EL VIENTO

                          

 

Director: Victor Sjostrom

Actors: Lillian Gish

               Lars Hanson

               Montagu Love

Any: 1928

Títol original: The wind

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Una noia, Letty (Lillian Gish) viatja en un tren i deixa Virginia per anar a viure al ranxo del seu cosí en Texas. En el recorregut trava relació amb un home, Roddy Wirt (Montagu Love), un viatjant, i aquest li explica que la terra cap a on va, te una especial peculiaritat: el vent, que no deixa de bufar dia i nit i que embogeix a la gent.

Quan arriba a destí és rebuda per Beverly, el cosí, i la seva dona Cora, que ràpidament comença a sentir-se gelosa.

La noia ha arribat a un lloc terrible i abandonat.

Letty és assetjada tant per les forces de la natura com per l’ odi que sent Cora cap a ella. Com Roddy ha vingut a interessar-se per la noia, decideix marxar amb ell però l’ home li anuncia que esta casat.

Letty esta sola, desvalguda i sense diners i accepta la proposta d’ un pretendent del poble, Lige (Lars Hanson) per casar-se amb ella però Letty no estima a Lige, el matrimoni ni es consuma ni funciona.

Un dia, porten al ranxo un home malferit que ha patit un accident, es tracta de Roddy que es queda en la casa per recuperar-se i en tant intenta seduir de nou a Letty. És també el moment en que comença a bufar el vent del nord, el més fort i temible.

Els homes surten a controlar el bestiar mentre el vent encercla la casa, trenca el vidres, embogeix persones i animals. En mig del fragor apareix Roddy que assetja a la noia, aquesta surt espaordida, el vent l’ arrastra, torna a la casa, es desmaia i es queda sola amb l’ home, que la viola.

Després de la turmenta ve la calma. Roddy pretén que Letty fugi amb ell, la dona agafa una pistola i quan ell li vol prendre, l’ arma es dispara i el mata.

Arriba el marit i Letty li confessa el crim però el vent i la sorra han enterrat el cadàver, el mort ha desaparegut sepultat. Letty comprèn que estima a Lige, que es quedarà a viuré amb ell i que cercaran el futur plegats.

 

 

COMENTARI

Sjostrom roda en 1928 una pel·lícula plena de força, considerada un dels gran títols del cine mut i de la història del cinema en general.

El director narra un relat en que el vent, la sorra i els elements desfermats de la natura són els protagonistes i s’ imposen sobre les accions i les voluntats humanes.

El vent contorba les ments, entra en la vida de les persones per destruir-les, per embogir-les.

Sjostrom explica la història d’una dona que intenta cercar una nova vida però que es veu abocada al drama, expulsada per l’ esposa del seu cosí, gelosa. Enganyada pels homes, sense recursos econòmics, casada sense amor, violada pel obscur personatge que la importuna, desvalguda i sola.

Podem contemplar sense gaire esforç, el paral·lelisme entre aquesta natura que empenta sense concessió i la vida de la dona, plena de patiments. El vent de la desesperació, el vent de les baixes passions, el vent com a símbol d’un altre vent moral que empeny a Letty a la dissort. La narració evoluciona cap a un univers al·lucinat on la conjunció dels elements amb l’ infortuni de la protagonista porten al malson, a una barreja d’ emocions primàries i sentiments propers a la bogeria amb el vent que no cessa i la sorra que s’ espargeix per arreu.

Aquest vent hostil també pot portar a la felicitat. La dona mata al seu violador però el vent i la sorra enterren el seu cos i el fan desaparèixer per sempre, el vent sepulta el passat i la porta de la casa , oberta amb Letty en el llindar, és el símbol que porta al futur.

Letty s’ enfronta al vent quan diu: “No tinc por al vent, no tinc por a res”, s’ enfronta, doncs, a les seves pors i les venç.

Sjostrom tracta al vent, omnipresent, com si tingués vida pròpia. Contemplem les imatges superposades de la narració amb el fantasma del cavall salvatge que viu en els núvols.

El director dibuixa un drama tremebund, ple d’ intensitat dramàtica i de força èpica, en el que la protagonista aconsegueix sobreviure i adaptar-se en un mitja hostil.

La pel·lícula esta basada en la novel.la de Dorothy Scarborough en la que l’ heroïna acaba vagarejant, embogida, pel desert, dominada pel vent.

Hollywood i la productora van preferir un final feliç, tot i que la coherència interna de la narració es resenteix.

 

LA NOCHE DEL CAZADOR

 

Director: Charles Laughton

Actors: Robert Mitchum

               Shelley Winters

               Lillian Gish

Any: 1955

Títol original: The night of the hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Món de la infància

 

ARGUMENT

Harry Powell (Robert Mitchum), és un predicador però sota la seva aureola de fanatisme religiós s’ amaga un malvat, que aprofita el seu discurs per ensarronar viudes, matar-les i quedar-se els seus estalvis.

Quan arriba a una població de l’ Amèrica profunda és empresonat per haver robat el cotxe que condueix. En la presó coincideix amb Ben Harper, un home que ha comès un atracament, robant deu mil dòlars i assassinant dues persones.

Ben, abans de ser detingut i sabent que serà executat ha donat els diners als seus fills petits, John i Pearl, dient-li’ls que els amaguin I no rebel·lin a ningú el secret d’on estan.

En la presó, Harry coneix a Ben i la seva situació, així que quan Ben és executat, Harry surt del penal i es dirigeix a la casa dels Harper. Allà troba a Willa (Shelley Winters), l’ esposa de l’ ajusticiat i després d’una breu relació es casa amb ella però tot el seu interès és tan sols  saber on estan els diners i ràpidament sospita dels nens.

Harry mata a Willa i fa desaparèixer el cadàver en el pantà. Arribat a aquest punt intenta sostreure als nens l’ amagatall dels diners.

Finalment, Pearl la nena més petita, li confessa que els diners són dins la nina, que ella porta sempre a sobre.

Quan Harry intenta arrabassar-li la joguina, John pot fer que l’ home es colpegi i els nens poden fugir. Agafen una barca i escapen pel riu en tant el predicador els persegueix a cavall.

Així arriben a una població en la qual els acull una dona, Rachel Cooper (Lillian Gish), que ha format la seva família amb nens orfes.

Quan Harry arriba, la dona de seguida comprèn que menteix i es nega a lliurar-li als nens. L’ amenaça amb un rifle i avisa a la policia, que el deté. En tant l’ home és arrestat, el nen el copeja amb la nina i tots els diners s’ escampen per terra.

Harry és detingut i acusat pels seus crims, en tant els nens inicien una nova vida amb la dona que els ha donat aixopluc.

 

 

COMENTARI

Única pel·lícula que va dirigir Charles Laughton. Malgrat el seu fracàs comercial, es va convertir en un film de culte degut al seu clima malaltís, la seva atmosfera malsana , el joc oníric de llums i ombres i la brillant interpretació de Robert Mitchum com Harry Powell, un dels dolents més acurats de la historia del cine. Una pel·lícula terrorífica, sense ser del gènere de terror.

La pel·lícula presenta un personatge aterridor, el predicador: un assassí sense escrúpols, amagat sota les dissertacions religioses, un psicòpata que es fa passar per un home de recte moral, quan darrera seu sols hi ha doble moral.

Laughton crea un clima anguniós, en tant els nens escapen pel riu i la imatge del predicador muntant en el seu cavall es reflecteix en l’ horitzó. Les escenes ens mostren els animals de la nit. Com una simple tortuga pot esdevenir o semblar un monstre. És a dir: res és el que sembla. Com una tranquil·la òliba es llença sobre un conill. Com el perill pot esdevenir del ser més inversemblant, de la realitat més, suposadament, pacífica.

La pel·lícula, ja en el seu començament alerta sobre els falsos profetes. Harry és en realitat un paradigma del mal ,desencadenat i sense fissures.

Com contrapunt, la dona que acull als nens alberga també un profund sentiment religiós però l’ expressa a través de l’ amor i no de l’ odi.

Estem, doncs, davant una al·legoria religiosa sobre el combat entre el bé i el mal.

Front aquests personatges s’ alça la força dels nens. La seva capacitat de resistència per sobreviure. Com allò petit i feble pot tenir fortalesa i valentia.

La pel.licula està basada en una novel.al de l’ escriptor americà David Grupp.