LOS VIVIDORES

 

Director: Robert Altman

Actors: Warren Beatty

              Julie Christie

              Shelley Duvall

              Keith Carradine

Any: 1971

Títol original: Mc Cabe and Missis Miller

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Els pioners comencen a instal·lar-se en Estats Units, la gent treballa en les mines i assumeix la presència de multitud d’emigrants xinesos.

En aquest context John Mc Cabe (Warren Beatty) munta els serveis bàsics per a la població, compra a tres prostitutes i estableix un bordell, darrera arriben la taverna i la sala de joc.

El negoci s’ amplia amb la presència de Constance Miller (Julie Christie), una altra prostituta que porta a un bon grapat de col·legues.

Al cap del temps, Mc Cabe rep la visita d’un important companyia minera que li proposa que els hi vengui totes les seves propietats, Mc Cabe és reticent i reclama més diners i els negociadors se’n van.

Atiat per Constance, intenta reprendre la negociació per deixar el campament i marxar a un indret més digne però ara ja no hi han negociadors sinó pistolers a sou amb l’ ambaixada d’ eliminar-lo.

Els esbirros de l’ empresa el busquen per executar-lo, Mc Cabe sen’ surt i mata als pistolers, mentre la població intenta apagar l’ incendi que s’ha declarat en l’ església però en el tiroteig, Mc Cabe és ferit i mor en mig del camí.

COMENTARI

   En els anys setanta, Robert Altman aconsegueix la seva màxima projecció en el cine, després de l’ èxit de “Mash” en 1971 roda aquesta pel·lícula que és un western , un homenatge als pioners, a la gent que va crear el país a partir de l’ esforç i la feina.

Altman mostra aquest inici i completa també una metàfora del capitalisme, la lliure empresa i el mercat. En certa manera reivindica al petit empresari front les grans companyies.

Mc Cabe és aquest  petit empresari, un tant prepotent, sobrat i avariciós que, en el seu afany de lucre no se n’ adona que val més un mal acord que un bon plet.

Mc Cabe, tot i els seus defectes, és un exemple d’ aquest sector social que construeix el país a batzegades. No és cap honor ni cap exemple però és el que hi ha. El seu negoci comença a ser lucratiu a partir d’una xarxa de prostitució que s’ amplia i es consolida amb la presència de Constance, una meretriu que ofereix millorar els serveis amb higiene, dutxes i llençols nets.

La pel·lícula te com epicentre del seu recorregut el paisatge, el treball en la mina i tot el que passa està marcat per la muntanya, el bosc, el fred, el vent i la neu, que són coprotagonistes del relat i els que mediatitzen l’ activitat de la gent.

Mc Cabe i Miller viuen una voluntat de prosperar, sembla que s’ estimin però a la fi cadascun va a la seva, i Constance demana l’ estipendi normatiu cada vegada que se’n va al llit amb el seu company.

En un món hostil i bàrbar, qui no vol el pacte, vol la guerra. Els pistolers venen a realitzar allò que no han pogut fer els executius encorbatats. Mc Cabe mor en mig de la neu i la desolació sense aconseguir el seu objectiu de millorar la seva existència. La mort és un cost afegit a la feina empresarial.

Altman retrata de manera entranyable a les dones, a les prostitutes, un servei essencial per mantenir l’ ordre i calmar a la tropa, dones que fan de l’ amistat el seu motiu de viure.

Leonard Cohen recrea l’ acció amb cançons que són una lletania carregada de tristesa i amargura.

DOCTOR ZHIVAGO

Doctor_Zhivago-728546004-large

Director: David Lean

Actors: Omar Shariff

               Julie Christie

               Rod Steiger

               Geraldine Chaplin

               Tom Courternay

               Alec Guinnes

Any: 1965

Títol original: Doctor Zhivago

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama/Cine Clàssic

 

ARGUMENT

Yuri Zhivago (Omar Shariff) és adoptat per una família amiga, quan moren els seus pares. Creix en el context de la Rússia tsarista ,es dedica a la medicina i també escriu poesia. Zhivago creix al costat de Tonya (Geraldine Chaplin) a qui de gran retrobarà per casar-se amb ella.

Paral·lelament coneixem la història de Lara Antipova (Julie Christie), una noia que als disset anys és seduïda per un home gran, Victor Komarovsky (Rod Steiger), tot i que surt amb un noi de la seva edat, Pasha (Tom Courternay), que te idees revolucionaries i vol acabar amb el despotisme tsarista.

Lara, que vol deixar la relació amb Victor, és vexada i menyspreada per aquest. La seva reacció és acudir a una festa d’ alta societat on hi participa l’ home i engegar-li un tret. Sols aconsegueix ferir-lo lleument. Victor la deixa anar i Pasha la recull i es casa amb ella.

Quan esclata la primera guerra mundial, Zhivago treballa com a metge, curant els ferits de guerra, coincideix amb Lara, que hi fa d’ infermera. Tots dos acaben secretament enamorats però el fi de la guerra posa fi a la relació i cada un torna amb la seva família.

La guerra continua i els soldats, ansiosos de pau, es rebel·len contra els seus superiors, aquest desig de pau porta a l’ esclat de la revolució bolxevic.

Zhivago torna a casa seva i comprova que ha estat ocupada per milícies populars. La seva família, benestant, és constantment assetjada i sols la intervenció de Yevgraf (Alec Guinnes), un germanastre seu que ocupa un alt càrrec en les files bolxevics, permet que es puguin traslladar a les seves possessions en el camp, més enllà dels Urals.

Després d’ un viatge en tren de varis dies, ple de penalitats, arriben a la finca. Aquesta ha estat col·lectivitzada i tenen que viure en una modesta casa veïna on es dediquen a conrear el camp.

En això, Zhivago s’ assabenta que en la població veïna s’ ha instal·lat Lara. La noia viu amb la seva filla i és respectada per ser l’ esposa de Pasha, que ara es fa dir Strelnikov i és un fanàtic comissari bolxevic.

Zhivago visita un dia la població i retroba a Lara. Sorgeixen tots els sentiments reprimits durant anys i es fan amants.

En tant, Tonya comença a sospitar i la situació es fa insostenible però Zhivago és captat a la força per les tropes comunistes que lluiten en la regió contra els contrarevolucionaris, el blancs, doncs necessiten un metge.

Zhivago te que col·laborar forçosament amb els bolxevics fins que acaba la guerra civil. Llavors torna a casa però la seva família ja no hi és i li diuen que han tornat a Moscu i d’ allà han estat deportats a França per contrarevolucionaris.

Zhivago s’ estableix amb Lara i viuen en plenitud el seu amor i Lara queda embarassada del seu company.

Un dia els arriba la notícia que Strelnikov ha mort. Victor Komarovsky reapareix en les seves vides, convertit en ministre de justícia del nou règim, els hi fa saber que la seva vida en qualsevol moment pot perillar per ser desafectes i els hi recomana que vagin amb ell a Moscu.

Quan el carruatge que els te que portar marxa, Zhivago no vol comprometre la vida i la llibertat de Lara , no vol recórrer a l’ ajut de Komarowsky i es queda. Puja al pis de dalt, trenca un vidre i veu el carro marxar en la llunyania. No veurà mai més a Lara.

Yevgraf, el germanastre de Zhivago ha trobat a la filla de la parella, quan ja és una dona i intenta esbrinar la sort última dels amants.

Zhivago torna a Moscu derrotat i envellit, aconsegueix treball de metge. Un dia creu veure a Lara, l’ emoció el trastoca i mor d’ un atac de cor.

Lara és una ombra que es dilueix en el temps i ningú sap del seu final.

 

Doctor Zhivago movie image

Doctor Zhivago movie image

 

COMENTARI

La pel·lícula traspassa a la pantalla la novel·la de Boris Pasternak del mateix nom. És una d’ aquelles històries més grans que la vida.

Una història d’ amor que perdura en el temps i que és contextualitza des de la primera gran guerra fins a l’ eclosió del stalinisme.

Des d’ el punt de vista social, Pasternak i Lean són crítics amb el moviment bolxevic. Contemplem les primeres manifestacions contra el tsar, salvatgement reprimides, els primers ideals que després es convertiran en burocràcia i despotisme.

Zhivago seria l’ alter ego de l’ autor. El personatge de classe benestant, que estima la seva feina però que no vol ser de cap bàndol, que no es vol involucrar. Zhivago defensa el dret a la individualitat i la creativitat en un temps en que tot està marcat pel col·lectivisme i en el que, com en tot canvi social , suren els que s’ apunten al carro dels vencedors.

La pel·lícula te un to nostàlgic, de tristesa amagada. Zhivago i Lara s’ estimen a través del temps però sempre amb el regust del que és pogut ser i no va ser. Zhivago deixarà partir a Lara com un últim sacrifici d’ amor.

La pel·lícula vol buscar equilibris i equidistàncies entre la voluntat comercial d’ Hollywood i les pretensions artístiques de Lean. El director se’n surt prou bé, tot i un seguit de tòpics: la caracterització de molts dolents bolxevics o l’ excés de sucre en la relació sentimental dels protagonistes, sempre complementada amb el tema de Lara de Maurice Jarre, una banda sonora que ha passat a la història.

 

LEJOS DEL MUNDANAL RUIDO

 

Lejos_del_mundanal_ruido-510492356-large

 Director: John Schlesinger

Actors: Julie Christie

             Terence Stamp

             Alan Bates

             Peter Finch

Any: 1967

Títol original: Far from the madding crowd

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bathsheba Everdene (Julie Christie) viu en una regió rural d’ Anglaterra en 1966, quan hereta la granja més gran de la comarca.

Al mateix temps, Gabriel Oak (Alan Bates), és un pastor que conviu amb les ovelles en terres properes i li declara el seu amor a la noia.

Un bon dia, Gabriel perd tot el ramat d’ animals, que s’ estimben pels penya-segats, i té que marxar a la ciutat a llogar la seva força de treball, allà és contractat per la mateixa Bathsheba perquè feinegi en la seva finca.

Al costat del terreny de la noia, hi està instal·lat un ric propietari, William Boldwood (Peter Finch), que pretén fer-la la seva esposa però Bathsheba no l’ estima.

Al cap d’un temps arriba a la propietat el sergent Frank Troy (Terence Stamp), el soldat ha tingut una relació amb una noia de la ciutat, Fanny, amb qui ha estat a punt de casar-se.

L’ arribada de Troy comporta l’ enamorament immediat de Bathsheba i la corresponent boda però Troy resulta ser un marit que es juga el patrimoni familiar en baralles de galls i que no respon a les expectatives de la noia.

Temps més tard accedeix a la granja, Fanny, el seu estat és lamentable, Troy l’ acull però la dona mor i és enterrada amb el seu nadó, el sergent entén que aquesta és la persona a qui estima i després de deixar les seves robes en la platja s’ interna nedant en el mar.

Tothom dona per fet que l’ home s’ ha ofegat i sobretot Boldwood, com el cos de Troy no s’ha trobat, no se’l donarà per mort fins al cap de sis anys. Boldwood li demana a Bathsheba que li prometi que es casaran quan passi aquest temps.

En tant, acut a la ciutat un circ i en ell hi treballa , sota una disfressa, Troy però la seva dona no el reconeix. En el moment en que Batssheva ha donat el si a Boldwood i aquest ho pensa anunciar en mig d’una gran festa, Troy fa la seva reaparició i insta a Bathsheva a que l’ acompanyi, Boldwood agafa una escopeta, dispara al nouvingut i el mata.

Condemnat Boldwood a la presó, la noia contempla com el seu primer pretendent, Gabriel, vol marxar a la ciutat doncs no hi troba futur en el camp, la parella reconstrueix la seva antiga amistat i es casa.

 

Lejos del mundanal ruido 003

COMENTARI

Amb “Billy Liar” i “Darling”, Schlesinger s’ inscriu en la corrent del free cinema anglès però aquesta superproducció que anticipa la seva marxa a Estats Units per rodar “Midnight cowboy” ja avança el trencament amb qualsevol tipus de cinema alternatiu.

“Lejos del mundanal ruido” és una novel.la del segle XIX, de Thomas Hardy, que Schlesinger porta al cinema. Descriu la relació d’una jove i bella propietària rural, amb tres homes, tres pretendents que desitgen el seu amor.

El tocat per la vara de Cupido és Troy, el militar, i és la pitjor elecció, bevedor, jugador, violent i insensible, secretament enamorat de la seva antiga amant.

Boldwood, el terratinent veí, sols te ulls per la noia, quan pensa que ha arribat el seu gran moment, reapareix Troy i Boldwood fa callar la seva frustració, matant-lo.

Gabriel és el primer en festejar el cor de la dona però és també el més passiu, la seva espera té el premi adequat i s’ acaba casant-se amb Bathsheva.

Es tracta d’un drama romàntic, d’un fulletó d’ època marcat per la cuidada ambientació , la bella fotografia i la magnífica posada en escena, mostra un conjunt d’ esdeveniments amorosos però no aconsegueix que l’ espectador penetri en l’ ànima adolorida dels protagonistes.

La realització resulta plana , el to academicista i el metratge excessiu.

Tot i això, Schlesinger ens recrea amb algunes imatges potents: les ovelles arrastrades pel gos, que s’ estimben pel precipici en tant contemplem els cadàvers dels animals en la platja; la feina de Gabriel intentant salvar la palla recollida en mig de la turmenta, amb la col·laboració de Bathsheva, mentre Troy i els seus amics dormen borratxos; les escenes del circ que acaben amb la mirada entre el marit, disfressat, i la dona i per fi el ball, en el que Boldwood vol anunciar el seu prometatge, interromput de repent per l’ arribada de Troy, al que tothom considera mort.