HERMANAS

 

 

Director: Brian de Palma

Actors: Margot Kidder

              Charles Durning

              Jennifer Salt

               William Finley

Any: 1973

Títol original: Sisters

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

 

ARGUMENT

Després d’un concurs televisiu, Lisle surt amb la seva partenaire en la pantalla, Danielle (Margot Kidder),quan van prendre una copa, són interromputs per Emil Breton (William Finley), el marit de la noia de qui aquesta, diu, s’ha  separat.

La parella se’n va a casa de Danielle i fa l’ amor, al matí mentre Lisle està en el bany sent a la dona parlar amb algú, Danielle li confessa que parla amb Dominique, la seva germana bessona; quan menys s’ho espera és atacat per la dona que l’ apunyala violentament i el mata.

Contemplem a Danielle en escena, com desaprova la conducta de la seva germana.

Grace Collier (Jennifer Salt) és la veïna de la casa del davant, contempla el que ha passat des de la finestra, i avisa a la policia.

Quan aquesta arriba, Emil ha entrat en la casa, ha netejat la sang i ha amagat el cadàver dins el sofà-llit. Grace comença a investigar pel seu compte i amb l’ ajuda del seu amic Joseph Larch (Charles Durning) aconsegueix que aquest penetri en la casa i s’ emporti un dossier en el qual s’ especifica com Danielle i Dominique van néixer com germanes siameses i això va portar a un cert desequilibri mental en ambdues.

Emil, un reputat metge, va aconseguir separar-les però Dominique va morir.

Grace investiga en la clínica del doctor però és segrestada i hipnotitzada per aquest que li fa perdre la memòria de totes les seves indagacions.

En tant, Danielle te un dels seus atacs d’ embogiment , es llença sobre Emil i el mata. La policia la deté i la ingressa en un psiquiàtric, mentre Grace ha oblidat tot el que li ha passat.

 

 

COMENTARI

De Palma obté el seu primer èxit en 1973 amb aquesta cinta que ja te totes les característiques de la seva filmografia.

Com en tota la seva carrera, De Palma homenatja i segueix a Alfred Hitchcock; aquí compta fins i tot amb la banda sonora de Bernard Herman, el compositor del mestre.

La pel·lícula s’ estructura a partir del correlat de “La ventana indiscreta”; algú que mira per la finestra, contempla un crim i ningú es creu la seva veritat. Grace és una espectadora, un subjecte passiu que esguarda l’ acció però que és incapaç d’ intervenir i canviar-la.

El tema de la mirada és bàsic en tota la narració; ja en l’ inici, Lisle, un concursant televisiu mira pel marc d’una porta a una noia falsament cega que es despulla, però quan l’ acció avança el noi se’n va, no vol endevinar qui és en realitat Danielle. Per la seva banda aquesta és falsament cega, no vol observar en el seu interior, prefereix tancar es ulls i enganyar-se a si mateixa.

El segon referent hitchcocknià és “Vertigo”, amb el tema bàsic del doble. Danielle i Dominique han estat unides com germanes siameses però tenen personalitats diferents, Danielle és dolça i tendra, Dominique és maniàtica i variable. En definitiva, són la mateixa persona que arrela diverses maneres de ser, diverses psicologies. Quan Dominique mor, Danielle usurpa la seva personalitat neuròtica, es torna violenta i accedeix a rampells de violència brutal.

El tercer referent, més lleu, és “Psicosis”, quan Danielle mata sense misericòrdia a Lisle amb un ganivet i contemplem l’ ombra de la dona que apunyala una i altra vegada a la víctima.

Per últim De Palma no deixa de racó la vessant psicoanalítica d’ Hitchcock que es mostra en films com “Recuerda”. Aquí també el doctor, Emil, indueix hipnòticament a Grace, que es veu posseïda de malsons, contemplem com en el somni, la germana siamesa de Danielle, en aquest cas Grace, és separada a cops de destral pel doctor, que vol assolir un únic objecte de desig.

El tema de la identitat és doncs cabdal en el relat, qui és Danielle?, la tímida i delicada amant, o l’ assassina brutal?, doble personalitat, doble imatge, mirades repetides.

 

 

SUPERMAN

SUPERMAN

Director. Richard Donner

Actors: Christopher Reeve

               Margot Kidder

               Marlon Brando

               Gene Hackman

               Glen Ford

               Valerie Perrine

               Ned Beatty

Any: 1978

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Super-herois

 

ARGUMENT

     En el planeta Krypton, Jor-El (Marlon Brando) avalua que l’ astre farà explosió en breu i que els seus habitants tenen que abandonar-lo si no volen morir, el Consell governamental no li dona credibilitat i Jor-El decideix salvar al seu fill Kal-El i enviar-lo a la terra.

Just quan es produeix el cataclisme el nen surt cap l’ espai i aterra en un lloc d’ Estats Units; un matrimoni troba a la criatura, l’ acull i el cria, es tracta de Jonathan Clark Kent (Glenn Ford) i Martha la seva dona. Els nous pares adoptius se n’ adonen dels super poders del nen

El nouvingut creix i es torna un adolescent, quan el pare mor, Clark Kent abandona a la mare i viatja per aconseguir saber qui és. A través d’uns vidres que li va donar el pare planetari, connecta amb el passat, el progenitor li explica qui és, el que va passar i els super poders dels que disposa, és algú molt ràpid, molt fort, pot volar, te super vista i super oïda, és excepcional i invulnerable.

Jor-El li recomana que faci servir aquests atributs al servei dels ser humans.

El noi es dirigeix a la gran ciutat, a Metròpolis i entra a treballar com a periodista en el Daily Planet, la imatge que transmet és la d’un home tímid i maldestre que passa desapercebut, en la redacció coneix a Lois Lane (Margot Kidder), una jove periodista per la qual se sent atret en tant ella no li fa cas.

Kent té que dissimular i no fer gala dels seus poders, passa pel món com un dèbil i pusil·lànime reporter i sols es transforma en el invencible Superman quan és necessari.

Justament, Lois té un accident en helicòpter i quan cau al buit, Kent es converteix en Superman i la rescata, més tard li concedeix una entrevista exclusiva i la porta a donar un vol amb ell. Ara Lois admira a Superman però menysprea a Clark Kent.

A partir d’ aquí ,Superman s’ interposa front els malvats de Metròpolis i es converteix en un benefactor de la ciutat però té un perillós adversari, Lex Luthor (Gene Hackman), aquest viu en un soterrani amb Eve Teschmacher (Valerie Perrine) i el sapastre Otis(Ned Beatty), Luthor és el criminal més malvat i perseguit de la ciutat i prepara el crim del segle.

Luthor esbrina que quan el planeta Krypton va explotar molts trossos es van expandir per l’ univers, molts van arribar a la terra en forma de meteorits, és kryptonita i pot ser un antídot pels poders de Superman.

El malvat ha comprat gran quantitat de terres en Califòrnia, manipula uns míssils de l’ armada per destruir tota la costa i així assegurar-se un projecte especulatiu en els seus terrenys, Luthor porta a Superman al seu soterrani i allà l’ amenaça amb la kryptonita que el debilita però Missis Teschmacher el salva.

Superman vola fins un míssil i el desvia però l’altra xoca contra la falla de san Andrès, el super heroi aconsegueix tancar-la abans es produeixin terratrèmols, salva a Lois Lane i apresa als dolents, lliurant-los a la justícia.

 

SUPERMAN II

COMENTARI

     Superman inicia la seva vida en el còmic en 1938 a través de les historietes i de les pàgines del diaris; obra de Jerry Siegel i Joe Shuster es converteix en una icona del segle XX i inicia la sèrie de super herois amb super poders que el succeeixen.

Superman s’ estrena en la televisió en els anys cinquanta i és també en aquesta època quan el cine japonès realitza varies pel·lícules de sèrie B amb els super home de protagonista però no és fins 1978 quan Hollywood s’ hi posa seriosament i culmina aquesta mostra de cine mainstream plena d’ acció i efectes especials.

L’ heroi ha estat des de la època clàssica un dels elements d’ afirmació social, d’ identificació popular davant les dificultats, l’ home providencial que ve a posar les coses en el seu lloc front a l’ enemic exterior o no. Tots el mites i llegendes se sustenten en un heroi, un ser que té atributs especials de força, intel·ligència o poder.

En els anys trenta Superman és un còmic de gran èxit doncs ve a confortar una societat que acaba de passar la depressió i ja contempla en l’ horitzó l’ ascensió nazi, per això en el quaranta-u neix també una altra icona: capità Amèrica.

Superman és tot allò que transita en l’ imaginari social, front la corrupció, la delinqüència o les pors, algú arriba per defensar la veritat, la justícia i la forma de vida dels homes corrents, la defensa que fa l’ heroi és la de la propietat privada, la del liberalisme i la forma de vida americana però en aquest film en concret lluita contra petits lladregots i bàsicament contra un especulador.

El relat de Superman s’ha relacionat amb diversos mites populars., sense anar més lluny trobem la història de Moisès, el nen abandonat a la seva sort que, cuidat per una princesa, s’ erigeix en llibertador d’un poble. Aquí la història substitueix la cistella de palla per una nau espacial però Superman troba també uns nous pares adoptius i s’ alça com a redemptor d’un poble.

Les connexions mítiques van encara més enllà , Jor El pot ser fàcilment assimilable a Déu que envia a la terra al seu fill. Superman seria un Jesús reviscut amb capacitat de lideratge i fins i tot de guariment miraculós, ho podem veure quan ressuscita a Lois Lane, després d’ anar enrere en el temps.

Igualment, l’ autor humanitza a l’ heroi des del moment en que aquest és vulnerable, com Aquil·les o Sigfrid te un punt dèbil, en aquest cas la kryptonita però a més per no ser reconegut es transforma en un home normal, en algú que passa desapercebut, que concita la indiferència de la noia, és doncs algú que paga un preu per ser diferent. La solitud i la incomprensió i que per si no fos prou pateix problemes d’ identitat.

Estem aquí davant el tema del doble. Superman és, com ja s’ ha dit un heroi quasi invencible quan es posa la seva icònica vestimenta i al mateix temps és un ser irrellevant i anònim en la redacció del diari.

Superman és un justicier però a diferència dels posteriors models portats al cinema per Eastwood en “Harry el sucio” o en els films de Charles Bronson, aquí l’ heroi descobreix als dolents i mai es pren la justícia pel seu compte sinó que lliura aquests a la policia, tot dintre l’ estricta legalitat.

La pel·lícula s’ inicia amb una tensió transcendent però afortunadament evoca moments de comèdia i manté un bon sentit de l’ humor, en la caracterització del dolents, Luther seria el pallasso blanc i el dropo d’ Otis seria la referència al clown. El mateix humor destil·la la transformació primera de Kent en Superman amb algun acudit graciós: Vol una copa de vi?, li diuen a l’ heroi- gràcies però mai bec quan volo, contesta.

La pel·lícula després de l’ inici mític aposta per l’ aventura, els efectes especials, el cinema de catàstrofes i la lluita de bons contra dolents. La musica de l’ especialista de Spielberg, John Williams li posa la cirera al primer i millor film de una sèrie que s’ allarga fins a quatre episodis.

SUPRMAN I