WONDER WHEEL

 

Director: Woody Allen

Actors: Justin Timberlake

              Kate Winslet

              Juno Temple

              Jim Belushi

Any: 2017

Nacionalitat: USA

Gènere. Drama

 

ARGUMENT

   En Coney Island, en els anys cinquanta, Humpty (Jim Belushi) és l’ encarregat de la roda gegant del parc d’ atraccions, és alcohòlic i te una filla d’un altre matrimoni, Carolina (Juno Temple), que està casada amb un gàngster. Humpty viu amb Ginny (Kate Winslet), una actriu que exerceix de cambrera i que te un fill petit d’una altra parella.

Un dia Carolina apareix de nou per la casa paterna, s’ha barallat amb el marit i aquest la persegueix, demana aixopluc, el pare que fa temps que no la veu, li concedeix.

En tant, Ginny coneix a un noi més jove que ella, es tracta de Mickey (Justin Timberlake), el socorrista de la platja, la parella te relacions d’ amagat del marit .

Carolina també es troba amb Mickey , comencen a sortir i s’ enamoren, Ginny s’ assabenta de la relació i intenta apartar a la noia del seu nou amant sense aconseguir-ho,

Mickey i Carolina comparteixen un sopar romàntic en el que el noi li diu que l’ estima però Carolina és perseguida pels gàngsters que l’han localitzat.

Ginny els ha vist i telefona al restaurant on sopa la parella però en l’ últim moment desisteix de la trucada. Quan Carolina surt del local, un cotxe la segueix, mai més se sabrà res de la noia.

Mickey i Ginny discuteixen i Humpty li demana a Ginny que continuï al seu costat.

 

 

COMENTARI

   Allen es posa seriós, el mestre abandona el seu senti de l’ humor proper a la comèdia per parlar d’ allò que fa sempre, de les relacions de parella, de les passions humanes, de les expectatives, les esperances i els desenganys.

La clau de diversió i parodia desapareix. En realitat Allen a través de la seva carrera està ple de referències culturals, Bergman, Dostoievski, els psicoanàlisi… ara li toca al realisme dramàtic d’ Eugene O’ Neil, de “Desig sota els oms” o Llarg viatge cap a la nit”. Ens trobem amb gent desolada, amb perdedors que sobreviuen com poden i que s’ agafen a un últim tren que els porti cap l’ amor i el desig.

Ginny s’ aferra a l’ esperança que li ofereix Mickey, amb la joventut del noi, que tant l’ atrau. Humpty no vol que Ginny l’ abandoni, malgrat els desacords i les rutines, Carolina surt de la barbàrie per trobar un home que la comprèn i l’ estima.

Tots els personatges juguen, tots perden, ningú aconsegueix el seu somni i tots s’han d’ adaptar al que hi ha, especialment Ginny que, troba com les seves ambicions i il·lusions amb Mickey són devastades.

Allen és especialment amarg en la derrota d’uns sers que s’han de conformar a la realitat, escriptors que no escriuen, actors que no representen, amors que no es consumen, sensació de buit.

Allen roda les escenes finals de les discussions entre Mickey i Ginny i  entre Ginny i Humpty amb plans seqüències magnífics que recreen la tensió i la insatisfacció dels seus personatges. La roda de Coney Island és la roda que gira, el temps que passa, tot s’ho emporta la cistella que està en el cel i en poc temps baixa a la terra per tornar a pujar, com la vida, com els sentiments.

En l’ escena final, el fill de Ginny crema les deixalles en la platja, tot crema, res queda.

TITANIC

TITANIC

 

 Director: James Cameron

Actors: Leonardo Di Caprio

             Kate Winslet

             Billy Zane

             Kathy Bates

             Gloria Stuart

Any: 1997

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama romàntic

Subgènere: Catàstrofes

 

ARGUMENT

En abril de 1912 s’ enfonsa el Titànic.

Molts anys més tard un equip de caça tresors baixa cap els restes del vaixell amb la intenció de recuperar alguna peça valuosa i s’ introdueix en la carcassa de la nau amb un robot.

Els exploradors busquen un diamant de gran valor però el que troben és el retrat d’ una dona.

A milers de quilòmetres, una anciana contempla el que està passant, es tracta de Rose Calvert (Gloria Stuart), te cent un anys i explica que és una de les supervivents del Titànic i que li pertany el retrat.

Rose recorda el que va passar.

El Titànic, el vaixell més gran del món, s’ embarca des de Southampton amb destí Nova York. En ell viatgen més de mil persones.

Rose (Kate Winslet) ho fa amb la seva família i el seu promès, Cal (Billy Zane). És una noia acabalada i viatja en primera classe. Entre altres passatgers s’hi troba Molly Brow (Kathy Bates) que fa bona amistat amb la família i tres joves busca vides que han guanyat una aposta a les cartes i això els hi permet embarcar.

Un d’ ells és Jack Dawson (Leonardo Di Caprio). Dawson te la qualitat de ser un bon dibuixant.

Rose se sent insatisfeta amb la relació que manté amb Cal, amb qui es casa per interès econòmic de la família, això la deprimeix i decideix posar fi a la seva vida, llençant-se dalt a baix del vaixell. Dawson contempla l’ escena i la salva.

A partir d’ aquí neix una bona amistat entre els joves que acaba en enamorament.

Cal compra l’ amor amb objectes materials i li regala a Rose un gran diamant que pertanyé al rei Luis XVI de França.

La relació entre Rose i Jack es fa cada vegada més forta. El noi realitza un retrat de la dona despullada i més tard fan l’ amor amagats, en tant els persegueix un detectiu a les ordres del promès.

El Titànic xoca contra un iceberg, l’ indestructible vaixell comença a negar-se quan el detectiu deté al noi , li col·loca el diamant en la butxaca per acusar-lo de lladre i el reclou en una cabina.

Rose arrisca la seva vida , salva i allibera a Jack, mentre les embarcacions de salvament són enviades al mar amb dones i nens. Però en el Titànic tenen preponderància els viatgers de primera classe i els de tercera estan tancats en els seus compartiments sense poder sortir. Així mateix sols hi ha embarcacions per a la meitat del passatge.

Quan el vaixell s’ enfonsa el caos és total, Jack i Rose neden cercant la supervivència i el noi troba un aixopluc per la dona. En tant ell es congela, una xalupa que torna per recollir als supervivents troba a Rose i la rescata.

Ara l’ anciana ha explicat el que va passar, retroba el seu retrat i els seus records i llença a l’ aigua el diamant que encara conserva.

tITANIC i

COMENTARI

La pel·lícula uneix amor, aventura, lluites socials, sentimentalisme i efectes especials. És una conjunció de cine espectacular i comercial i de producte ben acabat que no permet parpellejar a l’ espectador en tot el metratge.

Potser l’ element principal sigui la història d’ amor entre els dos protagonistes. L’ amor s’ imposa per sobre les diferències de classe entre una noia benestant i un pinxo de classe baixa, els protagonistes obliden els seus orígens de classe per enamorar-se.

La noia salva la vida del xicot, reclòs i emmanillat en una sala que s’ inunda però després és ell qui paga amb la vida al fer-li lloc en una fusta a Rose.

El segon element principal del film és l’ escenari social. El vaixell es correspon a la societat, és un fresc social. En primera classe els rics disposen de tots els privilegis, en les cabines dels últims pisos els pobres hi viuen amuntegats i quan es produeix el naufragi queden tancats darrera una reixa en tant els adinerats es disposen a ocupar les embarcacions de salvament per fugir.

L’ enfonsament del Titànic és també simbòlicament, l’ enfonsament d’un món classista i ple de privilegis que ja no te raó de ser.

El tercer element seria el sentit de l’ aventura i els efectes especials i dintre d’ això tots els components que marquen l’ última part del film durant l’ enfonsament.

El film retrata el caos total, l’ angoixa, l’ egoisme del ser humà en una situació límit, tot per salvar la vida. Els músics que toquen fins el final, el capità del vaixell que espera l’ inundació tancat en el seu lloc de comandament, els vells que moren abraçats, la mare que explica contes als fills en tant espera el final, els aristòcrates que veuen venir l’ empenta del mar asseguts i prenent conyac, el capellà que vol transmetre esperança divina als feligresos. Tot és un mosaic tan real com emocionant de les actituds del ser humà davant la tragèdia.

Un punt a mencionar és el retrat dels protagonistes. Rose trenca amb el seu món benestant i reivindica, no sols l’ amor amb la persona que no pertany a la seva classe social, sinó també la llibertat d’ aquella que trenca amb un entorn ple d’ insatisfaccions, malgrat gaudir de tot, i es complementa amb aquell que a pesar no tenir res és feliç.

No poden quedar sense il·lustrar algunes belles imatges del film. El vaixell quan s’enfonsa verticalment, com un animal ferit. La barca aproximant-se al rescat en mig dels cadàvers congelats. El Titànic acostant-se a l’ iceberg i ja incapaç de desviar-se i evitar-lo. Les imatges primeres de la grandiositat del vaixell, contrastat amb els dofins que neden al seu costat. Allò colossal i allò fràgil però és el primer el que acaba sucumbint.

Per fi l’ escena en la que els enamorats ondegen sobre la barana del vaixell, obren els braços i es besen, en un afany total de llibertat. Tot amanit per la cançó, ja clàssica, de Celine Dion: “My heart will go”, com un digne complement a la festa.

La pel·lícula guanya onze oscars en 1997. Incloent els de millor film i millor director i es consolida com una obra mestra del cine popular.

 

EL LECTOR

 Director: Stephen Daldry

Actors: Kate Winslet

               Ralph Fiennes

Any: 2008

Títol original: The reader

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En el Berlin de la postguerra, Michael Berg és un noi de quinze anys que casualment coneix a una dona de trenta sis, Hanna Schmitz (Kate Winslet).

Intimen i tenen una relació que marca l’ adolescència del jove, amb una peculiaritat, abans o després de fer l’ amor, el noi li llegeix a la dona alguns dels millors llibres de la literatura.

Tot acaba sobtadament quan la dona marxa del pis cap a una altra població.

Michael, estudiant de dret, va dos anys després amb els seus companys a realitzar practiques i assisteix al judici contra encausats del nazisme. La seva sorpresa és quan reconeix a una de les acusades, una guardesa d’ un camp de concentració, com a Hanna.

La dona és acusada de custodiar un grup de preses que van ser tancades en una església. L’ església es va incendiar i totes les dones,menys dos que ara l’ acusen, van morir.

En el judici, Michael descobreix un secret d’ Hanna, aquesta és analfabeta i el no voler donar a conèixer aquesta condició fa que s’ acumulin probes contra ella.

Hanna és condemnada a cadena perpetua. A través del temps, Michael li anirà enviant gravacions amb la seva veu en les que li llegeix els millors llibres.

Quan transcorreguts vint anys, Hanna està a punt de ser posada en llibertat, Michael la visita i li diu que li facilitarà un pis i una feina.

No arriba a fer-ho. Hanna es suïcida i lliura els seus bens a una de les dones que es va salvar del foc en l’ església.

 

EL LECTOR

COMENTARI

La pel·lícula planteja en certa manera que en situacions límit,tots, potser, podem arribar a ser monstres i sense exculpar a la dona proposa la capacitat per entendre-la.

D’ una altra banda, Hanna es deixa empresonar més anys dels que li tocarien abans de confessar el seu analfabetisme. Una lacra social que li produeix malestar i vergonya.

És també una història de despertar, de trencament de la innocència sexual per part de Michael i també d’ obrir els ulls al món quan veu com la seva ex amant està acusada de crims terribles.

És igualment un relat sobre el pas del temps. Després d’ aquell despertar de les passions als quinze anys, Michael retroba a Hanna vint i cinc anys més tard, ella és gran i s’ ha deixat, Michael la vol ajudar però els dos entenen que ja són dos estranys.

És una història sobre els secrets que guarden les persones que creiem conèixer, sobre els sentiments de culpa i com el botxí d’ ahir acaba sent

una víctima que passa tota la seva vida a la presó fins el suïcidi, en tant que la víctima del passat, la nena jueva que s’ escapa de morir cremada de l’ església, aconsegueix tenir una vida respectable. De com tot pot ser relatiu.