LA PRINCESA PROMETIDA

 

Director: Rov Reiner

Actors: Cary Elwes

              Mandy Patinkin

              Robin Whrigt

              Chris Sarandon

              Peter Falk

              Billy Cristal

              Wallace Shawn

Any: 1987

Títol original: The princess bride

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Un avi (Peter Falk), li explica al seu net un conte.

Westley (Cary Elwes) és un criat que s’ enamora de  Butterkup (Robin Wright), com no te diners te que marxar a buscar fortuna però és assassinat pel pirata Roberts.

Cinc anys després el príncep Humperdinck (Chris Sarandon) es promet amb Butterkup que continua estimant al noi.

Un dia, la futura princesa és segrestada per tres malfactors: Vizzini (Wallace Shawn), el cap del grup, Iñigo Montoya (Mandy Patinkin), un avesat espadatxí, i Fezzik, un gegant, els bergants ha estat contractats per  matar a la noia i deixar-la en el país veí amb la finalitat de provocar una  guerra entre Florin i Guerlin.

Els dolents escapen en un vaixell i pugen per un penya segat però són seguits per un emmascarat ; Montoya el rep i el repta. Els dos homes s’ enfronten i l’ emmascarat en surt victoriós i continua la persecució. El gegant Fezzik l’ espera però també és vençut, finalment atrapa a Vizzini que el desafia amb el seu ingeni però també és derrotat i mor.

L’ emmascarat es descobreix i resulta ser Westley que ha sobreviscut. Els dos enamorats escapen ara del príncep Humperdinck que els persegueix i s’ endinsen en el Pantà del Foc, vencen nombrosos perills però són atrapats pel noble que, tanca a Westley en el pou de la desesperació i el tortura fins la mort.

Montoya i Fezzik arriben a Florin , entren en el pou , rescaten el cadàver de Westley i el porten a un bruixot miraculós (Billy Cristal) que el ressuscita.

Quan el rei i la princesa estan a punt de casar-se, Westley arriba al castell amb els seus companys, Montoya es venja del Comte Ruggen, l’ assassí del seu pare, Westley atrapa al príncep , el deixa presoner en el seu palau i marxa amb la princesa, la seva estimada.

 

 

COMENTARI

Rov Reiner es dona a conèixer en 1986 amb “Cuenta conmigo”. En un altre vessant molt diferent roda un any després la pel·lícula que ens ocupa. Es tracta d’un conte de fades, una cinta que va passar desapercebuda en el seu moment i que més tard es converteix en film de culte.

Això es deu, no tant al que relata, una història clàssica amb prínceps i princeses, espanyols venjadors i reis dolents, sinó en la manera de fer-ho. La narració te des del primer moment un tractament marcat per l’ esperit de la comèdia i el sentit de l’ humor, la transcendència dels brutals enfrontaments o la màgia i la fantasia resten apaivagades per la ironia i per la desmitificació dels personatges principals.

Els arquetips pateixen una certa transgressió. El rei és dolent però brètol, l’ heroi mor i ressuscita incapacitat, la princesa és una bleda.

El relat, tot i això, se’n aprofita dels elements del conte clàssic. Els tres truans que rapten a la heroïna es nodreixen de virtuts canòniques: l’ habilitat de l’ espadatxí, la força del gegant, la intel·ligència de Vizzini però el protagonista els supera als tres i els venç.

L’ heroi te que passar ,com és pertinent, per diverses proves per atrapar el seu objectiu: l’ estimada. Els dolents que l’han segrestat, el pantà de foc, el pou de la desesperació i l’ assalt al castell. Westley guanya la partida gràcies a la seva valentia i capacitat però sobretot a que l’ amor verdader ho pot tot.

Reiner juga amb altres estereotips dels relats d’ aventures. El pirata invencible, l’ emmascarat que amaga la seva identitat, l’ espadatxí venjador…Hi ha un homenatge a les grans narracions d’ aventures: “La illa del tresor”, “El comte de Montectristo” o “El Zorro”, tot barrejat en un poti poti entre les aventures  i la comèdia.

La pel·lícula antecedeix a un cine juvenil que s’ incorpora més tard a les pantalles en clau d’ animació com “Sherk”(2001) amb un alter ego de Fezzik com a ogre fort i bondadós.

D’ altre banda, el conte s’ adapta a les oïdes de qui l’ escolta, als desitjos del receptor que, en cap cas vol que els dolents se’n surtin amb la seva. La ficció pot fer variar la realitat i adaptar-la al gust del destinatari

La pel.licula ha passat a la história per una  frase icònica que tothom ha repetit posteriorment: “Me llamo Iñigo Montoya, tu matate a mi padre, ¡preparate a morir¡.

William Goldman , un dels guionistes més prestigiosos d’Hollywood va estar a càrrec del relat, un plus que no passa desapercebut.

DANIEL

 

Director: Sidney Lumet

Actors: Timothy Hutton

              Mandy Patinkin

              Lindsay Crouse

              Ed Ashner

              Ellen Barkin

              Amanda Plummer

Any: 1983

Nacionalitat: USA

Gènere. Cine polític i social

 

ARGUMENT

A finals dels anys trenta del segle XX, Hitler és una amenaça per Europa i la guerra civil es rabeja en Espanya. En Estats Units, Paul Isaacson (Mandy Patinkin) és un agitador d’ esquerres i comunista i coneix a Rochelle (Lindsay Crouse),una noia d’ idees similars a les seves.

La parella es casa i te fills: Daniel (Timothy Hutton) i Susan (Amanda Plummer), no per això abandonen el seu activisme. La policia va sobre els passos de comunistes i jueus i comença a detenir companys. Paul i Rochelle són també empresonats, acusats de conspiració i espionatge i de passar informació i secrets de defensa a la Unió Soviètica. Uns altres companys, els Mindish els han delatat.

Daniel i Susan van a parar a casa de Frieda, la germana de Paul, passen més tard per un asil del que escapen, per finalment ser atesos pels Louis, una família amiga.

En tant, els Isaacson van a judici i malgrat la defensa de Jacob Hasher (Ed Asher), l’ advocat, són acusats de robar secrets atòmics i passar-los als russos, són condemnats a la sella elèctrica i executats.

Paral·lelament assistim a la situació dels fills quan ja són adults. Daniel vol reivindicar la memòria dels pares, Susan  no pot suportar la pressió, es vol tallar les venes i acaba ingressada en un manicomi.

Daniel vol crear una fundació per recuperar el record dels pares i  lluitar pels drets humans i socials. Daniel investiga qui van ser i que van fer els seus progenitors.

 

 

COMENTARI

Sidney Lumet és al costat de Pollack, Penn o Pakula entre altres, un dels directors clau en els anys setanta i inicis dels vuitanta, d’un cine de denúncia en el que constata els aspectes abusius i les irregularitats del sistema americà.

Des d’una perspectiva liberal tracten sobre els excessos del poder, la manipulació de la premsa o la desídia dels tribunals.

En aquesta ocasió, Lumet porta a la pantalla la història dels Rosenberg, Julius i Ethel, executats en 1953 per suposadament haver filtrat secrets d’ estat a la Unió Soviètica. Lumet es basa en la novel.la d’ E. L. Doctorow: “El llibre de Daniel” i encobreix el nom dels encausats per realitzar una versió lliure dels fets.

El director d’ origen jueu explica la història des de la perspectiva del fill dels acusats, aquest, ja adult, vol reivindicar la memòria dels pares i inicia una investigació dels fets que va a parar fins a l’ home que els va denunciar, ara un ancià disminuït que viu en una residència. El fill vol saber tota la veritat, la realitat de tot allò que va passar, la seva mirada és una acusació contra un sistema injust.

El relat s’ emmarca en la guerra freda i la caça de bruixes. En la societat americana hi havia pànic al possible poder atòmic soviètic; els comunistes americans estaven demonitzats i l’ opinió pública vivia en un estat de histèria col·lectiva.

Lumet presenta als Isaacson com a bona gent, idealistes que lluiten pels drets civils, algú que defensa als negres, als treballadors i a les classes oprimides.

En qualsevol cas, el director no entra a valorar la veracitat dels fets, tot i que ressalta la delació d’un company per salvar-se i que tot allò que haguessin pogut transferir els protagonistes als serveis secrets soviètics era insignificant.

Els Isaacson/Rosenberg són utilitzats com a caps de turc sobre els quals cau la repressió d’un estat arbitrari. El poder utilitza als protagonistes com a bocs expiatoris i empeny una sentència plena d’ exemplaritat per posar en el seu lloc a tot aquell que el qüestiona.

Un altre aspecte important del film és com s’ executa la pena de mort contra algú de qui no es tenen proves contundents de la seva suposada traïció. Daniel fa recompte en diferents moments de la pel·lícula, dels elements amb els que ha comptat el poder per fer palesa la seva autoritat contra els dissidents: esquarterament, flagel·lació, mort en la foguera…la sella elèctrica no sembla millorar el talent venjatiu dels governants.

Les execucions es mostren en tota la seva crueltat, en unes escenes finals despietades i que deixen el cor encongit. Després de tanta injustícia, Lumet acaba amb les imatges dels joves manifestant-se pels drets civils, la pau i contra la guerra del Vietnam, és un punt d’ esperança després de tanta vida esfondrada.

Lumet simultanieja present i passat, amb flash backs que entrellacen el greuge i la recerca del fill amb l’ acció i la desgràcia dels pares.