WEST SIDE STORY

 

 

Director: Robert Wise

Actors: Natalie Wood

              Richard Beymer

              George Chakiris

              Russ Tamblyn

              Rita Moreno

Any: 1961

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

En el West Side, un barri marginal de Nova York, dues bandes imposen la seva llei, d’un cantó els Jets, els nadius, formada per fills d’ emigrants polonesos i dirigida per Riff (Russ Tamblyn).

En l’ altre bàndol, els Taurons, el grup de porto- riquenys dirigits per Bernardo (George Chakiris).

Els dos grups s’ insulten, es barallen i s’ odien a mort. Quan es celebra un popular ball en el barri, els dos grups ètnics hi acudeixen, es menyspreen entre si i dansen amb els seus. Allà hi són presents Tony (Richard Beymer) , jove nord americà, i Maria, la germana de Bernardo, recent vinguda de Puerto Rico.

Els dos nois es coneixen, ballen i s’ enamoren, malgrat l’ oposició dels seus propis grups, que els separen. La relació entre la parella encara crea més enemistats i els dos bàndols es citen per mantenir una baralla.

En tant, Tony acudeix d’ amagat a la casa de Maria i la parella referma el seu amor. Maria li fa prometre al xicot, que farà de mitjancer en la lluita i intentarà separar als dos grups.

Quan  Riff i Bernardo estan barallant-se, apareix Tony, esforçant-se en separar-los però la seva intervenció és nefasta. Assaja evitar que Riff s’ abraoni sobre el seu oponent i Bernardo aprofita per matar al cap de la banda rival. Tony, enfurismat, perd els sentits, ataca a Bernardo amb un ganivet i també acaba amb la seva vida.

La notícia arriba a oïdes de Maria, el seu noi ha matat al seu germà. Tony va a veure-la i li explica el que ha passat, els dos nois renoven el seu amor i es prometen fugir plegats.

Quan Anita (Rita Moreno), la novia de Bernardo arriba, Tony escapa per la finestra i s’ amaga en la tenda del barri, a l’ espera de retrobar a Maria.

La presència de la policia impedeix a la noia anar a trobar al seu enamorat, així que envia a Anita a la botiga perquè li digui a Tony que l’ espera.

Rita troba en la tenda al grup de Riff, que l’ assetja i la vexa fins que la intervenció del propietari els fa fora.

Tony creu que “El Chino”, un noi de l grup ha matat a Maria per la relació que sosté amb ell, no és així i el dos amants es troben , just quan arriba “El Chino” que dispara sobre el Tony i el mata.

Quan els de la seva banda recullen el cadàver, s’hi ajunten els porto-riquenys, en la primera mostra de col·laboració i solidaritat entre ambdós.

Potser la mort de Tony no haurà estat inútil.

 

 

 COMENTARI

Musical, melodrama, amor, enfrontaments socials… són el conjunt de gèneres que ocupen a West side story com un dels films més èpics i captivadors de la història del cinema.

La pel·lícula tracta sobre les lluites entre bandes. Lluites racials, entre novaiorquesos, antics emigrants també, i porto-riquenys, entre blancs i morenos.

Lluites de classe. Entre grups ja assentats socialment i altres , el més pobres. En una de les cançons queda clar el futur que espera als nois, quan diuen : Amèrica et dona oportunitats, pots ser paleta o frega plats.

Lluites pel territori. Cada grup basa la seva força en dominar l’ espai territorial, també la cohesió els hi dona poder, en realitat són joves que necessiten afermar-se i que sense el grup no serien res, necessiten , com no, transgredir i qüestionar l’ autoritat.

Lluites de gènere. Els nois reprodueixen els valors dominants, les noies són elements passius que es tenen que sotmetre al dictat dels homes, el masclisme més elemental domina les relacions però les dones seran les úniques que demostren dos dits de front. Maria separant a les bandes sobre el cadàver de Tony i Rita intentant ajudar a la noia, tot i veure’s vexada per la banda contraria.

En el context de les lluites socials, neix l’ amor de dos nois de bàndols contraposats. És ni més ni menys que la història de Romeu i Julieta en el West Side i fins i tot la iconografia del film potencia la historia clàssica.

Les famílies enfrontades són aquí bandes, l’ escena del balcó és desenvolupa aquí en la part del darrera dels edificis del barri, l’ amor neix en el ball en el que els futurs amants només es veuen l’ un a l’ altre. La mort dels caps de les bandes (Montescos i Capuletos), desencadena encara més la tragèdia i desbarata l’ amor.

A la fi sobre els  morts hi ha un punt d’ esperança. Els dos grups arrepleguen el cadàver de Tony i se l’ emporten, la reconciliació podria ser possible. Però sabem que l’ esperança que cercaven els nois d’un temps i un lloc per l’ amor se n’ anat en orris, que no hi ha hagut un culpable assassí sinó que és l’ odi qui mata.

La càmera s’eleva sobre la desolació de l’ espai, ara buit.

La pel·lícula manté en alguna ocasió un to d’ autoparodia, quan la banda de Riff ironitza sobre els tòpics que els fan ser com són, malalties socials, pares maltractadors, falta d’ oportunitats, etc.

Tot això s’ explica a partir de l’ estètica del musical. En realitat els moviments rítmics, sincopats dels grups, a la recerca del domini, ja tenen alguna cosa de musical.

La posada en escena, la coreografia, la música de Bernstein i les cançons de Sondheim són un plus afegit que aporta emotivitat i poesia al conjunt.

La pel·lícula va guanyar deu oscars en 1961, incloent els de millor pel·lícula i millor director.

 

ESPLENDOR EN LA YERBA

 

 

 

Director: Elia Kazan

Actors: Warren Beatty

               Natalie Wood

Any: 1961

Títol original: Splendor in the grass

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bud Stamper (Warren Beatty) i Deanie Lomis (Natalie Wood) són dos joves que surten plegats i estan enamorats però pateixen la pressió dels pares que s’ oposen a la relació.

Bud depèn d’ un pare possessiu que vol dirigir la vida del fill,vol que estudií en l’ Universitat I pensa que el noi és el millor en tot.

Deanie està sotmesa a una educació tradicional,orientada a no lliurar-se al noi fins al matrimoni.

Bud, dèbil de caràcter, acaba acceptant les normes del pare , deixa a Deanie i se’n va a estudiar a Yale. La noia, incapaç de suportar la pèrdua,es deprimeix i acaba ingressant en un psiquiàtric, després d’ un intent de suïcidi.

Bud no és feliç en l’ Universitat i no estudia. El seu pare segueix disposat a imposar-li la seva manera de viure però quan arriba el crack borsari del 29, s’arruïna i es llença pel balcó.

Passats dos anys i mig Deanie surt curada del psiquiàtric i amb una promesa de matrimoni d’un altre pacient curat, però quan arriba a Kansas, el primer que vol fer és veure a Bud.

Aquest, empobrida la seva família per la gran depressió, treballa d’ agricultor i s’ ha casat amb una cambrera que va conèixer en temps universitaris.

El destí ja ha jugat les seves cartes i res tornarà a ser com abans.

 

COMENTARI

     Kazan sempre ha estat proper a portar al cine dels grans drames, uns relats que reclamen a autors com Tennessee Williams (Un tranvia llamado deseo) o John Steinbeck (Al este del eden). Ara és basa en el guió de William Inge amb el que aquest guanya un oscar. Inge és autor d’ altres adaptacions  al cine com “Picnic” o “Bus stop”

En “Esplendor en la yerba” Kazan retrata una història d’ amor fracassada, plena de lirisme i poesia on es manifesta l’ Amèrica dels anys vint; el món d’ “El gran Gatsby”, els precedents de la gran depressió americana.

L’ autor lliga la història al fracàs del somni americà. Ace , el pare de Bud, vol que el fill faci tot allò que al patriarca li ve de gust. És un home incapaç d’ escoltar, que vol complir els seus desitjos no realitzats amb el fill però no te en compte la seva opinió. Ace és algú aferrat tan sols als negocis i als diners que acaba amb la seva vida quan se n’ adona de la buidor que l’ envolta.

Els pares de Deanie eduquen a la noia en el puritanisme; conservadors, benintencionats, també volen el millor par a la filla però són presoners de les convencions de l’ època.

Kazan retrata l’ emocionant història d’ amor d’ tot allò que es pogut ser i no va ser. Com Bov claudica, com els dos joves, aliens al somni del seu amor, s’ adapten a noves vides i a noves persones, com el context social és més poderós que el seu amor.

Kazan te un altre referent en “Romeu i Julieta” i ens convida a escoltar el gran poema de Woodsworth que dona sentit al film: “Encara que ja res pugui tornar-nos l’ hora de el esplendor en l’ herba, de la glòria entre les flors, no hem d’ afligir-nos perquè la bellesa continua en el record.

L’ esplendor en l’ herba és el temps de la joventut, un temps únic, un moment de vida que al poc ja tan sols és record. La fugacitat dels bons moments, tot allò que s’ ha perdut que ja no tornarà.

 

LA REBELDE

inside_daisy_clover-702658298-large

 Director: Robert Mulligan

Actors: Natalie Wood

               Christopher Plummer

               Robert Redford

               Ruth Gordon

               Roddy Mc Dowall

               Katharine Bard

Any: 1965

Títol original: Inside Daisy Clover

Nacionalitat: USA

Genera: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

En 1936 Daisy Clover (Natalie Wood) fa quinze anys, viu amb la seva mare (Ruth Gordon), el seu pare va abandonar la llar set anys abans i també ho va fer, Glòria, la seva germana.

L’ afany de Daisy és triomfar com a cantant en Hollywood i envia un disc amb la seva veu a les productores. Un dia els estudis Swan la criden per fer una prova.

Allà la rep Ray Swan (Christopher Plummer), acompanyat de la seva dona Melora (Katharine Bard), la prova és un èxit i els productors inicien la promoció  de la jova promesa.

La noia és menor i ràpidament apareix Glòria, la germana, que es converteix en la seva tutora, la primera decisió que pren és tancar a la mare en un manicomi.

Ray i  Melora li creen a Daisy un perfil, una personalitat, que cali entre el públic. Daisy serà per als espectadors una noia òrfena, eixerida i riallera i li fan publicitat per que sigui una nova estrella. A la noia li creen un passat  nou, una biografia, i li expliquen que el seu passat autèntic ha mort.

En el transcurs del desvetllament, Daisy coneix a un actor, Lewis Wade (Robert Redford), s’enamoren i al poc temps es casen però el matrimoni és un fracàs, Wade és un jove actor admirat per moltes dones, les amants, entre elles Melora, proliferen i Daisy és tan sols un passatemps.

Daisy s’ha convertit en la novia d’ Amèrica però darrera la fama s’hi troba el desencís sentimental, la mort de la mare i la pressió del estudis. Daisy resta marcada per la depressió, Ray l’ acuita perquè acabi l’ últim film i la tracta despòticament.

Daisy, després d’un intent de suïcidi, engega el gas i la casa on viu explota, ella se’n va tal com va venir, sense res però lliure i feliç.

20266_3

 

COMENTARI

   Mulligan realitza amb ·La rebelde” una semblança del món d’ Hollywood. Ho fa a través de la història de Daisy Clover, una noia que aspira a ser estrella.

És un projecte que incentiva la mateixa Natalie Wood i s’hi poden contemplar elements autobiogràfics, recordem que la Wood va ser una estrella infantil i va treballar en el cine des dels nou anys. En tot cas Daisy representa a una noia de quinze anys quan l’ actriu en tenia vint i set en el moment del rodatge.

Daisy parteix del no res i és un símbol del somni americà però també una mostra del preu a pagar per acomplir aquest somni. De com les obligacions són superiors als beneficis.

Daisy canta i ho fa be, és convincent però li han creat una identitat, barreja d’ òrfena i pallasso, la cara bruta, el cor d’ or… no és una persona sinó un producte que s’ha de vendre.

Ray , el productor, és darrera el seu equilibri i educació, un monstre, algú sols interessat en els negocis i en els diners  que donarà cada pel·lícula.

El film mostra com es fabrica una estrella des del no res, com es modela una noia sortida del fang, com aquesta pot assolir el cim més alt gràcies al poder de la indústria d’ Hollywood.

Els magnats manipulen al seu gust, creen i desfan estrelles, i les utilitzen a la seva conveniència. Ray ho explica al final: ·La pel·lícula és una inversió a acabar, no m’hi importa el que passi després. Hi ha més noies com tu.”

Daisy ho rememora també en la seva exitosa cançó sobre el circ, es te que canviar simplement el circ pel cine, : “És un món meravellós fins que el veus entre bastidors i llavors te’n vols anar, no és real, és un engany”.

No és tan sols aquesta utilització allò principal, sinó que Daisy només hi troba decepcions al voltant. Tals com un actor guapo i ric que quan la conquista i s’hi casa, l’ abandona; Wade és algú enamorat de l’ amor però també lúcid, ell sentencia:  “El cine és allò que ens fa rics, triomfadors i infeliços”· o quan cataloga a la noia com “una petita captiva en la cascada dels dolços somnis”.

Daisy és l’ exemple de dona lliure i independent, algú allunyat dels oripells d’ Hollywood, rebel, lúcida i amb personalitat; quan te que doblar la seva pròpia imatge que s’ agita sense parar en la pantalla, entra en crisi i ja sols pot optar a la mort o al desdeny de la vida que l’ esta fent infeliç.

Com el suïcidi li resulta difícil ja que la vida d’una estrella esta sotmesa a interrupcions constants, una bona escena de comèdia, Daisy decideix abandonar el niu confortable i tornar al fang feliç del que va sorgir. L’ explosió de la casa darrera seu és l’ explosió d’un món antic , al que va pertànyer i al que ja no vol tornar.

Natalie Wood és doblada en el números musicals com ja li va succeir en West side Story.