DOS HOMBRE Y UN DESTINO

 

 

Director: George Roy Hill

Actors: Paul Newman

              Robert Redford

              Katherine Ross

Any: 1969

Títol original: Butch Cassidy and the Sundance Kid

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Sundance Kid (Robert Redford) I Butch Cassidy (Paul Newman) són dos atracadors de bancs, dos bandits que viuen fora de la llei.

Entre atracament i atracament van a veure a Etta (Katherine Ross), la novia de Sundance i es donen un descans.

El seu proper objectiu és un robatori a un tren de la Unión Pacífic, volen realitzar l’ atracament tant a l’ anada del comboi com a la tornada per fer valer el factor sorpresa però l’ amo de la companyia els hi para una trampa i d’ un vagó surt un grup armat que els empaita.

Sundance i Butch arriben al costat d’un penya-segat, el salten i van a parar al riu, eludint als seus perseguidors.

Decidits a foragitar als que els volen engarjolar, fugen fins a Bolívia amb Etta i allà inicien una nova successió de robatoris a bancs però cada vegada tenen més a prop als guàrdies.

Acorden descansar una temporada i s’ enrolen com vigilants de seguretat de les nòmines que ells mateixos robaven i maten als malfactors que volien assaltar-los.

Però l’ instint pot més que l’ ordre i tornen a les malifetes. Etta, cansada deportar  aquesta vida errant, torna a Estats Units amb un últim argument: “no us vull veure morir”.

Un dia arriben a una població boliviana on els escamots governamentals els hi ha parat una ensarronada, lluiten i maten uns quants homes fins que arriba l’ exercit. Assetjats per desenes de soldats, s’ amaguen en una cabana on no tenen ja cap escapatòria.

Surten disparant a cara descoberta i són abatuts per la tropa amb tota seguretat, en tant la imatge final es congela, evitant a l’ espectador la visió de la seva mort.

 

 

COMENTARI

George Roy Hill relata la història de dos dels més populars bandits americans de finals del segle XIX. Ho fa de manera amable, els bandolers, probablement lletjos, bruts i dolents, és tornen, gràcies a Hollywood, en personatges plens de simpatia i desimboltura, en agradables imatges encapçalades pels dos actors de moda de l’ època: Redford i Newman, que els hi presten els seus rostres en una actuació plena de complicitat i carisma.

El film transcorre entre la comèdia, el romanticisme, l’ estètica , l’ aventura i el western i retrata els personatges des d’ el punt de vista del mite i la llegenda.

El director inicia la pel·lícula amb les imatges documentals que airegen els atracaments de la parella i continua ja amb la representació fílmica que utilitza el color sèpia com per donar-li credibilitat històrica a l’ acció.

Butch i Sundance són, darrera la seva figuració complaent, uns desarrelats que no saben que fer amb les seves vides, massa vells per iniciar nous projectes i marcats per un únic destí: robar, enfrontar-se a la llei i morir.

La pel·lícula és també un relat d’ amistat entre els dos homes i entre ells i Etta, la mestra d’ escola a la que estimen.

Una seqüència passa a la història, quan sona la cèlebre cançó: “Raindrops keep falling on my heart” interpretada per B.J. Thomas, en tant contemplem els moments de felicitat dels protagonistes amb Butch Cassidy i Etta passejant muntats en bicicleta pels verds camps.

La bicicleta és allò nou front el cavall, un mitja de transport antic però contemplem com el vehicle de dues rodes és abandonat i queda atrotinat. Butch i Sundance pertanyen a un món en vies d’ extinció.

Quatre anys després, Hollywood intenta repetir sort i ajunta de nou a director i als dos actors principals en “El golpe”, amb Redford i Newman ara com a simpàtics estafadors, guanyant de nou oscar a dojo.

La pel·lícula es premiada en 1969 amb quatre oscars: guió original, fotografia, millor cançó i millor banda sonora.

EL LARGO Y CÁLIDO VERANO

the_long_hot_summer-398965020-large

Director: Martin Ritt

Actors: Paul Newman

              Joan Woodward

             Orson Welles

             Lee Remick

             Tony Franciosa

             Angela Lansbury

Any: 1958

Títol original: The long hot summer

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Ben Quick (Paul Newman) és acusat d’ haver cremat el graner d’un veí i és expulsat de la població.

Arriba a l’ estat de Mississipí, fent auto stop i el recullen dues dones: Clara (Joanne Woodward), una mestre d’ escola i Eula (Lee Remick), la seva germana. Eula està casada amb Jody (Tony Franciosa), pertanyen a la poderosa família dels Varner i sobreviuen entre la calor i l’ avorriment en un clima opressiu i ple de repressió.

Ben busca feina en la casa dels Varner i intenta que la família li arrendi una granja veïna. L’ arribada de Bill Varner (Orson Welles), el patriarca, trenca la pau familiar. És un home dominant, autoritari i dedicat de ple als negocis, el cacic del poble.

Quan Varner s’ assabenta de la presència de Ben, intenta expulsar-lo per la seva mala fama de piròman, però el noi es guanya la confiança de Varner, ven amb èxit uns cavalls de l’ home i aconsegueix un nou lloc de treball en el  magatzem. El seu ascens provoca un litigi amb Jody que se sent menystingut pel pare.

Varner vol un successor i pressiona a Clara perquè es casi amb un home instal·lat en la població: Alan Stewart, amb qui la noia manté una bona amistat però davant el poc entusiasme dels dos, li proposa  que l’ escollit sigui Ben, el nouvingut.

Ben prospera i es va posant al front dels negocis de Varner, substituint a Jody. Entén, amb la complicitat del cacic, que el seu futur com a nou cap passa per conquerir l’ amor de Clara.

En tant Billy te una amiga forta: Minnie (Àngela Lansbury) i pensa casar-se amb ella.

Clara no està per la feina del casori, no vol ser objecte de compravenda i malgrat l’ estima larvada que sent per Ben no vol com a marit un home que posa per sobre l’ amor, l’ ambició i les pròpies conveniències.

L’ actitud de Ben li guanya l’ enemistat de tots els membres de la família que se senten perjudicats. Jody intenta matar a Ben però aquest el convenç que en la casa arrendada ha trobat un antic tresor en monedes d’ or. Tot és un engany i les monedes són falses i les ha enterrat el mateix Ben.

Jody, amargat i ple de rancor es vol venjar en el pare. El tanca en el paller i el crema, però a última hora se’n penedeix i el deixa sortir. La població acusa a Ben i intenta linxar-lo, Clara se l’ emporta en el seu vehicle i el salva.

Ben, conscient de tot el que ha desencadenat la seva presència decideix marxar, ha passat un llarg i càlid estiu però ara Clara ha canviat d’ opinió, ha vist que Ben és capaç de renunciar per dignitat al món que li ofereix el pare i ara és ella qui vol estar al costat del noi i iniciar un futur plegats.

Paulie02

 

COMENTARI

Basada en una novel.la de William Faulkner, la pel·lícula desenvolupa un clàssic drama psicològic en l’ entorn de la societat rural i surenya.

El film esbossa el conflicte entre diverses personalitats oposades. Ben és un rodamón, que fuig d’ un lloc a un altre, acusat de piròman. La primera imatge, quan la càmera cau sobre el seu rostre, ja ens parla d’ un home individualista, orgullós i indomable.

És una persona  disposada a fer fortuna, un arribista, que fa mèrits a base d’ esforç i treball  per aconseguir l’ ascens social.

Ben és el nouvingut, el transgressor que ve a canviar l’ ordre establert en el món dels Varner, en principi és una amenaça per la comunitat, més tard, és aquell que estimula i provoca el canvi en un món tancat i opressiu

Bill Varner és el cacic. L’ home totpoderós fet a si mateix, que es deleix per tenir descendència i perpetuar el seu cognom. Un dèspota que creu que tothom te que tocar la música que ell fa sonar. Un pare que no s’ ha dedicat als fills i que sols els ha imposat la seva voluntat.

Clara és la dona forta però sotmesa a la pressió de l’ ambient, que la veu com una solterona en un medi ple de repressió. És també una dona intel·ligent i sensible que es llença en braços de Ben quan comprèn que ja es alguna cosa més que una peça d’ intercanvi.

Jody és el fill dèbil, l’ home que no assumeix la responsabilitat de portar endavant l’ hisenda, el noi que mai s’ ha sentit estimat pel pare. L’ intent criminal contra el patriarca els porta a la reconciliació.

Ritt presenta personatges solitaris, esquerps, marcats per l’ entorn i de vegades superats pèl conflicte. Les relacions ambivalents d’ amor –odi, les ambició i l’ ascens social en el context dels interessos de classe, marquen el ritme del drama.

Newman guanya el premi al millor actor en el festival de Canes per aquesta interpretació.