ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO

 

Director: Milos Forman

Actors. Jack Nicholson

               Louise Fletcher

               Brad Dourif

               Danny De Vitto

Any: 1975

Títol original: One flew over the cuckoo’s nest

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama         

 

ARGUMENT

Mc Murphy (Jack Nicholson) és ingressat en un centre psiquiàtric. L’ home està acusat de cinc violacions però arriba a la institució, sobretot, gràcies al seu perfil transgressor.

Allà fa amistat amb els interns i es troba a la infermera Ratched (Louise Fletcher), la representant de l’ ordre establert en el centre, que governa amb mà de ferro .

Especialment fa companyonia amb el gran cap “Bromden”, un indi de proporcions hercúlies, que és sord-mut, així com amb Billy (Brad Dourif), un jove apocat, amb Harding, obsessionat per la creença que la seva dona l’ enganya o amb Martini (Danny de Vitto).

 

Mc Murphy, intervé en les teràpies i es torna reivindicatiu. Demana substituir aquestes per visionar un partit de beisbol del campionat del món però quan la iniciativa es posa a votació, sols dos interns més es solidaritzen amb Mc Murphy, la resta callen, vençuts per la por.

Al dia següent, l’ home torna a demanar una votació i tots els seus companys el recolzen però Ratched els hi recorda que hi han nou malats més, quasi tots amb una pèrdua total de raó, que no han votat.

Mc Murphy cerca un vot que li doni la victòria i l’ aconsegueix amb l’ indi Bromden però Ratched ja ha aixecat la sessió i tot queda com estava.

Mc Murphy continua posant en qüestió l’ autoritat en el centre. En una altra ocasió s’ escapa de l’ edifici , s’ apropia d’ un autobús que trasllada als interns i s’ escapa amb ells. Pispen un vaixell, fent-se passar per metges del sanatori i se’n van plegats a pescar.

Els deficients mentals aprenen a pescar però ,sobretot, a valer-se per si mateixos, a ser autònoms i a millorar la seva autoestima. Però el sistema no ho accepta. Quan arriben a port, el director de la institució els està esperant i Mc Murphy és castigat i sotmès a una sessió d’ “electro shocks”.

El criteri dels metges és que Mc Murphy no està boig però és perillós. L’ home torna amb el grup, ja recuperat, i decideix escapar amb el cap indi, que en realitat només simulava la seva sordesa.

Una nit, suborna al vigilant i fa entrar en les instal·lacions a un parell d’ amigues seves amb un carregament de beguda. Candy, una de les noies, se’n va al llit amb Billy, en tant la resta d’ interns s’ emborratxen.

Quan Ratched arriba al matí, s’ encoleritxeix , amenaça a Billy amb explicar el seu comportament a la seva mare i l’ aïlla. Billy, angoixat, es talla el coll, suïcidant-se

Mc Murphy, culpabilitza a la dona de la mort del noi i en un atac de ira es llença sobre ella, intentant escanyar-la però és reduït pels infermers.

En tant, el cap indi espera a Mc Murphy per escapar plegats, contempla com aquest torna totalment idiotitzat. Mc Murphy ha patit una operació i ha estat lobotomitzat. L’ indi es compadeix de l’ home, l’ ofega amb un coixí i el mata.

Després trenca els vidres d’una finestra i escapa del sanatori.

 

 

COMENTARI

Magnífica pel·lícula, emblemàtica en els anys 70. Guanyadora de cinc oscars, al millor film, a Jack Nicholson com a millor actor, a Louise Fletcher, com a millor actriu , a Milos Forman com a millor director i el premi al millor guió.

Més enllà de ser un film sobre els malalts mentals i els centres psiquiàtrics, ens trobem amb una paràbola sobre el sistema, sobre els valors, el qüestionament de l’ autoritat arbitraria i la llibertat.

Estem en un microcosmos, dirigit amb autoritarisme, on sols hi valen les normes i les convencions que estableixen els de dalt, en aquest context hi arriba algú diferent, disposat a transgredir i qüestionar aquestes lleis.

El sistema intenta, primer, que aquest individu s’ adapti, s’ integri i sigui un més, que se sotmeti a l’autoritat. Quan no ho aconsegueix, opta per destruir-lo i així fer callar la seva rebel·lió.

A la fi queda un espai per l’ esperança, quan el cap indi escapa, cercant la llibertat.

La pel·lícula es realitza en 1975, quan els moviments contestataris es reforcen a partir de les protestes contra la guerra de Vietnam, i el moviment hippy està en el seu apogeu.

Els assenyats dirigeixen als bojos. El psiquiàtric és una metàfora del sistema i s’ apropa al valor de la democràcia en l’ escena en que Mc Murphy reclama una votació per veure un partit de beisbol.

Al principi, els interns no el recolzen perquè estan atemorits dels resultats de les seves pròpies decisions, altres, els bojos més profunds, són indiferents i no li fan cas. Mc Murphy perd la votació.

Quan l’ home planteja una segona votació i aconsegueix la majoria, el sistema, l’ autoritat, al·lega defectes de forma, s’ ha aixecat la sessió. En qualsevol cas el sistema sempre guanya, el individu sempre perd.

També és paradoxal la seqüència en la que Mc Murphy s’ assabenta que la majoria dels interns estan en el psiquiàtric per pròpia voluntat, incapaços de ser autònoms fora del propi sistema, preferint la submissió a la rebel·lia, la presó a la llibertat. Gran metàfora de la vida mateixa.