TACONES LEJANOS

 

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors. Victoria Abril

               Marisa Paredes

               Miguel Bose

               Míriam Díaz Aroca

               Feodor  Atkine

Any : 1995

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Becky del Paramo (Marisa Paredes)és una diva de la cançó. Després de la mort del seu segon marit, marxa a fer les amèriques i deixa la seva filla en terra i en el seu nou destí es relaciona amb Manuel (Feodor Atkine), un periodista.

Al cap dels anys, convertida en una figura torna a Espanya i allà es retroba amb Rebeca (Victoria Abril), la seva filla, que s’ ha casat amb Manuel, l’ antic amant de la mare , que ara és director d’ una cadena televisiva.

Una nit van tots plegats a contemplar l’ espectacle de “Letal” (Miguel Bosé), un transvestit que imita Becky. Rebeca va als camerinos i allà Letal fa l’ amor amb la dona. Al cap d’ un temps Manuel mor assassinat, la policia i un jutge, Domínguez, inicien la investigació.

Les sospitoses de l’ assassinat són Isabel (Míriam Diaz Aroca), una locutora de la televisió que era la seva amant, Becky, que també va estar en la casa i s’ ha tornat a relacionar amb el seu antic estimat i Rebeca, la qual explica que quan va arribar a la casa ja va trobar mort a Manuel.

Les tres dones neguen haver comés el crim.

Rebeca és inculpada i ingressa en la presó però al cap d’un temps, gràcies a les gestions del jutge, torna al carrer però s’ assabenta que ha quedat embarassada de la seva relació amb Letal.

A requeriment del jutge, Rebeca torna al cabaret per contemplar el nou espectacle del transvestit. Quan entra en el camerino descobreix que el jutge Domínguez és en realitat Letal i aquest la demana en matrimoni.

En tant, Becky ha tingut un infart després d’ una actuació, agonitzant en l’ hospital li declara al jutge que ella ha estat l’ assassina i exonera a la seva filla.

Quan a punt de morir demana un confessor, li explica que ha mentit per salvar a la filla, la verdadera culpable. Becky expira mentre Rebeca l’ abraçà en el llit de mort.

 

 

COMENTARI

Almodóvar deixa la comèdia esperpèntica i grotesca per traslladar-se de ple al melodrama.

La pel·lícula planteja la dualitat d’un personatge, qui és i qui vol ser. El jutge Domínguez és durant el dia el braç de la llei i durant la nit un transvestit desmanegat i ple de plomes.

Com en moltes pel·lícules d’ Almodóvar, realitat i ficció xoquen, en els dubtes identitaris i en la voluntat de ser qui no s’ és.

Però el tema principal del film, deutor del melodrama desbocat, és la relació entre una filla dominada sempre per la personalitat de la mare, que ha viscut subalterna a la seva ombra , que mai s’ ha sentit estimada i la progenitora, una dona forta i triomfadora que ha abandonat a la noia per aconseguir l’ èxit i que fins i tot quan torna, li pren el marit, que ha estat el seu amant i reincideix en l’ escomesa.

Mentre la filla se sent abandonada, la mare esclata plena de sentiment de culpa, volen rescabalar el seu passat i fer-se perdonar. Com millor sinó que, acusant-se d’ un crim que no ha comès per desvincular a la filla del delicte.

En tant la mare està a les portes de la mort, Rebeca recorda la seva infantesa, quan el so dels talons de les sabates de la dona en la llunyania, feien recognoscible la seva presència o absència , l’ afecte o el desafecte, la tendresa o la fredor que després marcarien el temps vital de la noia.

En una de les seves creacions menys aconseguides, a Almodóvar se li va la mà en el melodrama, faltat de sentit de l’ humor, desvinculat dels elements de comèdia que l’ han identificat, s’ acaba creient en excés la pròpia obra, que redunda en els efectes propis del serial, sense desmitificar-lo.

El millor de la funció és l’ actuació de Miguel Bosé, com Jutge Domínguez/Letal i la cançó “Piensa en mi”, que en la veu de Luz Casal, enarboren magistralment tant Becky com el transvestit i per fi el número musical de les recluses , encapçalades per Bibi Andersen en el presidi.

LA REINA MARGOT

La_reina_Margot-744634336-large

 Director. Patrice Chereau

Actors: Isabelle Adjani

             Daniel Auteil

             Jean Hugues Anglade

             Vincent Perez

             Virna Lisi

             Miguel Bosé

             Dominique Blanc

               Pascal Greggory

               Jean Claude Brialy

Any: 1994

Títol original: La reine Margot

Nacionalitat: França

Gènere: Drama històric

 

ARGUMENT

Les lluites entre cristians i hugonots (protestants) s’ estenen en França des de fa anys. En 1572 governa el país el rei Carles IX (Jean Hugues Anglade) amb l’ anuència de la reina mare Catalina de Mèdici (Virna Lisi) mentre en la cort hi viuen els germans del rei: Enric d’ Anjou (Pascal Greggory) i Margarida de Valois –Margot- (Isabelle Adjani).

Decidits a cercar la pau amb els hugonots i en funció de la raó d’ estat, es decideix el casament de Margot amb Enric de Navarra (Daniel Auteil), un príncep protestant, la parella es casa sense conèixer-se i sense amor i Margot continua en braços dels seus amants com el Duc de Guisa (Miguel Bosé).

La princesa surt amb la seva fidel Henriette de Nevers (Marguerite Blanc) a donar un tomb per la ciutat, tapada amb una màscara i coneix a La Mole (Vincent Pérez), un Jove protestant que ha vingut a fer fortuna a Paris i amb qui fa l’ amor.

El casament no ha apaivagat els odis i rancors entre les dues faccions, l’ atemptat contra Coligny (Jean Claude Brialy), cap dels hugonots, fa pensar en una revolta d’ aquests, així que des de la cort es donen instruccions per acabar amb la vida de tots els enemics. Una gran ràtzia te lloc tant en palau com en la ciutat i sis mil hugonots són morts en la nit de sant Bartomeu.

Margot defensa a Enric de Navarra i li salva la vida però no pot evitat que aquest sigui obligat a abjurar de la seva religió i a convertir-se al catolicisme.

En una cacera, tot està disposat per assassinar al Navarra, en tant els hugonots supervivents preparen el terreny perquè aquest escapi però el rei Carles és atacat per un porc senglar i Enric li salva la vida, això fa que el rei, agraït, li prengui confiança i li doni amistat.

Mentre, Margot s’ ha retrobat amb La Mole, a qui ha convertit amb el seu amant.

La reina Catalina i la facció catòlica preparen una nova trampa a Enric i deixen en la seva habitació un llibre amb verí, amb les tapes enganxades, al mullar les pàgines per passar-les, el verí s’ inocula però no és el Navarra qui cau en el parany sinó el rei Carles, el qual resulta enverinat i mor lenta i cruelment.

Margot li demana, que abans de la mort, preservi la vida de la Mole, que ha estat detingut, però el noi és assassinat pels catòlics davant la desesperació de l’ amant.

Enric escapa a Navarra on és acollit com a rei i retorna al protestantisme, mentre Margot, sense alternativa i sense amor li segueix els passos.

El germà de Carles és proclamat rei com Enric III.

 

 VIRNA LISI

 

COMENTARI

     Patrice Chereau va ser abans que res un dels grans directors teatrals i operístics de França, un mestre de la posada en escena. La seva obra cinematogràfica que s’ estén a quasi una dotzena de films és menys coneguda i aquesta i ”Intimacy” en 2001 són les obres que obtenen més repercussió.

Aquí disposa de tots els recursos per tirar endavant una obra de prestigi, una escenificació històrica que és a més un autèntic serial ple d’ intrigues, amor, passió, odi i venjança.

Chereau explica la massacre dels hugonots a mans dels catòlics en el transcurs de les guerres religioses de la França del segle XVI.

El director francès mostra l’ animadversió entre catòlics i protestants, més enllà de les diferències sobre aspectes espirituals, es tracta d’ una pugna pel poder.

La intolerància i la intransigència religiosa tenen ampli recorregut, cada una dels bàndols pensa estar en possessió de l’ única veritat i en mig de les lluites fratricides, dos nobles de sang reial, Margot i Enric, són utilitzats en funció de la raó d’ estat, són unes víctimes més dels interessos de l’ entorn.

Proper al relat de Romeu i Julieta, Margot, la princesa catòlica, s’ enamora d’un plebeu protestant i malgrat el seu amor i la seva voluntat per salvar-li la vida, aquest és assassinat sense compassió. L’ amor no pot triomfar per sobre el poder, la religió, i els interessos d’ estat.

Chereau li dona al film un to d’ extrema bellesa, un to pictòric, mestre de la posada en escena, contemplem grans seqüències plenes de magnificència, on observem tota la pompa de l’ estat i també tota la capacitat de mort , sang i venjança de que disposa aquesta mateixa institució.

Grans quadres són el casament de Margot i Enric, la cacera del porc senglar en el bosc, la matança dels hugonots, l’ agonia i mort del rei Carles i definitivament la tristesa que emana de Margot, d’ esquena, vestida de blanc, davant les despulles de l’ amant.

Grandiosa producció que disposa de mitjans tècnics i econòmics que complementen el talent narratiu.

Chereau, no sols és brillant en la forma sinó que realitza un dibuix psicològic dels principals protagonistes: la reina Catalina, l’ harpia en l’ ombra, una Virna Lisi en les acaballes de la seva carrera però encara brillant i seductora, el dèbil i vel·leïtós rei Carles, el malvat i ambiciós Enric d’ Anjou i darrera de tot i de tots, un afecte malaltís i ple de promiscuïtat, un amor entre gent de la mateixa sang que acaba resultant letal.

La pel·lícula guanya en 1994 cinc premis Cèsar del cinema francès i el guardó del jurat en el festival de Canes.