IMITACIÓN A LA VIDA

 

 

Director: Douglas Sirk

Actors: Lana Turner

              John Gavin

              Sandra Dee

              Juanita Moore

              Susan Kohner

Any: 1959

Títol original: Imitation of life

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Racisme

Subgènere: Cine dins el cine

 

ARGUMENT

Lora Meredith (Lana Turner) és una aspirant a actriu, vídua i amb una filla, Sussie. Un dia de lleure en Coney Island perd a la nena en la platja i això li dona l’ oportunitat de conèixer a una dona negra que l’ ha recollit: Annie Johnson (Juanita Moore) i també amb una filla: Sarah Jane.

Pel mig també s’ hi troba Steve Archer( John Gavin), un aspirant a fotògraf que fa fotos a les nenes.

Annie és acollida en casa de Lora i a partir d’ ara s’ encarrega de les tasques domèstiques. Steve tanmateix freqüenta sovint l’ immmoble i entaula una relació amistosa amb Lora que amb el temps es converteix en amor.

Lora realitza petits papers publicitaris i finalment coneix a David Edwards, un autor teatral que confia en ella i li dona un petit paper en la seva última comèdia. L’ èxit és absolut i a partir d’ aquí Lora es converteix  en una primera actriu.

Steve vol que esculli entre el seu amor i la professió però Lora és ambiciosa i no està disposada a trencar la seva carrera. La parella es baralla i Steve desapareix de la vida de Lora.

Passen els anys, Lora és una estrella consagrada, quan un dia Steve va a veure una actuació seva i la visita en el camerino, la relació es refà però de nou Lora te compromisos per filmar una pel·lícula amb un important director italià i prefereix de nou apostar per la seva feina.

En tant, Sussie (Sandra Dee) i Sarah Jane (Susan Kohner) han crescut, Sarah Jane es nega a acceptar que te la pell blanca del seu pare però la sang negra de la mare i la rebutja.

Quan surt amb un noi i aquest coneix els seus orígens de raça , el xicot la repudia i la maltracta.

Sarah Jane marxa lluny i actua en clubs de mala nota però no pot evitat la persecució de la mare.

La noia continua fugint i finalment li diu a Annie que la consideri morta i no la torni a molestar.

Per la seva part, Sussie surt amb freqüència amb Steve que encara la tracta com una nena però la noia no pot evitar enamorar-se de l’ home.

La seva decepció és majúscula quan s’ assabenta del compromís entre Lora i Steve, que pensen casar-se.

La fallida relació amb la filla fa que Annie emmalalteixi i acabi morint, quan el funeral és a punt d’ acabar, apareix Sarah Jane, tota plorosa, i demanant perdó sobre el taüt pel mal que ha causat a la mare.

Tots marxen en el cotxe, potser Lora se sacrificarà per la seva filla i aquesta es casarà amb Steve.

 

 

COMENTARI

Sirk, el rei del melodrama, realitza amb “Imitación a la vida” un dels seus films més reputats.

Són diversos el temes que tracta. El principal, potser, és la reivindicació materna. Lora sols s’ ha preocupat de la seva carrera artística i Sussie s’ ha sentit abandonada. Annie ho ha fet tot per Sarah Jane però aquesta la rebutja per la seva sang negra.

Lora potser se sacrificarà i deixarà el pas a Steve en l’ amor que les dues dones senten per ell, així trencarà el seu egoisme i compensarà l’ abandonament a que ha sotmès a la noia.

Un altre tema important és el racisme. Sarah Jane renega de la seva sang perquè és l’ única manera de triomfar. Els nois la refusen quan saben que esdevé de raça negra, les portes se li tanquen en la feina, sols pot aspirar a un xofer negre com a company o a un treball de criada com la mare.

Però Sarah Jane te que escollir entre l’ amor de la mare i la traïció a la seva sang, que la faci ascendir en l’ escalafó social i que li doni una oportunitat en la vida. Escull allò segon, tot i que al final es penedeix i plora sobre el fèretre de la mare.

Sirk denuncia el racisme de la societat americana en els anys 50.

Un altre tema és l’ elecció entre l’ ambició i l’ amor. Lora es dedica en cos i ànima a allò que vol ser, una actriu bona i reconeguda, aconsegueix l’ èxit però fa fonedís l’ amor i quan el vol recuperar potser és massa tard i perd el litigi amb la filla.

“Imitación a la vida” és també un film del cine dins del cine. Sobre els amagatalls secrets d’ aquest mitja , les dificultats per lliurar una carrera, el preu a pagar i tot el que es te que deixar de banda per aconseguir l’èxit.

Sirk roda un film sòlid amb personatges plens de contradiccions que cerquen un destí millor.

CAUTIVOS DEL MAL

Director: Vincent Minnelli
Actors: Kirk Douglas
Lana Turner
Dick Powell
Barry Sullivan
Gilbert Roland
Gloria Graham
Walter Pidgeon
Any: 1952
Títol original: The bad and the beautiful
Nacionalitat : USA
Gènere: Drama
Subgènere: Cine dins del cine

cautivosdelmal1

ARGUMENT
Tres persones reben una trucada, són : Georgia Lorrison (Lana Turner) una brillant actriu d’ Hollywood, Fred Amiel (Barry Sullivan), un exitós director de cine) i James Lee Bartlow (Dick Powell) , un guionista i escriptor.

Qui truca és Jonathan Shields (Kirk Douglas), un productor vingut a menys, que ha tingut especial rellevància en la vida dels tres. Tots rebutgen parlar amb els seu interlocutor.

Harry Pebbel (Walter Pidgeon), cap d’ uns estudis cinematogràfics els reuneix per xerrar amb ells i donar una nova oportunitat a Shields. Els tres personatges recorden com van conèixer al productor i com va ser la seva relació.

Un flash back ens introdueix en la vida de Amiel, quan era un extra sense ofici ni benefici i fou pagat per Shields per acudir als funerals del seu pare. Entre els dos homes neix un lligam de confiança. Shields vol entrar en el món del cine i es juga els diners que te en el casino, perd sis mil dòlars i promet a Harry Pebbel, el seu acreedor, que li pagarà la quantitat si li dona una oportunitat en els seus estudis.

Sota la producció de Shields i la direcció d’ Amiel, comencen a realitzar pel•lícules de sèrie B sobre els homes pantera, amb bons resultats. Però Shields és ambiciós i li planteja a Harry un film seriós, amb un guió que ell ha escrit en base a una novel.la de prestigi. Harry acaba acceptant però Shields entén que Amiel no està suficientment capacitat per rodar-la i escull a un altre director. Amiel se sent menyspreat , abandona a Shields i emprèn el vol en solitari. Triomfa en el cine i obté diversos oscars.

És ara Georgia qui parla. La noia és una aspirant s actriu sense èxit, depenent de l’ alcohol i marcada per la mort del seu pare, un actor clàssic. Shields confia en ella i malgrat l’ oposició dels seus directors, que la consideren mancada de talent, li dona papers qualificats i la porta cap l’ èxit.

Entre tots dos sorgeix una història d’ amor però en la festa per celebrar l’ èxit de l’ últim film, Shields no acudeix, Georgia, preocupada, va a la casa del productor i allà el troba amb una starlette. Aquest menyspreu acaba amb la relació. Georgia no tornarà a treballar amb Shields però es converteix en una estrella d’ Hollywood i en l’ actriu més cotitzada de l’ època.

Escoltem ara el testimoni de Bartlow, un professor i escriptor ocasional a qui Shields li veu talent i el crida al seu costat. Li proposa que escrigui el guió de la seva nova pel•lícula però Bartlow es veu mancat d’ inspiració davant les continues intromissions de Rosemary (Gloria Graham), la seva esposa. Shields allunya a la dona i li posa en el seu camí a “Gaucho”(Gilbert Roland), el galant cinematogràfic de moda.

En tant,Bartlow escriu el guió, “Gaucho” i Rosemary volen en un avió que s’ estavella i els dos moren, Bartlow compren que Shields ha manipulat la situación i abandona al productor però abans deixa acabat un guió d’ èxit. En el futur Bartlow continua escrivint i acaba guanyant el premi Pulitzer.

Quan els tres personatges han explicat la seva història, Harry rep una nova trucada de Shields, el tres rebutgen qualsevol col•laboració però quan aquest comença a explicar els seus nous projectes, els tres antics amics, li presten atenció i potser canviaran d’ opinió.

Cautivos_del_mal

COMENTARI
Minnelli realitza un melodrama sobre el cinema dins del cinema. De vegades brillant, quasi sempre excessiu, teatral i forçat, no aconsegueix arribar al nivell d’ altres films sobre el tema: “El crepúsculo de los Dioses” o “Eva al desnudo”, no obstant aconsegueix una cinta de evident interès.

El film s’ estructura en tres flash backs, en la història de tres persones i a partir dels seus punts de vista, però en realitat tots tres tenen com a referent i protagonista a una quarta: el productor Jonathan Shields, l’ home que els ha escollit, els ha manipulat, els ha menyspreat, però també els ha donat l’ oportunitat per aconseguit que brilli el seu talent . donin el pas cap a l’ èxit i es converteixin en uns triomfadors.

El film explica l’ ascens de Shields, l’ home fet a si mateix, que aprofita la seva capacitat per aconseguir allò que vol, persistent, ambiciós, capaç, ple de geni però disposat a passar per sobre d’ aquells que ha portat a la fama, però que després signifiquen un obstacle, indiferent als sentiments amb tal d’ aconseguir els seus propòsits.

En realitat Shields a l’ abandonar als seus personatges, els hi ha donat l’ oportunitat perquè volin per si mateixos i obtinguin l’ èxit professional. Quan Harry els reuneix, els tres estan marcats pel rancor, els tres saben del talent i la capacitat del seu creador i escoltaran d’ ell noves ofertes de treball.

La pel•lícula vol mostrar els racons secrets d’ Hollywood. Els caps d’ estudi, sols interessats pels diners, els directors egòlatres, les enveges, el món fals i superficial, la línia tan estreta entre l’ èxit i el fracàs.