WEST SIDE STORY

 

 

Director: Robert Wise

Actors: Natalie Wood

              Richard Beymer

              George Chakiris

              Russ Tamblyn

              Rita Moreno

Any: 1961

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

En el West Side, un barri marginal de Nova York, dues bandes imposen la seva llei, d’un cantó els Jets, els nadius, formada per fills d’ emigrants polonesos i dirigida per Riff (Russ Tamblyn).

En l’ altre bàndol, els Taurons, el grup de porto- riquenys dirigits per Bernardo (George Chakiris).

Els dos grups s’ insulten, es barallen i s’ odien a mort. Quan es celebra un popular ball en el barri, els dos grups ètnics hi acudeixen, es menyspreen entre si i dansen amb els seus. Allà hi són presents Tony (Richard Beymer) , jove nord americà, i Maria, la germana de Bernardo, recent vinguda de Puerto Rico.

Els dos nois es coneixen, ballen i s’ enamoren, malgrat l’ oposició dels seus propis grups, que els separen. La relació entre la parella encara crea més enemistats i els dos bàndols es citen per mantenir una baralla.

En tant, Tony acudeix d’ amagat a la casa de Maria i la parella referma el seu amor. Maria li fa prometre al xicot, que farà de mitjancer en la lluita i intentarà separar als dos grups.

Quan  Riff i Bernardo estan barallant-se, apareix Tony, esforçant-se en separar-los però la seva intervenció és nefasta. Assaja evitar que Riff s’ abraoni sobre el seu oponent i Bernardo aprofita per matar al cap de la banda rival. Tony, enfurismat, perd els sentits, ataca a Bernardo amb un ganivet i també acaba amb la seva vida.

La notícia arriba a oïdes de Maria, el seu noi ha matat al seu germà. Tony va a veure-la i li explica el que ha passat, els dos nois renoven el seu amor i es prometen fugir plegats.

Quan Anita (Rita Moreno), la novia de Bernardo arriba, Tony escapa per la finestra i s’ amaga en la tenda del barri, a l’ espera de retrobar a Maria.

La presència de la policia impedeix a la noia anar a trobar al seu enamorat, així que envia a Anita a la botiga perquè li digui a Tony que l’ espera.

Rita troba en la tenda al grup de Riff, que l’ assetja i la vexa fins que la intervenció del propietari els fa fora.

Tony creu que “El Chino”, un noi de l grup ha matat a Maria per la relació que sosté amb ell, no és així i el dos amants es troben , just quan arriba “El Chino” que dispara sobre el Tony i el mata.

Quan els de la seva banda recullen el cadàver, s’hi ajunten els porto-riquenys, en la primera mostra de col·laboració i solidaritat entre ambdós.

Potser la mort de Tony no haurà estat inútil.

 

 

 COMENTARI

Musical, melodrama, amor, enfrontaments socials… són el conjunt de gèneres que ocupen a West side story com un dels films més èpics i captivadors de la història del cinema.

La pel·lícula tracta sobre les lluites entre bandes. Lluites racials, entre novaiorquesos, antics emigrants també, i porto-riquenys, entre blancs i morenos.

Lluites de classe. Entre grups ja assentats socialment i altres , el més pobres. En una de les cançons queda clar el futur que espera als nois, quan diuen : Amèrica et dona oportunitats, pots ser paleta o frega plats.

Lluites pel territori. Cada grup basa la seva força en dominar l’ espai territorial, també la cohesió els hi dona poder, en realitat són joves que necessiten afermar-se i que sense el grup no serien res, necessiten , com no, transgredir i qüestionar l’ autoritat.

Lluites de gènere. Els nois reprodueixen els valors dominants, les noies són elements passius que es tenen que sotmetre al dictat dels homes, el masclisme més elemental domina les relacions però les dones seran les úniques que demostren dos dits de front. Maria separant a les bandes sobre el cadàver de Tony i Rita intentant ajudar a la noia, tot i veure’s vexada per la banda contraria.

En el context de les lluites socials, neix l’ amor de dos nois de bàndols contraposats. És ni més ni menys que la història de Romeu i Julieta en el West Side i fins i tot la iconografia del film potencia la historia clàssica.

Les famílies enfrontades són aquí bandes, l’ escena del balcó és desenvolupa aquí en la part del darrera dels edificis del barri, l’ amor neix en el ball en el que els futurs amants només es veuen l’ un a l’ altre. La mort dels caps de les bandes (Montescos i Capuletos), desencadena encara més la tragèdia i desbarata l’ amor.

A la fi sobre els  morts hi ha un punt d’ esperança. Els dos grups arrepleguen el cadàver de Tony i se l’ emporten, la reconciliació podria ser possible. Però sabem que l’ esperança que cercaven els nois d’un temps i un lloc per l’ amor se n’ anat en orris, que no hi ha hagut un culpable assassí sinó que és l’ odi qui mata.

La càmera s’eleva sobre la desolació de l’ espai, ara buit.

La pel·lícula manté en alguna ocasió un to d’ autoparodia, quan la banda de Riff ironitza sobre els tòpics que els fan ser com són, malalties socials, pares maltractadors, falta d’ oportunitats, etc.

Tot això s’ explica a partir de l’ estètica del musical. En realitat els moviments rítmics, sincopats dels grups, a la recerca del domini, ja tenen alguna cosa de musical.

La posada en escena, la coreografia, la música de Bernstein i les cançons de Sondheim són un plus afegit que aporta emotivitat i poesia al conjunt.

La pel·lícula va guanyar deu oscars en 1961, incloent els de millor pel·lícula i millor director.