LA NARANJA MECÁNICA

 

 

Director: Stanley Kubrick

Actors: Malcom Mc Dowell

              Patrick Mc Gee

Any: 1971

Títol original: A clorwork orange

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència Ficció

 

ARGUMENT

Alex (Malcom Mc Dowell) i els seus tres amics, són una colla dedicada a maltractar als captaires i als més dèbils, són violents i despòtics, sense consciència del mal.

Un dia, entren en casa d’ un escriptor, l’ apallissen i violen repetidament a la seva esposa. Un altre dia, Alex assalta una casa, la dona que hi viu s’ hi resisteix i la mata però abans la víctima ha pogut trucar a la policia que el deté.

Acusat d’ assassinat, és jutjat i condemnat a presó. Temps més tard descobreix un mètode pel qual es poden reconvertir els sentiments violents I negatius I reconduir-los cap a actituds pacifiques i positives.

Instat pel ministre de l’ interior, Alex es sotmès al tractament, amb la promesa de ser alliberat a la seva fi si els resultats són bons.

Medicat amb drogues i obligat a contemplar forçadament escenes de violència amb la música de Beethoven de fons, la seva preferida,  Alex es torna dòcil i submís i es incapaç de mostrar sentiments violents i sexuals i d’ escoltar a Beethoven. Com a proba de la seva curació es sotmès a diverses vexacions en públic i no és capaç de tornar-s’hi.

Posat en llibertat, és ara un individu desarrelat. Els seus pares el rebutgen, els seus amics s’ han convertit en policies i l’ apallissen. Desesperat i solitari arriba per atzar a la casa en la qual va violar repetidament a una dona fins la seva mort.

L’ escriptor, ara invàlid, ha seguit el seu cas pels diaris. És un opositor al govern i vol fer-lo caure. Droga a Alex i el sotmet a una sessió de Beethoven. Alex desesperat, salta per la finestra de la casa, queda malferit i és hospitalitzat.

Ara els diaris acusen al govern d’haver realitzat un experiment frustrat amb un delinqüent, havent-lo traslladat a les portes de la mort.

El ministre, hi intervé novament, li promet a Alex un treball fàcil i ben remunerat de per vida. Els fotògrafs venen a retratar l’ èxit de la reeducació.

 

 

COMENTARI

Basada en la novel·la d’ Anthony Burgess, la pel·lícula és una distòpia on se’ns presenta un futur no gaire allunyat, on el caràcter, les idees i els sentiments poden manipular-se i canviar a plaer per mitja de drogues i teràpies psicològiques..

Com sempre, en la ciència ficció, el film retrata la societat del moment, l’ actual i segurament la que vindrà.

Paràbola moral i social sobre la violència i la manipulació. Com l’ estat per treure profit polític, és capaç d’ apostar per individus submisos i a aquests els hi és fàcil redreçar el camí i tornar a l’ ordre social, si això es correspon amb els seus interessos. Com els més baixos instints es poden canalitzar en funció de les pautes i la normatives del poder.

L’ estat creu convenient convertir a Alex en paradigma de la reeducació, malgrat que la seva llibertat com a persona és qüestionada.

La pel·lícula critica fugaçment totes les institucions, tot el sistema que permet que Alex sigui un bergant sense escrúpols, com també, les que després ,el volen manipular i reconvertir.

Família idiotitzada, sistema de presons inoperant, policia repressiva, psicòlegs conductistes i estat alienador.

No queda, tampoc, gaire afavorit l’ individu. Alex és un ser violent i sense moral, la seva transformació el porta a la docilitat i a ser un servidor del sistema.

Darrera del discurs ideològic, Kubrick presenta una extraordinària capacitat visual per mostra la violència. Alex i el seu grup, tots vestits de blanc i disfressats executen la dominació i la violació com si fos un ballet, en tant sona la musica de “Cantant sota la pluja” o “L’ himne de l’ alegria”.