DOGVILLE

 

Director: Lars Von Trier

Actors: Nicole Kidman

               Paul Bettany

              Lauren Bacall

              James Caan

              Ben Gazzara

              Chloe Sevigny

Any: 2003

Nacionalitat: Dinamarca

Gènere: Cine d’ autor 

 

ARGUMENT

En una petita població en les muntanyes rocoses, a prop d’una zona de mines hi viuen quinze adults i set nens, són gent bona i treballadora, és tracta de Dogville.

Un dia la tranquil·litat del poble es veu torbada per l’ arribada d’ una dona, Grace (Nicole Kidman). Al poc de temps , uns gàngsters venen a buscar-la i estan disposats a pagar una forta recompensa a qui doni raó d’ella.

Els habitants es reuneixen i decideixen acollir a la noia, li donen  dues setmanes de proba, a partir de la qual decidiran si es queda o la lliuren als seus perseguidors.

El màxim valedor de Grace és Tom (Paul Bettany), un escriptor i filòsof que manté una certa jerarquia sobre el grup i que viu amb el seu pare, un metge hipocondríac.

En Dogville hi viuen: Jack Mc Kay (Ben Gazzara), un home cec que prefereix  viure reclòs a casa seva abans de reconèixer la seva ceguera davant la gent. Ben, Un transportista solitari, la família Henson, amb la seva filla , Liz (Chloe Sevigny), Martha, l’ encarregada de l’ església, que toca un orgue que no sona a l’ espera d’ un sacerdot que no arribarà mai. Chuck i Vera, un matrimoni que s’ odia malgrat tenir set fills. Olivia, una dona negra que cuida d’ un familiar minusvàlid i Ma Ginger (Lauren Bacall, que regenta la botiga de la població.

Grace en les dues setmanes de proba te que realitzar treballs per la comunitat. Aviat se n’ adona que no hi ha gaires feines a fer en Dogville, més al cap del temps, tot va canviant i es dedica a cuidar a Jack, a educar als nens o a cuidar a la minusvàlida.

La policia arriba al poble i penja cartells explicant que es busca a Kate per diversos atracaments que ha comés. La gent de Dogville comença a inquietar-se malgrat li continua oferint aixopluc però decideix que te que augmentar els treballs per la comunitat.

Tot i així Grace se sent satisfeta i acollida i s’ enamora de Tom però al temps rep les amenaces de Chuck que commina a la noia a complir les seves expectatives sexuals sinó  vol que la denuncií. Chuck viola a Grace i la seva dona, Vera, se n’ assabenta i la culpabilitza , trencant-li les figures de ceràmica que ha comprat i que són el seu nexe amb la població.

Com la relació  amb Dogville s’ enterboleix, Grace decideix marxar. Tom agafa uns diners del seu pare i li paga a Ben perquè amagui a la noia en el seu camió amb la mercaderia de pomes que transporta. Ben a mig camí diu que els assetja la policia i que no continuarà si no en treu un guany superior. Com Grace no te  més diners, s’ ho cobra en especies també viola a la noia, més després la traeix i la torna al poble on ara és acusada d’ haver robat els diners del pare de Tom.

Perquè no es torni a escapar ,els vilatans la lliguen a una roda d’ acer que Grace tan sols pot arrastrar penosament. Ara Grace és tan sols una víctima en la que recauen les frustracions i les ires de la gent.

La noia és reclamada per realitzar totes les feines, és maltractada i violada sistemàticament per tots els homes, aprofitant la nit i davant la passivitat de Tom.

Quan Grace és ja tan sols un objecte en mans dels seus botxins, vilipendiada i vexada, Tom decideix denunciar-la i trucar als gàngsters que suposadament la persegueixen.

Aquests arriben a Dogville. Més el cap dels delinqüents (James Caan) resulta ser el pare de Grace. Pare i filla discuteixen. Grace se sent capaç de perdonar, el pare la convenç i els gàngsters maten a sang freda a tota la població. Grace acaba la feina matant, ella mateixa, a Tom, abans de marxar per sempre de Dogville.

 

 

COMENTARI

Polèmica, ambigua i extraordinària pel·lícula, un conte moral i una de les millors del nou segle.

Von Trier a través de tres hores de filmació parla de moltes coses. Una és la relació botxí-víctima.

Una noia plena de bondat i condescendència arriba a una petita població rural, cercant ser acceptada i fugir del seu passat. Després d’uns inicis satisfactoris es trobarà amb l’ odi, l’ explotació, l’ assetjament, la violació i la violència col·lectiva.

Von Trier analitza i dissecciona als humans, a la gent que diem normal i com aquesta gent reacciona quan es veu en perill o pot aprofitar-se d’ una situació, una metàfora del nazisme potser.

Dogville és un poble tranquil, de gent bona i honrada però la presència de Grace estimularà els seus baixos instints, convertiran a la noia en una víctima i es dedicaran a assetjar-la i violar-la en massa.

Von Trier reflexiona sobre la bona gent que es torna perversa quan un nou context, una nova circumstància li dona ocasió, és una mirada tan lúcida com escèptica i pessimista sobre el gènere humà. El director culpa a tots, principalment a l’ intel·lectual, a l’ escriptor, que amb una doble moral acaba denunciant a la dona; la persona que anteposa la seva pertinença a la comunitat, el seu gregarisme i la seva seguretat i la del grup a l’ amor que pugui sentir per la víctima.

La gent “normal” es deixa portar pels més baixos instints i acaben convertits en monstres.

La presència final dels gàngster, el pare de Grace , dona un gir a la pel·lícula. La presència del nouvingut pot tenir lectures diverses. Pot ser el poder omnímode que te la capacitat de decidir sobre la vida i la mort de les persones.

El film pot tenir una lectura teològica. El nouvingut sembla ser un demiürg que ha enviat a la filla, un àngel bo, un Jesucrist femení, a cercar i estimar a la gent. Grace és aquest àngel bo i compassiu. El Déu –pare se’n riu d’ ella, d’ algú incapaç de condemnar al seu botxí, algú que sempre troba justificacions per la conducta dels altres, una infància desgraciada, una exclusió social… El director realitza una crítica punyent de la moral cristiana.

El pare, el personatge omnipotent no te escrúpols i la filla reconsidera la seva posició, d’ àngel compassiu passa a ser àngel venjador i ordena la matança dels seus botxins perquè pateixin igual que ella ha patit.

Von Trier proclama doncs la violència, la revenja contra aquells malvats, maltractadors i sense escrúpols. Tot és ambigu, Grace diu “Si jo es nascut en Dogville seria com ells”.

Von Trier presenta, doncs, una paràbola de la vida, de l’ humanitat i ho fa a través d’ un escenari teatral, fora de qualsevol realisme i en un pròleg i nou capítols descriu la seva tesi: no hi ha bondat ni esperança, sols instints deformats, violència i venjança.

El  director deixa encara algunes preguntes en l’ aire, que en el  brillant final contesta: “Tothom mereix ser perdonat?”, “És arrogant ser capaç d’ impartir justícia?

EL SUEÑO ETERNO

 

 

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

              Lauren Bacall

              Martha Vickers

              Dorothy Malone

              John Ridgely

Any: 1946

Títol original: The big sleep

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

El detectiu privat Philip Marlowe (Humphrey Bogart) és citat a casa del general Sternwood, és un home vidu i milionari i te dos filles, Vivien Rutledge (Lauren Bacall) i Carmen (Martha Vickers).

El general vol que lliuri a Carmen d’ un xantatgista, un tal Geiger, que li reclama deutes de joc i te en el seu poder fotos compromeses de la noia.

Marlowe busca a Geiger que regenta una llibreria  però comprèn aviat que el negoci és una tapadora darrera de la qual s’ amaga un gàngster, Eddie Mars (John Ridgely), que és propietari de negocis relacionats amb el joc, Geiger és assassinat.

La fotografia del xantatge va a parar a mans d’ un altre mafiós, Joe Brody, l’ assassí de Geiger; Carmen l’ amenaça amb una pistola i recupera la foto, Brody és un xantatgista professional que li va robar el carret a Geiger, quan Brody acudeix a obrir la porta, un sicari de Mars el mata.

Vivien li demana a Marlowe tancar el cas però aquest s’hi nega i continua la investigació. En realitat Carmen ha matat a un home, Show Regan i la seva germana vol encobrir-la però Mars, que ho sap, li fa xantatge.

Marlowe és apallissat pels sicaris de Mars però Vivien el deslliga i els dos, que s’ han enamorat, van a una cita amb el gàngster. Aquest es confia i Marlowe l’ apunta amb l’ arma i el fa sortir a fora de la casa, els seus homes, creient que es tracta del detectiu, el massacren a trets.

Marlowe i Vivien marxen plegats.

 

 

COMENTARI

     “El sueño eterno” està basada en la novel.la de Raymond Chandler del mateix nom i és considerada una de les grans pel·lícules del cine negre de tots els temps.

En ella ens trobem amb una trama força enrevessada, plena de corrupció, crims i també amor però segurament l’ argument, incomprensible de vegades, no és el més important sinó l’ enorme feeling entre Humphrey Bogart i Lauren Bacall, ja marit i muller en aquest moment, i el glamour que desprenen.

Bogart és Marlowe, el detectiu individualista, insolent, murri i indisciplinat, un  estereotip que l’ actor imposa sempre al seu personatge, cínic i distant però honest.

Bacall és la dona bona-dolenta, una seductora, la dona fatal que juga amb l’ ambigüitat del seu personatge i s’acosta a un món tèrbol i sòrdid per protegir a la inconscient de la seva germana.

Aquest univers sense escrúpols l’ encarnen un seguit de gàngsters, Brody, Canino, Geiger…tots acaben trobant un mal final a l’ igual que Mars, el que dirigeix l’ embolic. És un mostrari de gent envaïda per l’ ànim de lucre, repugnants i corruptes. Sorprenent és el personatge de Carmen, no és casual el nom, una verdadera menja homes, una cap de pardal, que es veu abocada a un infern per què prefereix utilitzar més el sexe que el cervell.

El final te aquest punt desencantat dels films de Bogart; el detectiu encobreix davant la policia a la noia culpable i passa pàgina, la justícia resta en entredit.

La pel·lícula abona la seva fama a partir d’ excel·lents escenes, com la final en que el dolent, Mars, surt al carrer i és cosit a trets pels seus companys, que esperaven al detectiu. Quan Marlowe obre la porta, Mars, està enganxat a ella i ja difunt.

Els combats dialèctics mereixen molt la pena, recordem que William Faulkner va participar en el guió; sentències concloents d’ ell: “L’ honradesa alimenta poc” o “No bufetejo massa be a aquestes hores” o, ell: Si em necessites truca’m”, ella: dia i nit?, ell: “millor de nit, de dia treballo”.

O aquesta altra; Ella: “Parlant de cavalls, m’ agrada apostar però abans miro com corren”. Ell: “No puc parlar sense veure com corres, Ella: Bé, tot depèn del genet” o el final: Ell: què passa amb tu?, ella: res que no puguis arreglar”, es besen i fi.

TENER Y NO TENER

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

               Lauren Bacall

               Walter Brennan

               Dan Seymour

               Dolores Moran

Any: 1944

Tirol original: To have and have not

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Harry Morgan (Humphrey Bogart) és un mariner que es guanya la vida llogant el seu vaixell, el Queen Coch, per portar turistes a alta mar; viu en La Martinica en 1940, quan s’ha instal·lat a França el govern de Vichy, aliat dels nazis i treballa amb el seu soci i amic, Eddie (Walter Brennan), un vell, tan simpàtic com alcoholitzat.

Morgan és un home sense filiació política, que no vol prendre partit per cap dels contendents

En la illa fa la seva aparició Marie Browning (Lauren Bacall), alies “Slim), una busca vides a la recerca d’ aventura.

En un dels passejos de pesca, Morgan porta en el vaixell a Johnson, un pescador prou inepte que després no li vol pagar els serveis.

També fan la seva arribada un grup de resistents francesos, aquests li proposen a Morgan que viatgi amb ells a una cala  de la illa a recollir a un home però el mariner s’hi nega, doncs no es vol implicar-se en els affairs de la guerra.

Tot canvia quan es produeix un tiroteig en el bar de Frenchy i Johnson es mort sense pagar el seu deute, ara Morgan precisa de diners i accepta la proposta dels resistents, malgrat que Renard (Dan Seymour), el cap dels membres de la Gestapo i els seus homes , el vigilen.

Morgan marxa fins el lloc indicat, rescata a Paul de Bursac i a la seva dona (Dolores Moran) però en el camí són interceptats per una patrulla que els hi dispara; Bursac es ferit però el vaixell pot escapar i tocar port.

La missió de Bursac és contactar amb un important membre de la resistència en la Isla del Diablo però els col·laboracionistes amb els nazis estan darrera les seves passes.

Morgan, que té coneixements de medicina, li extirpa la bala que té allotjada en el cos a Bursac i rep seguidament la visita de Renard i els seus homes, que el comminen a que els porti fins on s’ amaguen els membres de la resistència si vol tornar a veure viu al seu amic Eddie, a qui han segrestat.

Morgan dispara a un dels homes i fa presoners als altres dos, seguidament accepta la proposta de la resistència d’ anar a buscar al contacte i fuig de La Martinica amb Marie, el seu nou amor, i la resta d’ antifeixistes.

 

TO HAVE AND HAVE NOT, Lauren Bacall, Humphrey Bogart, 1944

COMENTARI

Film basat, molt lliurement, en la novel.la d’ Ernest Hemingway del mateix nom.

Després de “Casablanca” en 1942, Hollywood realitza una cinta que condensa tots els elements arquetípics de la primera.

Morgan/Bogart, que s’ encasella en els seu paper d’ anti heroi, encarna a l’ home dur però descregut, honest però sense voluntat d’ involucrar-se en el xoc de forces que viu el món, individualista però incorruptible, mancat d’ ideals però que per culpa de l’ atzar es veu complicat en el conflicte i obligat a prendre partit; Morgan representa per sobre de tot la fidelitat a una manera de viure.

Marie és Lauren Bacall en el seu debut cinematogràfic, ocupa el paper d’una dona misteriosa, lladregota, sensual, de passat incert…una vampiressa en tota la regla, que rendeix amb els seus encants a Morgan.

La trama en general, té punts de vista similars a “Casablanca”: un cafè perdut en un espai exòtic, amb pianista inclòs, una missió a realitzar que l’ heroi rebutja però en la que finalment s’hi implica, la història d’un home indiferent que canvia a partir d’una experiència personal que el fa convertir-se i tornar-se un altre, la presència dels col·laboracionistes nazis, la figura d’una dona, Madame Bursac, lligada als resistents, que fa dubtar al protagonista, que finalment la deixa marxar al costat del marit.

“Tener y no tener” és també un cant a l’ amistat, el personatge entranyable del vell i alcoholitzat Eddie no se separa mai de Morgan malgrat la seva manca de facultats, de fet l’ última decisió de l’ heroi es presa quan s’ assabenta que l’ amic està segrestat pels nazis i aquest és el motiu últim que desencadena l’ acció amb la finalitat d’ alliberar-lo.

La pel·lícula és bàsicament un film d’ aventures però els estereotips que representen els protagonistes, l’ ambigüitat moral, el magnetisme dels personatges, la llum plena de clars i foscos i les escenes d’ acció fan que es consideri també dins el cànon del cinema negre.

El film conté alguns dels diàlegs clàssics de la història del cine com quan Marie indica a Morgan: “Saps xiular?, només tens que ajuntar els llavis i bufar”.