DOLOR Y GLORIA

 

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Antonio Banderas

              Asier Etxeandia

              Nora Navas

               Julieta Serrano

              Leonardo Sbaraglia

              Penélope Cruz

Any: 2019

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Salvador Mallo (Antonio Banderas) és un director de cinema en crisi, un home d’ èxit que al voltant dels seixanta es troba en decadència.

Una operació a l’ esquena l’ha deixat molt limitat físicament i això l’ ha portat a deixar d’ escriure i dirigir. Tot s’ha combinat amb depressió i aïllament.

A través de diversos flash backs coneixem aspectes de la infància de Salvador, com ara quan ensenya a llegir i escriure un paleta amb talent per dibuixar, o quan la seva mare el porta a estudiar a un seminari contra la seva voluntat.

La memòria de Salvador busca la reconciliació amb l’ Alberto Crespo (Asier Etxeandia), un actor amb qui es va barallar perquè no seguia les seves instruccions. L’ Alberto interpreta un monòleg escrit per l’ autor on explica aspectes íntims de la seva vida.

Federico (Leonardo Sbaraglia), un dels espectadors , se sent identificat amb un dels personatges de l’obra, ja que va ser amant de l’ autor. Acabada l’ obra, aconsegueix el contacte de  Salvador, el visita i recorden plegats  vells temps.

Salvador, ple de dolor físic per les xacres i moral pel pes del temps, es posa en mans d’un metge de confiança perquè li operi l’ esquena i li retorni l’ energia perduda.

 

 

COMENTARI

Almodóvar és una icona de la modernitat espanyola, si algú va trencar amb l’ Espanya casposa del landisme i fins i tot amb la críptica de Saura, és ell; atrevit, comediant, talentós, disbauxat…

També és cert que el seu cine en els últims anys davalla en alguns moments , com en “Los amantes pasajeros” (2013), un autèntic despropòsit.

Almodóvar combina en la seva filmografia la comèdia arrauxada amb el drama sofisticat, ara simplement fa balanç de la seva vida. La pel·lícula és allò que se’n diu un relat d’ auto ficció, una biografia esbiaixada, feta a base de records, memòria personal i alguna  llicència narrativa. Es tracta de passar comptes amb un mateix.

D’ entrada cal dir que Almodóvar es despulla sense concessions, sobretot quan parla del seu jo actual, un home amb limitacions físiques, que viu lluny de l’escenari pròdig de la seva joventut, plena d’ excessos i promiscuïtat, algú afectat per la solitud i la depressió.

El director manxec escriu un retrat actualitzat sobre si mateix però es dedica bàsicament a cercar la seva identitat. Per saber qui ets has de saber qui has estat.

L’ alter ego d’ Almodóvar, Salvador, retrocedeix en el temps  i els espais. El protagonista ens explica la seva infància, com en un poble rural de La Manxa, amb un pare absent i una mare beata, té el desig d’ aprendre i ensenyar, de sortir del món estret que li han adjudicat i ser rellevant.

De fet, la història de Salvador podria ser un relat generacional; els desacords amb la mare, les expectatives creades per ella: ordre i religiositat i incomplertes pel fill.

El primer desig, en aquest cas el cos nu d’ Eduardo, un noi jove que trafega per la casa, rebel·la el primer desfici sexual.

Ja  adult, i en el punt àlgid de la seva carrera, l’ atzar el porta a retrobar-se amb aquells personatges cabdals de la seva vida. L’ actor, essencial en el seu cine, aquell  que considera que el va trair, torna a interpretar l’ obra del director que, és a la vegada la història dels propis sentiments, de les passions i els desamors. Atzarosament, el protagonista dels afers amorosos es localitza entre el públic i els antics amants es retroben. En un joc de nines russes, el personatge escrit, l’ actor que l’ interpreta i la figura real, es barregen en un últim acte de confluència.

Almodóvar parla de l’ amor com una constant bàsica de la vida, però atenció, diu “l’ amor mou muntanyes però no et salva, a mi em va salvar el cine”.

L’ amor és passió, força, desig, pots gaudir-lo però passa, la creació, la capacitat de ser un altre, d’ explicar històries, d’ inventar, sempre, sempre pot ser diferent i alimentar la capacitat de forjar els mons amagats dins de cadascú.

Almodóvar recrea una pel·lícula que s’ obre al voltant de  la seva intimitat però que mostra a algú heterodox i lliure, per això he dit que reflecteix generacionalment a tots aquells que malgrat ser tant diferents del mestre del cinema, s’hi ha identificat, en la lluita contra un món en blanc i negre, rebels i iconoclastes, aquells que miren el passat amb un punt de dolor i d’ amor.

 

 

 

MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS

Mujeres_al_borde_de_un_ataque_de_nervios-287047068-large

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Carmen Maura

               Julieta Serrano

               Antonio Banderas

               Rossy de Palma

               Maria Barranco

               Fernando Guillen

               Kitty Manver

               Chus Lampreave

               Guillermo Montesinos

Any: 1988

Nacionalitat: España

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Pepa (Carmen Maura) ha trencat la seva relació amb Iván (Fernando Guillén), un home casat. Lucia (Julieta Serrano), la seva dona, que ha estat un temps tancada en un psiquiàtric, vol recuperar al marit.

En la casa de Pepa apareixen la seva amiga Marisa (Rossy de Palma) amb la seva parella, Carlos (Antonio Banderas) que resulta ser el fill del matrimoni entre Lucia i Iván.

Marisa es queda profundament dormida perquè es pren un gaspatxo, que troba en la nevera, amb somnífers. En tant, arriba a la casa cercant aixopluc Candela (Maria Barranco), una amiga de Pepa.

La dona te por perquè va conèixer un xiïta a casa seva i es va enamorar d’ ell, el xiïta ha resultat ser un terrorista i ara amb dos col·legues pensa posar una bomba en el proper vol a Estocolm. Candela va a la casa, temorosa de ser acusada com a còmplice.

Carlos truca a la policia per fer saber el possible atemptat terrorista. Tot el que passa en l’ edifici és escrupolosament  vigilat per la portera (Chus Lampreave)

Pepa decideix trencar definitivament amb Iván quan coneix que aquest marxa també en el vol d’ Estocolm amb Paulina Morales (Kitty Manver), una advocada feminista que és la seva nova parella.

Mentre, Marisa continua dormint, Carlos i Candela es relacionen apassionadament, quan apareix una parella de policies en l’ apartament per assabentar-se de qui ha realitzat la trucada. Amb la policia arriba Lucia que li vol demanar explicacions a Pepa i saber on para el seu marit.

Tots el presents menys Pepa i Lucia prenen gaspatxo de la nevera i es queden endormiscats. Lucia aprofita per prendre-li’ls les pistoles als policies i amenaça a Pepa que li te que confessar on ha anat el seu antic amant.

Lucia baixa al portal, segresta a un motorista i marxa cap a l’ aeroport perseguida per Pepa en un taxi, amb el seu conductor (Guillermo Montesinos) sempre disposat a portar-la on sigui. Quan arriben a destí Lucia intenta disparar sobre el marit però Pepa li llença un carret de les maletes, la dona cau a terra i la policia la deté.

Iván i Paulina marxen en l’ avió i Pepa torna a casa i es consolada per Marisa en tant els personatges van despertant.

Mujeres-Pedro-Almodovar-Foto-Pais_LRZIMA20130301_0125_4

 

COMENTARI

Almodóvar es referma en aquesta pel·lícula com un mestre de la comèdia. Original, desbaratat, surrealista, juganer i divertit. Mai com aquí, el mestre es deixa portar i importen més les situacions i els personatges que l’ argument.

Amb mètodes de la screen ball, els personatges arriben a un lloc, entren, surten i van d’ un embolic a un altre però amb conceptes absolutament personals, el director recrea un imaginari únic.

Una feminista amb mal geni, una portera del testimonis de Jehovà , una noia enamorada d’ un xiïta, una dona que persegueix al seu marit per matar-lo, l’ amant d’ aquest home que dubta entre intentar recuperar-lo o rebutjar-lo definitivament i una noia que perd el nuvi quan cau endormiscada per un beuratge.

Són les dones a la vora d’ un atac de nervis. Un mostrari “cheli” i espanyolíssim d’ amors i odis, de disputes i reconciliacions, de caràcters forts i bogeries controlades.

Almodóvar roda un film entre l’ esperpent i el sainet però mai se li’n va la mà i allò que podia ser “cutre” i increïble es torna un festival de la comèdia i fins i tot un retrat psicològic d’un grup de dones.

Els homes en aquest moment de la seva filmografia no són importants. Ivan és un home dèbil, que necessita de les dones i tan sols el personatge del taxista, amb el seu attrezzo en el vehicle, te personalitat.

Un grup d’ actrius, la Maura, la Barranco, la Lampreave, Rossy de Palma, la Manver….que mai tornaran a estar, com aquí, tan guapes, tan genials i tan diferents.

La pel·lícula guanya vuit premis Goya i llença a la fama al director manxec que competeix en Hollywood pel premi al millor film estranger.