EL LARGO Y CÁLIDO VERANO

the_long_hot_summer-398965020-large

Director: Martin Ritt

Actors: Paul Newman

              Joan Woodward

             Orson Welles

             Lee Remick

             Tony Franciosa

             Angela Lansbury

Any: 1958

Títol original: The long hot summer

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Ben Quick (Paul Newman) és acusat d’ haver cremat el graner d’un veí i és expulsat de la població.

Arriba a l’ estat de Mississipí, fent auto stop i el recullen dues dones: Clara (Joanne Woodward), una mestre d’ escola i Eula (Lee Remick), la seva germana. Eula està casada amb Jody (Tony Franciosa), pertanyen a la poderosa família dels Varner i sobreviuen entre la calor i l’ avorriment en un clima opressiu i ple de repressió.

Ben busca feina en la casa dels Varner i intenta que la família li arrendi una granja veïna. L’ arribada de Bill Varner (Orson Welles), el patriarca, trenca la pau familiar. És un home dominant, autoritari i dedicat de ple als negocis, el cacic del poble.

Quan Varner s’ assabenta de la presència de Ben, intenta expulsar-lo per la seva mala fama de piròman, però el noi es guanya la confiança de Varner, ven amb èxit uns cavalls de l’ home i aconsegueix un nou lloc de treball en el  magatzem. El seu ascens provoca un litigi amb Jody que se sent menystingut pel pare.

Varner vol un successor i pressiona a Clara perquè es casi amb un home instal·lat en la població: Alan Stewart, amb qui la noia manté una bona amistat però davant el poc entusiasme dels dos, li proposa  que l’ escollit sigui Ben, el nouvingut.

Ben prospera i es va posant al front dels negocis de Varner, substituint a Jody. Entén, amb la complicitat del cacic, que el seu futur com a nou cap passa per conquerir l’ amor de Clara.

En tant Billy te una amiga forta: Minnie (Àngela Lansbury) i pensa casar-se amb ella.

Clara no està per la feina del casori, no vol ser objecte de compravenda i malgrat l’ estima larvada que sent per Ben no vol com a marit un home que posa per sobre l’ amor, l’ ambició i les pròpies conveniències.

L’ actitud de Ben li guanya l’ enemistat de tots els membres de la família que se senten perjudicats. Jody intenta matar a Ben però aquest el convenç que en la casa arrendada ha trobat un antic tresor en monedes d’ or. Tot és un engany i les monedes són falses i les ha enterrat el mateix Ben.

Jody, amargat i ple de rancor es vol venjar en el pare. El tanca en el paller i el crema, però a última hora se’n penedeix i el deixa sortir. La població acusa a Ben i intenta linxar-lo, Clara se l’ emporta en el seu vehicle i el salva.

Ben, conscient de tot el que ha desencadenat la seva presència decideix marxar, ha passat un llarg i càlid estiu però ara Clara ha canviat d’ opinió, ha vist que Ben és capaç de renunciar per dignitat al món que li ofereix el pare i ara és ella qui vol estar al costat del noi i iniciar un futur plegats.

Paulie02

 

COMENTARI

Basada en una novel.la de William Faulkner, la pel·lícula desenvolupa un clàssic drama psicològic en l’ entorn de la societat rural i surenya.

El film esbossa el conflicte entre diverses personalitats oposades. Ben és un rodamón, que fuig d’ un lloc a un altre, acusat de piròman. La primera imatge, quan la càmera cau sobre el seu rostre, ja ens parla d’ un home individualista, orgullós i indomable.

És una persona  disposada a fer fortuna, un arribista, que fa mèrits a base d’ esforç i treball  per aconseguir l’ ascens social.

Ben és el nouvingut, el transgressor que ve a canviar l’ ordre establert en el món dels Varner, en principi és una amenaça per la comunitat, més tard, és aquell que estimula i provoca el canvi en un món tancat i opressiu

Bill Varner és el cacic. L’ home totpoderós fet a si mateix, que es deleix per tenir descendència i perpetuar el seu cognom. Un dèspota que creu que tothom te que tocar la música que ell fa sonar. Un pare que no s’ ha dedicat als fills i que sols els ha imposat la seva voluntat.

Clara és la dona forta però sotmesa a la pressió de l’ ambient, que la veu com una solterona en un medi ple de repressió. És també una dona intel·ligent i sensible que es llença en braços de Ben quan comprèn que ja es alguna cosa més que una peça d’ intercanvi.

Jody és el fill dèbil, l’ home que no assumeix la responsabilitat de portar endavant l’ hisenda, el noi que mai s’ ha sentit estimat pel pare. L’ intent criminal contra el patriarca els porta a la reconciliació.

Ritt presenta personatges solitaris, esquerps, marcats per l’ entorn i de vegades superats pèl conflicte. Les relacions ambivalents d’ amor –odi, les ambició i l’ ascens social en el context dels interessos de classe, marquen el ritme del drama.

Newman guanya el premi al millor actor en el festival de Canes per aquesta interpretació.

 

CIUDADANO KANE

Ciudadano_Kane-162628605-large

 Director: Orson Welles

Actors: Orson Welles

               Joseph Cotten

              Agnes Moorehead 

              Dorothy Comingore

Any: 1941

Títol original: Citizen Kane

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Charles Foster Kane (Orson Welles), un dels magnats de la premsa d’ Estats Units ha mort. L’ última paraula que va pronunciar va ser “Rosebud”. Un periodista inicia una investigació al voltant del personatge, volent esbrinar el significat de les últimes paraules que va pronunciar en vida.

A la mare de Kane li regalen una mina d’ or, a partir d’ aquí, el fill comença a fer fortuna. El seu desig és crear un diari i així ho fa: “The Inquirer” i realitza una declaració de principis sobre els continguts de la informació.

Però ràpidament, l’ afany de poder , el reconeixement i  la capacitat de manipulació s’ imposen per sobre d’ una informació veraç.

Casat  amb Emily, l’ enganya amb una altra dona, Susan (Dorothy Comingore). Quan vol iniciar una carrera política i presentar-se al càrrec de governador, el seu rival treu a la llum el seu adulteri i això li fa perdre les eleccions.

Kane, finalment es separa i es casa amb Susan, una cantant aficionada a qui li construeix un teatre d’ òpera i lluita per educar-li la veu perquè triomfi. La dona, aclaparada , intenta suïcidar-se i acaba abandonant a Kane.

citizen-kane-wallpaper-6

COMENTARI

La pel·lícula indaga en la vida de Charles F. Kane, de com amassa una extraordinària fortuna i de com acaba morint de solitud.

El film parla sobre la perversió del somni americà. Kane és el clàssic home fet a si mateix, que ben aviat es desdiu dels seus ideals.

Egoista, pagat de si mateix, els motius de la seva vida són l’ ambició, el poder i la fortuna però sobretot el reconeixement personal i la capacitat de decidir. Tot això el porta a ser temut però no estimat.

Jedediah Leland (Joseph Cotten), el seu únic amic del diari el deixa, la seva dona l’ abandona. Darrera l’ èxit, els diners i el poder, sols hi ha el fracàs personal. Kane viu sol en la seva mansió al costat del seu fidel majordom, Raymond (Paul Stewart)

Altres aspectes que s’ aborden són la  capacitat de poder i de manipulació d’un imperi periodístic. La visió del personatge es realitza des de múltiples punts de vista, que acaben de  completar, a vegades contradictòriament, la seva biografia.

En l’ escena que tanca la pel·lícula, el cartell de prohibit el pas sobre la mansió de Xanadu,és una manera de dir-nos que la indagació sobre la personalitat de qualsevol individu, està sempre barrada i mai hi podrem accedir-hi totalment.

Quan en les últimes imatges, la càmera recorre les possessions de Kane, una vegada mort i les més fútils són enviades a cremar, l’ objectiu s’ aproxima i ens mostra un tros de fusta d’un trineu amb la paraula “Rosebud”.

És un trineu de la infància, l’ únic moment en que Kane, segurament, va ser feliç. El trineu, al costat d’ altres pertinences crema, com símbol d’una vida que és una guspira de foc sense sentit.

D’ una altra banda Welles revoluciona l’ art cinematogràfic amb els seus jocs de llums, els picats i contrapicats  i la profunditat de camp, complementen amb alenada tècnica la descripció humana , psicològica i social del personatge.

El personatge protagonista està inspirat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst i en les classificacions de la crítica sobre la història del cine ha estat qualificada en diverses ocasions com la millor cinta de tots els temps.

EL TERCER HOMBRE

El_tercer_hombre-329429501-large

 

Director: Carol Reed

Actors: Orson Welles

               Joseph Cotten

               Trevord Howard

               Alida Valli

Any: 1949

Títol original: The third man

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Guerra freda

Subgènere: Espies

 

ARGUMENT

En tant ha acabat la segona guerra mundial, Viena està repartida entre quatre potències. Holly Martins (Joseph Cotten) arriba a la ciutat en busca del seu amic Harry Lime (Orson Welles), més s’ assabenta que aquest ha mort i sols pot assistir al funeral.

Martins coneix a diversos personatges, el comandant Calloway (Trevor Howard), que fa una semblança poc amable de Lime. Segons Calloway el mort era un traficant i barrejava la penicil·lina amb altre ingredients per lucrar-se, tot i els resultats nefastos per a les persones, que això comportava.

Martins trava relació amb Anna Schmidt (Alida Valli), l’ amant de Lime i amb les dues persones que el van ajudar abans de morir atropellat per un vehicle.

Però Martins sospita que la mort dels seu amic no ha estat accidental i comença a investigar. El conserge de la casa del costat, de la qual va morir Lime, afirma que hi havia un tercer home.

Algú considera que s’ està anant massa lluny en la investigació i mata al conserge. Tot canvia quan una nit Martins descobreix en un racó fosc algú que l’ espia i descobreix que aquest és Lime.

En efecte, el cadàver enterrat és d’ una altra persona i Lime ha simulat la seva mort per no tenir que respondre dels seus negocis bruts i s’ oculta en el sector soviètic.

Martins aconsegueix entrevistar-se amb Lime a dalt la roda del parc d’ atraccions de Viena i es dona compta que el seu antic amic ha perdut qualsevol principi ètic.

Tot això queda clar quan li diu des del més alt de l’ atracció que seria capaç de disparar sobre els puntets que es mouen en el terra, desconeixent qui son i l’ hipotètic mal que patirien.

Martins , decebut per la conducta del seu amic, coopera perquè el detinguin a canvi que Anna, de qui s’ ha enamorat, obtingui un nou passaport. Anna és txeca i corre el perill de ser expatriada a la zona soviètica.

Però ella rebutja el passaport i el favor. Finalment Lime és descobert, s’ amaga en les clavegueres de la ciutat i després de matar un policia i ser llargament perseguit, és acorralat i el propi Martins el mata.

Malgrat que Martins espera a Anna, aquesta passa de llarg i el deixa sol en la gran ciutat.

 

el-tercer-hombre-2

 

COMENTARI

Obra mestra de Welles, atribuïda oficialment a Carol Reed.

Els enquadraments, la planificació cinematogràfica, els tràvelings, les escenes nocturnes, els clars i foscos, la perspectiva de camp, tot ens parla de la mestria de Wells.

La pel·lícula és un conflicte típic de la guerra freda, adaptació de la novel·la de Graham Greene.

La pèrdua de valors de Lime fa que Martins es qüestioni la seva amistat amb ell, arribant a trair-lo i posteriorment a matar-lo. La conducta de Martins, que no deixa d’ estar marcada per l’ ambigüitat, no serà suficient per fer-se valer davant la dona que estima.

D’ altra banda, Lime perpetra un personatge amoral però lúcid. En la seva conversa en la roda amb Martins afirma: “A Itàlia 30 anys de dominació dels Borgia va portar el terror, les guerres i els morts, però va esdevenir Miguel Angel, Leonardo i el renaixement”.

“A Suïssa pel contrari van haver-hi cinc-cents anys d’ amor, democràcia i pau i quin va ser el resultat?: el rellotge de cu-cut”.

Aquest clàssic indiscutible te algunes escenes que han passat a la història del cinema, sobretot la persecució final per les clavegueres.

No es pot desmerèixer la conversa a dalt la roda o la imatge del nen que persegueix a Martins, cridant-li que és un assassí o la cara de Lime quan és descobert per Martins l’ il·luminar-se una finestra i se n’ adona que no és mort.

Així mateix cal destacar l’ escena final en la que Martins espera a Anna que avança per una llarga avinguda, passa pel seu costat sense dir-li res i desapareix de l’ enfocament deixant a l’ home sol.

Per últim cal ressaltar la música d’ Anton Karas, tot un clàssic, remarcant l’ acció. la pel.licula guanya el premi del festival de Cannes en 1949.

 

EL PROCESO

el proceso a

Director: Orson Welles

Actors: Anthony Perkins

             Orson Welles

             Jeanne Moureau

             Romy Schneider

             Elsa Martinelli

             Akim Tamiroff

             Madeleine Robinson

Títol original: The trial

Any: 1962

Nacionalitat: França

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Josef K (Anthony Perkins) és un oficinista i viu en una pensió, un dia és despertat de matinada per dos guàrdies que se l’ emporten als tribunals per ser jutjat.

K addueix que no ha fet res de dolent i que per tant tot el que li passa és abusiu, l’ home és deixat en llibertat fins el moment dels interrogatoris i parla amb la mestressa de l’ hostal, Missis Grubach (Madeleine Robinson). Comprova també la presència indesitjable de tres companys de feina i de Marika Burstner (Jeanne Moureau), una noia de mala vida, que s’ allotja en l’ alberg.

K acudeix a la sala d’ audiències però no aconsegueix saber qui l’ acusa ni de que, esperonat per Max, el seu oncle, visita a Hastler (Orson Welles), un advocat, que conviu amb Leni (Romy Schneider), la seva infermera, que se’n va al llit amb tots els clients del lletrat. Hastler li diu que l’ alternativa al seu cas és aconseguir un aplaçament del judici o la possibilitat de ser declarat innocent provisionalment, en tant atén a Bloch (Akim Tamiroff), un altre acusat, que viu entre la submissió i l’ humiliació.

K es perd pels passadissos dels tribunals, es troba amb tota la munió de persones que, com ell, estan a l’ espera d’un judici que no es produeix i a instàncies de Leni va a parlar amb Titorelli, el pintor retratista dels jutges, però les influencies que pot tenir sobre ells resulten infructuoses.

L’ acusat vagareja pel laberíntic tribunal fins que se’n pot sortir. Es fet presoner per dos homes, dos guàrdies que són els seus botxins, el porten a les afores de la ciutat i l’ executen.

 

El proceso ii

 

COMENTARI

Wells realitza en 1962 aquesta pel·lícula. S’uneixen dos dels més grans talents dels segle XX, l’ escriptor Franz Kafka, autor de la novel.la que dona origen al film i el propi director, una autèntica bèstia creativa.

Welles actua amb mestratge sobre l’ obra original i ens transporta fins la perplexitat, primer, el desconcert després i el patiment final de K.

L’ obra es pot contemplar com un somni, més bé com un malson, com si algú expulses els seus fantasmes del subconscient i alliberes totes les seves pors, els temors més recondits i les pulsacions més amagades en el cervell.

Estem doncs front un verdader conte de terror en el que s’incorporen elements fantàstics i surrealistes. Des del punt de vista purament realista es tracta de la història d’un home innocent que és perseguit injustament.

K és l’ essència de l’ individu comú, de l’ home gris aclaparat per un poder omnímode, K és el petit ser, el ningú davant la burocràcia i l’ estament judicial, davant el poder de l’ estat que no té cara ni nom.

K és incapaç de desxifrar perquè se l’ acusa ni de que, és algú inerme i vençut per uns esdeveniments que el depassen. Mai s’ha explicat tan bé l’ autoritat arbitraria dels poders sense rostre, polític, església, tribunals…que actuen en funció dels seus interessos, totalment al marge de les persones, aquestes són petites i sense importància.

Més enllà hi trobem també un drama existencial; l’ home sotmès a les arbitrarietats de l’ atzar i del destí, incapaç de ser amo de la seva pròpia vida, empès al no res en un món absurd.

Welles realitza un muntatge magistral que ens porta amb K a les entranyes de l’ horror. L’ acusat es mou constantment per passadissos, escales, laberints ,sinuositats, que sols tenen com a sortida, arribar a altres encara més profunds. Welles proporciona una visió claustrofòbica, asfixiant i inquietant, enfronta al protagonista amb grans superfícies, murs, portes i altres decorats que l’ empetiteixen, empra constantment picats i contrapicats, profunditat de camp, clars i foscos que li donen a la narració un caire tenebrós.

Les sales on es pot discernir la presència d’algun jutge o de l’ advocat són grans hangars, la ciutat és bruta i morta, sense presència humana, l’ oficina de K aplega milers de treballadors, tots alineats sistemàticament i realitzant la mateixa funció.

Welles, ens introdueix, doncs, en un món alienat i despersonalitzat en el que els únics sers humans que troba són acusats a l’ espera de judici, gent tan humiliada com K, que el contemplen esparverats i s’ aixequen al seu pas, confonent-lo amb un jutge o amb algú amb poder.

Kafka/Welles passegen la seva víctima en mans de l’ advocat Hastler, del pintor Titarelli o dels guardians, tots tan impotents com K, sols titelles esforçats d’un poder superior i invisible, simples eines d’un mecanisme atroç, que té com únic motiu destruir al ser humà i la seva individualitat.

Welles a l’ igual que Kafka és summament pessimista, la màquina del poder i la burocràcia s’imposen, els botxins són implacables, tot és impunitat, no hi ha sortida, a la fi del laberint sols hi ha la mort.