LA LISTA DE SCHLINDER

 

 

Director: Steven Spielberg

Actors: Liam Neeson

              Ben Kingsley

              Ralph Fiennes

Any: 1993

Nacionalitat: USA

Títol original : Schindler’s list

Gènere: Drama social

 

ARGUMENT

Sota el domini de l’ Alemanya nazi i després de la invasió de Polònia, Oskar Schindler (Liam Neeson), és un empresari que obre una fàbrica per facturar utensilis metàl·lics pel front, cassoles, pots, etc.

Per aconseguir una millor rendibilitat, contracta jueus del ghetto de Cracòvia en lloc de polonesos. Schindler és membre del partit nazi i utilitza el  múltiples contactes de  que disposa  pels seus propòsits.

L’ administrador de l’ empresa és un jueu, Isaac Stern (Ben Kingsley), un home força capacitat.

Amb el pas del temps el comandament del ghetto l’ assumeix Amon Goeth (Ralph Fiennes), un militar sàdic i sense escrúpols, un home per a qui els jueus no són persones i que en les seves estones lliures juga al tir al blanc amb els condemnats.

Schindler busca confraternitzar amb Goeth però tot es fa més difícil quan els habitants del ghetto han de ser enviats a Auschwitz. Schindler fa valer els seus contractes i suborna a Goeth per tal d’ aconseguir que els seus treballadors marxin amb ell a una nova fàbrica a Brunnintz (Txecoslovàquia) on fabricarà material bèl·lic. Realitza una llista exhaustiva d’ operaris, uns mil cent, que s’ aniran amb ell i evita que sucumbeixin en el camp de concentració.

Tot  i això, un error administratiu fa que el tren de les dones vagi a Auschwitz, Schindler les reclama, les va a buscar i aconsegueix que tornin a Brunnitz.

La nova fàbrica resulta improductiva i Schindler posa diners de la seva part perquè res aixequi sospites.

A la fi de la guerra els jueus queden a l’ espera de l’ arribada de les tropes soviètiques, en tant Schindler te que fugir. Tots els treballadors signen una carta d’ agraïment recolzant al seu cap perquè no tingui problemes en el futur.

La pel·lícula en blanc i negre obre les seves últimes seqüències al color per mostrar com els supervivents, les persones reals que van viure aquella situació, s’ adrecen emocionades a la tomba de Schindler per retre-li homenatge.

 

 

COMENTARI

Spielberg realitza una de les seves millors pel·lícules i potser sigui aquesta la millor pel·lícula no documental sobre l’ holocaust. Combina la capacitat narrativa amb l’ emotivitat, sense deixar de ser fidel a la recuperació de la memòria i a la denuncia perquè les noves generacions coneguin i no oblidin.

La historia de Schindler, basada en fets reals, és la d’ un home, un empresari, que de tan sols voler fer diners passa a comprendre l’ horror del que està succeint i intenta salvar la vida del màxim nombre de persones.

És també un conte de fades real, la historia de com entre la maldat més absoluta és possible el triomf de la bondat.

La pel·lícula mostra amb ferocitat i sense concessions el genocidi contra els jueus i el malànima Goeth és el contrapunt de Schindler. Veurem la repressió, l’ eliminació de vells i nens i l’ assassinat indiscriminat.

Algunes escenes contenen alts graus d’ emoció, com quan les dones arriben a Auschwitz, són rapades i seguidament despullades i ingressades en les sales de la mort però finalment és aigua el que cau i no gas letal. O quan els militars s’ emporten als nens per ser exterminats, uns pocs s’ escapen i acaben convivint en les latrines.

Entreveurem també la ironia en la conversa entre Schindler i Goeth, quan el primer li diu al segon que el verdader poder no és matar quan i com es vol, sinó la capacitat de perdonar tal com feien en els seu temps els emperadors romans. Així aconsegueix limitar les arbitrarietats del comandant.

Són igualment emocionants les últimes escenes, quan Schindler es dirigeix als seus treballadors i trenca en plors quan diu que en el cotxe amb el qual marxa es pogut salvar deu persones i amb la ploma que porta damunt, dues persones i no ho ha fet. Schindler encaixa la mà amb Stern, per acomiadar-se com un símbol d’ enteniment de totes les persones justes, tinguin la pàtria que tinguin.

Per fi la pel·lícula es tanca amb la marxa dels treballadors jueus del camp, cantant en busca de la seva nova pàtria, abans que apareix-hi el color, i els personatges de ficció es converteixin en reals.

Spielberg realitza un homenatge als jueus, la pel·lícula és un reconeixement a un poble al que van intentar exterminar i que va sobreviure i es va sobreposar.

El film guanya en 1993 set oscar incloent  el de millor pel.licula i millor director.

EL LECTOR

 Director: Stephen Daldry

Actors: Kate Winslet

               Ralph Fiennes

Any: 2008

Títol original: The reader

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En el Berlin de la postguerra, Michael Berg és un noi de quinze anys que casualment coneix a una dona de trenta sis, Hanna Schmitz (Kate Winslet).

Intimen i tenen una relació que marca l’ adolescència del jove, amb una peculiaritat, abans o després de fer l’ amor, el noi li llegeix a la dona alguns dels millors llibres de la literatura.

Tot acaba sobtadament quan la dona marxa del pis cap a una altra població.

Michael, estudiant de dret, va dos anys després amb els seus companys a realitzar practiques i assisteix al judici contra encausats del nazisme. La seva sorpresa és quan reconeix a una de les acusades, una guardesa d’ un camp de concentració, com a Hanna.

La dona és acusada de custodiar un grup de preses que van ser tancades en una església. L’ església es va incendiar i totes les dones,menys dos que ara l’ acusen, van morir.

En el judici, Michael descobreix un secret d’ Hanna, aquesta és analfabeta i el no voler donar a conèixer aquesta condició fa que s’ acumulin probes contra ella.

Hanna és condemnada a cadena perpetua. A través del temps, Michael li anirà enviant gravacions amb la seva veu en les que li llegeix els millors llibres.

Quan transcorreguts vint anys, Hanna està a punt de ser posada en llibertat, Michael la visita i li diu que li facilitarà un pis i una feina.

No arriba a fer-ho. Hanna es suïcida i lliura els seus bens a una de les dones que es va salvar del foc en l’ església.

 

EL LECTOR

COMENTARI

La pel·lícula planteja en certa manera que en situacions límit,tots, potser, podem arribar a ser monstres i sense exculpar a la dona proposa la capacitat per entendre-la.

D’ una altra banda, Hanna es deixa empresonar més anys dels que li tocarien abans de confessar el seu analfabetisme. Una lacra social que li produeix malestar i vergonya.

És també una història de despertar, de trencament de la innocència sexual per part de Michael i també d’ obrir els ulls al món quan veu com la seva ex amant està acusada de crims terribles.

És igualment un relat sobre el pas del temps. Després d’ aquell despertar de les passions als quinze anys, Michael retroba a Hanna vint i cinc anys més tard, ella és gran i s’ ha deixat, Michael la vol ajudar però els dos entenen que ja són dos estranys.

És una història sobre els secrets que guarden les persones que creiem conèixer, sobre els sentiments de culpa i com el botxí d’ ahir acaba sent

una víctima que passa tota la seva vida a la presó fins el suïcidi, en tant que la víctima del passat, la nena jueva que s’ escapa de morir cremada de l’ església, aconsegueix tenir una vida respectable. De com tot pot ser relatiu.

 

EL GRAN HOTEL BUDAPEST

El_gran_hotel_Budapest-201169276-large

 

 Director: Wes Anderson

Actors: Ralph Fiennes

             Tony Revolori

             Adrian Brody

             Willem Dafoe

             Saoirse Ronan

             Jeff Goldblum

             Tilda Swinton

             Murray Abraham

             Mathieu Amalric

             Edward Norton

             Jude Law

Any: 2014

Títol original: The grand Budapest Hotel

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

                                                      GUARDONADA AMB QUATRE OSCARS EN EL 2015. 

 

ARGUMENT

     Gustave (Ralph Fiennes) és el conserge del Gran Hotel Budapest en Zubowka, un país de l’ est d’ Europa en temps d’ entreguerres

Fa amistat amb un jove immigrant, Zero Moustafa (Tony Revolori), el grum de la recepció, quan succeeix la mort de Madame D (Tilda Swinton), una vella client de l’ hotel a qui Gustave tenia gran estima.

En el moment d’ obrir el testament, Kovacks (Jeff Goldblum), l’ advocat marmessor de l’ herència, mostra com la difunta deixa els diners al seu fill Dmitri (Adrian Brody) però un quadre renaixentista de gran valor a Gustave.

Aquest s’ emporta la pintura i l’ amaga en l’ hotel però és empresonat com sospitós d’ haver assassinat a Madame D, aconsegueix escapar i és perseguit per Jopling (Willem Dafoe), un sicari de Dmitri. Els intents d’ esbrinament de Serge (Mathieu Amalric), el majordom de la dona i de Kovacks, resulten infructuosos i són liquidats per Jopling però Gustave s’ assabenta que Madame D ha mort assassinada pel fill i que aquesta ha dictat un segon testament en que li deixa tota la seva fortuna.

Després d’ eliminar a Jopling que els persegueix, Gustave i Zero es fan amb l’ herència que inclou l’ hotel però quan Gustave vol defensar a Zero que no te papers, és arrestat per les forces invasores de Zubrowka i afusellat.

Zero s’ enamora i es casa amb Agatha (Saoirse Ronan), una empleada de l’ alberg.

Anys després, en 1968, Zero Moustafa (Murray Abrahams) s’ ha convertit en l’ amo del gran hotel, aquest ja ha entrat en decadència i li explica la seva historia a un escriptor (Jude Law).

 

hOTEL bUDAPEST

COMENTARI

   Esplèndida i inclassificable obra de Wes Anderson. Aquest en cada nou film va camí de convertir-se en director de culte del segle XXI; si “El fantastico Mr Fox” o “Moonrise kingdom” ja acomplien àmpliament les expectatives, amb “Gran Hotel Budapest”, Anderson es consolida com una nova veu del cinema contemporani: original, diferent , amb personalitat i estil propis, més proper a la convenció cinematogràfica europea que a l’ americana; si alguns directors ens semblen llunyanament pròxims serien Tim Burton i Terry Gillian.

Anderson te multitud de referents, en primer lloc beu les fonts literàries de Stefan Zweig i els seus relats d’ entreguerres, però aquests són tan sols un origen remot d’inspiració.

Alguns dels elements que donen vida al film són les pel·lícules d’ aventures i espies dels anys quaranta, hi ha alguna cosa d’ “Alarma en el expreso” d’ Alfred Hitchcock, quan els protagonistes circulen en el tren, assetjats pels invasors, uns nazis als que mai se’ls cita pel seu nom. L’ escena de la persecució del malvat Japling sobre Kovacks és un homenatge a “El tercer hombre” de Carol Reed/Orson Welles, quan contemplem la figura del perseguidor a la contraclaror a l’ obrir-se la porta.

Els homenatges i els referents serien múltiples, des d’ ”El resplandor”, en les persecucions pels passadissos del hotel fins a “El nombre de la rosa”, quan els protagonistes es disfressen de monjos i el majordom és assassinat en el confessionari.

Més enllà de les referencies cinematogràfiques, Anderson planteja un film híper realista, ple d’ imaginació i fantasia, un espectacle visual, voluntàriament artificiós, on manté relació amb el còmic de línia blanca i en concret amb les aventures de Tintin.

Per sobre el què, una historia de bons i dolents, importa el com. La pel·lícula guarda un alt nivell estètic, davant els nostres ulls es desenvolupa un món cromàtic i pictòric on la llum i el color són protagonistes, des del vermell dels salons del gran hotel al blanc de les persecucions per la neu.

El relat progressa a partir d’ arquetips, els personatges clàssics del fulletó d’ aventures però no falta el sentit de l’ humor i el joc de la comèdia.

Per fi, la cinta destil·la un grau de nostàlgia; l’ amo de l’ hotel, l’ antic grum, contempla amb desfici els oripells perduts d’ un temps que ja no tornarà, és un món en transformació en una historia coral que reivindica ell sentit de l’ amistat i l’ aprenentatge.