INSTINTO BÁSICO

 

Director: Paul Verhoeven

Actors: Sharon Stone

              Michael Douglas

              Jeanne Tripplehorn

              George Dzundza

              Leilani Sarelle

Any: 1992

Títol original: Basic instint

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: erotisme

 

ARGUMENT

Johnny Boz, una antiga estrella del rock esta en l’ habitació amb una dona rossa, és mouen rítmicament en tant realitzen l’ acte sexual, ella li lliga les mans a la capçalera del llit, posteriorment s’ abalança sobre l’ home i el ganiveteja amb una pica de gel.

Nick Curran (Michael Douglas), un policia que s’ esta desintoxicant de la seva addició a l’ alcohol i les drogues i el seu amic Gus (George Dzundza) són els agents encarregats d’ iniciar la investigació i buscar a l’ assassina.

Nick visita a Catherine Tramell (Sharon Stone), l’ amant de John, aquesta és una dona sensual i cínica, que enceta un flirteig amb el policia. Catherine viu amb Roxy (Leilani Sarelle), una companya seva amb la que sosté una relació que va més enllà de l’ amistat. La noia és escriptora i psicòloga i acaba d’ escriure un llibre en el que una assassina matava al seu amant amb una pica de gel.

Ella pensa que cap criminal seria tan estúpid de imitar en la realitat allò que ha escrit i que algú li ha copiat el mètode. Ara escriu un nou llibre sobre un policia que investiga un crim i la dona que l’ ha comès el mata.

Per la seva banda Nick ha trencat la relació que l’ unia a Beth Garner (Jeanne Tripplehorn), una companya del cos de policia que exerceix de psicòloga.

La relació entre Nick i Catherine va a més i es converteixen en amants, la dona es comporta amb gran fogositat en el llit i lliga al seu parternaire, com ho havia fet l’ assassina amb John però no es produeix cap acte violent.

Roxy, l’ amiga de Catherine ha estat presenciant l’ escena amorosa i no pot evitar un grau de gelosia contra el policia. Quan Nick va a recollir el seu vehicle en l’ aparcament un cotxe intenta atropellar-lo. Nick munta en el seu propi automòbil i el persegueix, fins que Roxy, l’ ocupant, es despenya per un barranc i  mor instantàniament.

Nick fa nous descobriments i coneix que Catherine i Beth havien estudiat plegades en la facultat de psicologia i Catherine li explica que Beth tenia la costum de disfressar-se com ella i utilitzar perruques rosses per semblar-s’hi.

En un punt de  la investigació, Gus, el policia amic de Nick és atacat al sortir de l’ ascensor per una dona encaputxada i amb un punxó del gel que l’ executa. Nick va darrera en ajuda de l’ homicida, quan apareix Beth; Nick creu que la dona va armada, cosa que no és certa, li dispara i la mata. En els voltants troben una perruca rossa i un punxó per la qual cosa pensen que Beth ha estat l’ assassina i donen el cas per tancat.

Nick i Catherine continuen la seva relació sense més entrebancs però quan els dos estan en el llit, la càmera baixa fins a terra i ens mostra com la dona guarda a sota un punxó del gel.

 

COMENTARI

Verhoeven realitza un thriller policíac, eròtic i força tòrrid, ple de sexe més o menys explícit. Probablement des de “Fuego en el cuerpo”, Hollywood no havia llençat un producte tan suposadament atrevit i permissiu.

L’ epicentre del film el marca la personalitat de la protagonista: sensual, inquietant, lúbrica… Catherine, excepcional Sharon Stone que es guanya el cel dels mites eròtics contemporanis. És una dona promiscua, sense prejudicis sexuals, càlida amant, una autèntica bomba carnal que atrapa als homes i que pot ser una assassina.

És el prototip, en els anys 90 i amb sexe, de l’ antiga dona fatal, ella pren la iniciativa amb els homes, els porta al seu cau, els manipula i els fa servir com titelles pels seus interessos.

El marc eròtic i sexual serveix per esbrinar una intriga policial i mantenir obert el suspens.

Es tracta bàsicament d’un cas de doble personalitat. La lasciva Catherine es pot convertir en una assassina sense pietat dels seus amants, o potser és Beth, la dona que te una fixació per Catherine i es disfressa com ella, la criminal.

Quan pensem que el film ja ha desxifrat l’ enigma, l’ última escena dona una nova volta de rosca, quan contemplem la pica del gel sota el llit de Catherine.

Abandonarà la dona el seu macabre ritual o encisada i enamorada de Nick es reconvertirà en una persona convencional i deixarà d’ exercir com a mantis religiosa.? O portarà el guió del seu llibre fins les últimes conseqüències?.

 

En qualsevol cas Catherine es converteix en un paradigma de la dona alliberada, sense prejudicis sexuals, independent i dominadora del mascle.

El contingut eròtic del film, l’ hàbil guió de Joe Eszterhas , la desinhibició sexual dels protagonistes i el volum eròtic del personatge de Sharon Stone, fan del film un gran èxit de públic i alguna de les seves escenes queden gravades com icones del moment com quan Catherine sense roba interior esta sent interrogada pels policies i creua les cames, libidinosament, davant d’ ells.

 

WALL STREET

wall_street-224965061-large

Director: Oliver Stone

Actors: Michael Douglas

               Charlie Sheen

                Daryl Hannah

                Terence Stamp

                 Sean Young

                  Martin Sheen

Any: 1987

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

Bud Fox (Charlie Sheen) és un operador de bolsa que treballa en Wall Street i aspira a triomfar en el món dels negocis.

Es presenta davant Gordon Gekko (Michael Douglas), un dels més prestigiosos taurons financers, per fer-se valer i li dona una informació confidencial: Blue Stars, l’ empresa en la que treballa el seu pare, ha guanyat un plet que l’ exculpa d’ un accident i això li permetrà augmentar la flota i les accions pujaran.

Gekko se’l creu i encomana la compra d’ accions. Fox es guanya la confiança del magnat, realitza algunes operacions que afavoreixen a

Gekko i aquest l’ acaba introduint dins el seu món social, li presenta a la seva dona, Kate (Sean Young) i a alguns amics com Darien (Daryl Hannah), amb qui el noi comença a sortir i la fa la seva amant.

Fox, a partir del tutoratge de Gekko, ascendeix meteòricament i es converteix en un broker al que tot li somriu, prospera i guanya diners.

Gekko es dedica a comprar companyies, les rendibilitza, elimina la burocràcia , els grans sous dels executius ineficients i reclama la necessitat de l’ ambició com eix del triomf.

Fox vol reflotar i fer eficaç la companyia del seu pare, Carl (Martin Sheen) , s’ entrevista amb Gekko i li proposa un programa de millor gestió que pugui significar l’ expansió de la companyia i més beneficis.

Carl és un dirigent del sindicat de l’ empresa i rebutja el projecte perquè entén que sols esta fet pel lucre de Gekko. En realitat l’ home de negocis vol especular amb l’ empresa i enfonsar-la, perquè per a ell el joc és guanyar diners i no l’ importa la gent que anirà al carrer.

Fox se n’ adona que esta sent manipulat i es vol oposar als designis de Gekko, això fa que intenti salvar la companyia oferint-la a Larry Wildman (Terence Stamp), un altre home de negocis, enemic de Gekko, que compra la societat, amb l’ acord dels sindicats.

Les informacions confidencials que maneja Fox fan que les accions de la companyia pugin i el seu tripijoc perjudiqui a Gekko.

Aquest entén que Fox l’ ha traït i trenca la relació amb ell. Denunciat per les pràctiques fraudulentes que ha portat a terme, potser Fox tindrà que anar a la presó però és probable que d’ allà surti com un home regenerat.

 

 wallstreet2_560

 

COMENTARI

Oliver Stone, realitza un clàssic del cine de denúncia. Retrata el món de Wall Street, el món dels negocis, les finances i l’ opulència. Allà on no compten els sentiments ni les persones sinó tan sols els diners i els beneficis.

D’ allò general, Stone camina fins allò particular. Gekko és el gran tauró dels negocis, l’ important per a ell és el benefici, allò secundari les trampes i els jocs bruts necessaris per arribar als objectius.

El director ens presenta al personatge ja de principi, quan aquest explica que si vols un amic, et compres un gos o quan contempla des del seu luxós vehicle a un indigent i a un elegant home de negocis i manifesta: “no em diguis que la diferència entre els dos esta en la sort”.

L‘ Ambició i la cobdícia són les senyes d’ identitat d’ aquest home. Amb el seu retrat, Stone dibuixa les característiques del capitalisme fi de segle: un sistema depredador que no fa concessions, ple de ferocitat i ardits, que accepta als triomfadors i rebutja als perdedors.

Gekko afirma amb coneixement de causa: “nosaltres fem les normes, la guerra i la pau. No som una democràcia, som un mercat lliure.

El director realitza un thriler en el que juga a amistançar i després enfrontar als protagonistes. L’ ambició i els diners són la causa de la separació moral entre pare i fill. El pare, un home honest, que creu en allò que fa. El fill, algú que sol entén el llenguatge del lucre.

Quan Fox ho reconsidera, decideix que ell com a persona és més important que els diners que pugui guanyar , atrau l’ orgull i l’ estimació del pare i aconsegueix reconciliar-se amb el seu progenitor.

En realitat, el pare i el fill escenifiquen la llei de la lluita de classes, sindicalista conscienciat, l’ un, tauró de les finances, l’ altre.

Stone mostra l’ ascens i caiguda de Fox, com lluita per fer-se un lloc en el sol, com es converteix en el pupil preferit de Gekko i com el traeix per

abraçar nous ideals però com aquests els porten a pagar un alt preu: ser rebutjat per la classe social que l’ havia enlairat.