LA LISTA DE SCHLINDER

 

 

Director: Steven Spielberg

Actors: Liam Neeson

              Ben Kingsley

              Ralph Fiennes

Any: 1993

Nacionalitat: USA

Títol original : Schindler’s list

Gènere: Drama social

 

ARGUMENT

Sota el domini de l’ Alemanya nazi i després de la invasió de Polònia, Oskar Schindler (Liam Neeson), és un empresari que obre una fàbrica per facturar utensilis metàl·lics pel front, cassoles, pots, etc.

Per aconseguir una millor rendibilitat, contracta jueus del ghetto de Cracòvia en lloc de polonesos. Schindler és membre del partit nazi i utilitza el  múltiples contactes de  que disposa  pels seus propòsits.

L’ administrador de l’ empresa és un jueu, Isaac Stern (Ben Kingsley), un home força capacitat.

Amb el pas del temps el comandament del ghetto l’ assumeix Amon Goeth (Ralph Fiennes), un militar sàdic i sense escrúpols, un home per a qui els jueus no són persones i que en les seves estones lliures juga al tir al blanc amb els condemnats.

Schindler busca confraternitzar amb Goeth però tot es fa més difícil quan els habitants del ghetto han de ser enviats a Auschwitz. Schindler fa valer els seus contractes i suborna a Goeth per tal d’ aconseguir que els seus treballadors marxin amb ell a una nova fàbrica a Brunnintz (Txecoslovàquia) on fabricarà material bèl·lic. Realitza una llista exhaustiva d’ operaris, uns mil cent, que s’ aniran amb ell i evita que sucumbeixin en el camp de concentració.

Tot  i això, un error administratiu fa que el tren de les dones vagi a Auschwitz, Schindler les reclama, les va a buscar i aconsegueix que tornin a Brunnitz.

La nova fàbrica resulta improductiva i Schindler posa diners de la seva part perquè res aixequi sospites.

A la fi de la guerra els jueus queden a l’ espera de l’ arribada de les tropes soviètiques, en tant Schindler te que fugir. Tots els treballadors signen una carta d’ agraïment recolzant al seu cap perquè no tingui problemes en el futur.

La pel·lícula en blanc i negre obre les seves últimes seqüències al color per mostrar com els supervivents, les persones reals que van viure aquella situació, s’ adrecen emocionades a la tomba de Schindler per retre-li homenatge.

 

 

COMENTARI

Spielberg realitza una de les seves millors pel·lícules i potser sigui aquesta la millor pel·lícula no documental sobre l’ holocaust. Combina la capacitat narrativa amb l’ emotivitat, sense deixar de ser fidel a la recuperació de la memòria i a la denuncia perquè les noves generacions coneguin i no oblidin.

La historia de Schindler, basada en fets reals, és la d’ un home, un empresari, que de tan sols voler fer diners passa a comprendre l’ horror del que està succeint i intenta salvar la vida del màxim nombre de persones.

És també un conte de fades real, la historia de com entre la maldat més absoluta és possible el triomf de la bondat.

La pel·lícula mostra amb ferocitat i sense concessions el genocidi contra els jueus i el malànima Goeth és el contrapunt de Schindler. Veurem la repressió, l’ eliminació de vells i nens i l’ assassinat indiscriminat.

Algunes escenes contenen alts graus d’ emoció, com quan les dones arriben a Auschwitz, són rapades i seguidament despullades i ingressades en les sales de la mort però finalment és aigua el que cau i no gas letal. O quan els militars s’ emporten als nens per ser exterminats, uns pocs s’ escapen i acaben convivint en les latrines.

Entreveurem també la ironia en la conversa entre Schindler i Goeth, quan el primer li diu al segon que el verdader poder no és matar quan i com es vol, sinó la capacitat de perdonar tal com feien en els seu temps els emperadors romans. Així aconsegueix limitar les arbitrarietats del comandant.

Són igualment emocionants les últimes escenes, quan Schindler es dirigeix als seus treballadors i trenca en plors quan diu que en el cotxe amb el qual marxa es pogut salvar deu persones i amb la ploma que porta damunt, dues persones i no ho ha fet. Schindler encaixa la mà amb Stern, per acomiadar-se com un símbol d’ enteniment de totes les persones justes, tinguin la pàtria que tinguin.

Per fi la pel·lícula es tanca amb la marxa dels treballadors jueus del camp, cantant en busca de la seva nova pàtria, abans que apareix-hi el color, i els personatges de ficció es converteixin en reals.

Spielberg realitza un homenatge als jueus, la pel·lícula és un reconeixement a un poble al que van intentar exterminar i que va sobreviure i es va sobreposar.

El film guanya en 1993 set oscar incloent  el de millor pel.licula i millor director.

SILENCIO

silence-956498036-large

 

Director: Martin Scorsese

Actors: Andrew Garfield

              Adam Driver

              Liam Neeson

              Issei Ogata

             Yusuke Kubozuka

Any: 2017

Títol original: Silence

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Teologia/Religió

 

ARGUMENT

   En l’ any 1640, dos jesuïtes portuguesos viatgen al Japó per cristianitzar el país, són Sebastiao Rodrigues (Andrew Garfield) i Francisco Garupe (Adam Driver), van darrera les passes dels seu mestre, Cristovao Ferreira (Liam Neeson), un sacerdot que va marxar anys abans però que sorprenentment va apostatar i ara viu retirat en Edo, dedicat a l’ estudi, amb dona i fills.

Els dos jesuïtes arriben a una petita illa i contacten amb els seus prosèlits, gent ja evangelitzada, amb qui volen iniciar l’ expansió religiosa del cristianisme.

Els principals conversos són apressats, martiritzats i morts davant la mirada esparverada dels sacerdots, amagats en la selva. Els dos homes decideixen separar-se per evitar la repressió, si be Rodrigues és traït repetidament per un dels seus seguidors, Kichijiro (Yusuke Kubozuka) i capturat pels  soldats del governador i principal inquisidor, Inonue (Issei Ogata).

Rodrigues és cridat a apostatar i a convertir-se, a la qual cosa s’hi nega, contempla des de la distància com Garupe ha estat pres i alguns  dels seus deixebles són ofegats, el jesuïta intenta salvar-los i mor en l’ esforç.

Rodrigues és portat davant de Ferreira, instal·lat com un estudiós en Edo, aquest li explica com va patir tortura i com finalment va cedir i va trepitjar la figura de Crist, apostatant. Inoue dona turment cruelment a altres cristians i promet fer-ho fins la mort  d’ aquests si Rodrigues no refuta els seus criteris.

El jesuïta finalment apostata i amb el seu acte salva al torturats. El sacerdot, com ja ha fet  Ferreira, s’estableix en Edo, viu una  existència privilegiada i te dona i fills però quan mor, conserva agafada dins la seva ma entre oberta, una petita creu.

14806926506149

COMENTARI

Scorsese realitza un film contingut, auster i sense concessions a l’ espectador. El director americà es basa en una novel.la del mateix nom de l’ autor japonès Shusuku Endo, editada en 1966, que tracta sobre els intents evangelitzadors dels jesuïtes en el Japó en el segle XVII.

El director explica que portava vint anys intentant portar a la pantalla aquest projecte, Scorsese és un home catòlic, profundament lligat al fet religiós, va estar apunt de ser ordenat sacerdot en la seva joventut, i ara amb aquest film ajusta comptes amb la seva consciència.

El director roda un film que a ningú li haguessin deixat filmar avui en Hollywood si no és portat el nom de Scorsese. Un film de tesi, teològic i metafísic, un Dreyer o un Bergman del segle XXI.

El film tracta temes diversos relacionats amb la fe i la consciencia. El primer, i que dona nom al relat, és el del silenci de Déu. Rodrigues i Garupe volen evangelitzar a un poble però no sols hi troben incomprensió i resistència sinó que la seva obra els porta a un profund dolor moral i al patiment i la mort de tots aquells que els hi són fidels.

Rodrigues, el principal protagonista, es pregunta sobre el perquè de tot plegat, sobre el silenci de Déu i perquè permet tant de mal i desconsol.

La missió que l’ ha portat al Japó està per sobre les seves possibilitats, el jesuïta contempla la mort al seu voltant i com els creients sofreixen tortura i penalitats. Els japonesos no volen matar-lo doncs el martiri és la gloria per als cristians, sinó que volen invocar el turment dels altres i despertar el sentiment de culpa en Rodrigues, aquest es converteix en un màrtir interposat, i per això molt més dolorós.

Rodrigues busca a Déu però tan sols hi troba el seu orgull, la seva vanitat i la seva supèrbia, que li impedeixen apostatar i rendir-se, mentre els seus deixebles van al suplici.

Sols al final, compren que el silenci de Déu no existeix, que Déu l’ acompanya en el dolor, en la pena i en l’ aflicció, en un tancament en el que Scorsese reivindica el seu compromís cristià malgrat els dubtes.

El protagonista s’ adapta a la vida que li ofereixen els orientals i renúncia físicament a Crist, a qui trepitja per salvar als seus i salvar-se, però íntimament sempre portarà la fe en el fons del seu cor i la creu que tanca dins seva mà a l’ hora de la mort ho demostra.

Scorsese, com en altres films seus més físics, acompanya al protagonista en la seva passió, en el seu sacrifici, en la seva recerca i es pregunta al costat de Rodrigues, si això dona sentit a la vida.

Un altre tema important de la narració és el debat intel·lectual entre Inonue, l’ inquisidor, culte i intel·ligent i Rodrigues. Inonue li refereix al seu interlocutor que Japó no necessita el cristianisme doncs ja te la seva pròpia religió, el budisme i les seves pròpies veritats però Rodrigues no en vol saber res; per ell la veritat és tan sols una i única i no adaptable en funció de la geografia o la cultura.

Per Inonue el cristianisme busca una il·lusió, un paradís, una fe, una salvació, el budisme vol alliberar, precisament, de totes aquestes entelèquies i transcendir-les. Fins i tot Inonue entén que els cristians japonesos conserven la pròpia espiritualitat oriental, la resurrecció de Crist al tercer  dia és per a ells la resurrecció quotidiana del sol i el contacte místic amb la naturalesa.

Rodrigues descriu el Japó com un aiguamoll on és impossible el naixement de noves idees i cultures, un món tancat i arrelat sobre si mateix.

La fe i els dubtes, porten al pragmatisme, aquesta és la posició de Ferreira i així ho expressa en la magnífica seqüència en la que conversa amb Rodrigues.

Un altre pragmàtic amb menys sort és Kichijiro, l’ home que renuncia, abjura i traeix una i altra vegada  per després confessar-se i lliurar-se de pecat però a qui, al cap dels anys, li troben un minúscul crucifix entre les seves pertinences i això significa la seva condemna a mort.

Cine religiós, personal i de gran vàlua, un verdader testament teològic de Scorsese.

 

 

MICHAEL COLLINS

Michael_Collins-671801910-large

Director: Neil Jordan

Actors: Liam Nesson

               Aidan Quinn

               Julia Roberts

               Stephen Rea

               Alan Rickman

Any: 1996

Nacionalitat: Estats Units

Títol original:Michael Collins

Gènere: Cine polític I social

Subgènere: Biopic

 

ARGUMENT

En la Pasqua de 1916 els irlandesos organitzen la lluita contra el govern anglès per la seva independència, el resultat és un fracàs, els dirigents són executats i molts homes, entre ells Michael Collins (Liam Neeson), empresonats.

Quan Collins surt de la presó, reorganitza el moviment al costat del seu company Harry Boland (Aidan Quinn) i d’ altres i compte amb la col·laboració de gent com Broy (Stephen Rea), agents infiltrats en els serveis de intel·ligència anglesos.

Si bé Eamon de Valera (Alan Rickman) és el president de la República en l’ ombra, Collins és l’ encarregat d’ organitzar accions armades. L’ execució de policies i militars anglesos és contrarestada per ràtzies contra els irlandesos, com el tiroteig de jugadors i públic per l’ exercit angles en ple partit de rugby.

A la fi els anglesos cedeixen i s’ avenen a negociar, Collins és l’ encarregat de buscar un acord. Aquest consisteix en el reconeixement de l’ estat irlandès sota la corona anglesa i la separació d’ Irlanda del Nord, protestant, del pacte.

Quan Collins torna a Irlanda, tot un sector dirigit per De Valera el considera un traïdor doncs ha rebutjat la vella aspiració de la República d’ Irlanda, malgrat tot, Collins explica que l’ alternativa era el nou estat o la guerra.

Sotmès a votació en el parlament l’ acord, Collins guanya la votació per escàs marge però De Valera i els seus seguidors, entre ells Harry , abandonen els escons.

Així s’ activa la guerra civil entre els dos bàndols, Harry , el gran amic de Collins, cau mort en la lluita de fraccions.

Collins busca la pau i proposa a De Valera una entrevista per acabar amb la guerra, en tant prepara el seu casament amb Kitty (Julia Roberts). Collins acudeix al quarter general de De Valera, aquest es nega a rebre’l i al matí següent un escamot li prepara una trampa i el mata.

 

untitled

COMENTARI

El cine entra decididament en la història i en l’ explicació dels fets polítics.

Biopic del líder nacionalista  i lliçó per conservar la memòria de com es gesta la independència del país. Demostració de com els lluitadors per la pàtria irlandesa són recordats com herois en tant, derrotats en altres països, són considerats com simples terroristes.

Com s’ enfronten el possibilisme de Collins amb el tot o res de De Valera i com això dona lloc a lluites fratricides i a una administració sagnant de l’ acord amb l’ imperi anglès.

Guió del mateix Neil Jordan, cançons de Sinead O’ Connor, premi a la millor pel·lícula en el festival de Venècia.