula per Roy, un altre actor juvenil que li roba les escenes, el mata . Havana s’ho munta amb Jerome, que s’ ha convertit en amant d’ Agatha, aquesta ho veu, i quan Havana li recrimina la seva poca dedicació a les feines de la llar, la noia li obre el cap.

Benjie ha estat detingut pel seu crim però s’ escapa i va a trobar a Agatha, els dos germans, superats pels esdeveniments es prenen un munt de pastilles i se suïciden.

 

mAPS i

 

COMENTARI

     Cronenberg retrata amb agudesa, nuesa i crueltat el món d’ Hollywood al que pertany.

Estem davant una faula amarga, plena de personatges egòlatres, pretensiosos, plens de vanitat, incapaços de mirar al seu voltant i de posar-se en el lloc de l’ altre.

El director canadenc filma una història coral, en la que treu a la superfície, l’ epidermis del món del cine, la superficialitat i la immaduresa que rodeja a les estrelles d’ Hollywood.

Estem davant un verdader film de terror, doncs els personatges són monstres que per si fos poc, es troben constantment amb els seus propis fantasmes.

Cronenberg juga amb les possibles similituds amb la realitat; Benjie és un retrat de l’ inestable Macaulay Culkin que agafà fama de nen per “Solo en casa”; Havana i el fantasma de la mare, Clarice Taggart, voregen les relacions de Lana Turner i la seva filla Cheryl Crane.

Tots els personatges són repel·lents, menteixen als altres i és menteixen a si mateixos; Stafford, un guru de l’ auto ajuda, ple de conflictes amb si mateix, Habana tan cruel i cínica que és absolutament feliç quan coneix la mort de Micah, el fill de l’ actriu a la que podrà substituir per culpa de l’ accident. Habana es mostra també insensible quan lliga sense cap mirament amb l’ amant d’ Agatha, la seva assistent.

Benjie és un nen malcriat, sense límits, aclaparat als tretze anys pel sexe i les drogues, que juga a humiliar i a matar, primer un gos, després a un ser humà, sense comprensió d’on estan el límits dels seus actes.

Agatha es vol redimir del mal causat al provocar intencionadament un incendi però és rebutjada i expulsada de la casa familiar.

Totes les relacions estan basades en la mentida, en semblar i no en ser, en cercar l’ èxit, la fama, la popularitat, el triomf….menyspreant la capacitat d’ estimar i de actuar amb honestedat.

Són gent atrapada pel seu passat, Havana, veu constantment el fantasma de la mare que l’ assetja, tot està marcat pel record mal assimilat del preterit, la solitud, la bogeria, l’ incest i la mort. La sàtira sobre Hollywood es torna tragèdia cruel.

Cronenberg ja ens te acostumats en tots els seus films a un punt de sang i violència, aquí està un tant moderat en aquest sentit, tot i les cruentes escenes en que Benjie mata a Roy en qui veu el fantasma del passat o quan Agatha colpeja repetidament i amb acarnissament a Havana fins a matar-la.

La visió del director canadenc concorda amb la seva cinematografia, alteracions de la ment, fluids que es traspassen , contagi… en realitat una visió descarnada i pessimista del ser humà, que aquí és vincula al món del cine.