CON LA MUERTE EN LOS TALONES

 Director: Alfred Hitchcock

Actors: Cary Grant

              James Mason

              Eva Marie Saint

              Martin Landau

Any: 1959

Nacionalitat: USA

Títol original: North by northwest

Gènere: Espies

Subgènere: Guerra freda

 

ARGUMENT

Roger Thornhill (Cary Grant) és un executiu de publicitat. Quan va a un hotel per parlar am uns clients es confós amb George Kaplan, un agent d’ espionatge americà i segrestat pels membres d’ una agència secreta, contraria als interessos  americans i dirigida per Philip Vandamm(James Mason)

Arribats a una casa, no els pot convèncer de l’ error, l’ emborratxen i intenten estavellar-lo amb un cotxe contra els penya-segats.

Roger pot dominar el vehicle i acaba en mans de la policia que no creu la seva versió. Com la mansió on l’ han portat és d’ un tal Towsend, un membre de les Nacions Unides, Roger va fins la seu d’ aquest organisme per desxifrar qui és però quan s’ entrevista amb l’ home, algú li llança un punyal i el mata. Tothom creu que Roger és l’ assassí.

Roger escapa de la policia intentant indagar qui és Kaplan, viatja en tren fins on pensa està allotjat l’ espia però el tal agent no existeix, és tan sol un reclam que han col·locat els serveis d’ intel·ligència per confondre els enemics i deixar lliure al verdader agent, perquè l’ estratègia continuï sent creïble abandonen a Thornbill a la seva sort.

En el tren Roger coneix a Eve Keller (Eva Marie Saint), una atractiva dona que l’ oculta de la persecució policial i amb qui passa la nit en el vagó.

Arribats a destí, Eve li facilita una cita amb Kaplan que serà en un lloc solitari en mig del desert. Allà no apareix cap espia sinó una avioneta que persegueix a l’ home fins que s’ estavella contra un camió de benzina.

Roger comprèn que Eve forma part de l’ equip de Vandamm i que l’ objectiu continua sent eliminar-lo. Després de retreure-li a Eve la seva conducta, la segueix fins a una subhasta d’ art on es reuneix amb Vandamm. Roger es deixa capturar per la policia per evitar l’ assetjament dels espies.

Es llavors quan la policia li confessa que Eve en realitat és un agent doble i que col·labora amb els serveis secrets americans però que la seva conducta està resultant sospitosa.

Així arriba a una nova cita amb la noia al voltant del Mont Rushmore, allà Roger discuteix amb Eve i aquesta li engega dos trets, simulant que el mata però les bales són de fogueig.

Quan Vandamm te previst fugir amb Eve i els documents secrets que ha pogut microfilmar, un col·laborador comprova que la pistola d’ Eve era falsa i li explica a Vandamm. Els dos homes decideixen eliminar-la, llançant-la dalt a baix de l’ avió però Roger arriba a la casa i es pot comunicar amb Eve per explicar-li la intenció dels malvats.

Roger i Eve escapen per entre les imatges de roca del Mont Rushmore. Quan es troben en una situació desesperada, a punt de despenyar-se, arriba la policia i els salva.

La pel·lícula tanca amb una brillant el·lipsi, mostrant un tren on van els amants, entrant en un túnel.

 

COMENTARI

Hitchcock roda en 1959 aquesta pel·lícula d’ espies emmarcada en el context de la guerra freda.

Com en altres films de l’ autor, el protagonista juga el rol de fals culpable, és acusat i perseguit per un crim que no ha comés, tant per la policia per detenir-lo com per una banda criminal que el vol eliminar, confonent-lo amb un home que no existeix.

Hitchcock juga al voltant de la identitat dels seus personatges. Roger és un publicista que pot ser un espia, Eva és una fragorosa amant i també una perillosa espia, Kaplan és un agent secret que és ningú. Ja com en altres films del mestre, “Vértigo”, “Psicosis”, aquest és un tema principal de la pel·lícula

Res és el que sembla. Hitchcock incorpora a la intriga un dels arguments favorits del seu cine, l’ home corrent i innocent implicat en un joc que li és aliè però del que ha de sortir-ne indemne per conservar la vida. L’ ordre quotidià trontolla, algú normal es torna indefens, petit, insegur i perdut davant una trama criminal que el depassa, forces alienes al seu esdevenir  el superen. L’ anti heroi es torna heroi a la força, l’ atzar governa la vida.

D’ alguna manera hi contemplem la mà de Hitchcock convertit en Kafka o a l’ inrevés. Roger és K, un ciutadà que cau en un parany del que sembla impossible sortir-ne.

Les tombarelles argumentals conten amb alguns dels moments més reeixits del cine d’ Hitchcock, la sensacional lluita de l’ avió contra l’ home. El descens dels dos protagonistes pel Mont Rushmore perseguits pels dolents sobre els mateixos nassos de Theodor Rooswelt. Sempre allò gran i potent contra algú empetitit i sol.

 

 

ED WOOD

 

Director: Tim Burton

Actors: Johnny Depp

             Martin Landau

             Patricia Arquette

             Sarah Jessica Parker

             Bill Murray

             Lisa Marie

             Jeffrey Jones

             Vincent D’ Onofrio

Any: 1994

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia negra

 Ed Wood

ARGUMENT

Ed Wood (Johnny Depp) és un noi que vol triomfar en el cine i té diversos projectes per filmar, basats en relats de ciència ficció.

Un bon dia es troba casualment en el seu camí amb Bela Lugosi (Martin Landau), el vell i oblidat actor, que va representar a Dràcula; entaula relació amb ell i li proposa que participi en el projecte del seu film.

Es tracta de la història d’un transvestit, “Glen o Glenda”, en el que recull elements autobiogràfics; a Wood li agraden les dones i viu amb Dolores (Sarah Jessica Parker),la seva novia però li atrau vestir-se amb les robes del sexe femení.

Pel seu segon film, continua comptant amb Lugosi però incorpora al repartiment a Tor Johnson, un forçut de la lluita lliure, aconsegueix la col·laboració de Criswell (Jeffrey Jones), showman de la televisió que es guanya la vida fent d’ endeví, també incorpora al seu projecte a Vampira (Lisa Marie), la reina televisiva del terror. Wood assoleix que un empresari de’ industries càrniques li produeixi la pel·lícula però quan aquesta s’ estrena és un fracàs, director i actors tenen que fugir del cine, escridassats pel públic.

La nova idea de Wood es trunca per la mort de Lugosi però el director treballa amb allò gravat i amb un doble; abandonat per Dolores assenta la seva vida sentimental amb una altra noia, Kathy (Patricia Arquette) i obté el finançament de l’ església baptista, a qui convenç de que un primer èxit cinematogràfic servirà per captar diners per la congregació.

Wood es troba casualment amb Orson Welles (Vincent D’ Onofrio) i aquest l’ insta a que no abandoni el seu somni i continuï dirigint si això és el que li agrada fer.

La seva nova pel·lícula s’ estrena amb raonable èxit. Wood mor als cinquanta quatre anys hi ha fet en la vida allò que volia. La crítica l’ escull com el pitjor director de la història del cine.

 

Ed Wood IIMartin Landau en el paper de Bela Lugosi

 

COMENTARI

Burton recrea la biografia d’ Ed Wood, un cineasta matusser i especialitzat en films tan barats com d’ escassa qualitat.

Wood és el xicot per a tot: guionista, productor, director i actor i Burton, que en la seva carrera cinematogràfica te l’ empeny de mostrar-nos a personatges extravagants, transgressors i excèntrics, satisfà aquí totes les expectatives. Ed Wood és un visionari disposat a complir la seva quimera i ho fa a costa de convertir-se en un perdedor.

El film és un cant al somni americà, a l’ home maldestre, barruer i poc qualificat però que lluita per aquest somni, per la seva esperança, amb un grup de frIkis, amics seus.

La recopilació i característiques d’ aquests individus és un dels elements bàsics del film; personatges entre risibles, patètics i entranyables: Vampira, la star dels programes terrorífics de televisió, Bunny (Bill Murray), l’ home que es vol convertir en dona però a qui li treuen els quartos en Mèxic i no es pot operar, Tor Johnson, el gegant de la lluita lliure americana, Criswell, el mag que endevina el futur en la televisió però sobretot Bela Lugosi.

Burton aprofita la pel·lícula per posar en primer pla un dels actors fetitxes del cine de terror; quan Wood el troba, Lugosi és un vell decrèpit, acabat i arruïnat, retirat del cine i que viu del record de velles glòries passades, morfinòman i alcohòlic.

Però en els films de Wood mostra centelleig de la seva antiga fama, quan recita el paper de professor que dominarà el món, assimilat a la seva identitat, o quan lluita magistralment contra un pop mecànic que no funciona.

Wood conquista a la seva noia, quan en mig de l túnel del terror, li confessa la seva degeneració: li agrada vestir-se de dona, tot el sistema falla, les llums s’ apaguen però quan ella li dona el si, tot torna a funcionar i la parella surt del túnel.

Paral·lelament Burton critica la producció escombraries que obliga a realitzar films en menys d’ una setmana per un consum fàcil d’un públic sense exigències.

La pel·lícula obté dos oscars, un al maquillatge i l’ altre a Martin Landau en el premi al millor actor secundari.