LA MANSIÓN ENCANTADA

the_haunting-157610823-large

 Director: Robert Wise

Actors: Julie Harris

              Claire Bloom

              Richard Johnson

               Russ Tamblyn  

Any: 1963

Títol original. The haunting

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Hugh Crain compra una casa en un racó recondit de Nova Anglaterra, és un casalot gòtic que te fama d’ encantat i que vol compartir amb l’ esposa i amb Abigail, la seva filla. Quan la seva dona hi arriba, els cavalls del cotxe que la condueixen es desboquen i la dama mor.

Crain es torna a casar però al poc temps la nova esposa cau per les escales i es mata. L’ home abandona la casa i en aquesta hi resta Abigail, que creix i envelleix en ella. Ja gran, una cuidadora l’ atén, quan emmalalteix i la crida, la dona de companyia està flirtejant amb un amant i Abigail mor, la cuidadora es queda amb la casa fins que al temps se suïcida, penjant-se.

Al cap dels anys John Markway (Richard Johnson) és un científic, un investigador que vol estudiar els fenòmens que succeeixen en la casa, per això selecciona a un grup de gent perquè convisqui amb ell en la mansió.

Es tracta de Theodora (Claire Bloom), una parapsicòloga, Luke Sanderson (Russ Tamblyn), un incrèdul, Eleonor Lance (Julie Harris), una noia que ha viscut fenòmens paranormals i durant onze anys ha cuidat a la seva mare malalta, una absència va provocar la mort de la progenitora i ara Eleonor viu amb la germana i el cunyat.

Des del primer moment comencen a produir-se manifestacions estranyes, Theodora i Eleonor contemplen espantades com una presència estranya es mou a la porta de la seva habitació de maner sorollosa.

La casa sembla cobrar vida i Eleonor creu que la vol fer seva.

En tant, la noia s’ enamora de Markway però te una decepció quan arriba la seva dona, Grace, amb la intenció de dissuadir-lo dels seus experiments i demanar-li que torni a casa.

La primera nit en que Grace està en la mansió, els fenòmens paranormals es reprodueixen, la dona desapareix i Eleanor la busca en un estat al·lucinatori. Markway decideix que abandoni la casa ; quan Eleanor condueix cap a la sortida, una força estranya la controla, creu veure un fantasma entre les ombres i s’ estavella contra el mateix arbre contra el que  va  xocar la dona de Crain, anys enrere, i mor.

L’ ombra que ha vist era Grace que ,espantada, vagarejava pels jardins.

18815771_jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx

COMENTARI

Robert Wise, un director lligat a les grans produccions d’ Hollywood va rodar al costat de grans musicals tot allò que la industria li demanava, com pel·lícules de terror.

Un cine de terror que es desenvolupa en els finals dels cinquanta i inicis dels seixanta. Són relats que suggereixen però mai mostren, on l’ important és l’ atmosfera, el clima malaltís, les percepcions psicològiques dels protagonistes i la seva ment pertorbada i plena d’ al·lucinacions.

“Qué fue de Baby Jane” o “Canción de cuna para un cadàver” són representatives d’ aquest tipus de terror dit de “grand guignol” també “Suspense” de Jack Clayton ja en els seixanta.

L’ aspecte principal dels relats és crear dubtes en l’ espectador sobre si els fantasmes , que mai apareixen en pantalla, són certs o estan creats en la ment malalta de la protagonista. En totes aquestes pel·lícules les dones són els eixos principals de la trama, són sers fràgils i aprensius que convoquen un punt d’ alienació i bogeria. Wise i els altres directors dels films de terror mostren una certa misogínia, les dones són sers angoixats per presències fantasmals, que pateixen psíquicament, que viuen turmentades i que mantenen una relació sado masoquista amb elles mateixes i el seu entorn.

Res més allunyat del futur cine del gènere amb el slasher i el gore, la sang i el monstre malvat i evident que anuncien el seu inici uns pocs anys més tard amb la presència de Mario Bava i Dario Argento.

Aquí es tracta de produir por a través del suggeriment o a través d’ allò que es percep però no es veu, mai sabem si els fantasmes són reals o inventats en una ment malalta.

En “la mansión encantada” apareix la veu del  raciocini, l’ element científic, l’ incrèdul i descregut però aquests personatges resten desbordats per una realitat que els depassa i que amb els seus coneixements no poden atrapar.

Tot això ve combinat amb la situació climàtica de la que parlàvem, portes que s’ obren i es tanquen, sorolls inexplicables, passadissos sense fi, habitacions misterioses, figures gòtiques que semblen cobrar vida, escales que no porten en lloc, clars i obscurs que fan palesa la intriga, tot és part d’ un joc que te com a fonament espantar a la protagonista, fer-li perdre la raó.

El film valora el possible desequilibri mental d’ Eleanor, una dona amb sentiment de culpa per la mort de la mare, tot es repeteix com ja va passar anys enrere amb la cuidadora i la filla de Crain.

I per fi el terror, no cal dir que malgrat els estats d’ ànim inharmònics, el centre neuràlgic del film és l’ encadenament d’ ensurts, sempre matisats, la idea d’una casa que cobra vida i mata als seus habitants, un passat ominós que es fa present, la presència del mal representat en la mansió, que trastoca a tots aquells que s’ internen en el seu espai ple de secrets execrables.

AL ESTE DEL EDÉN

AL ESTE DEL EDEN

 Director: Elia Kazan

Actors: James Dean

               Raymond Massey

               Jo Van Fleet

               Julie Harris

Any : 1955

Títol original: East of edèn

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Cal (James Dean) és el fill d’ Adam (Raymond Massey), un ranxer que viu a Salinas en 1917. És un noi introvertit i solitari que veu com el seu pare el discrimina a favor del seu germà, Aron.

Aquest rebuig el fa una persona inestable emocionalment, transgressora i asocial.

Poc després de néixer, la mare va abandonar el ranxo i Cal ha crescut sota la tutela paterna. A l’ altra banda de les muntanyes, en Monterrey, el noi localitza a Keith, la seva mare, però ningú li sap explicar perquè va abandonar la casa.

Cal busca fer-se voler, treballa i te iniciativa en la plantació i pensa que el conreu de mongetes pot ser una bona empresa davant la segura entrada en guerra d’ Estats Units.

Cal necessita demanar un crèdit de 5000 dòlars per fer funcionar el negoci i decideix demanar-los a la mare (Jo Van Fleet). Això li dona ocasió de parlar amb ella. És una dona de caràcter dominant que va abandonar la casa ofegada pel ambient autoritari i religiós i pel món rural que pertany al passat.

Ella ara regenta un bordell on s’ ha enriquit i acorda deixar-li els diners al fill.

Quan esclata la guerra contra Alemanya, es sovintegen les disputes contra alemanys instal·lats a la població. Aron els intenta ajudar i Cal que estava amb Abra (Julie Harris), la novia del germà, també intervé.

Els dos germans es barallen, Cal colpeja a Aron i ambdós comencen a distanciar-se. El negoci de les mongetes va bé i Cal recupera els diners i els hi lliura al pare en el seu aniversari.

En la festa Aron anuncia que es promet amb Abra i el pare no en fa cas de Cal. Quan aquest a la fi li dona els diners, el pare els rebutja, doncs diu ha estat un engany als grangers, a qui se’ls ha comprat un producte barat que després s’ ha encarit.

Cal, com venjança porta a Aron, que creia que la mare era morta, a trobar-la i a que conegui com es guanya la vida.

Aron, traumatitzat pel que ha sabut, s’ emborratxa i seguidament s’ allista per anar a la guerra.

La impressió que rep el pare fa que li agafi una embòlia i quedi paralitzat. En els seu llit de mort, Cal acudeix a l’ habitació. El pare que per fi comprèn que ha estat injust amb el seu fill deixa anar les paraules que el noi vol sentir: “queda’t amb mi i cuida’m ”.

Per fi Cal se sentirà estimat, se sentirà necessari.

 

aL ESTE i

COMENTARI  

La pel·lícula, una adaptació de la novel·la de John Steinbeck, és un drama de l’ Amèrica profunda amb variacions edípiques. El motiu del relat és la relació entre un pare orgullós i just però incapaç d’ estimar al seu fill.

Aquest , un noi necessitat d’ afecte i de reconeixement és un James Dean que en el paper de Cal interpreta un altre personatge rebel, desarrelat, inestable, desemparat, turmentat i desgraciat.

El film acudeix al mite bíblic, En tant Aron és l’ Abel bo, reconegut als ulls del pare i a qui tot el que fa li resulta agradable, Cal és el Cain de la historia, mesquí, malvat, salvatge, segons el pare, i que faci el que faci és incapaç de guanyar-se la confiança paterna.

Cal és com la mare, que ha volat cercant la llibertat, representació també de l’ Eva pecadora, però és incapaç d’ emprendre el vol, coartat pel sentiment de culpa, quan el seu pare queda a les portes de la mort.

La reconciliació amb el pare quan aquest és ja un invàlid a punt de morir i l’ amor d’ Abra el redimeixen i li oferiran l’ oportunitat de sobreviure.

Tangencialment la pel·lícula presenta la realitat del món rural, encapçalada per Adam, el pare, nom gens gratuït, un home que en te prou amb el que guanya, que no aspira a fer-se ric. El fill és qui aprofita la situació de guerra per guanyar diners, l’ esperit del nou capitalisme, el món vell, el món nou.