LA CUMBRE ESCARLATA

La_cumbre_escarlata-936865881-large

Director. Guillermo del Toro

Actors: Mia Wasikowska

               Jessica Chastain

               Tom Hiddleston

               Charlie Hunnam

Any: 2015

Títol original: Crimson Peak

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Edith Cushing (Mia Wasikowska) viu en Buffalo (Estats Units) amb el seu pare Carter, en un ambient burgés i elegant, es pretesa per Alan Mc Michael (Charlie Hunnam), un metge que s’ inicia però el seu món es veu pertorbat per l’ arribada de Tom Sharpe (Tom Hiddleston), un home que intenta li financin el seu invent, una màquina per extreure argila i ve acompanyat de Lucille (Jessica Chastain), la seva germana, una dona que toca el piano i que posseeix un halo de misteri.

En tant, Edith es veu espantada per la presència del fantasma de la mare, morta anys enrere, que la reconvé sobre el perill que li pot suposar el cim escarlata.

Carter rebutja finançar l’ invent de Tom a qui considera un oportunista que ja ha presentat el seu projecte en diverses ciutats europees sempre amb resultats fallits.

Edith i Tom s’ enamoren però el pare de la noia compra la voluntat de l’ home per que abandoni a la filla i marxi lluny, Tom accepta però l’ amor que sent per Edith és més fort i la parella decideix marxar plegada a casa de l’ amant en Anglaterra, en la vella possessió d’ Allendale Hall però poc abans de la partida Carter, el pare de la noia, és assassinat.

Tom i Edith arriben a la mansió, allà Edith troba la rebuda freda i quasi hostil de Lucille, la germana de Tom. En la seva estada, Edith creu veure la presència del fantasma d’una dona, Elia, que la reconvé sobre els misteris de la casa i sobre el cim escarlata; Edith s’ assabenta que aquest és el nom que li atribueixen a l’ argila quan s’ amuntega per sobre la neu.

La noia inicia esbrinaments i es fa amb una gramola en la que hi troba gravacions antigues, en elles descobreix que Tom ha estat casat amb altres dones i com aquestes han estat assassinades per quedar-se amb la seva fortuna.

Mentre, Edith intenta escapar de la mansió, arriba a ella, Alan, el metge amic de Buffalo, la seva presència no és ben rebuda i és agredit pels dos germans que es professen una estimació més enllà del seu parentesc.

Lucille és la incitadora de tota la trama i com Tom no es decideix a fer l’ últim pas i matar a la noia, es venja d’ ell i el mata. Les dues dones lluiten en un últim i desesperat combat a mort. La presència del fantasma de Tom distreu a Lucille i Edith la mata i fuig per sempre de la mansió amb Alan.

cumbre2_dg1e

COMENTARI

Després d’un temps entregat al cine de crispetes i més comercial d’ Hollywood, Del Toro torna al seu univers propi, en una producció personal però que no pot retreure’s dels seus tics per arribar al gran públic.

Del Toro s’ imposa en el relat romàntic i el seu complement gòtic. La història s’ inicia a partir de la narració amorosa entre els protagonistes i està més a prop de Jane Eyre que dels contes de terror.

L’ element bàsic amb que juga el director xilè, és l’ extrema bellesa de les seves imatges, el disseny i la posada en escena i la creació d’un univers personal i arquetípic.

La casa de Allendale Hall és decadent, sinistre i decrèpita, com el món que alberga en el seu interior, el sostre obert, per on cauen les fulles, els passadissos foscos, les portes que condueixen a espais secreta, un ascensor que descendeix als inferns, modelen l’ espai.

Tot te referents cinèfils i es recolza en “Rebeca” d’ Hitchcock o “En la caida de la casa de los Usher” de Poe/Corman, la casa sembla tenir vida pròpia i és un lloc malèfic.

Del Toro impregna imatges de gran atractiu que al mateix temps són repugnats; les boniques papallones que són fagocitades per les formigues, són la metàfora de la relació entre la innocent i candida Edith i els seus pertorbats companys d’ habitatge.

La pel·lícula es recrea també en l’ homenatge a altres relats: “Barba azul” o “The innocents”, com en aquesta última el centre de l’ acció són els fantasmes , reals o imaginats. Com en tota història gòtica, l’ amor, la maldat i la bogeria s’ apoderen dels protagonistes, la infància i el pas del temps hi tenen un paper protagonista.

Del Toro ubica moviments de càmera elegants i majestuosos. Li dona al film un segment de color propi del “giallo”, el vermell és el color primordial i es barreja i es confon amb el color de l’ argila, la terra i la sang, contrasten amb la blancor de la neu.

Tot és estètic i brillant però el director no pot suportar un cine d’ autor amb pocs dividends econòmics i ens ofereix uns vint minuts finals horrorosos, i mai més ben dit, de sang i fetge, sense cap contenció narrativa ni estilística i tot allò que ens ha inquietat i atemorit se’n va en orris. Tot es torna groller i innecessari, si be de nou Del Toro ens recompensa amb un enèrgic moviment de càmera final en picat que mostra la fugida per sempre d’ Alan i Edith de la mansió i uns minuciosos detalls en tant els títols de crèdit, que no s’han de perdre, tanquen els film.

MAPS TO THE STARS

 

Maps_to_the_Stars-875832462-large

 

Director: David Cronenberg

Actors: Julianne Moore

             Robert Pattinson

             John Cusack

             Mia Wasikowska

             Olivia Williams,

             Evan Bird

Any: 2014

Nacionalitat: Canada

Gènere: Drama

Subgènere: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

   Agatha (Mia Wasikowska) és una noia que arriba a Los Angeles amb ànim de provar sort en la meca del cine; lloga una limusina que condueix Jerome Fontana (Robert Pattinson), un actor que treballa de xofer, i gràcies a Carrie Fisher, aconsegueix feina d’ assistent en la casa d’ Havana Segrand (Julienne Moore), una actriu consagrada, que viu sota l’ estigma del suïcidi de la seva mare, Clarice Teggard.

En tant, assistim a la quotidianitat en la vida de Stafford Weiss (John Cusack), un terapeuta que escriu llibres i dona consells d’ auto ajuda en la televisió , la seva dona Christine (Olivia Williams) i el seu fill de tretze anys Benjie (Evan Bird), un noiet cregut i malcarat, ple de mal humor i addiccions.

Stafford i Olivia viuen plens de secrets, en realitat Agatha és filla seva i germana de Benjie, de petita va incendiar la casa i ara pateix un cos xacrat per les cremades, ha estat ingressada uns anys en un manicomi i ara és rebutjada pels pares.

Per la seva part, el matrimoni guarda un altre secret, la parella són germans, separats de petits, es van trobar i es van casar sense saber el seu parentesc.

L’ acció és desenvolupa des de la vacuïtat al drama; Benjie, que se sent postergat en la seva última pel·lícula per Roy, un altre actor juvenil que li roba les escenes, el mata . Havana s’ho munta amb Jerome, que s’ ha convertit en amant d’ Agatha, aquesta ho veu, i quan Havana li recrimina la seva poca dedicació a les feines de la llar, la noia li obre el cap.

Benjie ha estat detingut pel seu crim però s’ escapa i va a trobar a Agatha, els dos germans, superats pels esdeveniments es prenen un munt de pastilles i se suïciden.

 

mAPS i

 

COMENTARI

     Cronenberg retrata amb agudesa, nuesa i crueltat el món d’ Hollywood al que pertany.

Estem davant una faula amarga, plena de personatges egòlatres, pretensiosos, plens de vanitat, incapaços de mirar al seu voltant i de posar-se en el lloc de l’ altre.

El director canadenc filma una història coral, en la que treu a la superfície, l’ epidermis del món del cine, la superficialitat i la immaduresa que rodeja a les estrelles d’ Hollywood.

Estem davant un verdader film de terror, doncs els personatges són monstres que per si fos poc, es troben constantment amb els seus propis fantasmes.

Cronenberg juga amb les possibles similituds amb la realitat; Benjie és un retrat de l’ inestable Macaulay Culkin que agafà fama de nen per “Solo en casa”; Havana i el fantasma de la mare, Clarice Taggart, voregen les relacions de Lana Turner i la seva filla Cheryl Crane.

Tots els personatges són repel·lents, menteixen als altres i és menteixen a si mateixos; Stafford, un guru de l’ auto ajuda, ple de conflictes amb si mateix, Habana tan cruel i cínica que és absolutament feliç quan coneix la mort de Micah, el fill de l’ actriu a la que podrà substituir per culpa de l’ accident. Habana es mostra també insensible quan lliga sense cap mirament amb l’ amant d’ Agatha, la seva assistent.

Benjie és un nen malcriat, sense límits, aclaparat als tretze anys pel sexe i les drogues, que juga a humiliar i a matar, primer un gos, després a un ser humà, sense comprensió d’on estan el límits dels seus actes.

Agatha es vol redimir del mal causat al provocar intencionadament un incendi però és rebutjada i expulsada de la casa familiar.

Totes les relacions estan basades en la mentida, en semblar i no en ser, en cercar l’ èxit, la fama, la popularitat, el triomf….menyspreant la capacitat d’ estimar i de actuar amb honestedat.

Són gent atrapada pel seu passat, Havana, veu constantment el fantasma de la mare que l’ assetja, tot està marcat pel record mal assimilat del preterit, la solitud, la bogeria, l’ incest i la mort. La sàtira sobre Hollywood es torna tragèdia cruel.

Cronenberg ja ens te acostumats en tots els seus films a un punt de sang i violència, aquí està un tant moderat en aquest sentit, tot i les cruentes escenes en que Benjie mata a Roy en qui veu el fantasma del passat o quan Agatha colpeja repetidament i amb acarnissament a Havana fins a matar-la.

La visió del director canadenc concorda amb la seva cinematografia, alteracions de la ment, fluids que es traspassen , contagi… en realitat una visió descarnada i pessimista del ser humà, que aquí és vincula al món del cine.