DAMAS DEL TEATRO

 

Director: Gregory La Cava

Actors: Katharine Hepburn

              Ginger Rogers

              Adolphe Menjou

              Andrea Leeds

              Lucille Ball

              Constance Collier

Any: 1937

Títol original: Stage door

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

En la pensió “Footlights”, hi conviuen diverses noies, la seva il·lusió és guanyar-se la vida com actrius en el teatre.

A l’ hostal hi arriba una nouvinguda, Terry Randall (Katharine Hepburn) i comparteix habitació amb Jean Maitland (Ginger Rogers), l’ arribada de la nova, crea gran expectació pels seus modals refinats i els aires que es dona.

En realitat Terry és la filla d’un magnat però vol aconseguir les coses per si mateixa i no per la influència del pare.

Entre les actrius que conviuen en la pensió, s’hi troba també Kay Hamilton (Andrea Leeds), és una enamorada del teatre però sense sort; la noia no te feina i li falten diners per pagar l’ allotjament.

Igualment comparteix vivències, Katherine Luther (Constance Collier), una vella actriu que  recorda sovint el seu passat

Anthony Powell (Adolphe Menjou) és un productor del món de l’ espectacle, un dia veu actuar en el seu club a Jean, li agrada i la invita a sopar, com els seus encants no enlluernen a la noia, al dia següent convida a Terry i aquesta aconsegueix el paper principal d’una nova obra que finança un ric empresari, però darrera d’ aquest s’hi amaga el pare de la noia, que vol que la filla fracassi i així se li vagin els pardals del cap.

Terry fa les proves i aquestes són un desastre però el compromís de Powell amb el mecenes no li permet rescindir el contracte, tot això passa davant la desolació de Kay que aspirava al paper.

La dona, trastornada, es tira per la finestra i es treu la vida, doncs entén que Terry li ha pres l’ oportunitat de la seva vida, quan l’ actriu s’ assabenta del que ha passat, vol renunciar però Katherine li aconsella que faci una gran actuació en homenatge a la difunta.

Terry ho borda, l’ actuació i l’ obra són un gran èxit.

Malgrat ser ara una gran estrella, la noia continua vivint en la pensió, allà tot continua igual, els somnis i les il·lusions conviuen de la ma de les decepcions; una aspirant a actriu se’n va i una altra hi arriba per intentar ascendir a la fama.

 

COMENTARI

La Cava te una llarga carrera en el cine mut, en els anys trenta s’ especialitza en les comèdies sofisticades i aquesta és una de les millors.

L’ obra és, sobre de tot, un homenatge al teatre, a les actrius; la pensió on viuen les aspirants a estrella és una petita casa de bojos on es barreja l’ afecte amb el comentari punyent de llengua afilada.

La Cava porta al cinema una coneguda i representada obra teatral i compta amb excel·lents guionistes que aconsegueixen diàlegs divertits, intel·ligents, sorneguers i plens de sentit de l’ humor.

El director gira en un moment la comèdia cap el melodrama, aquest canvi de terç li dona encara més personalitat a l’ obra, la llagrimeta és compensada per un  munt de somriures una altra vegada.

La Cava presenta el somni americà; com un grup de noies estima el teatre i aspira a triomfar, com estan totes a l’ espera d’una oportunitat.

El film és també un retrat d’un univers femení, es contrasta en aquest patí d’ escola que és la pensió, el caràcter i la determinació de Terry, la sofisticació de Jean, la melangia de Kay, potser la més entregada al seu desig que al no aconseguir-lo se suïcida.

Tenen importància alguns magnífics personatges secundaris, Harcourt, el majordom del productor, Katherine, la vella actriu que dona consells a les que comencen o Hattie, la minyona de la pensió, que troba a un Carnicer com a promès.

La Cava no deixa de reflexionar sobre el teatre: “Cinquanta mil noies volen ser actrius”, diu Powell l’ empresari, “quaranta nou mil cinc-centes s’ equivoquen”, o la tendresa i la fragilitat de les noies darrera l’ alegria: “Fan soroll perfer-se valentes i amagar les pors”, diu Jean.

HISTORIAS DE FILADELFIA

Historias_de_Filadelfia-569220090-large

Director: George Cukor

Actors : Katherine Herpburn

               Cary Grant

               James Stwart

Any: 1940

Títol original: The Philadelphia Story

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Tracy Lord (Katherine Hepburn) i C.K.Dexter Haven (Cary Grant) són un matrimoni que se separa.

Al cap de dos anys, Tracy s’ ha enamorat de George Kittredge, un magnat de les finances, i decideixen casar-se. Tracy pertany a l’ alta societat de Filadèlfia i viu amb la mare i amb Dinah, la germana petita.

Dexter treballa en la revista “Espia” i obre la porta a els reporters Macaulay Connor (James Stwart) i la seva parella, Liz Imbrie, perquè realitzin un reportatge sobre el casament en la revista, el motiu es venjar-se de la seva antiga dona.

Tracy accepta, ja que els periodistes amenacen amb treure a la llum els embolics del seu pare amb una ballarina.

Tracy és una dona freda, distant, serena, una Deessa perfecta per molts però en la nit prèvia a la boda, la noia beu en excés i cau en braços de Connor, malgrat l’ empipament de Kittredge el futur marit, i de Dexter l’ antic marit ,que encara l’ estima.

Al matí, Tracy no recorda res del que va passar però quan Kittredge li retreu la seva conducta ella se n’ adona que no l’ estima .

Tot està ja preparat pel casament, invitats, capellà, música… i malgrat que Connor s’ ofereix com a marit, Tracy el rebutja i a la fi decideix que l’ home a qui estima és Dexter, el seu antic espòs i que Connor i Elizabeth seran els padrins de boda.

La cerimònia se celebra, res a canviat a excepció del nuvi i Connor aconsegueix un gran reportatge per la revista.

 

Historias%20de%20Filadelfia-6

COMENTARI

Cukor i Hawks roden a finals dels trenta i principis dels quaranta una sèrie de comèdies transgressores on trenquen les convencions i presenten personatges forassenyats i situacions tan surrealistes com divertides i amb la presència dels seus actors favorits: Cary Grant i Katherine Hepburn.

Aquí planteja la història d’ una dona supèrbia, una estàtua de bronze, tan intel·ligent com distant, indòcil i lliure.

Tracy te que escollir entre tres pretendents: el seu antic marit, un periodista que es proposa fer un reportatge de la boda i el seu nou promès.

En la lluita per decidir qui li convé realment i de qui està enamorada, canvia i passa a ser una dona tolerant de carn i ossos, dominada per les emocions.

Cukor mostra com tota la façana plena de sofisticació i aliena a les debilitats humanes de Tracy, s’ ensorra per culpa de l’ amor.

Com en el shakespearià “Somni d’ una nit d’ estiu”, el beuratge màgic, en aquest cas el xampany, posa dalt a baix les convencions, els amants transgredeixen les normes i canvien de parella però després de l’ experiència, quan de nou desperten a la realitat, ja no són els mateixos.

El director presenta una comèdia d’ embolics on els personatges compleixen els seus estereotips clàssics i amb una lleugera crítica social, oposant l’ ambient privilegiat de Tracy amb el món intel·lectual i de classe mitjana de Connor.

La pel·lícula que parteix d’ un text teatral representat amb èxit per la mateixa Hepburn, guanyà dos oscars, al millor actor-James Stwart- i al millor guió.

Cal destacar l’ escena inicial quan els dos protagonistes: Tracy i Dexter han trencat la seva relació, ella esquinça un pal de golf de l’ home sobre els seus genolls i tanca la porta, ell torna a trucar i empeny la dona fins a terra, en una escena, avui, políticament incorrecta.

En qualsevol cas el caràcter dur i feminista de Tracy toca fons quan cau, de nou enamorada, als peus de Dexter.