ESPARTACO

spartacus-502064226-large

 Director: Stanley Kubrick

Actors: Kirk Douglas

              Peter Ustinov

             Woody Strode

             Tony Curtis

             Charles Laughton

             Jean Simmons

             Lawrence Oliver

Any: 1960

Gènere: Cine Social

Subgènere: Peplum

 

ARGUMENT

Espartac (Kirk Douglas) és un esclau traci al servei de Roma.

Un bon dia, Batiat (Peter Ustinov) arriba al camp de treball cercant esclaus forts per la seva escola de gladiadors i s’ emporta a Espartac a Capua.

Allà l’ esclau coneix els rudiments de la lluita en el circ i s’ enamora de Varinia (Jean Simmons), una altra esclava. Tot fins que arriba un tribú romà, Cras (Lawrence Oliver)  i demana que s’ organitzi un comba a mort entre els gladiadors.

Espartac és escollit per lluitar contra Draba (Woody Strode), un esclau negre de gran fortalesa. Draba guanya a Espartac però contràriament als desitjos de Cras, es nega a matar-lo i posteriorment intenta atacar al tribú romà, la qual cosa fa que l’ executin.

Aquest esdeveniment origina el creixement de la consciencia d’ Espartac i de la resta d’ esclaus que s’ insubordinen contra els seus guardians.

La insurrecció triomfa i Espartac avança per la península itàlica, alliberant altres esclaus, aconseguint una legió d’ homes al seu costat, entre ells Antoni (Tony Curtis) , un servidor de Cras.

Els romans en un principi no prenen en gran consideració la rebel·lió. Marc Glabrus és enviat a sufocar l’ aixecament però és vençut.

Això desperta les lluites pel poder en Roma entre Grac (Charles Laughton), que defensa el poder del senat i Cras, que recolza la dictadura i els plens poders per a la seva persona.

Espartac, que vol fugir amb els esclaus, és traït pels pirates cilicis que li han promès uns vaixells que no li donen i no te altre remei que marxar sobre Roma. En el camí s’ enfronta a unes legions romanes molt superiors en nombre. Després d’ una terrible batalla, l’ exèrcit dels esclaus és exterminat. Cras intenta esbrinar entre els supervivents qui és Espartac però a la seva requisitòria tots els homes s’ aixequen i criden: “Jo soc Espartac”.

El tribú romà ordena crucificar a tots els supervivents. Els esclaus han estat vençuts però la seva unió i el seu esperit solidari sobreviuen.

A la fi, intuint qui és Espartac, fa lluitar a mort a aquest  amb Antoni i Espartac el mata.

Varinia ,que s’ ha convertit en la dona del líder rebel i ha tingut un fill amb ell ,és ajudada a fugir per Grac, l’ enemic de Cras. El fill ,que veurà Espartac abans de morir en la creu, serà el símbol de llibertat i esperança després de la derrota.

spartacus-1

COMENTARI

La pel·lícula és molt més que un pèplum i combina sàviament espectacle i bon cinema. Kubrick realitza un cant a la llibertat i condemna l’ esclavitud, reivindicant la rebel·lió social contra la tirania en un apunt de la lluita de clases des de l’ antiguitat.

El guió esta basat en la història real de l’ esclau Espartac, l’ home que en el 73 A.C. va  gosar enfrontar-se a l’ Imperi Romà, un dels primers rebels coneguts de la història de la humanitat i desenvolupat a partir d’una novel.la d’ Howard Fast, represaliat per la caça de bruixes. El guió en si pertany a Dalton Trumbo,un altre perseguit per la seva ideolgia.

Espartac, és el paradigma de la dignitat, del lideratge moral, de l’ home que mor per defensar els seus ideals i els de la comunitat.

En el film s’ oposen dues maners d’ entendre el món. Cras, que defensa l’ ordre establert i l’ autoritat i Espartac i el seu desig alliberador. Kubrik, planteja en imatges paral·leles els discursos antitètics dels dos líders, abans de la batalla decisiva.

Front el discurs imperial del romà, Espartac diu: “Som homes, som germans i som lliures”. “Quan un sol home diu no a obeir, Roma comença a tremolar”,

Una altra escena famosa és quan Cras està en la piscina-sauna amb el seu esclau Antoni i li diu si li agraden les ostres, quan Antoni li diu que si, li pregunta si li agraden els cargols, per acabar decidint que el que t’ agradi una cosa o una altra te que veure amb els gustos però no amb la moral. Defensa , doncs, exemplar de la llibertat d’ elecció sexual.

Així, Kubrick, empara diferents camins de la llibertat, sobretot la rebel·lió dels que mai han tingut res, que és resumeix en la frase d’ Espartac: “Un esclau quan mor sols s’ emporta el seu patiment, un home lliure quan mor perd el plaer de viure”.

La pel·lícula , que va inicia Anthony Mann i que va ser subtituit, va guanyar quatre oscars en 1960: fotografía, vestuari, dirección artística i millor secundari (Peter Ustinov)

SENDEROS DE GLORIA

paths_of_glory-715854892-large

Director: Stanley Kubrick

Actors: Kirk Douglas

               Ralph Meeker

               Adolphe Menjou

               George Mc Cready

Any: 1957

Nacionalitat: USA

Títol original: Paths of glory

Gènere: Bèl·lic

Subgènere: Pacifisme

 

ARGUMENT

En la primera Guerra mundial l’ estat major de l’ exercit francès decideix un atac suïcida a les posicions alemanyes que es troben fortificades en el turó de les formigues.

El general Broulard (Adolphe Menjou) i el general Mireau (Georges Mc Cready) donen les ordres oportunes davant l’ escepticisme del Coronel Dax (Kirk Douglas) l’ home que te que portar endavant l’ ofensiva.

Els caps de l’ operació són conscients que un 60% dels homes poden causar baixa i morir. Quan es produeix l’ atac els homes són contundentment rebutjats, gran nombre d’ ells moren i a la fi tenen que retirar-se.

El general Mireau per incentivar l’ avanç d’una companyia ordena disparar sobre la mateixa perquè surti de la trinxera i entri en combat però els seus subordinats es neguen a obeir l’ ordre.

Consumada la derrota l’ estat major decideix castigar el , considerat, mal comportament de la tropa. Cada una de les tres companyies escollirà un home a l’ atzar i els tres homes seran executats com exemple, sota l’ acusació de covardia.

El coronel Dax, advocat en la vida civil, decideix actuar de defensor dels tres homes escollits però el judici resulta una farsa i la sentencia ja està dictada prèviament: culpables. Els tres homes són afusellats.

Dax no els hi pot retornar la vida però coneix la decisió del Mireau de bombardejar a les pròpies tropes i ho comunica al general Broulard que inicia una investigació.

Broulard i ofereix el càrrec de Mireau a Dax, com una manera de fer-lo callar però aquest el rebutja.

L’ escena final, quan tots els soldats reunits s’ emocionen davant la cançó d’ una presonera alemanya, és un últim cant  al sentiment humà i un crit de concòrdia més enllà dels conflictes entre nacions.

Paths-of-Glory

COMENTARI

La pel·lícula està inspirada en un llibre del mateix nom d’ Humphrey Cobb que data de 1935, aquest relat ,a la seva vegada ,en un poema de Thomas Gray del segle XVIII, en el que s’ explicita que els senders de la gloria tan sols condueixen a la tomba. El relat succeeix en la primera guerra mundial i en concret en els esdeveniments de la batalla de Verdún i está basat en fets reals, es pot considerar un al·legat contra la guerra, la inutilitat i l’ estupidesa de la mort en el camp de batalla.

Els caps envien sense remordiments als soldats a la matança. Aquests sols són peces sense importància en una partida d’ escacs. Els caps són els que s’ equivoquen però els seus errors els fan pagar als seus subordinats amb la vida. Aquests tampoc són capaços de rebel·lar-se i qüestionar la lògica militar. Els oficials, prepotents i envanits, són aliens al patiment i la mort i mai s’ embruten el seu uniforme.

La pel·lícula mostra l’ estament militar com una màquina greixada de matar, no sotmesa al sentit comú o a la raó humanitària.

Es tracta de donar exemple, acusant de covardia a tres homes innocents per causar la por i la submissió en la resta. Els elements sotmesos a dret i les garanties jurídiques tampoc compten, tan sols les ordres i els objectius militars.

En tant els soldats moren, els militars de carrera mostren tota la seva hipocresia, cinisme i doble moral advocant a l’ honor per no admetre cap culpabilitat sobre ells mateixos.

El coronel Dax és el contrapunt de la historia. El militar honest que defensa tant als seus homes com un codi moral de valors.

La pel.licula no es va poder estrenar en França fins a 1975 i en Espanya fins 1986, és tracta d’un dels relats més punyents contra la guerra, tot un exemple de cine anti bel.licista.

 

CAUTIVOS DEL MAL

Director: Vincent Minnelli
Actors: Kirk Douglas
Lana Turner
Dick Powell
Barry Sullivan
Gilbert Roland
Gloria Graham
Walter Pidgeon
Any: 1952
Títol original: The bad and the beautiful
Nacionalitat : USA
Gènere: Drama
Subgènere: Cine dins del cine

cautivosdelmal1

ARGUMENT
Tres persones reben una trucada, són : Georgia Lorrison (Lana Turner) una brillant actriu d’ Hollywood, Fred Amiel (Barry Sullivan), un exitós director de cine) i James Lee Bartlow (Dick Powell) , un guionista i escriptor.

Qui truca és Jonathan Shields (Kirk Douglas), un productor vingut a menys, que ha tingut especial rellevància en la vida dels tres. Tots rebutgen parlar amb els seu interlocutor.

Harry Pebbel (Walter Pidgeon), cap d’ uns estudis cinematogràfics els reuneix per xerrar amb ells i donar una nova oportunitat a Shields. Els tres personatges recorden com van conèixer al productor i com va ser la seva relació.

Un flash back ens introdueix en la vida de Amiel, quan era un extra sense ofici ni benefici i fou pagat per Shields per acudir als funerals del seu pare. Entre els dos homes neix un lligam de confiança. Shields vol entrar en el món del cine i es juga els diners que te en el casino, perd sis mil dòlars i promet a Harry Pebbel, el seu acreedor, que li pagarà la quantitat si li dona una oportunitat en els seus estudis.

Sota la producció de Shields i la direcció d’ Amiel, comencen a realitzar pel•lícules de sèrie B sobre els homes pantera, amb bons resultats. Però Shields és ambiciós i li planteja a Harry un film seriós, amb un guió que ell ha escrit en base a una novel.la de prestigi. Harry acaba acceptant però Shields entén que Amiel no està suficientment capacitat per rodar-la i escull a un altre director. Amiel se sent menyspreat , abandona a Shields i emprèn el vol en solitari. Triomfa en el cine i obté diversos oscars.

És ara Georgia qui parla. La noia és una aspirant s actriu sense èxit, depenent de l’ alcohol i marcada per la mort del seu pare, un actor clàssic. Shields confia en ella i malgrat l’ oposició dels seus directors, que la consideren mancada de talent, li dona papers qualificats i la porta cap l’ èxit.

Entre tots dos sorgeix una història d’ amor però en la festa per celebrar l’ èxit de l’ últim film, Shields no acudeix, Georgia, preocupada, va a la casa del productor i allà el troba amb una starlette. Aquest menyspreu acaba amb la relació. Georgia no tornarà a treballar amb Shields però es converteix en una estrella d’ Hollywood i en l’ actriu més cotitzada de l’ època.

Escoltem ara el testimoni de Bartlow, un professor i escriptor ocasional a qui Shields li veu talent i el crida al seu costat. Li proposa que escrigui el guió de la seva nova pel•lícula però Bartlow es veu mancat d’ inspiració davant les continues intromissions de Rosemary (Gloria Graham), la seva esposa. Shields allunya a la dona i li posa en el seu camí a “Gaucho”(Gilbert Roland), el galant cinematogràfic de moda.

En tant,Bartlow escriu el guió, “Gaucho” i Rosemary volen en un avió que s’ estavella i els dos moren, Bartlow compren que Shields ha manipulat la situación i abandona al productor però abans deixa acabat un guió d’ èxit. En el futur Bartlow continua escrivint i acaba guanyant el premi Pulitzer.

Quan els tres personatges han explicat la seva història, Harry rep una nova trucada de Shields, el tres rebutgen qualsevol col•laboració però quan aquest comença a explicar els seus nous projectes, els tres antics amics, li presten atenció i potser canviaran d’ opinió.

Cautivos_del_mal

COMENTARI
Minnelli realitza un melodrama sobre el cinema dins del cinema. De vegades brillant, quasi sempre excessiu, teatral i forçat, no aconsegueix arribar al nivell d’ altres films sobre el tema: “El crepúsculo de los Dioses” o “Eva al desnudo”, no obstant aconsegueix una cinta de evident interès.

El film s’ estructura en tres flash backs, en la història de tres persones i a partir dels seus punts de vista, però en realitat tots tres tenen com a referent i protagonista a una quarta: el productor Jonathan Shields, l’ home que els ha escollit, els ha manipulat, els ha menyspreat, però també els ha donat l’ oportunitat per aconseguit que brilli el seu talent . donin el pas cap a l’ èxit i es converteixin en uns triomfadors.

El film explica l’ ascens de Shields, l’ home fet a si mateix, que aprofita la seva capacitat per aconseguir allò que vol, persistent, ambiciós, capaç, ple de geni però disposat a passar per sobre d’ aquells que ha portat a la fama, però que després signifiquen un obstacle, indiferent als sentiments amb tal d’ aconseguir els seus propòsits.

En realitat Shields a l’ abandonar als seus personatges, els hi ha donat l’ oportunitat perquè volin per si mateixos i obtinguin l’ èxit professional. Quan Harry els reuneix, els tres estan marcats pel rancor, els tres saben del talent i la capacitat del seu creador i escoltaran d’ ell noves ofertes de treball.

La pel•lícula vol mostrar els racons secrets d’ Hollywood. Els caps d’ estudi, sols interessats pels diners, els directors egòlatres, les enveges, el món fals i superficial, la línia tan estreta entre l’ èxit i el fracàs.