LA MUJER DEL TENIENTE FRANCÉS

 

 

Director: Karel Reisz

Actors: Meryl Streep

               Jeremy Irons

Any: 1981

Títol original: The French liutenant’s woman

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Dos actors roden una pel·lícula, ambdós estan casats però mantenen una relació amorosa durant la filmació.

Quan les llums s’ encenen es roda “La dona del tinent francès”, una obra en la que en l’ Anglaterra victoriana Charles Smith (Jeremy Irons) es compromet amb Ernestina Freeman perquè sigui la seva esposa en un poble de la costa anglesa.

Al cap d’ un temps descobreix a la riba del mar i assetjada per les onades a Sarah Woodrof (Meryl Streep), és una dona que busca en la llunyania de l’ oceà que torni el seu antic amant, un tinent francès.

Per la conservadora població, Sarah és una dona extravagant i de mala fama, una prostituta. Per Charles és una dona fascinant a la que vol conèixer i de qui s’ acaba enamorant.

Per evitar els comentaris malintencionats, envia la dona a Esetex però no pot evitar anar-la  a veure fins que trenca amb la seva promesa, amb l’ escàndol que això comporta. Desacreditat , te que signar un document davant Freeman pare en el que es qüestiona el seu honor.

Però quan va a Esetex a caure en els braços de Sarah, es troba que la dona ha fugit sense deixar rastre.

A partir d’ aquí inicia una recerca per tota Anglaterra. Al cap de tres anys retroba a la dona i la pot convèncer del seu amor per anar-se’n plegats.

En tant, i paral·lelament assistim a la relació dels dos actors protagonistes durant el rodatge, dos persones casades i plenes de pors i inseguretats.

El dia de la festa de comiat per la finalització de la pel·lícula, l’ home proposa a la dona que marxi amb ell, però ella desdenya la petició i se’n va amb el seu marit.

 

 

COMENTARI

     Reisz és un dels fundadors del free cinema britànic en els anys seixanta amb pel·lícules tan destacades com “Sabado noche, domingo mañana” (1960) o “Morgan un caso clínico” (1966).

Ja incorporat al sistema dirigeix en 1981 un best seller amb molt èxit de John Fowles.

Historia romàntica del cinema dins del cinema per emmarcar el paral·lelisme de dues histories, el contrast i les afinitats entre ficció i realitat.

Reisz s’ encarrega de mostrar com la ficció es pot manipular, els dos personatges reals fantasiegen sobre com i quan serà el final d’ aquesta ficció, sobre si l’ amant retrobarà a l’ estimada o quedarà frustrat.

Finalment el director manipula a caprici als seus ninots i decideix un final feliç. En canvi, la realitat és tal com és. Les decisions dels personatges no estan subjectes a una voluntat manipuladora, la irreversibilitat de les conductes porta a la pèrdua de l’ amor, a la tristesa i a la pena sense concessions.

Les dues obres es barregen, es trepitgen, sabem qui és qui pel canvi d’ escenaris i el pas de la vestimenta d’ època a la contemporània. El desig i l’ amor formen part de la pel·lícula de la vida que s’ adapta en el cine.

El film extreu la seva narrativitat de la realitat, aquesta realitat incideix en la creació cinematogràfica però tanmateix és invariable, no es pot permutar pel simple desig d’ un creador.

El que ens queda són històries paral·leles, amor apassionat, llibertat d’ escollir i moral victoriana que condiciona la voluntat dels essers humans.

 

LOS ARCHIVOS DEL PENTAGONO

 

 

 Director: Steven Spielberg

Actors: Meryl Streep

              Tom Hanks

              Sarah Paulson

              Bov Odenkirk

              Tracy Letts

Any: 2018

Títol original: The post

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític i social

 

ARGUMENT

    En 1971, durant el govern de Nixon, la guerra del Vietnam continua. Un analista militar, Daniel Ellsberg, cansat de les actituds favorables a la guerra del govern, decideix fotocopiar un informe del Secretari d’ Estat Robert Mc Namara en el que s’ afirma que s’ha prologat la guerra sense resultats positius per Estats Units. És un reconeixement dels interessos dels lobbys armamentístics.

Ellsberg ofereix l’ informe al New York Times i al Washington Post. Els primers  en publiquen una part. Els segons entren en dubte. L’ editora, Kay Graham (Meryl Streep) i el director, Ben Bradlee (Tom Hanks) són partidaris de la publicació pe`ro es veuen assetjats per les pressions  del govern que els hi demana silenci.

Si publiquen i els jutges resolen en contra seu, poden anar a la presó. El Consell d’ Administració del diari, encapçalat per Fritz Beebe (Tracy Letts) es mostra poc disposat a revelar la notícia, temorosos de l’ impacte econòmic d’una sentència negativa.

Graham i Bradlee, després de molts dubtes, publiquen un resum de l’ informe i l’ opinió pública se n’ assabenta dels tripijocs del seu govern.

Els jutges dictaminen a favor del diari i la llibertat de premsa resta fora de perill.

 

 

COMENTARI

    Spielberg és el rei i es pot permetre anar intercalant pel·lícules infantils i fantàstiques,amb aquelles que suposadament toquen temes seriosos. Si abans de “Lincoln” hi havia “Las aventuras de Tintin”, després de “Mi amigo el gigante” hi trobem “Los archivos del Pentagono”. A cine familiar hi continua cine compromès.

La pel·lícula que ara toca és un cant a la llibertat d’ expressió però es pot contemplar a partir de dues claus: Spielberg parla del passat recent per criticar uns moments actuals i similars. Si amb Nixon el país anava de corcoll , perdia credibilitat en l’ exterior i era qüestionat pels progressistes, ara ens trobem en una època similar; els atacs a la llibertat d’ expressió se succeeixen, els pilars del contracte americà es posen en dubte. Spielberg critica un món fosc pel prestigi d’ Estats Units, el de finals dels seixanta i inicis dels setanta, un món fosc que es reprodueix ara amb l’ era Trump. I és d’ això en realitat del que vol parlar.

La segona lliçó que ens explica el director és una lectura nacionalista de la realitat. És evident que el govern i Nixon són els dolents, és clar que els periodistes són els bons, com si d’una cinta d’ Indiana Jones es tractés. Spielberg defensa la valentia dels periodistes front el poder polític i econòmic però sobre tot ressalta com funciona  de be el sistema. La premsa s’ arrisca, els jutges proclamen l’ aval a la decisió periodística. Els poders institucionals funcionen, Amèrica és gran.

Això no significa que el film de Spielberg no sigui bo. Un thriller que comença be i avança amb lentitud per després anar al gra de manera magnífica , confrontar posicions i caracteritzar el suspens i la intriga sobre si triomfarà o no la veritat.

Spielberg és el súmmum de la correcció política. Els periodistes s’ enfronten al poder corrupte dels polítics que, volen amagar la veritat dels seus actes, els periodistes s’ enfronten al Consell d’ Administració que vol defensar els interessos econòmics per sobre la llibertat, els periodistes són fidels a la seva feina, expliquen els fets i els transmeten a l’ opinió pública.

Cal dir que és un cine, com tot el de Spielberg, tan atractiu, entretingut i ple de força com plana és l’ escenificació i previsible el resultat. Per acabar-ho d’ adobar l’ heroïna del relat és una dona. Ara quan el relat femení s’ imposa, i ho fa amb tota solvència, el director americà hi col·loca en el pòdium a una dona que no s’ arronsa, nova lectura interessada i a l’ altura dels temps

El missatge final és clar: la necessitat d’un govern fet pels interessos del poble i no un poble servint als interessos del govern.

 

LAS HORAS

the_hours-352714282-large

 

Director: Stephen Daldry

Actors: Nicole Kidman

              Meryl Streep

              Julianne Moore

              Ed Harris

              Toni Collette

              Claire Daines

              John C. Reilly

              Jeff Daniels

              Stephen Dillane

             Allison Janney

              Miranda Richardson

Any: 2002

Títol original: The hours

Nacionalitat: USA

Gènere. Drama

 

ARGUMENT

Virginia Wolff (Nicole Kidman) viu en Richmond, a prop de Londres, amb el seu marit Leonard (Stephen Dillane) en 1925, Virginia està escrivint la seva nova novel.la: Missis Dalloway.

Paral·lelament contemplem la vida de Laura Brown (Julianne Moore), viu en Los  Angles en 1951, està casada amb Dan (John C. Reilly) i te un fill, Richard i està embarassada d’ un altre.

Un tercer fil el marca Clarissa Vaughan (Meryl Streep), viu en Nova York a finals del segle XX i està aparellada amb amb Sally (Allison Janney), la seva companya.

Les tres dones pateixen dubtes existencials i inestabilitat emocional.

Virginia despès de dues temptatives de suïcidi s’ endinsa en el riu ofegant-se i acaba amb la seva vida.

Laura deixa el fill a càrrec d’una veïna i es dirigeix a un hotel amb la finalitat de treure’s la vida a base de pastilles, a la fi s’ho repensa però al poc temps abandona la família i refà la seva vida en Canada com a bibliotecària.

Clarissa te un amic, Richard (Ed Harris) que te SIDA, aquest ha estat el pare de la seva filla Julia (Claire Daines) i desesperat per la seva situació es tira pel balcó.

Aquest home és el nen que Laura va abandonar cinquanta anys abans, la dona, ara una avia, rep la trucada de Clarissa anunciant-li la mort del fill i s’ instal.la uns dies en la casa.

 

images

COMENTARI

     Stephen Daldry és el director de “Billy Elliott”, un home provinent del món del teatre, que uneix projectes de qualitat amb un toc comercial; uns anys després repetirà èxit amb l’ esplèndida “El lector”.

En aquest film s’hi ajunten el guió de David Hare, la música de Philip Glass, una magnífica fotografia i actors d’ elit per crear un producte de qualitat.

Daldry lliga la vida de tres dones, en un mosaic, on les escenes paral·leles se superposen i es passa d’una a l’ altra historia, són tres moments, tres èpoques però un fil conductor, el llibre de Virginia Wolff Missis Dalloway i al seu voltant, l’ angoixa vital, el desequilibri emocional, la promiscuïtat i el desig cap el propi sexe, una incapacitat per trobar el lloc adequat en la vida i el suïcidi com sortida extrema i final.

Els personatges estan marcats per la insatisfacció, se senten turmentats i van a la recerca d’una vida plena que no aconsegueixen assolir, el temps que passa, les hores que es perden, les decisions que signifiquen una empremta de vida sobre la que no es podrà tornar a trepitjar.

Contemplem com les actituds dels uns reverteixen en els altres, Richard és el nen que contempla com la seva mare l’ estima però estima encara més viure una altra vida, assenyalat potser per aquest abandó, el trobem ja en la maduresa com un home malalt, desvalgut i depressiu.

La trobada de Laura amb Julia, que és la seva neta i l’ abraçada amb aquesta serà en realitat una senyal de redempció.

En el relat hi ha també una segona lectura, en realitat és Virginia Wolff la que escriu la narració sobre Missis Dalloway i Laura i Clarissa són a la vegada lectores de la novel.la i protagonistes de la mateixa. Les senyores Dalloway contemporànies no deixen de ser titelles en mans de Virginia Wolff, que aquesta mou a voluntat, els hi encomana els seus desequilibris i les salva quan pertoca. És el relat de tres dones marcades pel dubte i el dolor.

Laura en els anys cinquanta no pot consumar l’ afecte que sent per la seva amiga Kitty (Toni Collette), anys més tard la relació entre Clarissa i Sally ja és una cosa normal que no escandalitza a la societat.

El film parteix de la novel.la homònima de Michael Cunningham (1998) que guanyà el premi Pulitzer i Nicole Kidman obté l’ oscar a la millot actriu en el lliurament de l’ any 2002.

EL CAZADOR

the_deer_hunter-262693807-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Robert de Niro

              John Savage

              Christopher Walken

              John Cazale

              Meryl Streep

Any: 1978

Títol original: The deer hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic.

 

ARGUMENT

Un grup d’ homes treballen en una fàbrica, Stan (John Cazale), Michael Bronsky (Robert de Niro), Steven (John Savage), Nick (Christopher  Walken), Alex i John. Són amics i surten amb freqüència a caçar.

Steven es casa amb Àngela, una noia de família ortodoxa I tos els amics assisteixen a la boda, Nick I la seva promesa, Linda (Meryl Streep), són els padrins del casament, tot discorreix entre balls, cançons i alegria.

En la festa, Nick promet casament a Linda i Steve i Àngela beuen d’una copa, de la qual la tradició diu que si no es vessa ni una sola gota, els afortunats tindran sort en la vida però una gota s’ escampa i toca el vestit de la núvia.

Michael, Steven i Nick han estat cridats a la guerra del Vietnam i abans de marxar agafen ruta per practicar la seva gran afició: la caça. Michael mata un enorme cérvol i més tard tots celebren els últims moments de joia, bevent i tocant el piano en un bar.

Canvia el pla i l’ escena ens mostra Vietnam. Explosions, sang i foc. Un soldat llença una bomba en un amagatall on s’ oculten dones i nens, Michael dispara sobre una casa i un home surt envoltat en flames i convertit en una torxa vivent.

Michael, Nick i Steven són fets presoners pel Vietcong, els obliguen a jugar a la ruleta russa ,després que un soldat vietnamita es voli el cervell. En un moment donat, Michael i Nick s’ apoderen de les armes, maten als seus captors, alliberen a Steven, empresonat, i escapen.

Un helicòpter nord-americà, els intenta rescatar, Nick pot pujar-hi però Michael i Steve cauen des de l’ aparell al riu. Steven es colpeja en les cames i queda malferit.

Nick arriba a Saigon, un món sòrdid, ple de gent ,prostitució i misèria. Encara en estat de shock, un dia va a una casa d’ apostes on juguen a la ruleta russa, comença a arriscar els diners.

En tant, Michael és repatriat , torna a Estats Units, es troba amb Linda i inicia una relació amb la noia. Retroba als amics i intenta fer vida normal però hi ha un pes sobre seu i viu marcat pel passat, els records i la guerra.

Steve ha perdut les cames i esta internat en un hospital per a veterans de guerra, els amics es reuneixen i tornen a anar de cacera. Però ara Michael no es veu amb cor de disparar al cérvol i li perdona la vida.

Steve rep sovint quantitat de diners des de Saigon, Michael sospita que és un sou que envia Nick i que aquest esta viu. Quan ja les tropes americanes marxen i la guerra s’ acaba, Michael torna a Vietnam i busca al seu amic.

El porten a una casa d’ apostes on es juga a la ruleta russa, el premi sempre són els diners, la derrota és la mort. Nick ha quedat trasbalsat per les seves experiències en la guerra i és dedica a jugar a la ruleta russa, sembla que res l’ importa. Michael vol rescatar-lo i portar-lo de nou a casa i per convence’l juga amb ell. El primer tret no porta bala i Michael es salva, el segon, quan Nick sembla que recorda alguna cosa i reconeix a l’ amic, esclata i mata al noi.

Michael torna a Estats Units, tos els amics es reuneixen el dia de l’ enterrament de Nick i brinden per ell.

thedeerhunter2

COMENTARI

Cimino relata una història d’ amistat i com aquesta es trenca per culpa de la guerra. Estem davant un film que explica tant l’ horror de la contesa com el valor de l’ amistat i la frustració i l’ atordiment d’una generació.

La pel·lícula passa per tres fases que defineixen el seu esdevenir. Una primera part marcada per la llarga escena del ball, després del casament de Steve. És l’ antesala per mostrar les imatges de la guerra, el contrast entre la festa i les seqüències on es mostra la violència de la guerra són brutals.

La segona part és la de l’ espant. Els protagonistes baixen al cor de les tenebres, als inferns. Els tres amics, ara estan presoners i en una situació límit. Els vietnamites els obliguen a jugar a la ruleta russa, els tres homes escapen però amb diferents conseqüències. Michael, el més fort , torna sa i estalvi, Steve queda convertit en un invàlid, Nick pertorbat, resta en Saigon i és converteix en un professional que aposta a la ruleta russa. Els homes normals s’han convertit en monstres.

La tercera part és el retorn. Ara Mike, Nick i Steve cada un a la seva manera són homes destruïts ,plens de traumes físics i psicològics, han perdut la innocència. Abans d’ anar a la guerra, aquesta era un joc, quan hi estan un horror, després un trauma.

Michael torna a Vietnam per recuperar al seu amic però també per matar als seus fantasmes.

“El caçador” és una de les primeres pel·lícules que mostra tot allò repulsiu de la guerra del Vietnam i fa que els americans comencin a alliberar el seu sentiment de culpa.

La cinta proposa una metàfora entre el caçador que mata cérvols, l’ home sol front la natura, l’ home  que es te que enfrontar sol a la seva vida i que mata gratuïtament. Primer en la cacera amb els animals, terrorífica escena de la mort del cérvol, que mira ,agonitzant, amb els seus grans ulls, després és la cacera humana.

L’ atzar disposa les vides. Michael mata al primer cérvol, perdona al segon, com un demiürg disposa de les vides alienes. Al igual la ruleta russa és també un joc d’ atzar en el que pots viure o morir, igual, també que la guerra. L’ atzar construeix o enderroca les nostres vides.

Michael torna a Saigon, a l’ infern, potser amb la voluntat de reparar allò que ha fet, salvar a l’ amic i salvar-se a si mateix però ja no és possible.

Tot i així, el director obre un pas esperançador. Nick ha mort trastornat, els amics es tornen a reunir i brinden, el pas del temps, els esdeveniments que els han canviat no han pogut separar-los.

EL BAILE DE AGOSTO

El_baile_de_Agosto-687547407-large

 Director : Pat O’ Connor

Actors: Meryl Streep

              Michael Gambon

              Catherine Mc Cormack

              Kathy Burke

              Brid Brennan

              Sophie Thompson

Any: 1998

Títol original: Dancing at Lughnasa

Nacionalitat. Irlanda

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    En Ballybeg, un poble del camp irlandès, hi viuen cinc germanes, Kate (Meryl Streep), és la més gran, una dona creient i puritana, que es guanya la vida com a mestra, Christine (Catherine Mc Cormack), és la més jova i te un fill, Michael, sense estar casada, Rose (Sophie Thompson) és un pel retardada i simple, Agnes (Brid Brennan) i Maggie (Kathy Burke) completen el grup.

Totes va a rebre a Jack (Michael Gambon), és l’ oncle, que ha estat capellà i retorna després d’ anys exercint el seu ministeri en Àfrica.

Al poc temps apareix Gerry, és el pare del nen, un home sense ofici ni benefici, que li promet una bicicleta al fill i que vol marxar a la guerra d’ Espanya per lluitar contra Franco.

Les dones viuen amb les seves petites il·lusions, no sempre correspostes; Kate és acomiadada de l’ escola, Christine intenta , sense sort, refer la seva vida al costat de Gerry, Rose somnia amb Danny Bradley, un poca vergonya que la pretén, Agnes viu trista i abstreta, Maggie treu força dels records del passat.

La seva feina es correspon a teixir amb les pròpies mans, quan tot es mecanitza, Christine troba feina en la fàbrica propera, Rose i Agnes marxen cap a Londres on viuran dissortadament fins a la mort, Maggie es fa càrrec de la casa i Gerry és ferit en la guerra d’ Espanya.

Michael, quan creix, fa els possibles per sortir de l’ entorn però sempre recordarà l’ estiu en Ballybeg, les tristors i les alegries.

48629

COMENTARI

Pat o’ Connor roda aquest film, basat en l’ obra teatral de Brian Friel, recentment traspassat en el’ any 2015 i escrita en 1990.

Es tracta d’una sensible evocació de l’ activitat de cinc germanes en l’ estiu de 1936.

El relat el contemplem a través de la vida i els ulls del fill d’una d’ elles, Michael, i és ell qui postil.la l’ acció i tanca la narració.

Friel s’ implica en la psicologia de les cinc dones i les contempla amb un sentiment agredolç; són persones desgraciades, una d’ elles amb un fill de l’ amor, com diu la protagonista, i les quatre altres, plenes de somnis i esperances que no es compliran però també d’un grau de tristesa i solitud.

Friel enfoca ,tot i això, el relat en un moment de joia. Un estiu concret, el de 1936, en el qual el retorn de l’ oncle Jack i la presència de Gerry, el pare del nen, semblen donar un alè a la vida de les dones.

Malgrat una existència dura i desemparada, sempre hi ha instants de  goig i felicitat, ens diu l’ autor. Aquest moment  del ball, espontani, al que s’hi apleguen les cinc germanes, és tant, en la versió cinematogràfica com en les distintes versions teatrals, un moment màgic, els problemes s’han deixat de banda i segueix un esclat de vida, la solidaritat, l’ alegria i la força reviuen i es fan patents. La dansa ho pot tot.

Més enllà d’ aquest moments exultants i plens d’ emoció, la nostàlgia i la tristesa envaeixen el relat, les dones són fortes i es mouen per la necessitat de sobreviure però coexisteixen en un món endogàmic, on la repressió exercida per la religió i les frustracions pròpies d’una vida sense alternatives, floreixen.

Estem en un transit, un món vell s’ acaba i un de nou arriba, la industrialització i la mecanització substitueixen el treball fet a mà però Michael tanca el relat sense marges per l’ esperança: Christine treballarà, infeliç, en la fàbrica, Rosa i Agnes moriran desvalgudes en la gran ciutat.