BRAVEHEART

 

Director: Mel Gibson

Actors: Mel Gibson

               Sophie Marceau

               Patrick McGoohan

               Catherine Mc Cormack

               Brendan Gleeson

Any: 1995

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

     l’ Escòcia de finals del segle XII viu dominada pel poder dels anglesos. Al cap de la monarquia s’hi troba instal·lat Eduard I (Patrick McGoohan), aquest te el desig d’ unir les seves terres amb França i casa al seu fill, el príncep Eduard, amb la princesa Isabel (Sophie Marceau), filla del rei francès.

En Escòcia, William Wallace (Mel Gibson) ha assistit de nen a l’ execució dels representants del seu país que anaven a parlamentar amb els anglesos, ara s’ ha casat en secret  amb Marron (Catherine Mc Cormack) per evitar que la noia es tingui que prestar al dret de cuixa que exigeixen els senyors anglesos.

Wallace és un pagès no gaire implicat en la lluita contra els invasors però un grup de soldats vol violar a la seva dona i Wallace s’ hi enfronta, com a conseqüència, Marron és executada.

Els escocesos contemplen el valor del seu company i s’hi uneixen, els soldats anglesos són vençuts i l’ agutzil que els dirigeix és ajusticiat.

Wallace es transforma en el nou líder de les reivindicacions escoceses, en un cabdill que agrupa al seu voltant al poble, el rei anglès envia un potent exercit a lluitar contra els sollevats, aquests envalentits pel discurs del nou líder,  es llencen a la lluita i guanyen la batalla de Stirling.

Els escocesos opten per una estratègia ofensiva i avancen fins a York, el rei anglès envia a isabel, la dona del príncep Eduard com a mitjancera, amb la proposta de subornar a Wallace, aquest no accepta i retorna a Escòcia a enfrontar-se amb les tropes angleses que l’ ataquen per la rereguarda.

En la nova contesa de Falkirk, Wallace contempla com en el moment decisiu els nobles es fan enrere i abandonen el camp de batalla, han estat comprats pel rei anglès amb terres, honors i diners.

Wallace es venja i mata als principals traïdors però Robert the Bruce el crida per organitzar un acord entre nobles i plebeus, és una trampa i Wallace és lliurat als anglesos.

És empresonat i més tard torturat però no demana clemència ni abjura de les seves creences fins que és executat.

Bruce és el nou rei d’ Escòcia, un ninot al servei d’ Anglaterra però en última instancia decideix ser fidel a la seva pàtria i fer front als invasors.

 

COMENTARI

Mel Gibson en la seva segona pel·lícula com a director, realitza una gran epopeia sobre la història d’ Escòcia.

Gibson s’ implica com a productor, director i actor i aporta grans mitjans que culminen en un film que guanya cinc oscars en 1995, entre ells el de millor film i millor director i que dona a conèixer i popularitza la causa i la història d’ Escòcia en el món.

Es tracta d’un a pel·lícula d’ aventures i batalles medievals seguint el fil biogràfic del líder rebel escocès William Wallace, amb les llicències obvies en el cine d’ Hollywood, és molt més que tot això doncs és un cant patriòtic i una reivindicació de la voluntat nacional de ser d’ Escòcia i una història carregada d’ èpica

Gibson fa evolucionar al seu personatge com algú que pren consciència de nen, quan contempla l’ assassinat del negociadors escocesos, però que s’ hi implica definitivament en el conflicte quan els anglesos maten a la seva dona.

Wallace és primer un cabdill, un líder; Gibson el representa a cavall, lluitant contra els anglesos i com un exemple per als seus compatriotes, en aquest moment ha deixat de ser ja algú normal per investir-se en la categoria d’ heroi.

Wallace encara evolucionarà fins a la llegenda, Gibson el presenta valent, generós i invicte en el combat i el mostra amb un aspecte mític, com quan entra en la casa del traïdor i acaba amb ell  per després escapar dels seus perseguidors, saltant per la finestra fins el mar.

Gibson retrata a les acaballes del film, la passió i la mort de Wallace, aquest és presentat com una reencarnació de Crist i marxa cap el seu particular Gòlgota, amb els braços lligats a una fusta en forma de creu, és un creient en les seves idees, en la seva religiositat patriòtica, un home corrent que mor com un Déu i que no es desdiu de les seves creences. Un exemple de dignitat i coherència.

Gibson entra en matèria política i històrica quan mostra la traïció dels nobles, subornats pels anglesos a canvi de trair a la pàtria, la noblesa sempre es mostra pròdiga en la col·laboració amb l’ enemic i sols al final, Bruce es creu de veritat el seu paper com a sobirà escocès.

La pel·lícula te un to shakespearià; les batalles són èpiques i cruels i recorden la representació bèl·lica de la disputa d’ Azincourt en Enric V portada a terme per Brannagh i  Laurence Oliver en el cine. Les traïcions dels nobles i els dubtes de Bruce s’ instal·len en aquest món dominat per les pors i l’ ambigüitat. És proper a Shakespeare també la representació del rei angles ,marcada per l’ ambició i la  decadència, la mirada cap  a un home destruït, malalt i consumit que no pot  articular paraula, en tant el fill, dèbil i efeminat, contempla horroritzat el final del pare.

No és menys nefast, el retrat del progenitor de Bruce; Gibson l’ assenyala com algú que s’ està podrint física però també moralment, el paradigma del traïdor, del qual el fill acaba abjurant.

Per fi Gibson realitza el film com un cant a la llibertat i contra la tirania, contra totes les tiranies. L’ exemple més important és quan el botxí que ha torturat repetidament a Wallace li demana que renunciï als seus postulats i que demani clemència, quan l’ executor s’ aproxima a la víctima esperant sentir aquest últim penediment, el crit que surt de l’ essència de Wallace és tan sols un: llibertat.

MAD MAX, LOS SALVAJES DE LA AUTOPISTA

 

mad Max

 Director: George Miller

Actors: Mel Gibson

             Joanne Samuel

Any: 1979

Títol original. Mad Max

Nacionalitat : Austràlia

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Road movie

 

ARGUMENT

En un món futur, després d’ un possible esclat nuclear, regna l’ anarquia i el desordre més desorbitats.

El be més apreciat és la benzina que s’ ha esgotat. Bandes de salvatges motoristes, pul·lulen per autopistes i carreteres per robar-la i per imposar la seva llei.

L’ única autoritat són esquadrons de policia que s’ organitzen contra el bandolers.

Un dels policies és Max Rockatansky (Mel Gibson), que roda per les arteries de transit amb el seu company Jim Goose. Max esta casat amb Jessie (Joanne Samuel) i la parella te un fill.

Els policies aconsegueixen eliminar al genet de la nit, un personatge que sembrava el terror allà on anava però el grup de bàrbars és ampli i no te escrúpols. En una de les seves incursions ataquen el vehicle de Goose que s’ estavella i és cremat amb el policia a dins.

Max ha vist tant la crueltat dels bandits com les concessions que realitza la llei, que allibera a Johnny the boy, un dels cabdills dels motoristes, així que decideix abandonar el cos.

Recull a la seva dona i al seu fill i marxen cap el nord però són perseguits per la banda. Quan Max esta buscant a la seva esposa, aquesta és assetjada pels bandits i fuig amb el nen però són assaltats per els motoristes, que els maten.

Max decideix venjar-se, es col·loca de nou l’ uniforme policial i surt en busca dels dolents. És ferit en un genoll però tot i així va disparant i acabant amb tots els membres del grup. A the boy, l’ últim que sobreviu, l’ emmanilla en el seu vehicle i li cala foc, com venjança per la mort de l’ amic.

En l’ última escena contemplem a Max en el seu vehicle, marxant solitari cap a indrets desconeguts.

Mad Max I

 

COMENTARI

Mad Max és el primer capítol d’una sèrie de tres que tindran com a protagonista a aquest personatge. Aquí ens és presentat i contemplem la seva evolució de guardià de la llei fins a venjador amargat i sense destí.

La sèrie te tots els ingredients de la ciència ficció però aquest primer capítol és més be un thriller d’ acció i violència. En realitat juga a amagar gèneres, doncs l’ arribada dels motoristes a la població, el desgavell que ocasionen i la persecució que més tard es produeix, tenen tots els elements del western si substituïm els cavalls per les motos. Igualment el reflex del personatge central, solitari, dur, afligit… te molt a veure amb els herois del western.

La pel·lícula es vincula en alguns moments al cine de terror, tant per la ferotgia dels dolents com per alguna escena, com la del bosc, en la que Jessie és perseguida per personatges fantasmagòrics i a penes entrevistos.

Es pot considerar finalment una road movie post apocalíptica, on els vehicles rodats, motos i cotxes són els verdaders protagonistes que donen sentit al guió d’un film que es va convertir en cinema de culte.

Mad Max vindria a ser també una espècie de “Harry el sucio” de finals de la dècada dels 80. En principi Max és un agent que lluita pel manteniment de l’ ordre establert, com en la sèrie d’ Eastwood, la corrupció policial, l’ arbitrarietat de les lleis i aquí la mort dels seus essers més estimats a mans del violents, desferma una apologia de la venjança i de la força. Tot ressalta de tal manera perquè el públic comprengui els motius de Max i fins i tot s’ identifiqui amb la seva conducta. Tot i que al final contemplem a un home solitari i abatut que s’ assembla massa a aquells que persegueix.

Estem davant el clàssic argument en el que el justicier esta dotat de sobrades raons per actuar i per legitimar un ordre que la legalitat és incapaç d’ establir.

Quan Max abandona la seva aparença civil i es col·loca de nou l’ uniforme negre de la policia, sabem que s’ esta investint de poders extra policials, que el nou heroi actuarà sense pietat contra aquells que han atemptat contra la seva família.

La pel·lícula manté escenes plenes d’ acció i el rodatge des d’un vehicle, amb la càmera a ras de terra, magnifica les seqüencies de persecucions a la carretera.

Miller dona intensitat a algunes imatges i ens sorprèn amb alguna el·lipsis, com quan Jessie és atropellada pels motoristes però no contemplem la seva mort i si com una sabatilla de la noia queda abandonada en la carretera i com la pilota del nen surt rodant.

En el 2015 s’ estrena un nou episodi de la sèrie, ja sense Mel Gibson però amb el mateix director.

EL AÑO QUE VIVIMOS PELIGROSAMENTE

El año que vivimos peligrosamente : Cartel

 

Director: Peter Weir

Actors: Mel Gibson

               Sigourney Weawer

               Linda Hunt

Any: 1983

Títol original: The year of living dangerously

Nacionalitat: Australia

Gènere: Cine Polític/Aventures

Subgènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Guy Hamilton (Mel Gibson) és un reporter enviat com a corresponsal a Indonèsia. Allà es fa amic de Billy Kwan (Linda Hunt), un nan que l’ acompanyarà com a fotògraf.

Descobreix la realitat del país, el govern del nacionalista Sukarno, la força del partit comunista , també la misèria, la fam, la prostitució.

Guy coneix a Jill Bryant (Sigourney Weawer), una empleada de l’ ambaixada anglesa i s’ enamora d’ ella. Jill cansada ja del país vol marxar cap a Europa en poques setmanes.

Guy te una filtració sobre un carregament d’ armes pels comunistes i investiga, es comencen a donar aldarulls al carrer i Billy penja una pancarta al balcó en la que protesta contra el règim. Els soldats entren en el pis i llancen al fotògraf per la finestra.

Però no són els comunistes sinó l’ exercit qui dona un cop d’ estat, els esquerrans són represaliats, Guy marxa cap el palau presidencial on un militar el colpeja amb el seu fusell i li produeix un despreniment de retina.

Gràcies als seus col·laboradors Guy arriba a l’ aeroport i agafa l’ avió cap a Europa en el qual l’ espera Jill.

 

El año que vivimos peligrosamente : Foto Mel Gibson, Peter Weir

 

COMENTARI

Encertada combinació de glamour, aventures, amor i política.

El protagonista és un periodista que realitza la seva primera corresponsalia i que s’ involucra en la realitat d’ Indonèsia i pren consciència de la situació de injustícia en que viuen els seus habitants.

Contrasta la seva actitud amb la de la resta de corresponsals, borratxos, puters i pederastes i també es destacable la seva relació amb Billy, el personatge d’ un home interpretat per una dona.

El nan és el fotògraf, és la mirada de Guy però aporta el seu propi punt de vista i la càmera és la seva eina, la d’un personatge tan enigmàtic com suggerent i ambigu que guarda un arxiu amb un dossier de totes les persones que coneix i li interessen. També és un afeccionat a les titelles, ell mou als seus personatges favorits, malgrat que la representació en la paret a través de la llum és una seqüència d’ ombres.

L’ assassinat de Billy fa recapacitar a Guy i el fa marxar malgrat la pregunta del seu col·laborador: En tinc jo la culpa d’ haver nascut aquí?.

La pel·lícula aposta per un cine d’ aventures, la fugida dels protagonistes en el cotxe, davant els soldats o per el glamour sentimental i el drama romàntic, les magnífiques escenes de l’ enamorament dels protagonistes ,mai Sigourney Weawer havia estat tan deliciosa i convincent, tot amb curosa posada en escena i banda sonora de Vangelis.

No per això descuida elements crítics al món occidental, aliè a la realitat del país, prepotent i tancat en la seva gàbia d’ or.

La pel·lícula va guanyar a Palma d’ or en Cannes i Linda Hunt l’ oscar a la millor interpretació secundaria.