PAT GARRETT Y BILLY THE KID

pat_garrett_and_billy_the_kid-426542599-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: Kris Kristofferson

              James Coburn

              Bov Dylan

               John Beck

              Jason Robards

              Katy Jurado

Any: 1973

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Billy el nen (Kris Kristofferson) és un proscrit de la llei, acusat de crims i de bandolerisme. El comptat de Lincoln decideix anomenar sheriff a Pat Garrett (James Coburn), un antic bandit redimit i amic de Billy.

Garrett vol mantenir l’ ordre i això és ser subsidiari dels grans terratinents com Chisum i estar al seu servei.

El nou sheriff aconsegueix capturar a Billy i l’ empresona però en absència de Garrett, el noi aconsegueix escapar després de matar als dos ajudants del guardià de la llei, un d’ ells d’ un tret per l’ esquena.

A partir d’ aquí s’ inicia la recerca de l’ assassí, aquest busca aixopluc en Mèxic però torna de nou a Estats units i es va deslliurant de caça recompenses, Garrett per la seva banda mata a diversos bandits amics de Billy i després d’ assetjar a una prostituta que sovinteja al noi, aconsegueix saber que aquest s’ amaga en Fort Summers.

Garrett es dirigeix allà acompanyat de Poe (John Beck), un dels seus ajudants i enxampa a Billy per sorpresa quan aquest ha estat fent l’ amor amb una de les seves amigues, Garrett li dispara i el mata.

 

peliculas115

 

COMENTARI

Peckinpah roda els seus westerns més gloriosos entre 1962 i 1974. Aquest és un dels últims, antecedent de “Quiero la cabeza de Alfredo Garcia”, poc abans d’ iniciar la seva decadència. En ell hi trobem tot un compendi de la manera de narrar del director americà.

Peckinpah reprodueix la història de Pat Garrett i Billy el nen, tantes vegades portada a les pantalles; si be Garrett sempre ha estat el dolent, Billy el nen ha estat retrata tant com un heroi  i com un bandit.

El director els hi treu aquí qualsevol èpica, els dos protagonistes sobreviuen en un ambient sòrdid, miserable, ple de sang i brutícia, en un món en descomposició. Peckinpah tracta els seus temes preferits; d’una banda estem en 1881, un nou món arriba, els dos pistolers pertanyen a un univers antic i no assumeixen els canvis. Són dos personatges que han viscut de manera similar, fora de la llei, i han estat amics però ara Garrett ha canviat de bàndol i s’ha posat del cantó de l’ ordre. Garrett traeix l’ amistat de Billy i la seva forma de vida al marge de les normes.

Cap dels dos homes és un heroi ni te escrúpols, Billy mata per l’ esquena a l’ ajudant del sheriff i s’ enfronta als terratinents àvids de lucre, Garrett mata també sense commiseració i amb avantatja, s’ha passat al bàndol dels poderosos en un exercici de supervivència, decidit a obeir un ordre injust.

Com tots els de Peckinpah, aquest és un western tan lúcid com crepuscular i desencantat, el director retrata el pas del temps, Garrett no te pressa en complir la seva missió però l’ esperat duel final és substituït per un tret a traïció davant un home agafat per sorpresa.

Garrett dispara després contra el mirall que el reflecteix, és a dir, contra si mateix, contra aquesta imatge no desitjada de sicari dels rics, que l’ ha portat a matar a l’ antic amic. Garrett no sent el sentiment d’ haver acabat una tasca sinó dolor i remordiment.

Ara Garrett sent dins de si el pas del temps, el sentiment de culpa, l’ arribada de la vellesa i marxa del poble perseguit per dos enemics, un és ell mateix, l’ altre un nen que li tira pedres com a representant d’un nou ordre gens estimat.

Interessant paper en el film d’ un jove Bov Dylan, una de les seves poques aparicions en la pantalla gran, en el paper de Elias, un rodamón amic del cantó lliure i salvatge de la vida.

 

LA PUERTA DEL CIELO

La_puerta_del_cielo-948049382-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Kris Kristopherson

             John Hurt

             Isabelle Huppert

             Christopher Walken

               Sam Waterston

               Jeff Bridges

Any: 1980

Títol original: Heaven’s gate

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Sub gènere: Cine social/Emigració

 

ARGUMENT

     Un grup d’ estudiants obtenen la graduació en la Universitat d’ Harvard en 1970; Billy Irvine (Jon Hurt) és l’ orador que glosa allò que han aconseguit, Jimmy Averill (Kris Kristoferson) el segueix alegrement amb els seus companys, un gran ball tanca l’ acte.

Vint anys després, tot ha canviat, Jimmy és l’ agutzil que imposa la llei en Johnson, en l’ estat de Wisconsin, els emigrants arriben a grapats buscant una vida millor, els ramaders reivindiquen les seves terres, Frank Canton (Sam Waterston) és el líder que els cohesiona, temen l’ allau de nouvinguts i decideixen contractar a uns quants mercenaris per fer front a la situació i matar a cent vint i cinc forasters als que consideren lladres i anarquistes, Billy es troba entre els propietaris i s’hi oposa però és un home ferit per l’ alcohol. El garant de l’ acord és Ned Champion (Christopher Walken), el capatàs, en realitat un assassí a sou, que defensa als ramaders.

Jimmy i Ned es fan amics, si be defensen interessos contraposats, Jimmy es col·loca al costat dels drets dels emigrants, Ned liquida a aquells que s’ oposen als terratinents.

Els dos homes estan enamorats d’ Ella Watson (Isabelle Huppert), una prostituta que te al seu càrrec un grup de noies que satisfan el desig d’ emigrants i propietaris.

Els ramaders es posen en acció, les morts dels forasters se succeeixen, uns homes assetgen a les prostitutes i les maten, Ella és violada salvatgement, Jimmy arriba i mata als agressors.

Ned se situa al costat dels emigrants; els mercenaris rodegen la cabana on es troba, la cremen i el maten, l’ alcalde destitueix a Jimmy del seu càrrec però els forasters es rebel·len, fereixen al batlle i decideixen enfrontar-se als seus opressors.

Tots marxen a cercar als mercenaris i als propietaris, es produeix una batalla ferotge, després de la mort de gran quantitat de camperols, aquests dominen la situació però l’ exercit posa les coses en el seu lloc, avisats per Canton, arriben els soldats, la legalitat està de part dels propietaris i no es poden ocupar les terres.

Després de la derrota, Jimmy i Ella decideixen marxar acompanyats del seu amic John (Jeff Bridges); desitjós de venjança, Frank Canton es planta davant la casa i mata a John i a Ella, Jimmy contesta als trets i executa a al cap dels ramaders.

En 1903, el temps ha passat, Jimmy navega amb la seva dona camí de Rhode island, és un home tan ric com insatisfet amb la seva vida.

pUERTA

 COMENTARI

“La Puerta del cielo” va originar en el seu moment l’ enfonsament de l’ United Artists; Cimino abans havia impactat amb “El cazador”, èxit de públic i de crítica.

“La Puerta del cielo” és una producció tan megalòmana com brillant que va costar trenta cinc milions de dòlars, que no es van recuperar, un relat de 3h 40 m, un fracàs comercial i la ruïna de la productora.

Al cap del temps el film es reivindica , es considera una pel·lícula de culte i es reestrena en la versió original que havia esta massacrada per la productora en 1980.

La cinta és tant un western, una historia més gran que la vida mateixa, una porció de la història d’ Amèrica, un retrat psicològic d’un conjunt de personatges, un film sobre la lluita de classes, una reflexió sobre el pas del temps i un relat d’ amor i amistat.

L’ acció s’ inicia quan un grup de joves es gradua en l’ Universitat d’ Harvard, tot és alegre i amable, Cimino ens porta cap els bonics discursos, i a l’ escena del ball, absolutament magnífica.

No sabem que els hi ha passat als protagonistes però vint anys després, Jim és un taciturn Marshall i Billy un home alcoholitzat i acabat.

Aquest fluir del temps i les ferides que ocasiona serà una constant narrativa, Cimino tanca l’ episodi en 1903; Jim és un home envellit, s’ha enriquit però el seu rostre, solcat per les arrugues, no diu res de bo sobre la seva peripècia vital.

La factura del film correspon a un western, uns cacics volen imposar la seva llei, els desposseïts tindran que lluitar pels seus drets, Jim, l’ agutzil, es posa de la seva part, una lluita ferotge te lloc per la possessió de les terres però sota la capa del western es dibuixa una pel·lícula sobre la lluita de classes i sobre la mentida del somni americà.

Cimino mostra en imatges de bellesa refulgent, l’ arribada dels emigrants, polonesos, alemanys, irlandesos, armenis… gent de tot arreu, disposats a entrar a les portes del paradís; res podria ser més actual, aglomerats en espais infames, obligats a realitzar llargues travessies, menyspreats pels amos de la terra, troben el rebuig dels que ja hi són, dels que han arribat abans, dels que volen el pastis sols per a ells.

Els rics hisendats disposen de mercenaris per acabar amb els que consideren qüestionen els seus drets, la llei els avala, Cimino explica com els rics s’ enfronten als pobres, com aquests últims s’ organitzen, es rebel·len, lluiten i perden, és un tros de la història d’ Amèrica feta a través del patiment i la violència.

En aquesta història social, Cimino hi inclou moltes ficcions diverses, la de l’ amor entre Jimmy i Ella, la prostituta, la de l’ amistat entre els dos homes que batallen en àmbits diferents, Jim, l’ agutzil és posa al costat dels emigrants i Ned, és el capatàs al servei del ramaders, dos homes que acaben trobant-se en l’ amor que senten per Ella i en la defensa última dels desposseïts.

La història de Jim és també la d’un traïdor a la seva classe, aquell que l’ abandona en funció de les seves conviccions ètiques, és també, com en els vells westerns, l’ home desencisat i cansat, acomiadat del seu càrrec per l’ alcalde, que contempla el que passa amb indiferència però que a la fi opta per prendre partit i involucrar-se.

Cimino es pren el seu temps; tota la primera part és una presentació de personatges i situacions per anar a una segona plena de força i fúria.

El director forja imatges corprenedores; l’ assemblea dels emigrants en la que decideixen iniciar la lluita, la violació d’ Ella, la mort de Ned , crivellat en la cabana incendiada i l’ èpica batalla final, on cada pla és un moviment estratosfèric de la càmera.

Paisatges salvatges i fotografia crepuscular culminen una obra mestra de la història del cine.